Feeds:
Entrades
Comentaris
640_1460137272_Joan_Llinares_Barcelona_foto_Adria_Costa_2016-010

Joan Llinares, gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa

(Entrevista publicada 14/4/16 a NacióDigital)

Joan Llinares (Alzira, 1953) és el gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. Conegut per ser un gestor honest i meticulós, dels que no s’arronsen davant casos de corrupció, té des del juliol passat l’encàrrec de treballar per la màxima transparència al consistori barceloní, una institució que mou a 12 mil treballadors i un pressupost anual de 2.500 milions d’euros.

Llinares va destapar el desfalc del cas Palau i també va aclarir les irregularitats de l’exdirectora de l’Institut Valencià de les Arts (IVAM). La conversa se centra en dos conceptes antagònics: corrupció i transparència. Segons aquest advocat, arribarà el dia que “viurem en una societat moderna i transparent, on els ciutadans tinguin plena confiança en el seu poder polític”.

– El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) acaba de destapar amb els “papers de Panamà” nombrosos casos de corrupció. Fins a quan sentirem parlar de corrupció?
– Anem a l’origen dels paradisos fiscals… Existeixen perquè els mateixos estats ho permeten. I per què? Perquè els beneficiaris són les grans corporacions empresarials financeres barrejades amb els polítics. El govern mundial està en els paradisos fiscals.

– Per tant, no hi ha cap solució?
– Sí, sí que n’hi ha. La d’un acord internacional, començant perquè cada país castigui de manera contundent aquestes conductes que utilitzen les plataformes obscures per eludir la contribució. Els bilions de dòlars i euros que es queden allà és riquesa morta. La sostraus del tràfic econòmic que proporciona feina, manté serveis, genera impostos, etc. Trenques l’equilibri que una economia ben gestionada necessita. Les fortunes amagades als paradisos fiscals són béns morts. Jo poso com a exemple el que va ser el gran poder de l’església al segle XIX. En aquell moment, el patrimoni eren terres mortes. Amb els paradisos fiscals caldria fer una desamortització a escala mundial.

– Sembla utòpic que es pugui arribar a un acord mundial
– Cada cop hi ha més sensibilitat social. El fet que el primer ministre d’Islàndia hagi dimitit, els problemes de govern que pot tenir ara el primer ministre britànic, David Cameron, les investigacions que s’obriran derivades dels “Papers de Panamà” seran per la pressió de la gent que cada cop és menys conformista i més crítica.

Continua llegint »

(Article publicat 1/4/16 a NacióDigital)

Diuen que el treball dels pròxims anys serà en entorns virtuals.Que caldran tants professionals que dominin les eines digitals que val més que comencin a preparar-se ja. Es reclamen CEO digitals, líders amb capacitat de direcció per guiar professionals dedicats a la gestió de les xarxes socials, a la creació d’aplicacions mòbils o al coneixement profund de les audiències.

Diuen que els Millennials (nascuts entre 1981 i 1995) tindran més oportunitats laborals perquè dominen les eines digitals. Vint anys és el temps que fa que Internet va entrar en les nostres vides. Ells són els autèntics natius digitals, que deixaran enrere als que hem adoptat les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) molt més tard.

Diuen que tindran inclús més oportunitats que els de la Generació X. Que Mileuristes i Millennials són dues paraules que comencen igual però acaben diferent. Que si els primers eren joves amb diverses carreres i domini d’idiomes, aquests altres han de saber, a més, d’explotació de dades massives, d’usabilitat d’entorns virtuals o d’estratègies de comerç electrònic. “Han nascut amb el gen de l’era digital”, va dir fa poc Roberto Menéndez, director de la Feria del Empleo en la Era Digital. La fira– que té un nom molt grandiloqüent– és una iniciativa de la Comissió Europea, que s’articula a través del portal laboral EURES i de la Gran Coalició del Treball Digital (un altre nom igual de pompós).

Continua llegint »

(Article publicat 24/4/16 a NacióDigital)

El Parlament Europeu va aprovar fa uns dies la Regulació General de Protecció de Dades (RGPD), una norma de gran importància perquè, per fi, els ciutadans tindrem més drets per reclamar el control de la informació privada. Després de quatre anys de deliberacions, s’han posat tots els països de la Unió Europea d’acord per reemplaçar el mosaic de lleis nacionals sobre la protecció de les dades personals. En un món totalment digitalitzat pels telèfons intel·ligents, les xarxes socials, la banca per internet i les transferències de diners a escala global, l’aprovació de la RGDP cau com una benedicció. Això sí, no entrarà en vigor fins al 2018 i, com totes les noves normes, tindrà un marge de compliment de dos anys.

Un dels aspectes que em semblen més interessants és que aquesta regulació obligarà a les empreses de més de 250 treballadors a tenir un “vigilant de les dades personals”. Les multinacionals d’internet i les operadores de telefonia mòbil, per exemple, seran de les primeres que hauran de complir la normativa. Fins ara, les dades personals de clients i proveïdors han estat en mans dels responsables d’informàtica o de màrqueting. Ara el vigilant tindrà la missió de vetllar curosament d’aquesta informació privada com si fos or i assegurar que posa tots els mecanismes possibles perquè no sigui robada.

Continua llegint »

(Article publicat 10/4/16 a NacióDigital)

Aquesta setmana hem après alguna cosa més sobre paradisos fiscals, societats pantalla i evasió d’impostos. L’aparició dels“papers de Panamà” ha obert un debat intens: converses sobre legalitat, tributació, ètica i consciència ciutadana. Hem sabut que els noms de personatges rellevants de la política, la cultura o l’esport fa anys que figuren a països de baixa tributació. Entre aquestes figures destacades, primers ministres internacionals però també l’insuperable Messi, Àlex Crivillé, Oleguer Pujol o en Josep Lluís Núñez. El cas dels “papers de Panamà” és d’unes dimensions ingents: 11 milions de documents filtrats, que el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació fa públics amb comptagotes, a través de més de 100 mitjans de tot el món.

Corrupció i Transparència són antònims. Si existeixen els paradisos fiscals és perquè els estats permeten aquestes plataformes opaques que acumulen una riquesa morta. Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de parlar amb en Joan Llinares, actual gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. El 2009, Llinares es va fer càrrec de sanejar els comptes del Palau de la Música, destapant que Fèlix Millet i els seus col·laboradors s’havien embutxacat més de 31 milions d’euros. “Caldria fer una gran desamortització dels paradisos fiscals a escala mundial”, em diu quan li pregunto pels “papers de Panamà”, tot recordant l’enorme patrimoni de terres mortes que tenia l’Església a principis del s. XIX. I m’assegura que la consciència ciutadana és cada cop més gran davant de la corrupció. “Si ha dimitit el Primer Ministre islandès, és per la pressió de la gent”.
Continua llegint »

(Article publicat el 5/4/16 a NacióDigital)

Comparativa de documents filtrats en diferents casos | ICIJ

El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICI) és una organització global que compta amb més de 190 periodistes repartits en més de  65 països. El cas dels papers de Panamà no és el primer dedicat als paradisos fiscals. A l’abril del 2013 van donar a conèixer la investigacióOffshoreLeaks que va anomenar:“Secrecy for Saleon posaven al descobert les transaccions milionàries d’una gran xarxa d’empreses, de polítics i celebritats que tenien societats a paradisos fiscals. En aquell moment, 86 periodistes de 46 països van participar en una macroinvestigació de més d’any i mig, per revisar i verificar una filtració de 2,5 milions de documents.

El cas dels “papers de Panamà” ha estat el més gran de tots els que havia manegat fins ara l’ICIJ. “Molt més gran que els casos Wikileaks, Offshore Leaks, LuxLeaks i SwissLeaks junts”, afegeix García Rey. En col·laboració amb el diari alemany Süddeutsche Zeitung s’ha revelat un enorme entramat de personatges públics en l’àmbit mundial que tenien relació amb el bufet d’advocats Mossack Fonseca, un dels cinc primers del món en la creació de societats offshore. Són 11,5 milions de documents: correus-e, documents pdf, arxius fotogràfics i extractes d’una base de dades interna de l’empresa Mossack Fonseca. Tot plegat cobreix un període que va des de la dècada dels anys 70 fins a la primavera del 2016.
Continua llegint »