(Article publicat 18/9/16 a NacióDigital)
Dilluns vam començar un nou curs escolar amb el rerefons deldebat sobre el trilingüisme proposat per Ciutadans. Un debat que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va tancar de soca-rel responent: “El trilingüisme és un model superat i caduc a Catalunya. En cas que es vulgui imposar s’aplicarà la Llei d’Educació Catalana”. Excepte per aquesta intromissió innecessària de C’s, l’ambient del primer dia de classe va ser el de sempre: estudiants carregats de carteres amb llibres folrats i marcats, aules noves, altres encara en barracons i l’anunci de la consellera que enguany comptem amb 798 professors més.
No obstant això, altres anys el curs havia començat ambconceptes tecnològics i termes que s’havien d’explicar. Recorden el Programa eduCAT1x1? Es va presentar l’abril del 2009, i havia de ser la revolució en l’ensenyament català. Formava part d’un “experiment” educatiu de tot l’estat espanyol i comptava amb els fons del Ministeri d’Educació. Aquell setembre, els alumnes de 5è i 6è de primària i els de 1r i 2n d’ESO van trobar-se en “aules digitals”, que eren les de sempre però dotades amb una pissarra interactiva i WIFI per estudiar amb portàtils que substituïen els llibres.