Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Opinió ND’ Category

(Opinió publicada 11/3/17 a NacióDigital)

Segona setmana del judici del cas Palau. Després de vuit anys d’espera assistim més a una representació teatral, amb guió pactat dels personatges, que no pas a un judici on rendir comptes a la ciutadania per un espoli d’escàndol.

Ara farà gairebé un any que vaig entrevistar Joan Llinares, qui va destapar el desfalc del Palau de la Música. Acabaven de sortir a la llum els “papers de Panamà”. Vam parlar de corrupció i de transparència; també de Félix Millet. L’actual gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona, em va dir: “Si hi ha corrupció, és perquè determinada política la considera part del sistema”.

Llinares va agafar les regnes de la institució només uns dies després de l’escorcoll dels Mossos a la Fundació Orfeó-Palau. Això era el juliol del 2009 i va marxar al desembre del 2010. Segons el seu relat, dels dos milions d’euros que s’especulava que Millet s’havia endut, les auditories que va encarregar van destapar-ne 35. “I perquè el jutge ens va dir que no portéssim temes de més de deu anys d’antiguitat que podien haver prescrit”. I d’aquests 35 milions, “nou encara no se sap on són”.

(més…)

Read Full Post »

(Opinió publicada 04/3/17 a NacióDigital)

Aquesta setmana Barcelona ha presumit d’efervescència tecnològica, importada de països llunyans, amb discursos grandiloqüents en anglès i intercanvi de targetes de visita. El Mobile World Congress, al marge de deixar 465 milions d’euros a la ciutat i molt bona impressió a tots els visitants, també obre incògnites sobre aquesta societat futura més àgil, instantània, intel·ligent i transparent que promou. Xifres de rècord (per recordar): 108.000 visitants, un 7% més que l’any passat, amb presència de 2.300 companyies, 3.500 mitjans de comunicació acreditats. I més de 100 empreses catalanes barrejades amb la resta d’innovadors del planeta.

El Mobile té dues cares. La primera és el circ tecnològic, l’espectacle de neó, l’atracció, i el desig de tocar l’últim model de mòbil perquè els de fora no podran. Almenys durant uns mesos. La segona– que em sembla infinitament més atractiva– és el collage de serveis, negocis i professions que dibuixa en un horitzó molt proper.
(més…)

Read Full Post »

(Opinió publicada 25/2/17 a NacióDigital)

Estem ocupats permanentment en comunicacions i converses que passen per Internet. És més, si comptéssim quants minuts al dia parlem físicament amb una altra persona, cara a cara, sense interrupcions d’avisos de nous missatges de WhatsApp, Facebook o Twitter ens adonaríem com s’està reduint el contacte presencial. I aquesta realitat ja no té marxa enrere, malgrat els missatges alertadors d’especialistes sobre el món addictiu en el qual estem entrant.

Cada dia es realitzen al món més de 4.000 milions de cerques a Google, 550 milions de tuits, hi ha més de 1.000 milions d’usuaris actius a Facebook, es hackegen unes 64 mil webs, es venen més de 3,5 milions de smartphones, i es pugen 5.000 milions de vídeos a YouTube. De vertigen!

(més…)

Read Full Post »

El pensador Zigmunt Bauman, en el seu darrer llibre Desconeguts a la porta de casa, explica que “quan els nostres ancestres van esdevenir plenament humans ja eren migratoris”. I que al llarg de la Història hi ha hagut trasllats i nombrosos desplaçaments de sectors massius o de comunitats senceres.

Avui la crisi migratòria desborda Europa i augura un col·lapse. El focus de la urgència està posat en l’onada constant de gent necessitada de qualsevol país. Tragèdies personals de desconeguts que arriben a la porta de casa nostra, morts o ferits després d’haver patit mil infortunis. I de tant repetir-se la tragèdia s’arriba a un punt de fatiga davant de la impotència de no veure solucions.

(més…)

Read Full Post »

(Opinió publicada 11/2/17 a NacióDigital)

En els darrers mesos ha tornat a sonar repetidament “la postveritat”. Cada cop veiem més fets insòlits que lliguen amb la seva definició, aquella raó que concedeix credibilitat a fets moguts més per l’emoció i les creences abans que per l’objectivitat. El terme va tenir ressò a finals de l’any passat quan el diccionari d’Oxford va esmentar-lo com la ‘paraula del 2016‘. El Brexit, l’elecció de Donald Trump com a president dels EUA o el No a l’acord de pau amb les FARC, són tres “monstres” que van sacsejar totes les pors.

Per què passa això? Personatges demagogs que amb els seus discursos saben captar l’atenció. Que, a més, van acompanyats d’una bona estratègia a Internet per aconseguir que les mentides acabin sent més decisives que la veritat. I, en alguns casos, controlen també la tecnologia, els algoritmes que dominen la informació que es veu i la que es deixa de veure a les xarxes massives. El fet no és menor. Un informe recent del Pew Research Center demostra que un 44% dels nord-americans s’informa principalment a través del que entra a Facebook.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »