Feeds:
Entrades
Comentaris
podrien-servir-promoure-reactivacio-economica_ARAIMA20150103_0197_45(Article publicat el 04/01/15 al diari Ara. Suplement Diumenge)

El debat de l’obertura de les dades se centra avui en la transparència de la informació per acabar amb la corrupció. Segons els experts, demà serà per promoure la reactivació econòmica

IMAGINEU-VOS L’ESCENA SEGÜENT…. un grup de persones estiren una corda per un extrem. Són directors de multinacionals, banquers, representants polítics i responsables de governs autonòmics o locals. Per l’altre extrem de la corda estiren grups d’activistes, petits empresaris i ciutadans de tot tipus, edat i situació econòmica que volen recuperar i conservar les seves dades, a més de saber quin ús se’n fa. Qui estira més fort la corda? A casa nostra, el duel només acaba de començar.

“Per entendre com hem arribat a aquesta situació s’ha de fer una ullada a tres factors que, en el moment actual, convergeixen”, explica Gemma Galdon, directora de recerca a Eticas Research & Consulting, una empresa especialitzada en la vigilància i la protecció de les dades. “El primer seria un desenvolupament tecnològic bestial que fa que parlem de les dades com el petroli del segle XXI. La capacitat de processament dels ordinadors actuals creix a un ritme trepidant”.

Un altre factor, segons Galdon, són els nous reptes comercials que les empreses tenen amb el consumidor. “Els clients ja no estan en un mercat local sinó global, i les empreses necessiten estratègies de màrqueting més agressives per conèixer detalladament els seus hàbits”. L’analítica de dades soluciona aquest entrebanc, ja que proporciona perfils molt acurats i promet una relació molt més pròxima entre venedor i comprador. El tercer factor és com els governs i les administracions públiques han pujat al carro de l’obertura de dades oferint als ciutadans la informació pública.

Continua llegint »

En 1995, menos del 1% de la población mundial conocía Internet. Entre el 1999 y el 2013, la cifra aumentó por diez. El primer millardo de usuarios conectados llegó en 2005. El segundo, en 2010. Y, el tercero, hace menos de un año. 

xapertura_almacenamiento_datos_internet_618x320.jpg.pagespeed.ic.tb6fXuccfZJLAjMCguUhCada vez tenemos más datos, cada vez están más disponibles y éstos se incrementan de forma infinita a una velocidad trepidante, porque los más de 3.000 millones de personas conectadas a Internet producimos y consumimos datos cada segundo.

¿Y qué hacen las administraciones públicas con tantos datos? ¿Qué hacemos los usuarios? ¿Las empresas privadas? ¿Cómo utilizan los investigadores esa información? ¿De quién son esos datos? ¿Cómo podemos protegerlos ? Y si no lo hago ¿qué? ¿Qué significa ‘Open Data‘? ¿Es lo mismo que ‘Big Data’? ¿Qué puede hacer el periodismo de datos para explicar la actualidad?

Son tantas las preguntas con una respuesta muy embrionaria todavía, que el debate es apasionante. ¡Y lo que queda por hablar!

Luis Ángel Fernández Hermana y yo esbozamos un borrador de todas las buenas intenciones alrededor de los datos. Simplemente, ponemos sobre la mesa qué significa ‘transparencia’ relacionada con los datos, con los gobiernos, con las empresas, etc.

Les dejamos aquí un nuevo podcast Ladridos al Amo  (Grabado el 27/11/14)

 

Transcripció de les paraules d’una persona del públic, assistent a la taula rodona: “Transparència i Govern Obert” al Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el passat 22 de gener.
Minut (01:03:22)

“Sóc algú que porta 25 anys a l’administració pública. Fa molts anys que corre la idea del canvi de xip, “Sembla que hem descobert la sopa d’all amb la Llei de Transparència. Però fa molts anys que ho estàvem reclamant.

Darrere la Llei hi ha un pla de país per portar-la a terme?

Si hem d’establir uns mínims a un any vista, quins seran?

Hem de parlar de la qualitat… La qualitat més enllà de les fonts de captures de les dades, és la possibilitat de poder-les comparar? Amb 949 municipis, cadascú està fent la seva o no pot fer-la.

Aquest pla tindrà finançament?  

Una altra qüestió: sobre els 1.400 datasets de la Generalitat. A principis dels 90 es va fer un estudi per entendre la relació administració-ciutadans. Més de la meitat no s’apropaven a l’administració perquè estaven convençuts que no entendrien la seva resposta.

Per tant… tenim garantia de què s’entenen aquests 1400 datasets?

Tenim demanda?

Hi ha una política d’autenticitat de les fonts?

Tenim una política de gestió?

Publicarem només actius actualitzats o bé conservarem sèries històriques?

Si és així, ens cal una política de preservació. Mirem què fan a Anglaterra, això ho coordina l’arxiu nacional. On és aquí? 

Hi ha tot un seguit de qüestions que necessiten respostes. No n’hi ha prou amb la Llei, hem de tenir els instruments per aplicar-la, perquè hi ha necessitats de caràcter tècnic”. 

Un aplaudiment enorme per aquesta intervenció!! El va tenir en el moment d’acabar i jo li afegeixo un altre, ara mateix. Llàstima que no sé qui és. (Si llegeix aquesta transcripció, que es posi en contacte amb mi!)

Jo era una de les quatre persones que formaven la taula rodona. Vam estar una hora llarga exposant arguments.  Però quan va intervenir aquest coneixedor de l’administració pública, em vaig penedir d’haver ocupat tant de temps. Es podria haver passat al públic abans la paraula!, vaig pensar.

Potser en Genís Roca, president i cofundador de Roca Salvatella, que feia el paper de moderador, podia haver-nos proposat una intervenció mínima de cinc minuts i després deixar el micro al públic. Tot i que el plantejament inicial que ens va comentar uns dies abans per correu-e a tots ens havia semblat correcte. A mi, la primera.

No obstant, una vegada allà, i tenint davant al director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat, Ignasi Genovès, i al Comissionat de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Agustí… jo volia llençar preguntes directes i obtenir respostes directes. La curiositat periodística em va sortir i…. el moderador em van donar un toc d’alerta ;) Epps!  Jo estava allà com a membre de l’Open Knowledge Foundation-es i em tocava exposar arguments. Per sort, la Sandra Lomas -membre de la Xarxa Innovació Pública (XIP)-  i jo estàvem del mateix bàndol ;-)

Un dels punts que vaig intentar expressar (i potser no ho vaig saber comunicar) és que estic convençuda que un govern obert i transparent mai podrà ser si no es crea, en paral·lel, amb la ciutadania. Això, que en anglès es coneix com  l”engagement‘, i que és un dels propòsits més complicats que la tecnologia ens brinda en aquests moments.

El Congrés va ser un èxit de participació i, segurament, de networking. Però no d’aprofundiment en els temes més candents sobre la taula.

Fins a la propera

Jornades_PdD_CCCB_Miquel_Taverna_2015Després d’any i mig de sessions mensuals per aprendre tot sobre el periodisme de dades…. comecem l’any amb una Hackathon per a programadors!!

La convocatòria proposa la creació d’una eina de web scraping per a periodistes de dades.

L’objectiu és que programadors desenvolupin una aplicació o eina, senzilla d’utilitzar, que pugui rascar el contingut publicat en una web i ser utilitzat per professionals sense coneixements de programació.

Durant la hackathon, desenvolupadors de Wolfram Research oferiran un taller en el que mostraran diferents recursos per crear eines de scraping a partir del llenguatge Wolfram.

Un jurat, format per programadors i periodistes, valorarà la millor eina de web scraping i aquesta serà promocionada entre periodistes i altres comunitats de professionals.

Las bases les pots llegir aquí

I per inscriure’t, ves aquí!

Programa:

— Divendres 23 de gener, de 17h a 20h, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona—
Presentació propostes
Taller de web scraping amb python, Diego Pascual
Taller de llenguatge de programació Wolfram, Bernat Espigulé
Desenvolupament de propostes

—-Dissabte 24 de gener, de 10 a 20h—
Desenvolupament de propostes
Presentació al jurat
Votació
Tancament

Continuem al març…

En aquest sentit, del 18 al 21 de març, i dins del marc de Kosmopolis. VIII Festa de la Literatura Amplificada se celebrarà una altra hackathon, aquesta vegada pensada perquè grups de periodistes utilitzin l’eina de web scraping guanyadora i crein un reportatge de dades, a partir dels temes proposats per Kosmopolis:

  • la fam al món,
  • les guerres i
  • el medi ambient.

Els grups concursants hauran d’obtenir informació i dades amb l’ús de l’eina guanyadora, netejar-les, visualitzar-les i complementar-les amb una narració periodística.

De nou, un jurat (format per programadors i periodistes) valorarà el millor projecte que serà publicat en un mitjà de comunicació.

Després d’un any i mig de sessions mensuals per fomentar el periodisme de dades, aquesta iniciativa és una nova col·laboració entre el CCCB i el grup espanyol de lOpen Knowledge Foundation.