Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘cccb’

(Opinió publicada 25/3/17 a NacióDigital)

El llibre de paper fa cinc segles que resisteix. Amb tots els canvis tecnològics que hem viscut –sobretot des de la revolució industrial fins avui- encara conserva el mateix format que la primera Bíblia de Gutenberg. L’aparició d’Internet ja l’ha fet canviar, convertint-lo en digital, però el seu consum no és tan alt com per desterrar el paper. El llibre electrònic només representa un 5% de la facturació total a tot l’estat espanyol i la producció ronda el 28%.

Aquesta setmana se celebra a Barcelona Kosmóplis17, una nova edició de la Festa de la Literatura Amplificada, que s’allarga fins diumenge 26 de març, i que recomano moltíssim. Amb un excel·lent programa de conferències, debats, tallers i films, la trobada serveix per reflexionar i debatre sobre tots els vessants de la literatura.

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 2 de gener de 2016)
Mavi Sánchez (Foto: Laura Aragó)

Mavi Sánchez (Foto: Laura Aragó)

Mavi Sánchez Vives és doctora en neurociències i professora d’investigació ICREA a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), a més de Co-Directora del laboratori d’Entorns Virtuals en Neurociència i Tecnologia (EVENT) de la UB, destacat com un dels principals en tota Europa.

Recentment, el seu equip ha recollit el premi The VR Award que es va entregar al certamen The App Date Awards. És la primera vegada que es concedeix a una aplicació de realitat virtual immersiva a l’estat espanyol. Freud me, és un treball liderat per l’investigador Mel Slater. Aquesta aplicació permet la resolució dels nostres propis problemes”, explica a NacióDigital emocionada. L’equip de Mavi Sánchez i Mel Slater també formen part de l’exposició +Humans, que aquests dies es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Després d’una llarga conversa amb aquesta investigadora, sorprèn saber que ni els mateixos científics coneixen els efectes que pot tenir, a mig o llarg termini, la realitat virtual en el nostre cervell. Tot i que el 2016 serà l’any que aquesta tecnologia entrarà a les nostres llars, mai abans s’ha provat en poblacions massives, ni durant moltes hores seguides.

– Per què funciona la realitat virtual si sabem que és mentida?
– El cervell té una resposta molt ràpida als estímuls de l’entorn. Si estàs al cinema mirant una pel·lícula, pots plorar per la història encara que sàpigues que no és veritat. Però la virtualitat del cinema no t’afecta directament, perquè si disparen un tret no et toca. En canvi, si estàs amb el teu propi avatar immers en un món virtual, la resposta que tindràs serà d’un grau major, tot i saber que no és veritat.

 Quines són les reaccions més comunes en entorns virtuals?
– N’hi ha moltes. Per exemple, si cau alguna cosa del sostre o del cel, t’apartes. No dóna temps a pensar que no és real. El teu sistema sensorial detecta perill i reacciones. O si et somriu un altre personatge, tu també ho fas. Aquest és un acte reflex d’un nivell superior, que forma part d’una relació interpersonal.

(més…)

Read Full Post »

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 29/11/15)

Ricard Solé, assessor de «+Humans» | Adrià Costa

Si encara no ha visitat l’exposició +Humans. El futur de la nostra espècie –que des del passat mes d’octubre es mostra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)-, i l’interessa tot el que està relacionat amb la genètica, la robòtica, la intel·ligència artificial, alternatives a la destrucció del planeta, o els mons paral·lels de la realitat virtual, hauria de veure-la. La mostra explora els possibles camins de la nostra espècie a partir de les tecnologies emergents, el context cultural i ètic.

Després de parlar durant una hora amb el físic i biòleg Ricard Solé– assessor de +Humans- queda la sensació que ben bé no sabem quin rumb seguim com espècie. L’investigador ICREA explica que aquest món accelerat ja no té aturador i que per ser realment humans hauríem de solucionar primer els grans problemes globals, com la devastació del planeta o la manca de recursos bàsics per milions de persones.

– S’atreviria a donar-me una definició de què és ser humà en aquest segle XXI?
És una pregunta complicada. Perquè els humans, com a espècie biològica, ens hem apartat de l’evolució. Creem el nostre ambient i el modifiquem a una escala geològica. Ser humà vol dir formar part d’una espècie molt complexa, que controla el planeta i es pregunta sobre el seu propi futur. El que passa és que no sap resoldre massa bé què ha de fer.– Som prou conscients del món en el qual vivim i cap a on anem?  
No ho crec. Els científics ho som prou perquè provoquem els canvis importants: a la biomedicina, la intel·ligència artificial, la robòtica de casa, la realitat virtual però tampoc sabem les implicacions que tindran, que no hem previst i poden originar problemes socials.

Read Full Post »

La primera vegada que vaig veure un cas pràctic de “cyborg” va ser quan el periodista científic Luís Ángel Fernández Hermana va entrevistar a l’artista Stelarc per la revista en.red.dando. Era el 1997, i aquest xipriota s’acabava d’enfundar un tercer braç electrònic que podia ser mogut a través d’Internet. També tenia micromàquines inserides en l’estómac que responien amb llums i sons quan algú a distància, des d’Internet, interactuava amb ell. Stelarc considera que la tecnologia obre la possibilitat de redefinir les funcions del cos, amb la idea de poder prescindir d’ell algun dia.
Deu anys més tard vaig tenir una interessant conversa amb l’antropòleg Eudald Carbonell.  Acabava de publicar el llibre: “El naixement d’una nova consciència’, on alertava de la desaparició de la meitat de la humanitat, per la nostra estupidesa de destrossar el planeta, i de la creació d’una nova espècie.“L’homo sapiens donarà pas a l’homo ‘ex novo’. Crearem robots tecnobiològics als quals cedirem les categories humanes més sòlides com la solidaritat, la perseverança, la intel·ligència, la territorialitat i l’organització horitzontal”. En escoltar-lo em semblava ciència ficció. 

(més…)

Read Full Post »

Engego nova etapa professional com a directora de Nació Digital 

Adéu Freelance:

14007514944_a3a2fc6a92_b

Presentant les #JPD14 a Barcelona amb Mar Cabra

Ara fa exactament tres anys escrivia un post titulat: “El meu blog serà el meu mitjà”.

Acabava de tancar l’etapa professional al 324.cat (el portal de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio en aquell moment), com a Responsable de Participació, on vaig ser intermediària entre la informació diària i l’audiència del mitjà, a través de seccions creades ‘ad hoc’ al llarg de gairebé cinc anys.

En aquell moment, vaig fer un llistat de desitjos, de bones intencions, per l’etapa freelance que estava a punt d’emprendre. Ara el repasso i… contenta, veig que s’ha complert gairebé al 100%!

(més…)

Read Full Post »

imagesYa tenemos aquí la 3ª edición de las Jornadas de Periodismo de Datos y Open Data (#JPD15).

Un año más, desde el grupo español de la Open Knowledge Foundation (OKFN-es) hemos hecho un gran esfuerzo para completar un programa de lujo. Ésta vez, en 4 ciudades a la vez: Barcelona, Madrid, Almería y Pamplona. Eso quiere decir que centenares de personas, profesionales interesados en saber más sobre cómo trabajar con los datos, estarán al mismo tiempo profundizando en este conocimiento.

Esta aventura la empezamos la periodista de investigación Mar Cabra y yo, en el 2013, cuando apenas se escuchaba hablar de datos, cuando no había todavía Ley de Transparencia en España, ni en Cataluña, ni en muchas otras comunidades autónomas. Cuando configurar el programa con ejemplos prácticos desde los medios de comunicación españoles era una tarea titánica o imposible, cuando convencer a los periodistas que asistieran a las #JPD13 se hacía a fuerza de mucimgreshas charlas en ‘petit comité’.

Estamos en las #JPD15 y la complejidad, en esta ocasión, ha sido cómo configurar una parrilla de Charlas, Conferencias, Debates, Talleres, Hackathons, Hacks&Hackers, InstallFest, etc. que de cabida a tanto proyecto innovador, a tanto ‘DataLab’, a tanto interés por aprender, por innovar, por explicar con datos la realidad. Como le decía a Adolfo Antón (que ha tomado en Madrid el relevo de Mar Cabra): “Esto es como hacer un puzzle. Necesitas mucha paciencia e ir encajando piezas poco a poco”.

(més…)

Read Full Post »

En España la gente no pasa hambre. Como mucho…. tiene ‘inseguridad alimentaria’.

Con este eufemismo se describe la situación extrema de familias enteras que no tienen para nutrirse, que no hacen tres comidas al día, que no pueden dar de cenar a sus hijos antes de ponerlos a dormir.


(Vídeo de la Cruz Roja Catalunya, para su última campaña sobre vulnerabilidad alimentaria en la infancia)

Si alguien piensa que eso sólo ocurre en países de África o de Asia, está completamente equivocado. Sólo que aquí, en nuestra casa, ocultamos la palabra ‘hambre’ debajo de la alfombra.

No hay estadística oficial que indique cuantas personas en España están, desde hace años, consumiendo menos calorías de las necesarias por falta de recursos económicos.

Si se supiera, ¿qué medidas políticas se deberían emprender para evitarlo? ¿Con qué cara se podría ocultar esta situación?

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »