Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Articles’ Category


“Si no en fem alguna cosa, molt em temo que el segle 21 no haurà existit per a les generacions futures”, Vinton Cerf (2015).

La periodista i escriptora nord-americana Doris Kearns va reproduir les converses mantingudes entre el president Lincoln i els seus contrincants a les eleccions presidencials de 1861, en el llibre “Equip de rivals” (2005). Per documentar-se va recórrer a les cartes conservades durant 150 anys, a més d’un centenar de biblioteques dels Estats Units. El guionista Tony Kushner es va basar en l’obra de Kearns per escriure la pel·lícula “Lincoln” (2012) dirigida per Steven Spielberg, i ha estat llibre de capçalera de presidents, com ara Barack Obama.

Imaginem ara per un moment que som al segle 22 i que volem recuperar les converses mantingudes entre diferents líders polítics aquest 2018. “Houston, tenim un problema!”, que diríem parafrasejant la frase que suposadament va pronunciar l’astronauta Jack Swigert durant l’accidentat viatge de l’Apol·lo 13 a la Lluna. Tenim un problema perquè els debats i missatges en aquest inici de segle 21 són efímers.

El llibre de Doris Kearns va servir de guió per al film ‘Lincoln’ d’Steven Spielberg

Les piulades de Twitter que després es reprodueixen per Whatsapp o per correu electrònic desapareixeran en mesos. Amb una mica de sort, si algun mitjà ha capturat el tuit d’un polític i l’ha reproduït en una de les seves notícies, el comentari durarà tant com aquella pàgina a la Web. Podem concedir-li uns deu anys, perquè els dissenys canvien i els navegadors també.

Però cal preservar tot el que produïm? Com i qui fa la tria del contingut que serà d’interès en el pròxim segle?

Tornem al present. Segons Internet Live Statistics, avui publiquem en només un segon 8.146 tuits; pugem 862 fotos a Instagram; realitzem 3.292 trucades d’Skype; 68.729 cerques a Google; mirem 74.997 vídeos de YouTube i enviem 2.717.211 emails. Tot això en només un segon! La majoria d’aquest contingut no s’ha creat des d’un ordinador de sobretaula, ni des d’un portàtil. S’ha creat i es consumeix des d’un telèfon mòbil. Un aparell que desapareixerà en menys de tres anys a conseqüència de l’obsolescència programada o de la dèria personal per posseir l’última innovació del mercat. “El núvol ens salvarà”, diran molts. “Tot es conserva allà”, afegiran convençuts. Sí?, deixeu-me que ho posi en dubte.

El forat fosc digital

Vinton Cerf, un dels pares d’Internet, ja va alertar el 2015 sobre el “Digital Black hole” (Forat negre digital). “Tenim un gran problema i no hi ha cap pista de com solucionar-lo”, va advertir qui és actualment també vicepresident de Google.

“El problema no està a conservar molts bits, sinó en poder interpretar-los. Anem a l’any 3.000. Imaginem que li diem al Google de torn que ens cerqui un arxiu del passat i ens torna un PDF creat en 1997. Amb moltíssima probabilitat, el sistema operatiu del moment no l’interpretarà. Com fer perquè aquest programari funcioni cent anys més tard després de la seva creació? Amb quina maquinària s’aconsegueix això? El mateix passa amb els videojocs”, puntualitza Cerf. “Molts dels que van aparèixer en la dècada dels 90 ja han desaparegut”.

       

 

Fins ara, ens hem ocupat de conservar la història i el suport que servia per llegir-la (pedra, argila, papir o pergamí) en biblioteques, museus i centres culturals. Però en el terreny digital, la qüestió es complica.

Els continguts que avui produïm són, en realitat, bits. Aquests bits es poden interpretar perquè un programari concret els sap llegir (en text, àudio, vídeo, interactiu). I aquest programari funciona perquè un determinat sistema operatiu d’un aparell (ordinador de sobretaula, portàtil, tauleta o mòbil) està adaptat perquè hi funcioni. Però d’aquí a un segle, “qui ens assegura que el contingut que avui generem els més de 4.000 milions de persones connectades a Internet es podrà interpretar?

“Caldria conservar tot un ecosistema tecnològic sencer d’avui: hardware, software i bits. I això és bastant complicat”, afegeix Cerf en la seva TedTalk del 2015. “Si algú té una solució o una pista, que aixequi la mà”, va animar als assistents. 

Gràfic que mostra el cicle de vida de les estrelles, per Jonas Palm

Cerf no és el primer que alerta d’aquesta situació. El director de preservació de l’arxiu nacional suec, Jonas Palm, ja va escriure una dècada abans sobre el Digital Black Hole. Palm detalla els costos que en el 2005 suposaria emmagatzemar material digital comparat amb el de preservar un llibre.

En un detallat informe explica que “a més informació emmagatzemada, més alts són els costos”.  I va plantejar una analogia entre la digitalització a Internet i el cicle de vida d’una estrella.

Palm explica l’analogia entre la vida de les estrelles i els projectes digitals

Val la pena llegir-se l’informe de Palm per adonar-se que si quan encara no es parlava de big data ja quedava palès que assegurar el coneixement pel futur sortiria molt car (en temps i diners), amb la quantitat d’informació que generem una dècada més tard és gairebé una utopia creure que les generacions pròximes rescataran alguna cosa d’aquest present.

Només cal pensar en els milions de pàgines web que ja no existeixen, creades als inicis d’Internet. A Catalunya, vam conèixer les ‘Autopistes de la Informació’ al 1995. Les primeres versions digitals dels diaris tradicionals (simples còpies en PDF del paper) i els primers diaris online (Vilaweb, Osona.com) van sortir aquell any. Ara només es poden recuperar alguns retalls a través del projecte Wayback Machine d’Archive.org, una organització sense ànim de lucre, sorgida ara fa 21 anys, amb la intenció de preservar el contingut més rellevant. Però a mesura que avancem en el temps i produïm més, desapareixen les pàgines més antigues.

Qui també va parlar del forat negre digital va ser el periodista científic i pioner d’Internet, Luis Ángel Fernández Hermana. En un article publicat el 2003, ja tipifica la quantitat de material que es perd cada any. Ell defineix el fenomen de la següent manera: “El forat negre digital és un concepte riquíssim que permet obtenir un coneixement inigualable sobre el que fem o hauríem de fer a la Xarxa, sobre la formulació dels nostres projectes, sobre el coneixement necessari per poder executar-los i, en definitiva, per prevenir que les nostres accions esdevinguin una nova ració d’aliment per a un forat que, no ens n’oblidem, l’únic que ha de fer és esperar-nos i aspirar el que generosament li oferim”.

El relat de les xarxes socials

Bona part dels documents antics oficials conservats fins a la data és gràcies als arxivers i documentalistes que s’han ocupat- a partir de les seves tècniques professionals- a ordenar, classificar i fer accessible contingut de segles enrere. Però ara, a tot el material generat en els formats clàssic, hem d’afegir-hi el que es crea a les xarxes socials, un relat imprescindible per entendre factors i fets històrics.  

L’Associació d’Arxivers -Gestors de Documents de Catalunya  (AAC) insisteix que l’única possibilitat d’accedir en el futur a la documentació que avui generem a Twitter, Facebook, Instagram, etc. és aplicar un tractament arxivístic digitalitzat. “És molt important preservar els hashtags més populars per evitar que es perdin o es converteixin en un filó de negoci per a empreses com Twitter”, explica Vicenç Ruiz, vocal de recerca de l’AAC. De fet, Twitter ja cobrar avui per recuperar continguts del passat. Des de l’AAC volen que el contingut aportat voluntàriament per milions de persones “es tracti  arxivísticament, en formats oberts, consultables i reutilitzables”.

Documenting the Now treballa per la recuperació del contingut col·lectiu

Arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils d’agost de 2017, l’AAC ja va iniciar una línia de recerca en aquest sentit. “Inspirant-nos en la metodologia del col·lectiu nord-americà d’arxivers i tecnòlegs Documenting the Now, creat amb motiu de les protestes a Ferguson per deixar constància del moviment #BlackLivesMatter, vam centrar els nostres esforços en la captura del hashtag #NoTincPor, documentat entre els dies 17 i 28 d’agost i format per més de 50.000 tuits”, explica Vicenç Ruiz de l’AAC. Posteriorment, amb motiu del Referèndum de l’1 d’octubre, van fer el mateix amb el #CatalanReferendum

Però l’exemple que està a punt de convertir-se en un projecte amb més recorregut per potenciar i conscienciar de la necessitat de preservar la informació en el futur és el del #Cuéntalo. El 26 d’abril passat es donava a conèixer la sentència del “Cas de La Manada” i això va despertar una onada d’indignació a Twitter. La periodista Cristina Fallaràs va publicar el primer tuit del hashtag, on animava a visibilitzar casos d’abusos i violacions per part de les víctimes.  L’etiqueta va estar activa durant dues setmanes, del 27 d’abril al 13 de maig de 2018, i el dataset conté més de dos milions de tuits, un total de 12,8GB d’informació, generada a l’estat espanyol però també a l’Amèrica Llatina, especialment a l’Argentina.

Ara els arxivers, Fallarás, el Barcelona Supercomputing Centre i jo col·laborem per aconseguir una plataforma oberta que permeti la consulta d’aquesta informació, i perquè serveixi tant per revisar polítiques públiques com per nous estudis i anàlisis sobre la violència de gènere.

Com podem avançar?

Un inici per resoldre el problema del forat negre digital que plantejava Cerf seria preservar el contingut d’interès en plataformes col·laboratives, obertes i transparents, com proposa l’AAC? Però quin navegador les interpretaria?

Una plataforma participativa perquè es contextualitzin els abusos

A People’s Archive of Police Violence en Cleveland fan servir una plataforma de tractament participatiu perquè els mateixos ciutadans que han patit abusos contextualitzin els seus documents i testimonis. “L’arxivament activista de dades ha passat de la mera col·lecció i explotació a la necessitat d’emprar un marc metodològic basat en l’arxivística i la gestió documental, per tal de garantir la seva qualitat i preservació”, afegeix Ruiz, de l’AAC. 

Als Estats Units també va sorgir una iniciativa per contrarestar el negacionisme sobre canvi climàtic impulsat per Donald Trump. És l’Environmental Data and Governance Inititative (EDGI), que promou el projecte comunitari Data Refuge, una aplicació web per gestionar datasets i allotjar-los en un repositori de consulta oberta. 

Pessimistes o optimistes?

L’investigador de la Universitat de Leicester, Lewis  Dartnell, autor del llibre The Knowledge: How to Rebuild our World After an Apocalypse (2014), considera que potser en el futur, tot el que es necessitarà per a reiniciar la civilització serà una caixa forta amb una impressora 3D, una resistent base de dades en un ordinador que emmagatzemi dissenys i manuals d’instruccions clau, i un gran botó d’impressió. Ho explica en aquest article publicat a The Guardian, ara fa tres anys. “La instal·lació podria fabricar un kit d’inici ràpid per accelerar el desenvolupament: eines per fabricar més eines. Esperem que la civilització no ho necessiti mai”.

El projecte Data Refuge gestiona datasets i els allotja en un repositori de consulta oberta.

Cerf és més pessimista: “L’única solució que he trobat fins a la data és que comencem a preservar big data per ser interpretat en el futur. Però no només els bits. Haurem de conservar el programari capaç d’interpretar-lo. I els sistemes operatius per on han de córrer aquests programes. I també el hardware o ordinadors on funcionin aquests sistemes operatius actuals. Quan ho tinguem tot, l’haurem de posar en un gran repositori, de manera que un descendent meu, sigui capaç d’interpretar-lo d’aquí a cent anys. I els primers bits que es trobi, que expliquin com funciona tot aquest engranatge del passat. Si no en fem alguna cosa semblant, molt em temo que el segle 21 no haurà existit per a les generacions futures”, conclou.

La idea d’aquest article era plantejar el neguit ja manifestat des de fa més d’una dècada per la pèrdua del coneixement generat en aquest segle 21. Els més optimistes tindran desenes d’exemples de projectes en marxa, amb idees i solucions per tal que això no ens passi. M’agradarà conèixer-les i aprendre’n d’elles. Tot i que fa més de 20 anys que segueixo el rumb d’Internet- com una simple observadora- a estones no estic convençuda que siguem capaços d’aprofitar bé els seus avantatges.

————————————————

Enllaços relacionats:

The digital black hole: will it delete your memories?, The Guardian, per Lewis Dartnell (2015)

TED Talk de Vinton Cerf, Bit rot (on digital vellum) (2015)

Informe Digital Black Hole, de Jon Palm, director de preservació de l’arxiu nacional suec (2005)

Article de Luís Ángel Fernández Hermana, per al Lab del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, El Forat Negre Digital (2013).

Lewis Dartnell, autor del llibre The Knowledge: How to Rebuild our World After an Apocalypse

Projecte de preservació A People’s Archive of Police Violence en Cleveland

Environmental Data and Governance Inititative (EDGI) i el Data Refuge

Anuncis

Read Full Post »

La corrupció continua sent una matèria d’investigació i estudi. No hi ha una fórmula màgica per erradicar-la, però sí nombroses comissions i professionals, dins i fora de les institucions, que treballen per detectar les causes i conseqüències per a les persones.

El pròxim dimecres 4 de juliol, l’Oficina Antifrau de Catalunya organitza el curs d’estiu: “Corrupció, desigualtat i confiança”, on es tractaran aspectes i punts de vista diferents per contextualitzar els motius i possibles solucions perquè deixi de ser un mal endèmic.  

Participo en una taula rodona on s’analitzarà el concepte de corrupció vinculat a altres factors socials com ara la protecció dels drets humans (cada cop que un polític corromp es destinen menys diners a salut, educació, medi ambient o benestar social); al gènere (nombrosos estudis demostren que les dones són menys propenses a entrar en trames corruptes); i a la desigualtat (la pobresa sempre perjudica més a les dones i a altres col·lectius en minoria). 

Això m’ha fet recordar que a principis d’any, el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) va alertar de la pèssima situació a Espanya en la vigilància de la corrupció entre parlamentaris, jutges i fiscals.

Vaig publicar un article al respecte després d’haver consultat dos experts per aportar nous enfocaments i mesures que caldria aplicar amb urgència.

——————————————————————————

El Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) va qüestionar a principis d’aquest any, els esforços d’Espanya en la lluita contra la corrupció política i judicial. En concret, va alertar amb contundència per no haver implementat al complet cap de les onze recomanacions a les quals obligava el 2013. Tot i que la valoració era demolidora i situava l’estat espanyol en una posició bastant vergonyosa, els fets han passat per alt i s’ha aprofundit poc en la qüestió.

L’Informe revisa les mesures per garantir l’absència de conflictes d’interessos i transparència en l’activitat de membres de les càmeres parlamentàries, judicatura i fiscalia. Les conclusions, en el cas d’Espanya, avisen de la necessitat urgent d’implementar mesures encaminades a millorar la independència del poder judicial. No obstant això, no aborda el Poder Executiu ni l’Administració Pública. Si ho fes els resultats, encara serien més desoladors.

El Consell d’Europa també fa constar que la situació de paràlisi institucional viscuda per la impossibilitat de formar govern en 2016 no justifica que no es passi de les paraules als fets.

Ofensiva judicialPart d’aquests resultats podrien explicar l’ofensiva judicial que Catalunya rep per part de l’Estat i que cada cop pesa més, així com les pressions que els lletrats dels tribunals. No només parlem de les decisions de mantenir en presó o a l’exili a membres del Govern, sinó també de citar a declarar a membres implicats en els Comitès de Defensa per la República, professors, humoristes, responsables de mitjans o tècnics informàtics (entre altres) que continuen investigats per haver expressat opinions diverses o haver dut a terme accions a favor de la independència de Catalunya.

GRECO posa el dit en la nafra en les qüestions lligades als conflictes d’interessos i és taxatiu en relació amb els nomenaments de magistrats per als òrgans judicials més rellevants, i més concretament, als de l’Audiència Nacional i Tribunal Suprem.

Per aprofundir en la valoració del Consell d’Europa, NacióDigital ha consultat dos experts. El director adjunt de l’Oficina Antifrau de Catalunya Joan Xirau argumenta que aquests deplorables resultats només s’expliquen “per una manca de voluntat política i destaca que la clau és la prevenció de la corrupció”.

Del mateix parer és el catedràtic de la UPF i professor de Dret Constitucional, Rafael Jiménez Asensio: “El problema és d’un dèficit de qualitat democràtica altíssim que ara mateix no veig com es pot superar”.

JOAN XIRAU: “Sense una aposta decidida dels grups polítics és impossible una millora institucional”
– Quina és la vostra valoració sobre l’informe GRECO respecte a Espanya?

– Des del punt de vista d’Antifrau, les propostes no adoptades per l’Estat Espanyol només s’expliquen per una manca de voluntat política per introduir canvis en el sistema d’integritat nacional i dels grups de l’arc parlamentari.

Sense una aposta decidida és impossible una millora institucional de lluita contra la corrupció. Una estratègia que ha de prioritzar les mesures preventives, ja que aquestes són la clau.

– De totes les recomanacions no completes, quina és la més greu?

– La lluita contra la corrupció és un compendi de mesures que es complementen: una sense l’altra no són eficients. Són tan necessàries les polítiques de prevenció com d’investigació. Tan necessari un codi de conducta pels parlamentaris, com una regulació eficient dels lobbies, com aplicar un formulari de declaració pels parlamentaris eficaç i que tingui un seguiment adequat posteriorment.

Des d’Antifrau es van traslladar aquestes propostes als partits polítics que van concórrer a les eleccions el passat 21 de desembre.

 Espanya pot passar-se molts més anys sense seguir els consells de GRECO?

– L’estat Espanyol no pot continuar deixant les mesures de lluita contra la corrupció a mitges. L’informe del GRECO també parla de mesures per dotar de més independència al Ministeri fiscal i d’una manera diferent d’escollir els membres dels òrgans de govern dels jutges sense influències polítiques.

El GRECO interpel·la Espanya, i la urgeix a aplicar mesures per evitar la corrupció, centrades en la millora del sistema d’integritat. No es pot ser només reactiu. Insisteixo, necessitem que tot l’arc parlamentari tingui com a  prioritat aquesta fita, perquè la corrupció ens empobreix diàriament i malmet la qualitat democràtica, fent que els ciutadans perdin tota confiança en les institucions que els governen.

El darrer Baròmetre de l’Oficina Antifrau de Catalunya situa en un 82,5% els enquestats que opinen que els que es dediquen a la política no fan el que toca per lluitar contra la corrupció.

L’Índex de percepció de la corrupció de Transparència Internacional de 2016 ens situa en la posició 41 de 176 països en l’àmbit mundial. Compartim posició, empatats amb 58 punts, amb Costa Rica i Brunei. També s’ha de dir que no tots els països del nostre àmbit socioeconòmic estan per davant.

RAFAEL JIMÉNEZ ASENSIO: “El poder judicial i nomenament dels magistrats del Tribunal Suprem està farcit de política clientelar”
“Hi ha una desídia tenyida d’ignorància, quan no de cinisme, alhora que les institucions engeguin codis de conducta i sistemes d’integritat institucional que representin mitjans per lluitar contra la corrupció en la seva dimensió preventiva”.

Parlamentaris

“El GRECO havia recomanat que cadascuna de les càmeres es dotés d’un codi de conducta que hauria de recollir normes de conducta relatives als conflictes d’interès, regals, activitats complementàries i interessos financers, etc.

En la implantació d’aquesta mesura, el silenci absolut ha estat la resposta. No s’ha fet res i previsiblement tampoc es farà. La valoració de GRECO en aquest punt és molt negativa. Malgrat “la importància estratègica” que té aquesta eina en la prevenció de la corrupció, existeix un cinisme polític: millor no fer res i continuar amb el regne de la impunitat que els protegeix”.

Jutges

“L’Informe GRECO constata una realitat enquistada des de fa dècades: el poder judicial i nomenament dels magistrats del Tribunal Suprem està farcit de política clientelar, amiguisme i corporativisme ranci”.

Fiscals

“Els membres de GRECO havien recomanat que s’adoptés un Codi de conducta per al Ministeri Fiscal i mesures relatives als conflictes d’interès i altres aspectes de la integritat. No s’ha fet res. Però el codi del Ministeri Públic és especialment important perquè no només afecta els mateixos fiscals sinó també als ciutadans, perquè sàpiguen quins són els estàndards de servei i integritat sobre els quals s’ha d’entendre l’actuació del Ministeri Públic”.

Prevenció

“Tampoc s’inverteix gens en prevenció. I les alarmes de l’Informe GRECO són molt òbvies, també les podríem traslladar a l’Executiu i a la seva Administració Pública, on el Govern actual no ha dedicat ni un minut a aquests temes”.

La gravetat del problema

“El problema és d’un dèficit de qualitat democràtica altíssim. La pregunta sobre què considerem inacceptable en la conducta d’un polític no es pot resoldre en clau penal. La resposta ha de provenir també de l’ètica pública o institucional, però a ningú en les institucions o en la política sembla interessar-li realment. I d’aquí ve la gravetat del problema.

No hi ha dubte que hi ha molts instruments i mecanismes per lluitar contra la corrupció. I entre ells es troben els codis de conducta i els sistemes d’integritat, sense que això impliqui reconèixer, que tals codis no són la panacea, sinó solament un mitjà més en aquesta complexa i eterna batalla que les nostres institucions semblen perdre per golejada.

Així ho ha confirmat una vegada més l’Informe d’avaluació de GRECO. Esperem que per última vegada. Que algú en prengui nota. I, sobretot, que actuï”.

Read Full Post »

(Article publicat a NacióDigital el 14/5/2019)

Les notícies falses són la plaga d’Internet dels darrers anys. Un terme gairebé inclassificable que tothom entén què vol dir però molt pocs saben com eliminar-lo del vocabulari

Mark Zuckerberg. | Jose M. Gutiérrez

A finals de l’any passat, la Unió Europea va crear una comissió d’experts per analitzar els casos de desinformació a la xarxa i redactar un informe que pugui servir de guia. El passat mes d’abril va ser publicat i, entre les primeres recomanacions, aconsellen “tenir un codi de bones pràctiques, el suport d’una xarxa independent de verificació d’informació permanent, diverses mesures per fomentar el periodisme de qualitat i promoure l’alfabetització mediàtica”.Com ja s’ha anunciat prou aquesta setmana, Facebook ha fet el seu aterratge a la Torre Agbar de Barcelona. Allà s’instal·larà a finals de maig un exèrcit de 500 persones que -segons la companyia- “s’encarregaran d’eliminar les fake news”. Com a titular és molt atractiu.

La companyia de Mark Zuckerberg -afectada ara pels escàndols de la vulneració de la privacitat i la venda de dades personals de 87 milions d’usuaris a Cambridge Analytica-, neteja així la seva imatge des de la capital catalana tot impedint que es difonguin notícies falses a través de la seva xarxa social.

Però la realitat, quan es parla amb alguns dels candidats als llocs oferts, és una altra.

“No tot és tan bonic com ho pinten”

L’empresa Competence Call Center (CCC) ja tenia llogats 9.000 m2 en vuit plantes de la Torre Agbar. Ara només li faltava trobar la companyia que els ocuparia. I aquesta ha resultat ser Facebook, per a qui ja gestiona un altre centre de control de continguts a Alemanya.

“Vaig anar a una entrevista per treballar de Community Manager (CM) i no tot és tan bonic com es pinta. Ni com ho han explicat els mitjans de comunicació que han agafat la nota de premsa de l’empresa sense preguntar per les condicions”, em diu decebuda una catalana de 27 anys, periodista especialitzada en entorns digitals i comerç electrònic, que prefereix guardar l’anonimat.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »