Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘NacióDigital.cat’ Category

(Article publicat a NacióDigital el 20/6/2018)

Fa unes setmanes va contactar-me Vicenç Ruiz, vocal de recerca de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Ell i Aniol Maria havien rescatat el hashtag sencer #Cuéntalo i volien conservar les històries recopilades en més de 2 milions de piulades. Un total de 13 GB de relats colpidors, de dones valentes que es van atrevir a publicar les violències que van exercir contra elles o altres que ja no poden explicar-los perquè les van callar per sempre. 

Després d’unes quantes reunions, van sorgir diferents col·laboraadors i la promesa de continuar fent perquè no es perdi aquest material, perquè serveixi per conscienciar i visibilitzar. Aquesta és una tasca altruista que va començar l’escriptora Cristina Fallaràs, i que molts altres hem decidit continuar. 

Avui he publicat aquest article al NacióDigital per explicar la tasca feta i el que vindrà. 

————————————————————————————

Arxivers catalans preserven més de dos milions de tuits sobre abusos sexuals del #Cuéntalo

El tractament arxivístic de l’etiqueta permet analitzar històries de violència de gènere i assegurar el seu accés futur

Concentració de rebuig a la sentència de la Manada | Anna Mira

Tot va començar amb una piulada de la periodista i escriptora Cristina Fallarás com a reacció de la sentència de la Manada. Era el 26 d’abril de 2018, La justícia va considerar que la jove de 17 anys no havia estat violada per cinc homes, sinó que només haurien abusat d’ella, amb el qual les penes eren menors. La societat no va entendre la resolució i va esclatar.

El missatge de Fallarás animava a explicar altres violacions. En poques hores, el #Cuéntalo va aixecar onades d’indignació. “Quan vaig conèixer la sentència de la Manada vaig tenir molt clar que calia un mecanisme per recollir la memòria col·lectiva de tantes dones maltractades i violades”, comenta.

La periodista va animar moltes altres dones a explicar-se amb relats duríssims i colpidors. Com aquest, escrit per Marta SixCs: “Tinc 22 anys i una lleu discapacitat psíquica. Quatre homes em rapten i em violen repetidament. No contents, m’atropellen set vegades. Encara amb vida, em ruixen amb benzina i em calen foc. Tres dels meus assassins estan en llibertat. Ho explico jo perquè Sandra Palo no pot”.

“La creació de la memòria col·lectiva és molt necessària quan t’han robat un relat. Havia de ser inqüestionable i vaig pensar en #Cuéntalo, en primera persona i públicament, el qual suposa una valentia bestial. La meva sorpresa va ser quan al cap de poques hores hi havia un centenar d’històries. Però l’endemà 250.000! Vaig entendre la dimensió i el dolor que s’havia ocultat fins llavors”, explica Fallarás.

Efectivament, en 17 dies -del 27 d’abril al 13 de maig- #Cuéntalo va recopilar 2.111.998 piulades. L’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC) va capturar gairebé 13GB de missatges de l’etiqueta en el període de màxima interacció i avui es poden analitzar.

Aquesta no és la primera experiència amb el contingut d’un hashtag que recull l’AAC. El passat mes d’agost, amb motiu dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ja van recopilar el #Notincpor amb més de cinquanta mil tuits. I, poc després, el #CatalanReferendum documentat amb més de vuit milions de piulades que relaten la tensió que es va viure l’1 d’octubre des dels col·legis electorals de tot el país.

Els arxivers catalans es van inspirar en la metodologia del col·lectiu nord-americà d’arxivers i tecnòlegs Documenting the Now, creat arran de les protestes a Ferguson del moviment #BlackLivesMatter.

Segons explica Aniol Maria, membre de l’AAC, el contingut que corre per les xarxes socials és efímer i sovint acaba perdut entre el soroll informatiu d’Internet. “L’única possibilitat d’accedir en el futur a la documentació que la ciutadania genera avui dia, en plataformes digitals privatives, és garantint el seu tractament arxivístic proactiu”.

Denúncies en diferents continents

L’empresa Sibilare, dedicada a l’anàlisi de big data, també ha col·laborat en el projecte de preservació del #Cuéntalo. Dels més de dos milions de tuits, han fet un graf de clústers, o conjunts de piulades relacionades per la interacció. El més nombrós és el que va sorgir del primer missatge de Fallarás pintat de color lila, que representa el 20% de les interaccions.

Gràfic de la difusió dels hashtag #Cuéntalo. Gràfic: Sibilare

Poques hores després, l’etiqueta es desplaçava cap a l’Amèrica Llatina, “en especial a l’Argentina. Allà sorgeixen grups de joves que expliquen les morts de companyes en mans de violadors sense escrúpols.

Tot i que només són el 6,5% dels gairebé 13 GB de la informació recollida, el fet de procedir d’adolescents té un fort impacte en el conjunt. Estarien visualitzades amb les taques marrons de la part superior del graf. També és destacable que sorgeixen perfils masculins denunciant que ells també són víctimes de la violència sexista.

La memòria social digital en joc

L’ACC va engegar l’octubre passat la campanya #ArxivemelMoment, dedicada a conscienciar sobre la necessitat de conservar patrimoni i la memòria col·lectiva digital.

“És molt important facilitar la preservació dels fons documentals socials per evitar que d’aquí a un temps es converteixi en un filó de negoci. Empreses com Twitter podrien cobrar quantitats enormes per construir la memòria social de milions de persones. Per això s’ha de tractar arxivísticament, en formats oberts, consultables i reutilitzables”, conclou Vicenç Ruiz.

Ara els arxivers catalans cerquen la col·laboració d’institucions i grups de recerca per bastir una metodologia que, emprant models d’arxivística participativa, permeti també la inclusió de processos d’explotació de les dades i difusió de resultats.

Anuncis

Read Full Post »

(Entrevista publicada a NacióDigital el 22/4/2018)
L’excorresponsal de TV3 ha publicat “Xina Fast Forward”, un relat en primera persona sobre com és informar des d’un estat autoritari: “El govern xinès sempre et deixa pistes perquè entenguis que estàs sent vigilat i controlat”| El llibre també revisa la política, societat i costums del país que un dia el va fascinar i on va viure dotze anys
El director de Betevé publica un llibre on repassa les seves experiències com a corresponsal de TV3 a la Xina | Adrià Costa

Sergi Vicente (Barcelona, 1975) és periodista i dirigeix Betevé, la televisió pública de Barcelona des del 2015. Però molt abans, del 2003 i fins al 2014, va ser el corresponsal de TV3 a la Xina. Ara publica Xina Fast Forward (Ed. Ara Llibres), un relat en primera persona on repassa la societat, la política i la cultura del país que un dia el va fascinar. “Altrament, no s’entendria que hagués passat dotze anys allà”, em confessa. L’experiència al país asiàtic no va quedar només en l’àmbit professional, sinó que la seva dona i els seus dos fills són xinesos. I recull intencionadament anècdotes de la vessant més familiar, fet que imprimeix al llibre proximitat en conèixer costums típics d’aquell món.

Vicente també explica les complexitats d’informar des de la Xina quan el govern vigila les comunicacions i controla la propaganda per mantenir la imatge del país intacta. A l’entrevista es mostra crític amb aquells que, a través de les xarxes socials, comparen el conflicte català amb l’Estat amb l’autoritarisme de la Xina. “Jo sí que he viscut violència als carrers d’allà i no és precisament aixecar un peatge”. I denuncia el clar “deteriorament democràtic que s’està vivint a Espanya”.

– Vostè era periodista a TVE. Un bon dia ho va deixar tot i se’n va anar cap a Àsia. Per què?  

– Sí. Era el 2002, i me’n vaig amb un contracte de professor d’anglès. Vaig deixar una feina ben pagada a TVE per explorar el món. Volia complir el somni de ser corresponsal. Feia un any que estudiava xinès i vaig decidir buscar feina per Internet. A la primavera del 2003, miro de treballar per mitjans i vaig tenir la sort que TV3 em digués que li interessava. I fins als últims dies del 2014.

– Coneixem molt poc de la Xina actual, només els tòpics o quan hi anem de turisme. Què destacaria del país?

– Diria que el desconeixement és mutu. Ells tampoc saben molt més de nosaltres, pel fet que hi anem allà. Tant en un costat com en l’altre, des del 2002, hi ha hagut una millora de coneixement perquè el món és més obert. Des d’aquí, incidim en tòpics de tractar als xinesos d’estranys, en part per la distància cultural, l’aspecte físic i l’idioma. I també a la inversa. Ells són massa reduccionistes, tot i que cada cop entenen més el comportament nostre.

Read Full Post »

L’activista i membre fundadora de Xnet defensa el poder de la ciutadania per avançar cap a una democràcia real | “Internet només podrà ser lliure i oberta si la defensem entre tots”, assegura

Simona Levi, a la Farinera del Clot | Adrià Costa

Simona Levi (Torí, 1966) és activista, artista i defensora dels drets dels ciutadans a Internet. “Sempre ha estat així”, explica al recordar com de petita ja es ficava en lluites diverses al col·legi. És també membre fundadora d’Xnet, una plataforma d’activistes que treballen des del 2008 en la defensa d’una Internet lliure i neutral, noves maneres de participació per arribar a una democràcia en xarxa i per l’accés al coneixement. “Internet és un camp de batalla en si”, reflexiona Levi, al pensar en les lluites de sempre que s’han de continuar però també en els nous reptes que la societat planteja.

– El 2010, vostè lluitava en contra del cànon digital. El 2013, defensava la cultura lliure digital. Què ha passat dins de X-net els darrers dos anys?

– Des del 2010-11 vam començar a treballar com Internet pot ser útil per a les transformacions dels sistemes democràtics. El 2012, vam llançar 15MpaRato. Ens vam endinsar en el món dels sistemes jurídics i en la importància de la tasca ciutadana. En aquell moment, ens vam adonar que les institucions jurídiques no fan la seva tasca si no estàs a sobre. Igual que els governs. Els governs es ficarien a la butxaca tot el que poguessin si ningú els digués res. El sistema jurídic és el mateix, totalment immòbil.
– 15MPaRato és un moviment que sorgeix de X-net arran de les mobilitzacions del 15-M a Barcelona. Com comença tot?
– Xnet és una guerrilla pacífica, una cèl·lula o equip petit que ens coneixem molt bé des de fa anys. Llancem propostes que obrim a més gent i es creen xarxes. El PartitX, és una d’aquestes. 15MPaRato, va sorgir al primer aniversari de les mobilitzacions. Quan es parlava de la crisi i del deute, nosaltres vam decidir actuar i auditar als responsables d’aquesta situació. Les nostres accions sempre les hem mantingut anònimes, perquè en realitat són d’una col·lectivitat. No obstant això, formacions polítiques com Podem ens han obligat a sortir a la llum perquè el primer que passava s’atribuïa que havia investigat el cas Bankia, aprofitant-se del nostre anonimat.

Read Full Post »

«Els rumors corren lliurement per Internet amb la intenció de crear alarma social perquè la gent no surti al carrer. Abans de reenviar als coneguts, cal fer-se unes preguntes lògiques»

Concentració a Via Laietana contra la policia espanyola | Guillem Pascual Molina
Els dies previs a la celebració del referèndum, les comunicacions per autoorganitzar-se en els col·legis electorals a través dels grups de Whatsapp van ser clau. Les hores prèvies a la votació, el moviment a través de les xarxes socials -en especial Twitter i Facebook- també va ser prioritari perquè arribessin les principals consignes i les imatges de les càrregues policials en temps real. Davant de la possibilitat de ser interceptar, es van disparar també les altes de Telegram i Signal (xats similars a Whatsaap) que ofereixen més encriptació de les comunicacions.

(més…)

Read Full Post »

(Article publicat a NacióDigital el 21/09/2017)

«En moments de tensió social i política com els que estem vivint, és més important que mai aplicar el sentit comú abans d’actuar de comunicadors individuals des dels nostres mòbils»

Manifestació indpendentista al TSJC | Josep Maria Montaner

La gent organitzada als carrers de Barcelona i les consignes des dels mòbils per resistir de forma pacífica em traslladen a la tesi deHoward Rheingold, un prestigiós investigador que estudia les implicacions socials amb l’ús de la tecnologia. Les multituds intel·ligents són – segons Rheingold- aquelles que “fent un ús de les tecnologies de la comunicació que tenen al seu abast, amplien el talent humà”. L’any 2002, Rheingold va publicar el llibre Smart Mobs. The next social revolution on explica que: “Les masses socials porten el poder en les seves mans i tenen la capacitat de la comunicació per difondre informació, organitzar-se i mobilitzar-se. Són l’expressió màxima de la intel·ligència col·lectiva”.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »