Feeds:
Entrades
Comentaris
(Article publicat 29/5/16 a NacióDigital)

“Aquesta no ha estat una setmana qualsevol a la ciutat”, ha dit l’alcaldessa Colau. Els aldarulls a Gràcia ens han recordat els de Can Vies de fa dos anys. L’exalcalde Trias defensa la seva actuació tot i que serà investigat per malversació de diners públics per pagar el lloguer desorbitat del local. Pocs detalls sobre el propietari que ha demanat l’expulsió, excepte aquells que aporta el col·lectiu del Banc Expropiat. Ells no es rendiran, fa temps que ho expliquen al seu blog. Els Mossos compleixen ordres i aquestes, alteren la vida d’un barri que sembla mostrar-se a favor de l’ocupació d’un banc en desús.

El desallotjament del Banc Expropiat ha mantingut un enfervorit debat tota la setmana dins i fora d’Internet. Però les xarxes socials han estat el principal canal per on els fets han circulat més de pressa. Sense gaire antelació, els veïns han rebut les convocatòries de mobilitzacions a través de Twitter i s’hi han estès com la pólvora a Facebook, Instagram, YouTube, blogs, Periscope, o webs. Un ampli entramat de receptors, responent fidelment a la crida, s’ha personat puntual al lloc i l’hora anunciada cada dia.

Continua llegint »

(Article publicat 22/5/16 a NacióDigital)

Aquesta setmana hem pogut seguir el cas d’una nova filtració a través d’Internet. El robatori i posterior disseminació de les dades personals de més de 5.500 mossos d’esquadra ha estat un dur cop per la policia catalana, entre altres motius, perquè en revelar la seva identitat han tocat el taló d’Aquil·les d’aquest cos de professionals que només s’identifiquen públicament amb el número TIP (o llicència). Des de dimecres corre per la xarxa un arxiu amb els noms, cognoms, adreça física, números de telèfons mòbils, números de llicències i compte corrent de milers de mossos.

Ja fa anys que Internet recull informació reservada, procedent de comptes bancaris, de grans empreses que encobreixen trames de corrupció, o d’alguna estructura potent que oculta els moviments fiscals que es realitzen a paradisos fiscals. El cas més recent l’hem tingut amb els Papers de Panamà, on el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, per les seves sigles en anglès) va fer un excel·lent treball distribuint a mitjans de tot el món els més de 2.600 GB d’informació que havia rebut d’una font anònima. En aquest cas la filtració pretenia acabar amb les proteccions que permeten el delicte financer i delatar a personatges rellevants de l’àmbit de la cultura, la política o l’esport que s’estaven lucrant a força d’eludir impostos.

 

Continua llegint »

Toni Castejón, secretari del Sindicat de Mossos d’Esquadra | Europa Press

El Secretari General del sindicat de Mossos d’Esquadra, Toni Castejón, ha explicat aNacióDigital els motius pels quals sospiten que van patir un atac informàtic dimecres passat. L’assalt va abocar a Internet un fitxer que contenia les dades personals de 5.500 policies catalans afiliats a aquesta organització. Actualment, la policia catalana compta amb cinc sindicats: la Trisindical (una coalició de SME, SPC-ME i CAT-ME), a més de SAP-UGT i USPAC.

Quan se li pregunta a Toni Castejón per què ha estat l’SME atacat i no qualsevol dels altres sindicats, respon que abans d’aquest atac ja n’havien rebut altres menors, a més d’insults i amenaces per Twitter i altres xarxes. “Tenim clar que haver defensat contundentment les actuacions policials de companys, molt criticades per part de diferents sectors antisistema, ha fet que avui lamentem que les dades personals de milers de companys s’hagin fet públiques per Internet. Nosaltres hem estat molt mediàtics en casos com el del Raval; en operatius de brigada mòbil, com el cas Quintana; o amb el desallotjament de la Plaça Catalunya. I això no ha agradat”.

La possible autoria

Sobre les informacions publicades aquests dies en els mitjans de comunicació, desvetllant la possible identitat de l’autor de l’atac, Castejón prefereix no manifestar-se. “Esperem la resposta oficial de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra, que estan fent un treball increïble des del primer moment”.

Continua llegint »

L’atac informàtic als Mossos d’Esquadra continua sent una incògnita | Martí Albesa

(Article publicat 19/5/16 a NacióDigital)

La filtració d’informació personal de més de 5.000 mossos d’esquadra ha tornat a posar sobre la taula l’etern debat de la protecció de les dades. En aquesta ocasió es tracta d’un cas realment greu. Uns pirates informàtics anònims van bolcar, durant la matinada de dimarts a dimecres, els noms i cognoms, telèfons mòbils, adreces de domicili físic, i fins i tot comptes corrents de membres de la policia catalana. Són les dades d’afiliats del Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), entre juny 2006 i maig 2016, encara que ja no siguin afiliats o ni tan sols policies. Amb un nivell 4 d’alerta terrorista, el cos dels Mossos ha quedat totalment exposat amb aquesta filtració.

El més alarmant de la situació potser és que després de gairebé 24 hores, ni el Departament d’Interior de la Generalitat ni els mateixos Mossos han anunciat l’autoria d’aquesta filtració massiva. El sindicat policial ja ha obert diligències i es personarà com a acusació del cas. “Esperem trobar els culpables”, ha dit el portaveu de l’entitat. “Ara estem una mica coixos, perquè no tenim web, no tenim res, tot està sota control. Fins i tot comunicar-nos és complicat”, ha reblat.

Moltes incògnites se superposen sense obtenir cap resposta clara. Des de primera hora del matí, el mitjà de comunicació públic d’alguns dels principals activistes d’Anonymous a Catalunya, @La9danon, ha deixat clar que mai jugarien amb informació tan sensible. “No és el nostre estil”. La periodista en ciberseguretat, Mercè Molist, apuntava a NacióDigital que potser podria tenir relació amb elhacker Phineas Fisher, “un Robin Hood en l’àmbit internacional que ha protagonitzat grans atacs com la filtració, el juliol de 2015, de més de 400 Gb de dades, amb noms de clients i eines que l’empresa Hacking Team venia a governs de tot el món”.

Continua llegint »

(Article publicat 15/5/16 a NacióDigital)

Hi va haver un temps en què només existien les Autopistes de la Informació. Per accedir-hi, calia tenir un mòdem que es connectava a un ordinador de sobretaula descomunal. La velocitat de connexió més ràpida la donaven els USRobotics de 14.400 bps (bauds per segon), i era lentíssima. Quan s’iniciava la connexió sonava una musiqueta, avui dia molt recordada pels que en aquells temps ens consideràvem friquis.

L’entrada al món virtual es demorava sempre uns minuts, en el suposat cas que la línia no fallés i s’hagués de reiniciar l’operació. Si ho aconseguies, ningú podia trucar-te a casa perquè comunicaves. El proveïdor d’Internet que ens connectava- a Catalunya, Servicom era el més important– ens feia passar primer per una BBS, o plataforma reservada únicament pels seus usuaris. Des d’allà, s’accedia a un xat privat, al programari de correu-e, a continguts especials trets de les primeres pàgines webs existents i, finalment, una icona del món que t’indicava que podies surfejar lliurement pels webs en anglès.

  Continua llegint »