Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Opinió ND’ Category

(Article d’opinió publicat el 27/3/2018 a NacióDigital)

«Ja tornen a agitar-se els carrers amb el clam de “llibertat presos polítics” per defensar, una vegada més, els drets civils i polítics més bàsics»

El país va quedar novament en estat de xoc aquest divendres. Tot va tornar a accelerar-se per l’embat del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Un jutge que va tergiversar els fets per justificar una decisió injustificable. Que va tornar a empresonar per rebel·lió a Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa. Que va processar també a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Joaquim Fort, Clara Ponsatí, Toni Comín i Marta Rovira. Un jutge que va imputar delictes de malversació de diners públics i desobediència a Carles Mundó, Meritxell Borràs, Lluís Puig, Santi Vila i Meritxell Serret. I per desobediència als exmembres de la mesa del Parlament, Lluís María Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, a més de Mireia Boya i Anna Gabriel de la CUP.

Cal citar tots els noms, un per un, per adonar-se de la desproporció d’aquesta macrocausa que va començar fa mig any i que no sembla que tingui fi. Avui són nou els líders polítics privats de llibertat i set a l’exili. Un jutge que compara la massiva concentració del 20 de setembre amb “una presa d’ostatges amb trets a l’aire” i assegura que només hi havia dos Mossos d’Esquadra, quan les fotografies del dia, captades pels fotoperiodistes de NacióDigitalmostren desenes de membres de la policia catalana custodiant el lloc. Un jutge que fa el ridícul més absolut quan decideix enviar una ordre de detenció internacional a Finlàndia per capturar Carles Puigdemont només en castellà.

Ja tornen a agitar-se els carrers amb els clams de “llibertat presos polítics” per defensar, una vegada més, els drets civils i polítics més bàsics. Divendres a la nit es podia respirar la mateixa ràbia i impotència manifestada mesos enrere. Aquella que emana del més profund, la que provoca que sense planejar-lo, tothom faci via cap al punt on la força comuna brolla. Aquella que protesta pels polítics empresonats i pels que s’han vist obligats a marxar a l’exili. Es va veure el 3 d’octubre però també el 2 de novembre, quan la jutge Carmen Lamela de l’Audiència Nacional va ordenar presó sense fiança a mig Govern per suposats delictes de sedició, rebel·lió i malversació. En aquell moment van ser 10 els representants privats de llibertat, comptant els “Jordis”. Aleshores el sobiranisme va proclamar amb contundència el mateix clam que s’ha sentit aquest dissabte en l’emotiu acte posterior al ple del Parlament: “No descansarem fins a recuperar la llibertat”. Un missatge dirigit als familiars dels empresonats i exiliats presents, però també a tothom que sent que el govern espanyol s’ha carregat la democràcia.

La vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaria es vanta en compareixences públiques d’haver “escapçat l’independentisme” i fa acudits (amb molt poca gràcia, per cert) d’aquest nivell: “Sabeu com es diu ara el Diplocat? Es diu Diplocat en liquidació”. En les darreres hores, s’han llegit altres ofenses a Twitter com la del líder de Ciutadans Albert Rivera. “L’últim colpista que apagui el llum”, escrivia. Classe política de molt baix nivell. I silencis, novament de la Unió Europea ignorant els fets. No han pronunciat ni una declaració oficial, ni una piulada. Fins a quan?

Divendres el digital gallec, Sermos Galiza, titulava l’editorial: “Suicidi”, i recollia la manca de diàleg de Rajoy, la desmesura del 155, els processaments injustos i la retallada de llibertats civils dels darrers mesos. “Cec i borratxo, l’Estat dinamita tots els ponts i apareix com un Leviatan, furiós i profundament hostil. Perdrà la seva legitimitat. Es col·locarà en una posició de no retorn”, deia el seu director Xosé Mexuto. Cal pensar doncs, més que mai, en la possibilitat d’un efecte bumerang: rescatar un bri d’optimisme, creure que la defensa dels drets -sempre per la via pacífica- juntament amb la intel·ligència col·lectiva seran la solució per revertir el moment actual i recuperar les institucions.

Anuncis

Read Full Post »

Autor: CANVALCA (WIkimedia)

(Opinió publicada 28/4/18 a NacióDigital)

El periodista Joseph Pulitzer deia que “l’opinió pública” és la suma de conviccions personals, el que senten les masses. El que pensa la majoria. “El govern popular és el que s’expressa en les eleccions i es formula en les lleis”, va deixar escrit en una lliçó magistral de principis de segle XX, amb motiu de la inauguració de la Facultat de Periodisme de la prestigiosa Universitat de Columbia.

Aquesta setmana, l’opinió pública ha esbroncat massivament la decisió dels magistrats que han jutjat els cinc membres de “la Manada”. Els periodistes de nou hem acudit al codi penal per entendre i explicar les diferències dels conceptes esmentats en la sentència. Malauradament, en els darrers mesos, el codi penal s’ha convertit en el nostre diccionari. Considerar els fets del 7 de juliol de 2016, entre “la Manada” i la jove només un “abús sexual” i no “violació” és humiliant, indignant i diu molt poc del sistema judicial que ens hauria d’emparar i protegir. Les mobilitzacions del passat 8 de març -minimitzades per alguns partits polítics en el seu dia- cobren de nou un protagonisme immens amb aquest cas.

Des d’una perspectiva humana no es pot entendre l’escena sense intimidació i violència. Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt -que ajuda a dones supervivents de situacions de violència masclista- ho explica així de clar: “S’utilitza un eufemisme jurídic per condemnar els culpables a la meitat d’anys dels quals es reclamava”. Des de dijous, es denuncia a les xarxes i espais d’opinió el sentit patriarcal que encara avui té la justícia espanyola.
(més…)

Read Full Post »

(Foto: Junta de Castilla y León. Wikimedia)

(Opinió publicada 21/4/18 a NacióDigital)

Recorden que el novembre passat, el ministre espanyol d’Exteriors, Alfonso Dastis, ens va sorprendre a tots amb les seves declaracions sobre la ciberpropaganda que bots i trols russos haurien difós per Internet amb la intenció d’afavorir l’independentisme? El País i el Real Instituto Elcano havien esbombat uns mesos abans diferents articles on constataven aquestes suposades accions.

“Hi ha dades que demostren que el tràfic d’informació va passar per punts connectats a Rússia i Veneçuela, a més de comptar amb l’ajut d’activistes com Julien Assange”, va explicar Dastis en una reunió d’homòlegs a Brussel·les. El govern rus va considerar de “molt greu” les afirmacions i va acusar el govern espanyol de “desviar l’atenció dels problemes reals d’Espanya”. Segons El País, Rússia formava part de la trama per desestabilitzar i afeblir Europa. L’Institut ElCano afegia com a còmplice de la desinformació també a Edward Snowden.

Ara el Parlament britànic ha desmuntat per complet la tesi de Dastis amb un informe sobre les Fake News a Catalunya. La investigació liderada per un expert en verificació d’informació dels Estats Units, MC McGrath, assenyala que la teoria que El País va llançar es basa en una recerca “descuidada, de fonts qüestionables i completament esbiaixada”. D’una banda, es desmenteix que els russos, chavistes i Assange hagin participat en propaganda proindependentisa. Però també, assegura que va ser tot el contrari: que es va crear “una  xarxa de 15.000 “bots” per difondre narratives en contra de la independència”. Això confirma, una vegada més, les conclusions de l’estudi Freedom of the Net 2017, quan contextualitza que, sovint, en moments de conflictes polítics, són els mateixos governs els que creen “bots” i “trols” per desestabilitzar. I que, com diu la investigació de MC McGrath, “la desinformació no és exclusiva dels russos o dels veneçolans”.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »