Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Articles’ Category

(Article publicat a NacióDigital el 14/5/2019)

Les notícies falses són la plaga d’Internet dels darrers anys. Un terme gairebé inclassificable que tothom entén què vol dir però molt pocs saben com eliminar-lo del vocabulari

Mark Zuckerberg. | Jose M. Gutiérrez

A finals de l’any passat, la Unió Europea va crear una comissió d’experts per analitzar els casos de desinformació a la xarxa i redactar un informe que pugui servir de guia. El passat mes d’abril va ser publicat i, entre les primeres recomanacions, aconsellen “tenir un codi de bones pràctiques, el suport d’una xarxa independent de verificació d’informació permanent, diverses mesures per fomentar el periodisme de qualitat i promoure l’alfabetització mediàtica”.Com ja s’ha anunciat prou aquesta setmana, Facebook ha fet el seu aterratge a la Torre Agbar de Barcelona. Allà s’instal·larà a finals de maig un exèrcit de 500 persones que -segons la companyia- “s’encarregaran d’eliminar les fake news”. Com a titular és molt atractiu.

La companyia de Mark Zuckerberg -afectada ara pels escàndols de la vulneració de la privacitat i la venda de dades personals de 87 milions d’usuaris a Cambridge Analytica-, neteja així la seva imatge des de la capital catalana tot impedint que es difonguin notícies falses a través de la seva xarxa social.

Però la realitat, quan es parla amb alguns dels candidats als llocs oferts, és una altra.

“No tot és tan bonic com ho pinten”

L’empresa Competence Call Center (CCC) ja tenia llogats 9.000 m2 en vuit plantes de la Torre Agbar. Ara només li faltava trobar la companyia que els ocuparia. I aquesta ha resultat ser Facebook, per a qui ja gestiona un altre centre de control de continguts a Alemanya.

“Vaig anar a una entrevista per treballar de Community Manager (CM) i no tot és tan bonic com es pinta. Ni com ho han explicat els mitjans de comunicació que han agafat la nota de premsa de l’empresa sense preguntar per les condicions”, em diu decebuda una catalana de 27 anys, periodista especialitzada en entorns digitals i comerç electrònic, que prefereix guardar l’anonimat.

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

(Entrevista publicada en abril de 2018 a NacióDigital)

Glòria Molins parla d’emprenedoria en el terreny digital | Adrià Costa

El 2008, tres joves nord-americans emprenedors- Brian Chesky, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk- van imaginar-se un negoci i el van fer realitat. Des de San Francisco van projectar que tothom pogués compartir casa seva i promocionar un turisme de baix cost amb les comoditats d’una llar. Una dècada més tard, Airbnb és una multinacional que permet llogar habitatge en més de 191 països. Cada nit 2 milions de persones dormen en allotjaments anunciats a la plataforma.

Com tants altres negocis creats a recer d’Internet, la confiança és la peça clau. Pensem en els taxistes d’Uber, en les plataformes de venda de vols d’avions o d’entrades d’espectacles. Cada cop que s’introdueix la numeració de la targeta de crèdit, s’ha de confiar que s’obtindrà el servei sol·licitat. En el cas d’Airbnb, tant el que t’obre la casa (amfitrions) com el que arriba a l’habitatge (turista) han de confiar-hi. I aquest crèdit és valorat, augmentat i apreciat per les recomanacions d’altres que, en el seu dia, també hi van confiar.

Descobriment del més especial

Entrem a la seu que la companyia té a Barcelona. Es troba a la novena planta d’un edifici del centre de la ciutat. Decoració moderna, gent jove amb ordinadors portàtils, diferents sales i ambients, un menjador espaiós, un tirador de cervesa, butaques de colors alegres i un futbolí. Finestral enorme i una àmplia terrassa des de la qual contemplar les teulades del barri del Raval.

Venim a parlar d’emprenedoria amb la Glòria Molins, directora d’expansió d’Experiències d’Airbnb. És diplomada en Turisme, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, i ha cursat dos màsters: en Marketing i Gestió de Negocis i en Negocis d’Internet. Durant anys s’ha inspirat en la lògica innovadora de les empreses d’Internet. Avui és una de les poques dones en l’alta direcció d’una companyia, i dirigeix un equip de més d’un centenar de persones, repartits per diferents països.

“A més de llogar un habitatge en una ciutat, pots contactar amb experts que t’ofereixen una experiència única”, explica sobre el servei que dirigeix a nivell mundial. La idea va sorgir de la seva antiga empresa, Trips4Real, que el 2006 la va adquirir Airbnb i es va quedar l’equip que la liderava. “Quan vaig a un lloc nou, el que més m’agrada és que algú em descobreixi aquella part especial de la ciutat, impossible de trobar en una guia”, afegeix.

(més…)

Read Full Post »

(Opinió publicada 7/1/17 a NacióDigital)

Quan encara estem paint els extres del menjar d’aquestes festes, passen coses per les entranyes d’Internet que desperten ires entre els internautes més conscienciats amb els perills de la informació que corre lliurement per la Xarxa.

Divendres, Wikileaks va enviar una piulada de Twitter que va estranyar i confondre a molts. El missatge anunciava la intenció de crear una gran base de dades amb comptes validats de periodistes -els que tenen més seguidors- així com les relacions familiars, laborals i financeres d’aquests. La proposta va guanyar-se una bona col·lecció de crítiques i respostes d’experts i activistes de la defensa de les llibertats.

 La idea era construir el que es coneix amb el nom de Doxing, un neologisme que indica l’anàlisi d’informació privada, amb la intenció de pressionar o amenaçar de fer-la pública en qualsevol moment. És sabut que la policia, els governs i alguns hackers recol·lecten fàcilment informació d’individus a partir del rastre que deixen a Internet.
(més…)

Read Full Post »

(Article publicat 22/5/16 a NacióDigital)

Aquesta setmana hem pogut seguir el cas d’una nova filtració a través d’Internet. El robatori i posterior disseminació de les dades personals de més de 5.500 mossos d’esquadra ha estat un dur cop per la policia catalana, entre altres motius, perquè en revelar la seva identitat han tocat el taló d’Aquil·les d’aquest cos de professionals que només s’identifiquen públicament amb el número TIP (o llicència). Des de dimecres corre per la xarxa un arxiu amb els noms, cognoms, adreça física, números de telèfons mòbils, números de llicències i compte corrent de milers de mossos.

Ja fa anys que Internet recull informació reservada, procedent de comptes bancaris, de grans empreses que encobreixen trames de corrupció, o d’alguna estructura potent que oculta els moviments fiscals que es realitzen a paradisos fiscals. El cas més recent l’hem tingut amb els Papers de Panamà, on el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, per les seves sigles en anglès) va fer un excel·lent treball distribuint a mitjans de tot el món els més de 2.600 GB d’informació que havia rebut d’una font anònima. En aquest cas la filtració pretenia acabar amb les proteccions que permeten el delicte financer i delatar a personatges rellevants de l’àmbit de la cultura, la política o l’esport que s’estaven lucrant a força d’eludir impostos.

 

(més…)

Read Full Post »

Aquest divendres, Artur Mas va rebre al Parlament durs atacs per part de l’oposició, arran de l’operació Petrum que s’ha allargat durant tota la setmana. En les seves explicacions, el president en funcions, va mencionar diverses vegades la Llei de Transparència catalana per argumentar que el sistema d’adjudicacions públiques era impecable. És cert, la norma obliga a partits polítics, a les fundacions vinculades a ells, a empreses i ens públics, als sindicats i a les universitats de caire públic que presentin els seus comptes de manera transparent i clara a la ciutadania. Però abans ha de ser una realitat. M’explico: la “Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern” es va aprovar el desembre de l’any passat i va entrar en vigor l’1 de juliol d’enguany. Això significa que qualsevol ciutadà pot demanar a l’administració qüestions tan llunyanes, secretes i inaccessibles fins ara com la gestió econòmica, els convenis, els contractes, els comptes anuals, informes d’auditoria de comptes i, fins i tot, retribucions, indemnitzacions i dietes, de membres del Govern i dels alts càrrecs. Però no serà fins al pròxim 1 de gener, que realment entrarà en funcionament el “Títol II” o apartat que detalla tota la documentació que l’administració haurà de mostrar. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »