Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘NacióDigital.cat’ Category

La corrupció continua sent una matèria d’investigació i estudi. No hi ha una fórmula màgica per erradicar-la, però sí nombroses comissions i professionals, dins i fora de les institucions, que treballen per detectar les causes i conseqüències per a les persones.

El pròxim dimecres 4 de juliol, l’Oficina Antifrau de Catalunya organitza el curs d’estiu: “Corrupció, desigualtat i confiança”, on es tractaran aspectes i punts de vista diferents per contextualitzar els motius i possibles solucions perquè deixi de ser un mal endèmic.  

Participo en una taula rodona on s’analitzarà el concepte de corrupció vinculat a altres factors socials com ara la protecció dels drets humans (cada cop que un polític corromp es destinen menys diners a salut, educació, medi ambient o benestar social); al gènere (nombrosos estudis demostren que les dones són menys propenses a entrar en trames corruptes); i a la desigualtat (la pobresa sempre perjudica més a les dones i a altres col·lectius en minoria). 

Això m’ha fet recordar que a principis d’any, el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) va alertar de la pèssima situació a Espanya en la vigilància de la corrupció entre parlamentaris, jutges i fiscals.

Vaig publicar un article al respecte després d’haver consultat dos experts per aportar nous enfocaments i mesures que caldria aplicar amb urgència.

——————————————————————————

El Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) va qüestionar a principis d’aquest any, els esforços d’Espanya en la lluita contra la corrupció política i judicial. En concret, va alertar amb contundència per no haver implementat al complet cap de les onze recomanacions a les quals obligava el 2013. Tot i que la valoració era demolidora i situava l’estat espanyol en una posició bastant vergonyosa, els fets han passat per alt i s’ha aprofundit poc en la qüestió.

L’Informe revisa les mesures per garantir l’absència de conflictes d’interessos i transparència en l’activitat de membres de les càmeres parlamentàries, judicatura i fiscalia. Les conclusions, en el cas d’Espanya, avisen de la necessitat urgent d’implementar mesures encaminades a millorar la independència del poder judicial. No obstant això, no aborda el Poder Executiu ni l’Administració Pública. Si ho fes els resultats, encara serien més desoladors.

El Consell d’Europa també fa constar que la situació de paràlisi institucional viscuda per la impossibilitat de formar govern en 2016 no justifica que no es passi de les paraules als fets.

Ofensiva judicialPart d’aquests resultats podrien explicar l’ofensiva judicial que Catalunya rep per part de l’Estat i que cada cop pesa més, així com les pressions que els lletrats dels tribunals. No només parlem de les decisions de mantenir en presó o a l’exili a membres del Govern, sinó també de citar a declarar a membres implicats en els Comitès de Defensa per la República, professors, humoristes, responsables de mitjans o tècnics informàtics (entre altres) que continuen investigats per haver expressat opinions diverses o haver dut a terme accions a favor de la independència de Catalunya.

GRECO posa el dit en la nafra en les qüestions lligades als conflictes d’interessos i és taxatiu en relació amb els nomenaments de magistrats per als òrgans judicials més rellevants, i més concretament, als de l’Audiència Nacional i Tribunal Suprem.

Per aprofundir en la valoració del Consell d’Europa, NacióDigital ha consultat dos experts. El director adjunt de l’Oficina Antifrau de Catalunya Joan Xirau argumenta que aquests deplorables resultats només s’expliquen “per una manca de voluntat política i destaca que la clau és la prevenció de la corrupció”.

Del mateix parer és el catedràtic de la UPF i professor de Dret Constitucional, Rafael Jiménez Asensio: “El problema és d’un dèficit de qualitat democràtica altíssim que ara mateix no veig com es pot superar”.

JOAN XIRAU: “Sense una aposta decidida dels grups polítics és impossible una millora institucional”
– Quina és la vostra valoració sobre l’informe GRECO respecte a Espanya?

– Des del punt de vista d’Antifrau, les propostes no adoptades per l’Estat Espanyol només s’expliquen per una manca de voluntat política per introduir canvis en el sistema d’integritat nacional i dels grups de l’arc parlamentari.

Sense una aposta decidida és impossible una millora institucional de lluita contra la corrupció. Una estratègia que ha de prioritzar les mesures preventives, ja que aquestes són la clau.

– De totes les recomanacions no completes, quina és la més greu?

– La lluita contra la corrupció és un compendi de mesures que es complementen: una sense l’altra no són eficients. Són tan necessàries les polítiques de prevenció com d’investigació. Tan necessari un codi de conducta pels parlamentaris, com una regulació eficient dels lobbies, com aplicar un formulari de declaració pels parlamentaris eficaç i que tingui un seguiment adequat posteriorment.

Des d’Antifrau es van traslladar aquestes propostes als partits polítics que van concórrer a les eleccions el passat 21 de desembre.

 Espanya pot passar-se molts més anys sense seguir els consells de GRECO?

– L’estat Espanyol no pot continuar deixant les mesures de lluita contra la corrupció a mitges. L’informe del GRECO també parla de mesures per dotar de més independència al Ministeri fiscal i d’una manera diferent d’escollir els membres dels òrgans de govern dels jutges sense influències polítiques.

El GRECO interpel·la Espanya, i la urgeix a aplicar mesures per evitar la corrupció, centrades en la millora del sistema d’integritat. No es pot ser només reactiu. Insisteixo, necessitem que tot l’arc parlamentari tingui com a  prioritat aquesta fita, perquè la corrupció ens empobreix diàriament i malmet la qualitat democràtica, fent que els ciutadans perdin tota confiança en les institucions que els governen.

El darrer Baròmetre de l’Oficina Antifrau de Catalunya situa en un 82,5% els enquestats que opinen que els que es dediquen a la política no fan el que toca per lluitar contra la corrupció.

L’Índex de percepció de la corrupció de Transparència Internacional de 2016 ens situa en la posició 41 de 176 països en l’àmbit mundial. Compartim posició, empatats amb 58 punts, amb Costa Rica i Brunei. També s’ha de dir que no tots els països del nostre àmbit socioeconòmic estan per davant.

RAFAEL JIMÉNEZ ASENSIO: “El poder judicial i nomenament dels magistrats del Tribunal Suprem està farcit de política clientelar”
“Hi ha una desídia tenyida d’ignorància, quan no de cinisme, alhora que les institucions engeguin codis de conducta i sistemes d’integritat institucional que representin mitjans per lluitar contra la corrupció en la seva dimensió preventiva”.

Parlamentaris

“El GRECO havia recomanat que cadascuna de les càmeres es dotés d’un codi de conducta que hauria de recollir normes de conducta relatives als conflictes d’interès, regals, activitats complementàries i interessos financers, etc.

En la implantació d’aquesta mesura, el silenci absolut ha estat la resposta. No s’ha fet res i previsiblement tampoc es farà. La valoració de GRECO en aquest punt és molt negativa. Malgrat “la importància estratègica” que té aquesta eina en la prevenció de la corrupció, existeix un cinisme polític: millor no fer res i continuar amb el regne de la impunitat que els protegeix”.

Jutges

“L’Informe GRECO constata una realitat enquistada des de fa dècades: el poder judicial i nomenament dels magistrats del Tribunal Suprem està farcit de política clientelar, amiguisme i corporativisme ranci”.

Fiscals

“Els membres de GRECO havien recomanat que s’adoptés un Codi de conducta per al Ministeri Fiscal i mesures relatives als conflictes d’interès i altres aspectes de la integritat. No s’ha fet res. Però el codi del Ministeri Públic és especialment important perquè no només afecta els mateixos fiscals sinó també als ciutadans, perquè sàpiguen quins són els estàndards de servei i integritat sobre els quals s’ha d’entendre l’actuació del Ministeri Públic”.

Prevenció

“Tampoc s’inverteix gens en prevenció. I les alarmes de l’Informe GRECO són molt òbvies, també les podríem traslladar a l’Executiu i a la seva Administració Pública, on el Govern actual no ha dedicat ni un minut a aquests temes”.

La gravetat del problema

“El problema és d’un dèficit de qualitat democràtica altíssim. La pregunta sobre què considerem inacceptable en la conducta d’un polític no es pot resoldre en clau penal. La resposta ha de provenir també de l’ètica pública o institucional, però a ningú en les institucions o en la política sembla interessar-li realment. I d’aquí ve la gravetat del problema.

No hi ha dubte que hi ha molts instruments i mecanismes per lluitar contra la corrupció. I entre ells es troben els codis de conducta i els sistemes d’integritat, sense que això impliqui reconèixer, que tals codis no són la panacea, sinó solament un mitjà més en aquesta complexa i eterna batalla que les nostres institucions semblen perdre per golejada.

Així ho ha confirmat una vegada més l’Informe d’avaluació de GRECO. Esperem que per última vegada. Que algú en prengui nota. I, sobretot, que actuï”.

Anuncis

Read Full Post »

(Article publicat a NacióDigital el 20/6/2018)

Fa unes setmanes va contactar-me Vicenç Ruiz, vocal de recerca de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Ell i Aniol Maria havien rescatat el hashtag sencer #Cuéntalo i volien conservar les històries recopilades en més de 2 milions de piulades. Un total de 13 GB de relats colpidors, de dones valentes que es van atrevir a publicar les violències que van exercir contra elles o altres que ja no poden explicar-los perquè les van callar per sempre. 

Després d’unes quantes reunions, van sorgir diferents col·laboraadors i la promesa de continuar fent perquè no es perdi aquest material, perquè serveixi per conscienciar i visibilitzar. Aquesta és una tasca altruista que va començar l’escriptora Cristina Fallaràs, i que molts altres hem decidit continuar. 

Avui he publicat aquest article al NacióDigital per explicar la tasca feta i el que vindrà. 

————————————————————————————

Arxivers catalans preserven més de dos milions de tuits sobre abusos sexuals del #Cuéntalo

El tractament arxivístic de l’etiqueta permet analitzar històries de violència de gènere i assegurar el seu accés futur

Concentració de rebuig a la sentència de la Manada | Anna Mira

Tot va començar amb una piulada de la periodista i escriptora Cristina Fallarás com a reacció de la sentència de la Manada. Era el 26 d’abril de 2018, La justícia va considerar que la jove de 17 anys no havia estat violada per cinc homes, sinó que només haurien abusat d’ella, amb el qual les penes eren menors. La societat no va entendre la resolució i va esclatar.

El missatge de Fallarás animava a explicar altres violacions. En poques hores, el #Cuéntalo va aixecar onades d’indignació. “Quan vaig conèixer la sentència de la Manada vaig tenir molt clar que calia un mecanisme per recollir la memòria col·lectiva de tantes dones maltractades i violades”, comenta.

(més…)

Read Full Post »

(Entrevista publicada a NacióDigital el 22/4/2018)
L’excorresponsal de TV3 ha publicat “Xina Fast Forward”, un relat en primera persona sobre com és informar des d’un estat autoritari: “El govern xinès sempre et deixa pistes perquè entenguis que estàs sent vigilat i controlat”| El llibre també revisa la política, societat i costums del país que un dia el va fascinar i on va viure dotze anys
El director de Betevé publica un llibre on repassa les seves experiències com a corresponsal de TV3 a la Xina | Adrià Costa

Sergi Vicente (Barcelona, 1975) és periodista i dirigeix Betevé, la televisió pública de Barcelona des del 2015. Però molt abans, del 2003 i fins al 2014, va ser el corresponsal de TV3 a la Xina. Ara publica Xina Fast Forward (Ed. Ara Llibres), un relat en primera persona on repassa la societat, la política i la cultura del país que un dia el va fascinar. “Altrament, no s’entendria que hagués passat dotze anys allà”, em confessa. L’experiència al país asiàtic no va quedar només en l’àmbit professional, sinó que la seva dona i els seus dos fills són xinesos. I recull intencionadament anècdotes de la vessant més familiar, fet que imprimeix al llibre proximitat en conèixer costums típics d’aquell món.

Vicente també explica les complexitats d’informar des de la Xina quan el govern vigila les comunicacions i controla la propaganda per mantenir la imatge del país intacta. A l’entrevista es mostra crític amb aquells que, a través de les xarxes socials, comparen el conflicte català amb l’Estat amb l’autoritarisme de la Xina. “Jo sí que he viscut violència als carrers d’allà i no és precisament aixecar un peatge”. I denuncia el clar “deteriorament democràtic que s’està vivint a Espanya”.

– Vostè era periodista a TVE. Un bon dia ho va deixar tot i se’n va anar cap a Àsia. Per què?  

– Sí. Era el 2002, i me’n vaig amb un contracte de professor d’anglès. Vaig deixar una feina ben pagada a TVE per explorar el món. Volia complir el somni de ser corresponsal. Feia un any que estudiava xinès i vaig decidir buscar feina per Internet. A la primavera del 2003, miro de treballar per mitjans i vaig tenir la sort que TV3 em digués que li interessava. I fins als últims dies del 2014.

– Coneixem molt poc de la Xina actual, només els tòpics o quan hi anem de turisme. Què destacaria del país?

– Diria que el desconeixement és mutu. Ells tampoc saben molt més de nosaltres, pel fet que hi anem allà. Tant en un costat com en l’altre, des del 2002, hi ha hagut una millora de coneixement perquè el món és més obert. Des d’aquí, incidim en tòpics de tractar als xinesos d’estranys, en part per la distància cultural, l’aspecte físic i l’idioma. I també a la inversa. Ells són massa reduccionistes, tot i que cada cop entenen més el comportament nostre.

Read Full Post »

Older Posts »