Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Articles’ Category

(Opinió publicada 7/1/17 a NacióDigital)

Quan encara estem paint els extres del menjar d’aquestes festes, passen coses per les entranyes d’Internet que desperten ires entre els internautes més conscienciats amb els perills de la informació que corre lliurement per la Xarxa.

Divendres, Wikileaks va enviar una piulada de Twitter que va estranyar i confondre a molts. El missatge anunciava la intenció de crear una gran base de dades amb comptes validats de periodistes -els que tenen més seguidors- així com les relacions familiars, laborals i financeres d’aquests. La proposta va guanyar-se una bona col·lecció de crítiques i respostes d’experts i activistes de la defensa de les llibertats.

 La idea era construir el que es coneix amb el nom de Doxing, un neologisme que indica l’anàlisi d’informació privada, amb la intenció de pressionar o amenaçar de fer-la pública en qualsevol moment. És sabut que la policia, els governs i alguns hackers recol·lecten fàcilment informació d’individus a partir del rastre que deixen a Internet.
(més…)
Anuncis

Read Full Post »

(Article publicat 22/5/16 a NacióDigital)

Aquesta setmana hem pogut seguir el cas d’una nova filtració a través d’Internet. El robatori i posterior disseminació de les dades personals de més de 5.500 mossos d’esquadra ha estat un dur cop per la policia catalana, entre altres motius, perquè en revelar la seva identitat han tocat el taló d’Aquil·les d’aquest cos de professionals que només s’identifiquen públicament amb el número TIP (o llicència). Des de dimecres corre per la xarxa un arxiu amb els noms, cognoms, adreça física, números de telèfons mòbils, números de llicències i compte corrent de milers de mossos.

Ja fa anys que Internet recull informació reservada, procedent de comptes bancaris, de grans empreses que encobreixen trames de corrupció, o d’alguna estructura potent que oculta els moviments fiscals que es realitzen a paradisos fiscals. El cas més recent l’hem tingut amb els Papers de Panamà, on el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, per les seves sigles en anglès) va fer un excel·lent treball distribuint a mitjans de tot el món els més de 2.600 GB d’informació que havia rebut d’una font anònima. En aquest cas la filtració pretenia acabar amb les proteccions que permeten el delicte financer i delatar a personatges rellevants de l’àmbit de la cultura, la política o l’esport que s’estaven lucrant a força d’eludir impostos.

 

(més…)

Read Full Post »

Aquest divendres, Artur Mas va rebre al Parlament durs atacs per part de l’oposició, arran de l’operació Petrum que s’ha allargat durant tota la setmana. En les seves explicacions, el president en funcions, va mencionar diverses vegades la Llei de Transparència catalana per argumentar que el sistema d’adjudicacions públiques era impecable. És cert, la norma obliga a partits polítics, a les fundacions vinculades a ells, a empreses i ens públics, als sindicats i a les universitats de caire públic que presentin els seus comptes de manera transparent i clara a la ciutadania. Però abans ha de ser una realitat. M’explico: la “Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern” es va aprovar el desembre de l’any passat i va entrar en vigor l’1 de juliol d’enguany. Això significa que qualsevol ciutadà pot demanar a l’administració qüestions tan llunyanes, secretes i inaccessibles fins ara com la gestió econòmica, els convenis, els contractes, els comptes anuals, informes d’auditoria de comptes i, fins i tot, retribucions, indemnitzacions i dietes, de membres del Govern i dels alts càrrecs. Però no serà fins al pròxim 1 de gener, que realment entrarà en funcionament el “Títol II” o apartat que detalla tota la documentació que l’administració haurà de mostrar. (més…)

Read Full Post »

(Article publicat  Nació Digital, el 9/10/15)
La Global Investigative Journalism Conference (#GIJC15), una de les cites internacionals més destacades del periodisme d’investigació, celebra la seva novena edició del 7 a l’11 d’octubre
Lillehammer, una petita ciutat al nord d’Oslo, acull durant quatre dies 900 periodistes procedents de 121 països
160 sessions de debats i tallers sobre l’anàlisi, tractament i visualització de dades

La periodista tunisiana, Bahija Belmabrouk Foto: Karma Peiró

El Premi Nobel de la Pau d’enguany, anunciat ahir divendres 9 d’octubre des d’Oslo, no va fer trontollar el programa de la Global Investigative Journalist Conference (#GIJC15), però sí que va provocar una buidor a les sessions de primera hora. En part és lògic: trobada internacional, a Lillehammer, amb 900 periodistes, tots ells dedicats a la investigació, i el premi recau sobre Quartet Nacional de Dialogue, una coalició de quatre organitzacions cíviques que han defensat el procés de democratització a Tunísia durant els darrers tres anys.

A les 9 del matí, càmeres de la NRK, la televisió pública noruega, i micros de mitjans locals van aparèixer al Radisson Blue Hotel, seu de la #GIJC15, per captar les paraules de Bahija Belmabrouk, periodista d’investigació de la Tunisian News Agency TAP. Paraules molt més a l’abast que qualsevol portaveu de la coalició cívica guardonada. Amb un gran somriure, Belmabrouk va explicar als mitjans noruecs l’evolució històrica del Quartet Nacional de Dialogue i que actualment la situació social i política a Tunísia és molt millor que en qualsevol altre país dels que van viure la Primavera Àrab: “Tenim llibertat política, personal i de premsa. La llibertat d’expressió ara és intocable”.

L’ambient de les classes de la Global Investigate Jounalism Conference Foto: Karma Peiró

(més…)

Read Full Post »

(Article publicat a Nació Digital, el 27/09/15

«Si sabéssim les vegades que s’han consultat a Internet les biografies dels caps de llista, podríem pronosticar el resultat d’aquest 27-S?»

Ja ha arribat el dia! Hem passat una setmana d’infart, farcida d’amenaces apocalíptiques i de contra-rèpliques esperançadores. Sort del sentit de l’humor de milers de ciutadans que a través de les xarxes socials ens han provocat riur576_1443288368Captura_de_pantalla_2015-09-26_a_les_19.25.35es a dojo. Als que han omplert Twitter, Facebook i YouTube de genialitat espontània caldria fer-los un homenatge.

Encara ens queda tot un dia d’incertesa. A l’esmorzar o a la sobretaula de migdia, s’encetaran milers de converses fent travesses sobre si podrem o no engegar el procés sobiranista. Les enquestes ens han donat una previsió, però res és clar.

De quina altra manera podríem aproximar-nos a la intenció de vot? Si sabéssim les vegades que s’han buscat a Google les biografies dels caps de llista, tindríem una estimació més real?

Com Internet és el paradís de les dades acumulades, vaig preguntar-li a l’Àlex Hinojo –un dels principals promotors a Catalunya de la Wikipedia– si disposen d’un rànquing en obert. Tothom s’ha trobat, més d’una vegada, com a primer resultat de Google, una definició de l’enciclopèdia global. “Per descomptat!”, em diu.

El sistema Wikitrends recull les 10 referències més visitades. Els animo a que entrin i l’explorin. Si seleccionen “Català”, veuran que la definició “Eleccions al Parlament de Catalunya 2015” i la pàgina de “Junts pel Sí” apareixen a les primeres posicions. I que Inés Arrimades i Raül Romeva figuren en el setè i vuitè lloc.

 

 

(més…)

Read Full Post »

(Article publicat a Nació Digital, el 20/09/15)

“Ens van dir que era impossible, però no ens vam aturar”. Qui explica això és Jordi Alviñà, un dels promotors del domini .cat, que juntament amb Manel Sanromà i Amadeu Abril van fer que al món virtual i global se sabés qui eren els catalans.

Internet està més present del que sembla en aquest procés de l’independentisme català. I no em refereixo únicament perquè reculli totes les declaracions de polítics o la veu de la gent a través de les xarxes socials. Si no perquè la manera com s’ha reivindicat la singularitat política i social de Catalunya en els darrers anys, té un cert paral·lelisme amb el procés per aconseguir el domini .cat.

Dimecres passat vaig acudir a l’acte de celebració del desè aniversari de la marca catalana a Internet. Alviñà, Abril i Sanromà van recordar els anys de negociacions amb la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), l’organisme internacional de donar el vistiplau a aquestes matrícules a la Xarxa. “No era una ‘marcianada’ demanar el .cat però ens van assegurar que no l’aconseguiríem”, va explicar el jurista Amadeu Abril. “No en tindries prou amb un cat.es?’, li va preguntar el “pare d’Internet”, Vinton Cerf, a Manel Sanromà. Cerf era, en aquell moment, un dels membres principals de la ICANN, havia visitat algunes vegades Catalunya i coneixia bé els catalans. Doncs no, no en teníem prou amb un cat.es!

(més…)

Read Full Post »

(Article publicat a NacióDigital.cat,  el 13/09/15)
El 1993, el dibuixant de còmic Peter Steiner es va fer mundialment conegut per publicar a la revista The New Yorker una vinyeta que va córrer per Internet fins a la sacietat. Aquesta mostrava un gos, davant d’un ordinador, que li deia a un altre:”A Internet ningú pot saber que ets un gos”. La il·lustració reflectia d’alguna manera la meravellosa sensació dels primers usuaris d’aquella Internet primitiva al poder moure’s per un entorn virtual d’incògnit. Dues dècades més tard… l’acudit ja no té sentit. Ser anònim a Internet és impossible.

La vinyeta m’ha vingut al cap al repassar el cas Ashley Madison (AM) que aquest estiu ens ha tingut ben entretinguts. Al costat de les notícies del procés català hem compartit sobretaula amb les infidelitats de milions de persones que mantenien relacions sexuals amb desconeguts a través d’aquesta web. I ara, fa només dos dies, mentre nosaltres encetàvem la campanya del 27-S i somiàvem amb la celebració de la Diada, un altre grup de hackers va anunciar que té en el seu poder 11 milions de contrasenyes dels infidels. De moment, no pensa fer-les públiques però ha deixat ben explicat els detalls de com aconseguir-les.

Pels que hagin desconnectat del tot durant l’agost i sigui la primera vegada que llegeixen sobre el tema, cal apuntar que tot va començar el 20 de juliol quan el grup de pirates informàtics, Impact Team, va enviar un missatge a la companyia Avi Media Life (propietària de la plataforma d’Ashley Madison), assegurant que havia robat la base de dades dels seus clients. I que la faria pública perquè l’empresa no era legal al prometre que eliminaria els rastres dels seus clients si aquests pagaven una tarifa de 19 dòlars. Impact Team volia demostrar que AM mentia i com a prova tenia un fitxer de gairebé 10 gigabytes a les seves mans.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »