Núria Oliver: «Els mòbils són com llaminadures per al cervell, sempre en volem més»

(Entrevista publicada a NacióDigital el 22 de gener del 2017)

La investigadora Núria Oliver treballa per aconseguir un impacte social positiu de la tecnologia | Adrià Costa

Núria Oliver (Alacant, 1970) és enginyera de Telecomunicacions i acumula una llarga trajectòria com a directora científica en diverses companyies mundials. Doctorada al Massachusetts Institute of Technology (MIT, Boston), el seu currículum acumula més de disset anys d’experiència en intel·ligència artificial, interacció humana amb ordinadors i computació mòbil al mateix MIT i a Microsoft Research.

Va ser la primera directora científica de Telefònica R&D i, des de fa uns mesos, és la cap d’anàlisi de dades a Data-Pop Alliance, una associació sense ànim de lucre que vol aprofitar la revolució del Big Data per aconseguir un impacte social que ajudi en l’àmbit de l’educació i de la salut mundial.

Fa uns dies va passar per l’Escola Elisava per fer una conferència a joves estudiants sobre el potencial dels mòbils i la nostra responsabilitat com a usuaris. 

– Vostè és crítica amb l’ús que fem de la tecnologia i reclama una reflexió col·lectiva al respecte. Tan urgent és?

– S’hauria de parlar més dels canvis que provoca la tecnologia en les nostres vides. És important actualitzar el sistema educatiu, més en sintonia amb la realitat que tenim i la que tindran els nens demà. Falta vocació per a les professions del futur. Sovint es confon fer servir tecnologia amb saber com funciona. Molts pares pensen que el seu fill serà el nou Steve Jobs perquè es passa tot el dia enganxat al mòbil. Però molt pocs saben com programar-lo perquè funcioni diferent de com el fabricant l’ha programat. S’ha d’estudiar, això no s’aprèn per osmosi. I el percentatge d’estudiants dones a les carreres científiques i tecnològiques és molt baix, una llàstima.

– També alerta dels efectes de la “nomofobia”. Quins són?

– La “nomofobia” es defineix com la fòbia a no saber on tens el mòbil, patir per no tenir-lo al teu costat. S’estima que en els països desenvolupats un 80% de la població experimenta aquesta angoixa.

Read Full Post »

Facebook lluitarà realment contra les «fake news»?

(Article publicat a NacióDigital el 14/5/2019)

Les notícies falses són la plaga d’Internet dels darrers anys. Un terme gairebé inclassificable que tothom entén què vol dir però molt pocs saben com eliminar-lo del vocabulari

Mark Zuckerberg. | Jose M. Gutiérrez

A finals de l’any passat, la Unió Europea va crear una comissió d’experts per analitzar els casos de desinformació a la xarxa i redactar un informe que pugui servir de guia. El passat mes d’abril va ser publicat i, entre les primeres recomanacions, aconsellen “tenir un codi de bones pràctiques, el suport d’una xarxa independent de verificació d’informació permanent, diverses mesures per fomentar el periodisme de qualitat i promoure l’alfabetització mediàtica”.Com ja s’ha anunciat prou aquesta setmana, Facebook ha fet el seu aterratge a la Torre Agbar de Barcelona. Allà s’instal·larà a finals de maig un exèrcit de 500 persones que -segons la companyia- “s’encarregaran d’eliminar les fake news”. Com a titular és molt atractiu.

La companyia de Mark Zuckerberg -afectada ara pels escàndols de la vulneració de la privacitat i la venda de dades personals de 87 milions d’usuaris a Cambridge Analytica-, neteja així la seva imatge des de la capital catalana tot impedint que es difonguin notícies falses a través de la seva xarxa social.

Però la realitat, quan es parla amb alguns dels candidats als llocs oferts, és una altra.

“No tot és tan bonic com ho pinten”

L’empresa Competence Call Center (CCC) ja tenia llogats 9.000 m2 en vuit plantes de la Torre Agbar. Ara només li faltava trobar la companyia que els ocuparia. I aquesta ha resultat ser Facebook, per a qui ja gestiona un altre centre de control de continguts a Alemanya.

“Vaig anar a una entrevista per treballar de Community Manager (CM) i no tot és tan bonic com es pinta. Ni com ho han explicat els mitjans de comunicació que han agafat la nota de premsa de l’empresa sense preguntar per les condicions”, em diu decebuda una catalana de 27 anys, periodista especialitzada en entorns digitals i comerç electrònic, que prefereix guardar l’anonimat.

Read Full Post »

Realitat o ficció?

(Opinió publicada 7/4/18 a NacióDigital)

A l’abril hi va haver un tiroteig als Estats Units, aquesta vegada a la seu de YouTube, a San Bruno (Califòrnia). L’esdeveniment va passar gairebé desapercebut a Catalunya, perquè en el nostre horari ja era ben entrada la nit. També perquè estàvem pendents de la resolució de la justícia alemanya respecte a l’extradició del president Puigdemont. I de l’advertència de Mariano Rajoy contra els Comitès de Defensa de la República (CDR), als qui va dir que combatrà amb “tots” els mitjans policials i judicials perquè són “organitzacions de persones violentes”.

L’autora de l’atac va ser la iraniana Nasim Najafi Aghdam, de 39 anys. Suposadament, la dona estava enutjada amb la companyia nord-americana i amb Google per “motius de descriminació”.  I va agafar una arma i disparar a tort i a dret. L’enrenou que es va crear a Silicon Valley va ser majúscul, amb treballadors evacuats i escortats per la policia. Durant hores es va especular amb un atemptat terrorista i amb els possibles autors, difosos per les xarxes socials. Els fets van acabar amb tres ferits -un d’ells molt greu- i el suïcidi de l’autora.

Read Full Post »