Feeds:
Entrades
Comentaris

A finales de mayo, fui invitada a las 10as Jornadas SIGLibre, que se celebraron en la Universitat de Girona. Aunque el encuentro está dedicado a especialistas en Sistemas de Información Geográfica y Teledetección (SIGTE), el primer día siempre hay un programa de conferencias con diferentes profesionales que trabajan disciplinas relacionadas.

En este ocasión aproveché para explicar las posibilidades que tenemos los periodistas con las bases de datos abiertos que ya se encuentran en Internet. E intenté relatar, brevemente, el proceso del trabajo con datos así como los inconvenientes actuales para acceder a ellos. Entre los ejemplos, repaso algunos casos paradigmáticos de medios internacionales y también el trabajo que realizamos en el medio que dirijo, NacióDigital.

Por último, y ya que estaba rodeada de un auditorio experto en sistemas de información geográfica y desarrolladores de software libre, animé a los presentes a crear más herramientas, sencillas pero ‘responsive’ para que las visualizaciones de datos puedan verse desde los móviles, las pantallas que más consumimos actualmente.

Os dejo mi intervención y recomiendo mucho las que me precedieron y siguieron.

Cómo hacer periodismo de datos y no fracasar en el intento from SIGTE – Universitat de Girona on Vimeo.

(Article publicat 24/7/16 a NacióDigital)

Periscope és una aplicació de mòbil que va començar a sonar l’any passat, però que gràcies a Gerard Piqué s’ha fet ben popular. El defensa blaugrana feia vídeos en directe, que tenien la seva gràcia per la conversa improvisada dels jugadors que l’acompanyaven. Esmorzant o en una habitació d’hotel, Piqué obria una finestra als fans i responia els comentaris que rebia en aquell instant. El blaugrana ja va anunciar que no en faria més, però ara tothom sap com funciona o què és un Periscope.

Bé, tothom no. Aquesta setmana s’ha fet viral la frase: “Ni Periscope, ni hòsties!”. La diu una mare esbroncant a la seva filla perquè l’enxampa mirant un Periscope on surt un noi despullat. La mare engrapa el telèfon de la menor i diu en to amenaçador: “No puc més amb la merda dels mòbils, ja veuràs com se t’acabarà tot”. La filla intenta donar explicacions, però de res serveixen. La dona, amb molta probabilitat, no havia vist mai cap streaming de Piqué, si no hauria aturat la reproducció. Mentrestant els seguidors de la noia a Periscope van enviant missatges a la mare per calmar-la.

Continua llegint »

(Article publicat 17/7/16 a NacióDigital)

Internet no deixa de sorprendre’ns. Si el 1995, just quan va aparèixer a bona part d’Europa, ningú no sabia exactament per a què podia servir l’invent, dues dècades més tard encara descobrim –a vegades, amb certa sorpresa– les mil aplicacions que ens ofereix. Lluny queda aquell 1998, quan es va aprofitar la xarxa per publicar l’Informe Starr, que havia de relatar en més de 500 folis totes les converses dels testimonis del cas Clinton-Lewinsky. Cap altre mitjà es podia permetre llavors recopilar tan ingent material, només Internet, que comptava amb un emmagatzematge infinit.

Des de llavors, l’espai digital ja no es considera únicament un lloc on vomitar rumors i passatemps inútils, com va ser titllat nombroses vegades a les darreries del segle XX. Internet –a més de ser el mercat global- és la confluència de mobilitzacions ciutadanes, àgora per defensar la llibertat d’expressió, altaveu denunciador d’injustícies i el principal vehicle per reivindicar drets conquerits.

Què tenen en comú els mots ‘catalanofòbia’, ‘Niça’ i ‘Erdogan’ a part d’haver coincidit en la mateixa setmana? La repercussió que han tingut els fets a les xarxes socials, que ja és com dir a la vida real. Si fa només uns dies Internet bullia perquè el cantant Quimi Portet havia denunciat un cambrer de Baleària per no atendre’l en català; dilluns, ens indignaven perquè una mare demanava ajuda a un socorrista per la picada d’una medusa al seu fill. Segons la versió de la dona, el treballador s’havia negat perquè “no li semblava bé que s’hagués dirigit a ella en català”. Continua llegint »
(Article publicat 10/7/16 a NacióDigital)

Els catalans estem descobrint, amb gran indignació, el que ens estima el govern de Mariano Rajoy. A finals de juny vam escoltar com el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i, el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, s’esforçaven a trobar proves per demostrar corrupció entre polítics catalans. I, aquesta setmana, la denominada “Operació Catalunya” ens ha fet saber que, durant anys, diferents comandaments policials van treballar intensament per frenar el procés independentista.

La informació més secreta de l'”Operació Catalunya” es trobava en un pendrive (o llapis de memòria) que la Policia Nacional ha perdut. Ja és mala sort! Les dades eren custodiades per la unitat d’intel·ligència del cos policial; una unitat que, tot fa pressuposar, és experta en vetllar per la seguretat de la documentació més reservada d’Estat. Vull creure que almenys estava encriptada i protegida amb alguna contrasenya.
Continua llegint »

(Article publicat 26/6/16 a NacióDigital)

El nou consumidor de notícies –que anomenarem Lluís- és algú que consulta cada minut el seu mòbil per veure les notificacions que li arriben de les xarxes socials. Ara té una reunió de treball però permet distreure’s uns segons. Facebook li acaba d’enviar una alerta. David Cameron ha deixat clar que ell no iniciarà el procés de desconnexió de la UE, aquest paper li toca al seu successor. Lluís, aparell en mà, assenteix als seus interlocutors com si els estigués prestant la màxima atenció. Inconscientment, el dit clica a la notícia i es desplega més informació de Cameron, amb una fotografia i vídeo. No s’ha fixat de quin mitjà procedeix però l’ha vist al mur del seu amic Joan, i 10 més l’han recomanat. Suficient credibilitat. La reunió continua. Aquell client tan important explica ara el nou pla de negocis, i en Lluís que ja se’l coneix, torna a Facebook per deixar dos cors vermells a la notícia i un “m’agrada”.

El mòbil ja no és un telèfon, és l’ordinador que ens connecta al món. Ens acompanya a tot arreu i ocupa el lloc preferent en les nostres vides. El consultem a primera hora del matí des del llit, és l’apèndix de la nostra mà durant el dia, i no el deixem fins que tornem al llit, uns segons abans d’apagar el llum de la tauleta de nit.
Continua llegint »