– “El que et passa a tu és que t’involucres massa amb les víctimes. Has d’agafar distància“, li va dir un dia un corresponsal de guerra a Marcela Turati.
– “Tu has estat mai corresponsal de guerra al teu propi país? Perquè això és el que significa ser periodista a Mèxic. Com agafar distància quan la gent assassinada, decapitada o desapareguda és la teva gent?“- li va etzibar ella. 
Marcela Turati, mexicana, 41 anys. Informa sobre massacres, identificació de cadàvers, seguiment de desapareguts, exploració de foses comunes.
– Aquest és el meu tema, investigo i escric sobre això des del 2006–, em respon lentament, com adonant-se per primer cop que ja han passat gairebé deu anys.
La vaig conèixer fa només uns dies, a Lillehammer (Noruega). Va parlar uns minuts, al Global Investigative Journalism Conference, davant d’un auditori de 900 periodistes. Les seves paraules van ressonar en el cap de molts. Però ni molt menys tant com quan te les deixa anar cara a cara.
“Seguint l’exemple d’una xarxa de periodistes del Brasil, el 2006 vaig proposar a unes col·legues que creéssim Periodistas de a pie. La idea era intercanviar tècniques d’investigació, promoure l’ús de les tecnologies per exercir el periodisme, impartir cursets, etc. Però de seguida ens vam veure involucrades en temes de violència. Com li parles a un nen al que l’han assassinat a tota la família? Com li demanes que t’expliqui els fets? Els ‘narcos’ obligaven als periodistes a fotografiar als decapitats”.
Li demano que em situï a l’època i assegura que la violència va arribar amb l’expresident Felipe Calderón i la seva guerra contra el narcotràfic. “Però és igual, de Calderón a Peña i tot continua igual”. Del 2006 al 2012, s’estima que van morir unes 60 mil persones. Alguns ja l’han titllat de ‘genocidi mexicà’.
Amb el temps es va veure que la xarxa Periodistas de a Pie tenia una altra missió: visibilitzar la violència i fer prendre consciència de la realitat. Ja són 100 els periodistes desapareguts o assassinats des del 2000. “Fa tres anys, va ser Regina Martínez, corresponsal de la revista Proceso en Veracruz. L’any passat, el periodista Gregorio Jiménez, trobat a una fosa clandestina. És un degoteig constant”.
Seguim parlant de la lluita de ‘Las madres de Juárez‘ per recuperar a les seves filles segrestades o mortes. De les ‘Marchas’ que s’organitzen per reclamar justícia cada cop que hi ha un nou cas. De que a Tamaulipas, un estat a tocar de Texas, que no té premsa s’estan callant moltes morts. “Allà ningú informa dels crims. És pitjor que Juárez, s’han arribat a trobar foses amb 200 cadàvers”.
(més…)
Read Full Post »
Karma Peiró 