Feeds:
Entrades
Comentaris

(Article publicat 19/11/16 a NacióDigital)

La Rosa de Reus…. El primer que hem de fer, tal com proposava Toni Vall, és començar per guardar un silenci respectuós en la seva memòria.
Durant tota la setmana hem sentit com uns i altres, defensors de la pobresa energètica o del subministrament elèctric, es treien les puces de sobre i exigien que l’altre complís amb la seva obligació.

El govern ha advertit que sancionarà Gas Natural; Gas Natural culpa al govern de no haver desenvolupat la Llei 24/2015; la patronal de les elèctriques -Unesa- té interposat un recurs contra el protocol que regula l’actuació en casos de pobresa energètica; els serveis socials i l’ajuntament de Reus asseguren no tenir constància que la Rosa visqués amb espelmes, i l’Aliança contra la Pobresa Energètica reclama que Gas Natural es deixi d’excuses i no talli la llum a les persones vulnerables. La roda infinita.

Continua llegint »

800_1476375054_equip_naciodigital_foto_adria_costa_2016-002Aquesta setmana està sent especialment important per NacióDigital.

Dilluns 14 de novembre vam recollir de la mà del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el Premi Nacional de Comunicació. “En la categoria de mitjans d’arrel digital el jurat ha acordat per unanimitat atorgar el premi a NacióDigital, que enguany celebra el seu vintè aniversari i que fa un any i mig que és el mitjà líder en llengua catalana a la xarxa”.

I dijous 17, Google fa pública la selecció de projectes que ajudarà a finanár dins del seu programa Digital News Initiative. NacióDigital està entre els triats, l’únic mitjà en català!.

Google donarà suport i finançarà un projecte de NacióDigital: la companyia californiana ha anunciat aquest matí els projectes als que donarà suport en el marc del finançament de la Digital News Initiative. Concretament, ha escollit 124 projectesd’entre els més de 850 rebuts per part de mitjans digitals de 25 països d’Europa, i NacióDigital és l’únic mitjà en català que ha estat seleccionat en la seva categoria.

El projecte presentat per NacióDigital es basa en una solució global de tractament i visualització de dades per a mitjans que incorporarà diverses funcionalitats útils en l’entorn digital, centrant-se en la gestió d’informació i en una navegació simple tant des d’ordinadors com des de dispositius mòbils. El desenvolupament de l’eina serà a càrrec de Sobrevia.net, l’empresa que gestiona el departament tecnològic de NacióDigital, i comptarà amb tots els periodistes de les diferents edicions del mitjà, així com amb el coneixement adquirit a través de Labs&Data.
L’any 2015, quan Google va fer la primera sol·licitud de projectes, en van resultar escollits un total de 128, amb un finançament de més de 27 milions d’euros. La ronda d’enguany suposa una inversió de 24 milions per part de la companyia, repartits en diversos projectes d’Europa Press, Der Spiegel, The Financial Times o El Corriere de la Sera.

 

(Article publicat 12/11/16 a NacióDigital)

Se suposa que les societats amb capacitat d’estar ben informades són més democràtiques. La informació, analitzada i posada en context, ens porta al coneixement. El coneixement ens fa ser crítics. I els ciutadans crítics podem decidir, o exigir, que se’ns doni l’opció a decidir com volem viure.

La revolució tecnològica ens dóna l’oportunitat de convertir-nos en altaveus d’un món globalitzat. Avui bona part de la societat catalana ha sortit de nou al carrer per manifestar-se en contra dels atacs constants que des de l’Estat s’estan dirigint contra el procés; i això, per defensar els càrrecs electes que segueixen el mandat de les urnes.

És un bon moment per transitar els camins digitals #Perlademocracia, per amplificar el nostre missatge enxarxat i arribar ben lluny. No és la primera vegada que ho fem, no serà l’última. Milers de persones de totes les edats han alçat les veus, a través de les xarxes, per deixar clar que el poble està disposat a continuar endavant.

La resistència

(Article publicat 06/11/16 a NacióDigital)

El filòsof Josep M. Esquirol diu que en el terreny polític, la resistència va acompanyada d’elements com “consciència, voluntat i coratge…”.

I penso en els fets de divendres al matí, quan els Mossos d’Esquadra es vanpresentar al domicili de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i la van acompanyar al jutjat per declarar, després d’haver-s’hi negat en un parell d’ocasions. O quan, fa uns dies, el regidor de Capgirem Vic, Joan Coma, va negar-se també a declarar davant de l’Audiència Nacional per haver pronunciat en un ple municipal la frase següent: “Per fer una truita caldrà trencar els ous”.

“… Va acompanyada d’elements com intel·ligència estratègica per autoorganitzar-se i perseverar malgrat la persecució a la qual sistemàticament i inevitablement es veuran sotmesos els implicats”, diu Esquirol, en el seu darrer llibre La resistència íntima. Assaig d’una filosofia de proximitat (Quaderns Crema), premi Nacional d’Assaig.

Continua llegint »

(Entrevista publicada a NacióDigital, l’1/11/2016)

L’arquitecta i sociòloga urbana Susana Finquelievich que els conceptes que fins ara ens han servit per entendre la innovació tecnològica són màrqueting pur. I que bona part del que ens han venut sobre les societats avançades no s’ha complert.

Finquelievich (Buenos Aires, 1947) és un referent internacional en la configuració i disseny de les ciutats futures. Doctora en Ciències Socials per l’École des Hautes Etudes de Paris i investigadora principal del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tecnològiques (CONICET, Argentina). També és autora de setze llibres, dedicats tots ells a analitzar com les societats accepten i evolucionen amb la tecnologia.

Aquest mes d’octubre ha passat per Barcelona per presentar el seu darrer llibre: I-Polis. Ciutats a l’era d’Internet (Ed. Diseño), un assaig que explora les cares tecnològiques de les ciutats. Passem una bona estona conversant sobre els canvis socials que ens ha portat Internet en les darreres dues dècades. “Hi ha una passió per la innovació però és una refundació contínua. Sempre partim de zero”.

– Al seu llibre I-Polis fa un retrat de les ciutats tecnològiques, des de la més tecnòfoba fins a la més futurista, amb cíborgs i intel·ligència artificial. En què s’ha inspirat per fer aquest retrat?
– Em baso en investigacions anteriors meves, però també en Italo Calvino i el seu llibre de les Ciutats Invisibles. Són ciutats en les quals, d’una manera o altra, tothom hi ha estat. Però sóc crítica amb les etiquetes tecnològiques que hem fet servir al llarg dels anys, perquè el temps demostra que les intencions són unes i la realitat una altra. Les ciutats del coneixement, per exemple, en què han quedat? En res. Estan buides de coneixement. Yachai, a 20 km de l’Equador, n’és un exemple. I altres similars, a l’Índia o als països àrabs també estan buides. Què les diferencia d’un campus universitari?

Susana Finquelievich ha passat per Barcelona per presentar el seu nou llibre. Foto: Adrià Costa

Les ciutats del passat

– Què queda dels cibercafès o dels telecentres tan necessaris fa vint anys, als inicis d’Internet?
– Han desaparegut. Com les cabines telefòniques o les bústies de correus estan desapareixent de l’espai urbà. Els cibercafès s’han reconvertit en locutoris i els telecentres en espais de coworking, on tens connectivitat, seguretat, un cafè a mà, altra gent per discutir idees.

– El 2006, els LivingLabs europeus eren projectes potents promoguts per governs i centres tecnològics. Ja no en parla ningú…
– Encara funcionen però molts no es diuen així. A l’Argentina, en un poblet perdut de Còrdova, la Graciela Cáceres ha animat a tothom a programar software i a fer continguts per a la televisió digital. Ella sola, sense recursos econòmics, bosses de diners de la Unió Europea. Això és innovació. En canvi, quina innovació van produir els LivingLabs amb tots els diners que van rebre? A Finlàndia hi ha projectes interessants, com el cohousing per a les persones de la tercera edat. No estan lligats a innovació tecnològica, sinó al benestar social.
Continua llegint »