Núria Oliver: «Els mòbils són com llaminadures per al cervell, sempre en volem més»

(Entrevista publicada a NacióDigital el 22 de gener del 2017)

La investigadora Núria Oliver treballa per aconseguir un impacte social positiu de la tecnologia | Adrià Costa

Núria Oliver (Alacant, 1970) és enginyera de Telecomunicacions i acumula una llarga trajectòria com a directora científica en diverses companyies mundials. Doctorada al Massachusetts Institute of Technology (MIT, Boston), el seu currículum acumula més de disset anys d’experiència en intel·ligència artificial, interacció humana amb ordinadors i computació mòbil al mateix MIT i a Microsoft Research.

Va ser la primera directora científica de Telefònica R&D i, des de fa uns mesos, és la cap d’anàlisi de dades a Data-Pop Alliance, una associació sense ànim de lucre que vol aprofitar la revolució del Big Data per aconseguir un impacte social que ajudi en l’àmbit de l’educació i de la salut mundial.

Fa uns dies va passar per l’Escola Elisava per fer una conferència a joves estudiants sobre el potencial dels mòbils i la nostra responsabilitat com a usuaris. 

– Vostè és crítica amb l’ús que fem de la tecnologia i reclama una reflexió col·lectiva al respecte. Tan urgent és?

– S’hauria de parlar més dels canvis que provoca la tecnologia en les nostres vides. És important actualitzar el sistema educatiu, més en sintonia amb la realitat que tenim i la que tindran els nens demà. Falta vocació per a les professions del futur. Sovint es confon fer servir tecnologia amb saber com funciona. Molts pares pensen que el seu fill serà el nou Steve Jobs perquè es passa tot el dia enganxat al mòbil. Però molt pocs saben com programar-lo perquè funcioni diferent de com el fabricant l’ha programat. S’ha d’estudiar, això no s’aprèn per osmosi. I el percentatge d’estudiants dones a les carreres científiques i tecnològiques és molt baix, una llàstima.

– També alerta dels efectes de la “nomofobia”. Quins són?

– La “nomofobia” es defineix com la fòbia a no saber on tens el mòbil, patir per no tenir-lo al teu costat. S’estima que en els països desenvolupats un 80% de la població experimenta aquesta angoixa.

Read Full Post »

La realitat «líquida»

(Opinió publicada 14/1/17 a NacióDigital)

Aquesta setmana hem acomiadat Zygmunt Bauman, el sociòleg que ens va deixar el concepte de modernitat “líquida”. Una de les últimes mirades va ser cap als refugiats. En el seu llibre: Desconeguts a la porta de casa analitza els orígens, les causes i l’impacte d’aquesta crisi humanitària que no sabem com resoldre. “El problema amb la realitat líquida” –deia Bauman- “és que és molt difícil pronosticar com es resoldran les noves problemàtiques. Res és conegut. Davant d’això, ens sentim impotents”. Des del seu pensament, tot va passar per la metàfora “líquida”: l’educació, l’amor, la vigilància a Internet, així com les relacions fictícies que ens proporcionen les xarxes socials.

Aquest gran pensador havia alertat nombroses vegades del funcionament instantani que reclamen les tecnologies actuals, espais efímers on tot s’ha de consumir de manera immediata. Un consum d’un sol ús, que proporciona satisfacció fast food però que s’esvaeix en segons. La “síndrome de la impaciència” ens submergeix en un estat d’ànim on la pèrdua del temps és considerat una aberració abominable. No podem esperar al fet que canviï de color el semàfor si no estimulem el cervell amb l’últim comentari de la xarxa social. Potser inclús ens dóna temps de fer un like.

Read Full Post »