Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘TIC’

(Entrevista publicada a NacióDigital, l’1/11/2016)

L’arquitecta i sociòloga urbana Susana Finquelievich que els conceptes que fins ara ens han servit per entendre la innovació tecnològica són màrqueting pur. I que bona part del que ens han venut sobre les societats avançades no s’ha complert.

Finquelievich (Buenos Aires, 1947) és un referent internacional en la configuració i disseny de les ciutats futures. Doctora en Ciències Socials per l’École des Hautes Etudes de Paris i investigadora principal del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tecnològiques (CONICET, Argentina). També és autora de setze llibres, dedicats tots ells a analitzar com les societats accepten i evolucionen amb la tecnologia.

Aquest mes d’octubre ha passat per Barcelona per presentar el seu darrer llibre: I-Polis. Ciutats a l’era d’Internet (Ed. Diseño), un assaig que explora les cares tecnològiques de les ciutats. Passem una bona estona conversant sobre els canvis socials que ens ha portat Internet en les darreres dues dècades. “Hi ha una passió per la innovació però és una refundació contínua. Sempre partim de zero”.

– Al seu llibre I-Polis fa un retrat de les ciutats tecnològiques, des de la més tecnòfoba fins a la més futurista, amb cíborgs i intel·ligència artificial. En què s’ha inspirat per fer aquest retrat?
– Em baso en investigacions anteriors meves, però també en Italo Calvino i el seu llibre de les Ciutats Invisibles. Són ciutats en les quals, d’una manera o altra, tothom hi ha estat. Però sóc crítica amb les etiquetes tecnològiques que hem fet servir al llarg dels anys, perquè el temps demostra que les intencions són unes i la realitat una altra. Les ciutats del coneixement, per exemple, en què han quedat? En res. Estan buides de coneixement. Yachai, a 20 km de l’Equador, n’és un exemple. I altres similars, a l’Índia o als països àrabs també estan buides. Què les diferencia d’un campus universitari?

Susana Finquelievich ha passat per Barcelona per presentar el seu nou llibre. Foto: Adrià Costa

Les ciutats del passat

– Què queda dels cibercafès o dels telecentres tan necessaris fa vint anys, als inicis d’Internet?
– Han desaparegut. Com les cabines telefòniques o les bústies de correus estan desapareixent de l’espai urbà. Els cibercafès s’han reconvertit en locutoris i els telecentres en espais de coworking, on tens connectivitat, seguretat, un cafè a mà, altra gent per discutir idees.

– El 2006, els LivingLabs europeus eren projectes potents promoguts per governs i centres tecnològics. Ja no en parla ningú…
– Encara funcionen però molts no es diuen així. A l’Argentina, en un poblet perdut de Còrdova, la Graciela Cáceres ha animat a tothom a programar software i a fer continguts per a la televisió digital. Ella sola, sense recursos econòmics, bosses de diners de la Unió Europea. Això és innovació. En canvi, quina innovació van produir els LivingLabs amb tots els diners que van rebre? A Finlàndia hi ha projectes interessants, com el cohousing per a les persones de la tercera edat. No estan lligats a innovació tecnològica, sinó al benestar social.
(més…)

Read Full Post »

(Article publicat 18/9/16 a NacióDigital)

Dilluns vam començar un nou curs escolar amb el rerefons deldebat sobre el trilingüisme proposat per Ciutadans. Un debat que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va tancar de soca-rel responent: “El trilingüisme és un model superat i caduc a Catalunya. En cas que es vulgui imposar s’aplicarà la Llei d’Educació Catalana”. Excepte per aquesta intromissió innecessària de C’s, l’ambient del primer dia de classe va ser el de sempre: estudiants carregats de carteres amb llibres folrats i marcats, aules noves, altres encara en barracons i l’anunci de la consellera que enguany comptem amb 798 professors més.

No obstant això, altres anys el curs havia començat ambconceptes tecnològics i termes que s’havien d’explicar. Recorden el Programa eduCAT1x1? Es va presentar l’abril del 2009, i havia de ser la revolució en l’ensenyament català. Formava part d’un “experiment” educatiu de tot l’estat espanyol i comptava amb els fons del Ministeri d’Educació. Aquell setembre, els alumnes de 5è i 6è de primària i els de 1r i 2n d’ESO van trobar-se en “aules digitals”, que eren les de sempre però dotades amb una pissarra interactiva i WIFI per estudiar amb portàtils que substituïen els llibres.

(més…)

Read Full Post »

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 17/03/2016)

Jordi Puigneró, secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació | Adrià Costa

El que havia estat director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat fins fa poc, Jordi Puigneró, és actualment el nou secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquesta secretaria, de nova creació, està adscrita directament al Departament de Presidència. “Una de les coses que ha fet bé el govern en aquesta legislatura ha estat situar les TIC a Presidència. Són transversals, donen serveis a tots els àmbits. A governs importants del món, com el dels Estats Units, les TIC depenen directament de l’oficina del president Obama”, explica Puigneró. Les principals funcions d’aquesta secretaria són planificar, supervisar i coordinar les polítiques del sector de les TIC de Catalunya en els pròxims anys.

– El proppassat 9 de febrer, va ser nomenat Secretari TIC, coincidint amb el Dia de la Internet Segura. Vostè va escriure a Twitter que la “ciberseguretat” serà una de les tres prioritats del seu mandat. En què consistirà?

– La nostra vida cada cop és més digital. Fem servir la xarxa per informar-nos, pel comerç, pel banc, en relació amb l’administració, a la nostra vida personal, etc. Si l’entorn digital no és segur, les empreses no hi confiaran. Si no hi confien, perdrem oportunitats tots. Crec que ha arribat el moment d’elevar la ciberseguretat a una de les prioritats de la secretaria.

– Quines institucions ens protegiran a Internet?
– L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. El govern ja ha anunciat que es crearà en aquesta legislatura.

– Fins ara cap institució se’n feia càrrec de la nostra seguretat?
– Fins ara teníem el CESICAT, que es va crear el 2010, però és una fundació. No té competències, sinó encàrrecs de govern per complir determinades accions. Però ja és moment de tenir l’Agència de Ciberseguretat.
(més…)

Read Full Post »