Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘twitter’

«Els rumors corren lliurement per Internet amb la intenció de crear alarma social perquè la gent no surti al carrer. Abans de reenviar als coneguts, cal fer-se unes preguntes lògiques»

Concentració a Via Laietana contra la policia espanyola | Guillem Pascual Molina
Els dies previs a la celebració del referèndum, les comunicacions per autoorganitzar-se en els col·legis electorals a través dels grups de Whatsapp van ser clau. Les hores prèvies a la votació, el moviment a través de les xarxes socials -en especial Twitter i Facebook- també va ser prioritari perquè arribessin les principals consignes i les imatges de les càrregues policials en temps real. Davant de la possibilitat de ser interceptar, es van disparar també les altes de Telegram i Signal (xats similars a Whatsaap) que ofereixen més encriptació de les comunicacions.

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

(Opinió publicada 14/4/18 a NacióDigital)

L’exlletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Uría, va dir que “la detenció de persones dels CDR i la seva imputació per terrorisme li semblava del tot desproporcionada”. I apuntava que el “gran disbarat” es troba en la tipificació mateixa del terme “terrorisme”. “Es va ampliar sense mesura contra la kale borroka i ara passen aquestes coses”. El 2015 -amb l’excusa dels atemptats de Charlie Hebdo- es va firmar el pacte antigihadista i aquest va ser el fet pel qual es va permetre, sota el mateix article, castigar conductes que són desordre públic. “I això fa que el concepte “terrorisme” sigui una cosa ambigua, subjecta a la interpretació del dret que faci cadascun dels jutges dels tribunals espanyols”, afegeix Uría. Com els joves d’Altsasu, que porten ja 500 dies a la presó, per una baralla amb la Guàrdia Civil, acusats de terrorisme. Dilluns veurem el judici.

Tamara Carrasco, activista dels CDR, veïna de Viladecans, acusada de terrorisme i rebel·lió. Proves: Una captura de pantalla d’un recorregut de Google Maps, un permís per fer una activitat lúdica i materials d’aquesta activitat, com ara tiquets de begudes o cartellets d’organització. També un àudio difós per les xarxes socials en el qual explicava l’acció d’obrir barreres de peatges, així com l’ocupació de Mercabarna o del port. Després de dos dies en el calabós, el jutge de l’Audiència Nacional li rebaixa l’acusació a un delicte per desordres públics, que poden suposar entre sis mesos i tres anys de presó, encara que poden ser sis en els casos de desordres greus. I mesures cautelars dures, com la prohibició de no sortir del municipi de Viladecans si no demana permís judicial. Per què? Per haver fet què? Realment les proves que tenen són decisòries?

La tarragonina Olga Ricomà va comparèixer aquest dimecres al jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona per haver penjat una pancarta al balcó on es podia llegir “Police go home” i per compartir-ho a Twitter amb el missatge: “Mil ulls us vigilen. No permetrem que ens feu mal”. La policia espanyola la va acusar d’un delicte d’odi. Però el delicte d’odi -tal com diu el codi penal- ha de perseguir a qui incita a l’odi contra col·lectius que estan en situació desfavorable a la societat. Com ara per raça, xenofòbia, discapacitat, religió, etc.

 

(més…)

Read Full Post »

(Opinió publicada 7/4/18 a NacióDigital)

Captura de pantalla 2018-05-02 a les 9.22.12A l’abril hi va haver un tiroteig als Estats Units, aquesta vegada a la seu de YouTube, a San Bruno (Califòrnia). L’esdeveniment va passar gairebé desapercebut a Catalunya, perquè en el nostre horari ja era ben entrada la nit. També perquè estàvem pendents de la resolució de la justícia alemanya respecte a l’extradició del president Puigdemont. I de l’advertència de Mariano Rajoy contra els Comitès de Defensa de la República (CDR), als qui va dir que combatrà amb “tots” els mitjans policials i judicials perquè són “organitzacions de persones violentes”.

L’autora de l’atac va ser la iraniana Nasim Najafi Aghdam, de 39 anys. Suposadament, la dona estava enutjada amb la companyia nord-americana i amb Google per “motius de descriminació”.  I va agafar una arma i disparar a tort i a dret. L’enrenou que es va crear a Silicon Valley va ser majúscul, amb treballadors evacuats i escortats per la policia. Durant hores es va especular amb un atemptat terrorista i amb els possibles autors, difosos per les xarxes socials. Els fets van acabar amb tres ferits -un d’ells molt greu- i el suïcidi de l’autora.

(més…)

Read Full Post »

Jordi Graells, director d’Atenció Ciutadana de la Generalitat. | Adrià Costa.

En els darrers anys tothom ha incorporat les xarxes socials a les seves vides d’una manera natural, fent-ne un ús intensiu a través del telèfon mòbil. En aquest escenari, les administracions públiques intenten seguir de prop aquest flux comunicatiu i establir ponts amb la ciutadania a través dels mateixos canals.

Jordi Graells (Sabadell, 1959) promou dins de les administracions públiques noves maneres d’organitzar i gestionar la informació de servei a partir de les eines digitals. Sempre amatent al potencial comunicatiu de les xarxes socials, ha anat revolucionant els departaments pels quals ha passat en els darrers anys.

Les dades obertes, els serveis mòbils, l’avanç cap a un model de ‘govern obert’ o una bona gestió del coneixement són prioritats en el seu discurs. Des del passat mes de febrer, Jordi Graells és el director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, dins del Departament de la Presidència.

Potser ens passa per alt la tasca d’aquesta unitat directiva, però d’ell depèn que els catalans estiguem ben assabentats de les accions, alertes, emergències, calendaris i informació general d’un munt de serveis públics que necessitem cada dia. En aquesta conversa amb NacióDigital, Graells explica que “la tecnologia, ben gestionada, és la clau per transformar la societat digitalment. L’ecosistema futur, el del jovent d’ara, serà absolutament digital”.

Jordi Graells. Foto: Adrià Costa.

– Vostè sempre parla de “cocreació” amb el ciutadà. Com es pot fer aquesta sinergia des d’una administració?

– A Atenció Ciutadana hi tenim un rol rellevant. A través del web, de xarxes socials, amb la tramitació en línia, la bústia de contactes, els butlletins electrònics i la resta de canals digitals ens donen una capacitat enorme per ser a prop del ciutadà. En una empresa privada, el departament d’Atenció al Client és el que més es cuida perquè disposa de la informació que indica el que espera el client. En el nostre cas, és el ciutadà.

– A través de les xarxes saben el que vol el ciutadà?

– Podem tenir les bases per aproximar-nos a saber-ho. Tenim molt clars els temes sobre els quals ens pregunten més. No només sobre els que tenen més interès. Però també el que no estem fent bé. Força vegades la informació ciutadana pot servir per preveure situacions i col·laborar per solucionar-les.

– Com ara quines?

– Determinats comportaments en temes de mobilitat o d’emergències. I també podríem saber quins són els temes més comentats entre la població. Com quan hi va haver els focs de l’Empordà del 2012. En casos com aquest es pot accedir a la informació a xarxes, seguir les etiquetes (o hashtags) i fer una anàlisi estadística. Hi ha organismes que ja estan treballant en aquest sentit i nosaltres els donem suport.

– L’administració catalana es relaciona amb la ciutadania a través de Twitter, Facebook, YouTube, Slideshare, Telegram i Flickr. De quina manera es gestionen tots els canals?

– Tenim uns 2,5 milions de persones seguint-nos en el conjunt de perfils. Només a Twitter, tenim ja 175 perfils i unes 50 pàgines de Facebook. Al web tenim 8 milions de visites i 18 milions de pàgines visitades a l’any. I a Telegram ja comptabilitzem 1.700 consultes d’uns 900 usuaris diferents en el perfil d’atenció 012 i uns 1.800 seguidors del canal d’informació que acabem d’obrir. La relació tant a Facebook com a Twitter és bidireccional. La gestió de tots aquests perfils està descentralitzada però sempre s’atenen les consultes que ens fan els ciutadans.

– Aquesta comunicació també serveix per alertar la població en casos d’emergència?

– Sí, l’aplicació mòbil Gencat disposa d’uns avisos push als quals et pots subscriure perquè l’administració t’alerti de qualsevol situació d’emergència de Protecció Civil en aquell territori. Per exemple, si visc a Tarragona i al costat tinc la petroquímica, he de poder demanar a l’administració que m’avisi si hi ha una emergència. O si visc al Vallès Oriental i cada dia vaig a treballar al Barcelonès, puc subscriure’m a la informació de dos àmbits territorials alhora. En el perfil de Twitter d’Emergències, s’informa de manera proactiva de qualsevol situació de perill. Des d’aquest compte també es gestionen tots els plans d’alerta sismològica o fuita química.

Read Full Post »

(Article publicat 29/5/16 a NacióDigital)

“Aquesta no ha estat una setmana qualsevol a la ciutat”, ha dit l’alcaldessa Colau. Els aldarulls a Gràcia ens han recordat els de Can Vies de fa dos anys. L’exalcalde Trias defensa la seva actuació tot i que serà investigat per malversació de diners públics per pagar el lloguer desorbitat del local. Pocs detalls sobre el propietari que ha demanat l’expulsió, excepte aquells que aporta el col·lectiu del Banc Expropiat. Ells no es rendiran, fa temps que ho expliquen al seu blog. Els Mossos compleixen ordres i aquestes, alteren la vida d’un barri que sembla mostrar-se a favor de l’ocupació d’un banc en desús.

El desallotjament del Banc Expropiat ha mantingut un enfervorit debat tota la setmana dins i fora d’Internet. Però les xarxes socials han estat el principal canal per on els fets han circulat més de pressa. Sense gaire antelació, els veïns han rebut les convocatòries de mobilitzacions a través de Twitter i s’hi han estès com la pólvora a Facebook, Instagram, YouTube, blogs, Periscope, o webs. Un ampli entramat de receptors, responent fidelment a la crida, s’ha personat puntual al lloc i l’hora anunciada cada dia.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »