Feeds:
Entrades
Comentaris

Engego nova etapa professional com a directora de Nació Digital 

Adéu Freelance:

14007514944_a3a2fc6a92_b

Presentant les #JPD14 a Barcelona amb Mar Cabra

Ara fa exactament tres anys escrivia un post titulat: “El meu blog serà el meu mitjà”.

Acabava de tancar l’etapa professional al 324.cat (el portal de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio en aquell moment), com a Responsable de Participació, on vaig ser intermediària entre la informació diària i l’audiència del mitjà, a través de seccions creades ‘ad hoc’ al llarg de gairebé cinc anys.

En aquell moment, vaig fer un llistat de desitjos, de bones intencions, per l’etapa freelance que estava a punt d’emprendre. Ara el repasso i… contenta, veig que s’ha complert gairebé al 100%!

  • Vaig dir que aquest blog seria el meu mitjà. I així ha estat. He recollit entrevistes amb experts tecnològics i textos sobre els temes que he anat treballant.
  • Un altre dels desitjos va ser: “Vull veure el bosc sencer i saber què s’està fent en el periodisme més innovador en altres parts”. D’aquesta inspiració van sorgir les Jornades de Periodisme de Dades (JPD), organitzades des de l’Open Knowledge Foundation-es,  i que des del 2013 han impulsat aquesta nova disciplina a Espanya. En coordinació primer amb la periodista d’investigació Mar Cabra, i enguany amb el periodista Adolfo Antón.

    jornades_pdd_cccb_miquel_taverna_2015

    Una de les trobades de dades al CCCB

  • Això m’ha permès complir un altre dels desitjos expressats ara fa 3 anys: “Vull conèixer gent amb ganes i emocions per crear coses noves, i treballar amb joves, que són els que tenen la frescor que necessitem en aquests moments de canvis”. 
    I arran del periodisme de dades, a Catalunya i a altres parts d’Espanya, s’ha creat una comunitat de periodistes joves amb ganes d’explorar un terreny nou, però també de programadors, dissenyadors, estadístics, sociòlegs, científics, etc.
    Durant un any i mig, vaig reunir-los mensualment en les trobades de Periodisme de Dades i Hackathons del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), per donar espai a la reflexió i posada en comú.
  • Per últim, volia seguir formant a periodistes a mesura que jo anava aprenent. I tant des del Col·legi de Periodistes de Catalunya com des de la Facultat de Comunicació Blanquerna no he parat de donar seminaris i classes de Grau o Màster.

Hola @Naciódigital…

Començo nova etapa professional com a directora del diari digital Nació Digital, que es troba a Internet des del 1996.

És tot un repte que assumeixo amb molta il·lusió. I amb la mirada fixada en l’encàrrec que el seu fundador, en Miquel Macià, em va posar sobre la taula en oferir-me aquesta posició576_1436975743_Nacio_Digital_foto_Adria_costa_20150001: “Injectar innovació al bon periodisme que ja estem fent”. 

La meva incorporació oficial serà el pròxim 1 de setembre, tot i que ja he tingut oportunitat de conèixer a bona part de l’equip que diàriament fa que els continguts del ND hagin assolit una posició de lideratge des de fa uns mesos.

Entre ells, a la part tècnica, en @vicboy i @jmgutcab, uns autèntics ‘mags’ amb els quals estic segura que farem bona feina.

Així que em toca fer llista de propòsits i bones intencions per aquesta nova etapa professional que engego.

Voldria continuar mirant el bosc per no perdre’m cap de les innovacions que s’estan fent en el periodisme actual i tenir l’oportunitat d‘aplicar-les en l’arbre, que a partir d’ara miraré amb detall, fins al punt de conèixer totes les arrugues de la seva escorça.

En format ‘tags’ seria alguna cosa així: ‘periodisme dades‘, ‘interactius multimèdia’, ‘periodisme investigació’‘+ interacció amb l’audiència‘, ‘nous models de negoci’, ‘etc’. L’etcètera és bàsic perquè en ell incloc tot allò que ara no sóc capaç d’albirar però que estic segura que vindrà si mantinc les orelles obertes per escoltar idees noves i fresques.

I… entre les bones intencions, per descomptat, està la de mantenir aquest blog en actiu, amb les històries de sempre, les d’una periodista digital ;)

Fins aviat!

 

imagesYa tenemos aquí la 3ª edición de las Jornadas de Periodismo de Datos y Open Data (#JPD15).

Un año más, desde el grupo español de la Open Knowledge Foundation (OKFN-es) hemos hecho un gran esfuerzo para completar un programa de lujo. Ésta vez, en 4 ciudades a la vez: Barcelona, Madrid, Almería y Pamplona. Eso quiere decir que centenares de personas, profesionales interesados en saber más sobre cómo trabajar con los datos, estarán al mismo tiempo profundizando en este conocimiento.

Esta aventura la empezamos la periodista de investigación Mar Cabra y yo, en el 2013, cuando apenas se escuchaba hablar de datos, cuando no había todavía Ley de Transparencia en España, ni en Cataluña, ni en muchas otras comunidades autónomas. Cuando configurar el programa con ejemplos prácticos desde los medios de comunicación españoles era una tarea titánica o imposible, cuando convencer a los periodistas que asistieran a las #JPD13 se hacía a fuerza de mucimgreshas charlas en ‘petit comité’.

Estamos en las #JPD15 y la complejidad, en esta ocasión, ha sido cómo configurar una parrilla de Charlas, Conferencias, Debates, Talleres, Hackathons, Hacks&Hackers, InstallFest, etc. que de cabida a tanto proyecto innovador, a tanto ‘DataLab’, a tanto interés por aprender, por innovar, por explicar con datos la realidad. Como le decía a Adolfo Antón (que ha tomado en Madrid el relevo de Mar Cabra): “Esto es como hacer un puzzle. Necesitas mucha paciencia e ir encajando piezas poco a poco”.

Este año nos acompañan muchos más logos que en anteriores ocasiones, lo que quiere decir que nos apoyan más entidades, instituciones, compañías, proyectos. A todos ellos, muchísimas gracias de entrada. Este evento, único en España, no hubiera sido posible sin la colaboración de todas esas marcas y sin la aportación desinteresada de tiempo y conocimiento de cada uno de los expertos que figuran en el programa.

Os recomiendo que miréis con detalle (si todavía no lo habéis hecho) el programa de cada una de las ciudades que organizamos las III Jornadas de Periodismo de Datos y Open Data y que os registréis lo antes posible, sobre todo, en aquellos espacios que tienen entrada limitada.

Antes de acabar, me gustaría añadir que este evento está organizado con la mejor de las intenciones, el de compartir conocimiento, de hacerlo accesible a cuanta más gente mejor, desde la voluntad y credibilidad de que cuanto más aprendamos más podremos avanzar. 

¡Que lo disfrutéis!

 

(Entrevista publicada al Diari Ara, suplement Planeta, el 25/4/15)

Per entendre què significa realment la fam que passen cada dia milions de persones al món, el periodista i escriptor Martín Caparrós va viatjar pel Níger, Kènia, el Sudan, Madasgascar, l’Argentina, els Estats Units i Espanya buscant relats en primera persona.

En aquests llocs va trobar els que, per diferents raons -sequeres, guerres, pobresa extrema o marginació-, pateixen gana. El seu llibre ‘El hambre‘ és un testimoni, directe i dolorós, del mal del segle XXI que mata més persones cada dia, més que la sida, la tuberculosi i la malària juntes.

Quan parlem de la gent que passa gana al món hi ha un ball de xifres oficials: ¿són 800 o 1.000 milions de persones?

És molt difícil de mesurar. Totes les xifres són estimatives. La fam es comptabilitza als països més pobres, on, a vegades, no hi ha un cens de la població ni dels últims 20 anys, i encara menys un sistema de salut o un control sanitari. A Dacca, la capital de Bangla Desh, ningú sap si hi viuen 16 o 20 milions de persones. I entre aquestes dues xifres ja hi ha una gran diferència!

Si no se sap quanta gent hi viu, ¿com es fa, doncs, per saber quanta gent no menja?

Les xifres s’acomoden segons l’interès de qui les recull. No per una qüestió fraudulenta. A alguns els interessa dir que són més milions, i a d’altres que ja s’han aconseguit avenços i que ara són menys els que passen gana. És monstruós, estem parlant de 100 milions de persones amunt o avall. Però això forma part del problema.

Continua llegint »