Desinformació a les xarxes socials o la propaganda de la por

(Article publicat a NacióDigital el 4/10/2017)

«Els rumors corren lliurement per Internet amb la intenció de crear alarma social perquè la gent no surti al carrer. Abans de reenviar als coneguts, cal fer-se unes preguntes lògiques»

Concentració a Via Laietana contra la policia espanyola | Guillem Pascual Molina

Els dies previs a la celebració del referèndum, les comunicacions per autoorganitzar-se en els col·legis electorals a través dels grups de Whatsapp van ser clau. Les hores prèvies a la votació, el moviment a través de les xarxes socials -en especial Twitter i Facebook- també va ser prioritari perquè arribessin les principals consignes i les imatges de les càrregues policials en temps real. Davant de la possibilitat de ser interceptar, es van disparar també les altes de Telegram i Signal (xats similars a Whatsaap) que ofereixen més encriptació de les comunicacions.

Read Full Post »

​El dret a protestar​

(Opinió publicada 14/4/18 a NacióDigital)

L’exlletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Uría, va dir que “la detenció de persones dels CDR i la seva imputació per terrorisme li semblava del tot desproporcionada”. I apuntava que el “gran disbarat” es troba en la tipificació mateixa del terme “terrorisme”. “Es va ampliar sense mesura contra la kale borroka i ara passen aquestes coses”. El 2015 -amb l’excusa dels atemptats de Charlie Hebdo- es va firmar el pacte antigihadista i aquest va ser el fet pel qual es va permetre, sota el mateix article, castigar conductes que són desordre públic. “I això fa que el concepte “terrorisme” sigui una cosa ambigua, subjecta a la interpretació del dret que faci cadascun dels jutges dels tribunals espanyols”, afegeix Uría. Com els joves d’Altsasu, que porten ja 500 dies a la presó, per una baralla amb la Guàrdia Civil, acusats de terrorisme. Dilluns veurem el judici.

Tamara Carrasco, activista dels CDR, veïna de Viladecans, acusada de terrorisme i rebel·lió. Proves: Una captura de pantalla d’un recorregut de Google Maps, un permís per fer una activitat lúdica i materials d’aquesta activitat, com ara tiquets de begudes o cartellets d’organització. També un àudio difós per les xarxes socials en el qual explicava l’acció d’obrir barreres de peatges, així com l’ocupació de Mercabarna o del port. Després de dos dies en el calabós, el jutge de l’Audiència Nacional li rebaixa l’acusació a un delicte per desordres públics, que poden suposar entre sis mesos i tres anys de presó, encara que poden ser sis en els casos de desordres greus. I mesures cautelars dures, com la prohibició de no sortir del municipi de Viladecans si no demana permís judicial. Per què? Per haver fet què? Realment les proves que tenen són decisòries?

La tarragonina Olga Ricomà va comparèixer aquest dimecres al jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona per haver penjat una pancarta al balcó on es podia llegir “Police go home” i per compartir-ho a Twitter amb el missatge: “Mil ulls us vigilen. No permetrem que ens feu mal”. La policia espanyola la va acusar d’un delicte d’odi. Però el delicte d’odi -tal com diu el codi penal- ha de perseguir a qui incita a l’odi contra col·lectius que estan en situació desfavorable a la societat. Com ara per raça, xenofòbia, discapacitat, religió, etc.

Dimecres 11/04 a les 10h he d’anar a declarar al jutjat número 2. La @policia m’acusa d’un delicte d’odi per penjar aquesta pancarta i twittejar-ho. Per sort no sé rapejar. @TarragonaCdr @omnium @ANCTarragona @AmnistiaCAT pic.twitter.com/ch1bbYTNF3

— Olga Ricomà🎗#JoSócCDR (@RicomaOlga) 9 d’abril de 2018

 

Read Full Post »

Realitat o ficció?

(Opinió publicada 7/4/18 a NacióDigital)

A l’abril hi va haver un tiroteig als Estats Units, aquesta vegada a la seu de YouTube, a San Bruno (Califòrnia). L’esdeveniment va passar gairebé desapercebut a Catalunya, perquè en el nostre horari ja era ben entrada la nit. També perquè estàvem pendents de la resolució de la justícia alemanya respecte a l’extradició del president Puigdemont. I de l’advertència de Mariano Rajoy contra els Comitès de Defensa de la República (CDR), als qui va dir que combatrà amb “tots” els mitjans policials i judicials perquè són “organitzacions de persones violentes”.

L’autora de l’atac va ser la iraniana Nasim Najafi Aghdam, de 39 anys. Suposadament, la dona estava enutjada amb la companyia nord-americana i amb Google per “motius de descriminació”.  I va agafar una arma i disparar a tort i a dret. L’enrenou que es va crear a Silicon Valley va ser majúscul, amb treballadors evacuats i escortats per la policia. Durant hores es va especular amb un atemptat terrorista i amb els possibles autors, difosos per les xarxes socials. Els fets van acabar amb tres ferits -un d’ells molt greu- i el suïcidi de l’autora.

Read Full Post »