(Entrevista publicada a NacióDigital el 22/4/2018)
L’excorresponsal de TV3 ha publicat “Xina Fast Forward”, un relat en primera persona sobre com és informar des d’un estat autoritari: “El govern xinès sempre et deixa pistes perquè entenguis que estàs sent vigilat i controlat”| El llibre també revisa la política, societat i costums del país que un dia el va fascinar i on va viure dotze anys

Sergi Vicente (Barcelona, 1975) és periodista i dirigeix Betevé, la televisió pública de Barcelona des del 2015. Però molt abans, del 2003 i fins al 2014, va ser el corresponsal de TV3 a la Xina. Ara publica Xina Fast Forward (Ed. Ara Llibres), un relat en primera persona on repassa la societat, la política i la cultura del país que un dia el va fascinar. “Altrament, no s’entendria que hagués passat dotze anys allà”, em confessa. L’experiència al país asiàtic no va quedar només en l’àmbit professional, sinó que la seva dona i els seus dos fills són xinesos. I recull intencionadament anècdotes de la vessant més familiar, fet que imprimeix al llibre proximitat en conèixer costums típics d’aquell món.
Vicente també explica les complexitats d’informar des de la Xina quan el govern vigila les comunicacions i controla la propaganda per mantenir la imatge del país intacta. A l’entrevista es mostra crític amb aquells que, a través de les xarxes socials, comparen el conflicte català amb l’Estat amb l’autoritarisme de la Xina. “Jo sí que he viscut violència als carrers d’allà i no és precisament aixecar un peatge”. I denuncia el clar “deteriorament democràtic que s’està vivint a Espanya”.
– Vostè era periodista a TVE. Un bon dia ho va deixar tot i se’n va anar cap a Àsia. Per què?
– Sí. Era el 2002, i me’n vaig amb un contracte de professor d’anglès. Vaig deixar una feina ben pagada a TVE per explorar el món. Volia complir el somni de ser corresponsal. Feia un any que estudiava xinès i vaig decidir buscar feina per Internet. A la primavera del 2003, miro de treballar per mitjans i vaig tenir la sort que TV3 em digués que li interessava. I fins als últims dies del 2014.
– Coneixem molt poc de la Xina actual, només els tòpics o quan hi anem de turisme. Què destacaria del país?
– Diria que el desconeixement és mutu. Ells tampoc saben molt més de nosaltres, pel fet que hi anem allà. Tant en un costat com en l’altre, des del 2002, hi ha hagut una millora de coneixement perquè el món és més obert. Des d’aquí, incidim en tòpics de tractar als xinesos d’estranys, en part per la distància cultural, l’aspecte físic i l’idioma. I també a la inversa. Ells són massa reduccionistes, tot i que cada cop entenen més el comportament nostre.