Feeds:
Entrades
Comentaris

El 45è president dels Estats Units -en la seva habitual verborrea que deixa anar a través de Twitter- ha tornat a provocar al món. En aquesta ocasió la bravata anava dirigida cap al líder de Corea del Nord Kim Jong-un.

I ho ha fet mofant-se de la grandària del botó nuclear que pot fer saltar el món pels aires quan un dels dos tingui un atac de testosterona. “El meu és més gran i poderós”, ha dit Mr. Trump . I s’ha quedat tan ample.

 

 

La piulada s’ha fet viral en només un dia. La gent li demana que no jugui amb aquestes qüestions, que no faci comentaris de nen petit i que es prengui més en serio la seguretat mundial perquè això “no és una pel·lícula”.

Però potser el comentari que millor reflecteix aquest embat hormonal dels dos homes és la caricatura publicada a Instagram, on tots dos mesuren els respectius membres virils.

Segons la CNN, Trump té una debilitat o una dèria amb demostrar que tot el més gran li pertany. El mitjà nord-americà ha recopilat enllaços per comprovar les incongruències seves, com la d’assegurar que a la inauguració presidencial hi havia assistit més gent que a la d’Obama del 2009, malgrat que dues fotos aèries el delaten.

Anuncis
(Opinió publicada 30/12/17 a NacióDigital)

A unes hores d’acomiadar el 2017, les llistes de personatges, conceptes i fets de l’any se succeeixen en un repàs accelerat del viscut en els darrers 365 dies. El prestigiós diccionari d’Oxford -el mateix que l’any passat ens va introduir el vocable “postveritat” per entendre com Donald Trump es va convertir en el 45è president dels Estats Units o com no vam poder albirar el Brexit- enguany ens introdueix el terme “youthquake”.

La postveritat ens va ensenyar que els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i les creences personals. Youthquake vol expressar ara “el canvi polític, social i cultural sorgit de les accions dels joves”. Els responsables de l’Oxford University Press consideren que sintetitza molt bé els dos grans “terratrèmols socials” que s’han viscut aquest 2017 a les eleccions al Parlament britànic del 8 de juny i a les generals de Nova Zelanda, al setembre, on el jovent hauria influït considerablement en els resultats finals.

Interessant també el recull gràfic del The Economist amb les notícies de més repercussió de l’any. El referèndum de l’1 d’octubre i la transcendència internacional posterior són una de les més referenciades en l’apartat electoral. Molt més que els comicis francesos amb la victòria de Macron. I la revista Wired ha llistat els personatges més perillosos de l’any per a Internet. Entre ells, Donald Trump (en primer lloc) i Estat Islàmic, que surt esmentat per tercera vegada consecutiva. Desapareixen figures com Vladimir Putin, Edward Snowden o Julian Assange citats en anteriors ocasions. I entren grups de pirates informàtics acusats d’haver influït en ciberguerres, espiat governs o provocat el ciberatac més gran de la història.

A Catalunya, en canvi, ens hem convertit en els darrers mesos de l’any en col·leccionistes de noms, termes, números i, fins i tot, frases que passaran a la història per la seva càrrega violenta o per la defensa d’uns drets fonamentals i bàsics que no es poden anihilar. Recopilem?

Continua llegint »

Ara toca decidir

(Opinió publicada 15/4/17 a NacióDigital)

Del rastre que deixem cada dia a través de les nostres accions a Internet i als mòbils se n’ha parlat molt. Que aquest rastre són dades personals que les empreses tecnològiques i governs aprofiten per crear nous serveis i productes, ja se sap. La frase: “Les dades són el petroli del segle XXI”, ha estat emprada en desenes d’articles i conferències per explicar el moment actual. Acceptem -per desconeixement o amb coneixement resignat- que vivim en un món on tot passa molt de pressa, i que val més aprendre com funciona i no quedar-se enrere.

A canvi, consentim el joc de les grans corporacions. Perquè… com prescindir de Google? Qui ens respondrà dubtes en segons o gestionarà el correu electrònic? Whatsapp té el nostre número de telèfon (i el dels nostres contactes) perquè ens fa sentir a prop dels altres a través del xat. I a Instagram confiem moments màgics i especials. Qui s’atreveix a quedar-se sense la promoció que Facebook fa dels seus productes? O renunciar a llegir els pensaments dels més estimats (i dels que no ho són tant)?

I tot gratis. Gratis, a canvi de què? Ara fa unes setmanes, la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Àngels Barbarà, m’explicava que els brokers de dades analitzen els likes de Facebook i et classifiquen en funció de quantes accions fas. Per exemple, si en fas 70, ets un amic de la família; amb 150, et consideren un familiar directe; i, amb 300, la parella sentimental d’algú. I a partir d’aquí t’ofereixen certs productes. “Estem perdent la nostra identitat personal”, m’alertava alhora que m’informava que aviat aquest panorama canviarà.

Continua llegint »

Cinc anys després

(Opinió publicada 08/4/17 a NacióDigital)

Aquesta setmana s’ha anunciat que iCatFM, l’emissora cultural de Catalunya Ràdio, tornarà al setembre a l’FM. Ho hem de celebrar perquè realment es fa una programació de qualitat i s’ha convertit en un referent, malgrat els inconvenients de les retallades dels anys anteriors. Va néixer el 2006 amb un toc de modernitat, i es podia escoltar en directe per les ones i per Internet. Han passat cinc anys des de la seva desconnexió, però l’equip ha sabut mantenir la marca viva amb alguns dels programes més seguits.

L’anunci de la seva desaparició de l’FM va suposar un trasbals per a molts dels oients fidels de l’època. De sobte, DeliCatessen, Cabaret Elèctric o Sona9 (entre altres) ja no s’escoltaven en sintonitzar el dial 92.5. Potser en aquell moment no va servir de consol explicar que es podria escoltar igualment per Internet, i bona part d’aquella audiència que la seguia des del cotxe o del transistor a casa va desaparèixer. Que els mòbils hagin evolucionat tan de pressa els ha anat a favor.

Continua llegint »

Les altres Cassandres

(Opinió publicada 01/4/17 a NacióDigital)

Aquesta setmana la jove Cassandra Vera ens ha servit en safata un interessant i necessari debat sobre la llibertat d’expressió. L’Audiència Nacional l’ha condemnada a un any de presó i 8 anys d’inhabilitació per 13 piulades a Twitter on feia befa sobre la mort de Carrero Blanco, assassinat per ETA el 1973. El tribunal considera que ha incorregut en un delicte d’enaltiment al terrorisme.

Voldria afegir algunes puntualitzacions, més enllà del que ja s’ha dit a tertúlies de mitjans i barres de bar aquests dies. Primera: a Internet passa el mateix que a la vida real perquè els actors som els mateixos. Enaltir el terrorisme, amenaçar de mort, insultar, incitar a la violència o denigrar a una altra persona hauria de provocar el rebuig social generalitzat. La jove de Múrcia, el 2013, ja va desitjar la mort de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, en una altra piulada.
Continua llegint »

(Opinió publicada 25/3/17 a NacióDigital)

El llibre de paper fa cinc segles que resisteix. Amb tots els canvis tecnològics que hem viscut –sobretot des de la revolució industrial fins avui- encara conserva el mateix format que la primera Bíblia de Gutenberg. L’aparició d’Internet ja l’ha fet canviar, convertint-lo en digital, però el seu consum no és tan alt com per desterrar el paper. El llibre electrònic només representa un 5% de la facturació total a tot l’estat espanyol i la producció ronda el 28%.

Aquesta setmana se celebra a Barcelona Kosmóplis17, una nova edició de la Festa de la Literatura Amplificada, que s’allarga fins diumenge 26 de març, i que recomano moltíssim. Amb un excel·lent programa de conferències, debats, tallers i films, la trobada serveix per reflexionar i debatre sobre tots els vessants de la literatura.

Continua llegint »

(Opinió publicada 18/3/17 a NacióDigital)

Ara ningú la coneix com a World Wide Web (3W), però aquest va ser el nom amb què Tim Berners-Lee va batejar el seu invent el 1989. En aquella època, el científic treballava a l’Organització Europea de Recerca Nuclear (CERN, en les seves sigles en anglès) de Ginebra. Berners-Lee va dissenyar el sistema d’hipertext per millorar l’intercanvi d’informació entre els seus investigadors. I com passa sempre, de la idea original a l’ús final hi ha un món.

La Web ha celebrat aquesta setmana els seus 28 anys d’existència. Els més de 3.500 milions de persones connectades a Internet ja explotem al màxim tots els recursos d’aquella descoberta primitiva i abstracta, i hem fet passar per l’hipertextualitat tot tipus de negocis, però també l’ensenyament en línia, els mitjans digitals, mil variants de jocs i entreteniment, serveis de salut, socials i laborals des de la distància. Hem afegit a la primitiva Web imatges, formats audiovisuals, encriptació, sistemes de pagament, dispositius interactius, i la hem connectat a les xarxes socials.

Continua llegint »