La corrupció continua sent una matèria d’investigació i estudi. No hi ha una fórmula màgica per erradicar-la, però sí nombroses comissions i professionals, dins i fora de les institucions, que treballen per detectar les causes i conseqüències per a les persones.
El pròxim dimecres 4 de juliol, l’Oficina Antifrau de Catalunya organitza el curs d’estiu: “Corrupció, desigualtat i confiança”, on es tractaran aspectes i punts de vista diferents per contextualitzar els motius i possibles solucions perquè deixi de ser un mal endèmic.
Participo en una taula rodona on s’analitzarà el concepte de corrupció vinculat a altres factors socials com ara la protecció dels drets humans (cada cop que un polític corromp es destinen menys diners a salut, educació, medi ambient o benestar social); al gènere (nombrosos estudis demostren que les dones són menys propenses a entrar en trames corruptes); i a la desigualtat (la pobresa sempre perjudica més a les dones i a altres col·lectius en minoria).
Això m’ha fet recordar que a principis d’any, el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) va alertar de la pèssima situació a Espanya en la vigilància de la corrupció entre parlamentaris, jutges i fiscals.
Vaig publicar un article al respecte després d’haver consultat dos experts per aportar nous enfocaments i mesures que caldria aplicar amb urgència.
——————————————————————————
L’Informe revisa les mesures per garantir l’absència de conflictes d’interessos i transparència en l’activitat de membres de les càmeres parlamentàries, judicatura i fiscalia. Les conclusions, en el cas d’Espanya, avisen de la necessitat urgent d’implementar mesures encaminades a millorar la independència del poder judicial. No obstant això, no aborda el Poder Executiu ni l’Administració Pública. Si ho fes els resultats, encara serien més desoladors.
El Consell d’Europa també fa constar que la situació de paràlisi institucional viscuda per la impossibilitat de formar govern en 2016 no justifica que no es passi de les paraules als fets.
GRECO posa el dit en la nafra en les qüestions lligades als conflictes d’interessos i és taxatiu en relació amb els nomenaments de magistrats per als òrgans judicials més rellevants, i més concretament, als de l’Audiència Nacional i Tribunal Suprem.
Del mateix parer és el catedràtic de la UPF i professor de Dret Constitucional, Rafael Jiménez Asensio: “El problema és d’un dèficit de qualitat democràtica altíssim que ara mateix no veig com es pot superar”.
| JOAN XIRAU: “Sense una aposta decidida dels grups polítics és impossible una millora institucional” |
|---|
| – Quina és la vostra valoració sobre l’informe GRECO respecte a Espanya?
– Des del punt de vista d’Antifrau, les propostes no adoptades per l’Estat Espanyol només s’expliquen per una manca de voluntat política per introduir canvis en el sistema d’integritat nacional i dels grups de l’arc parlamentari. Sense una aposta decidida és impossible una millora institucional de lluita contra la corrupció. Una estratègia que ha de prioritzar les mesures preventives, ja que aquestes són la clau. – De totes les recomanacions no completes, quina és la més greu? – La lluita contra la corrupció és un compendi de mesures que es complementen: una sense l’altra no són eficients. Són tan necessàries les polítiques de prevenció com d’investigació. Tan necessari un codi de conducta pels parlamentaris, com una regulació eficient dels lobbies, com aplicar un formulari de declaració pels parlamentaris eficaç i que tingui un seguiment adequat posteriorment. Des d’Antifrau es van traslladar aquestes propostes als partits polítics que van concórrer a les eleccions el passat 21 de desembre. – Espanya pot passar-se molts més anys sense seguir els consells de GRECO? – L’estat Espanyol no pot continuar deixant les mesures de lluita contra la corrupció a mitges. L’informe del GRECO també parla de mesures per dotar de més independència al Ministeri fiscal i d’una manera diferent d’escollir els membres dels òrgans de govern dels jutges sense influències polítiques. El GRECO interpel·la Espanya, i la urgeix a aplicar mesures per evitar la corrupció, centrades en la millora del sistema d’integritat. No es pot ser només reactiu. Insisteixo, necessitem que tot l’arc parlamentari tingui com a prioritat aquesta fita, perquè la corrupció ens empobreix diàriament i malmet la qualitat democràtica, fent que els ciutadans perdin tota confiança en les institucions que els governen. El darrer Baròmetre de l’Oficina Antifrau de Catalunya situa en un 82,5% els enquestats que opinen que els que es dediquen a la política no fan el que toca per lluitar contra la corrupció. L’Índex de percepció de la corrupció de Transparència Internacional de 2016 ens situa en la posició 41 de 176 països en l’àmbit mundial. Compartim posició, empatats amb 58 punts, amb Costa Rica i Brunei. També s’ha de dir que no tots els països del nostre àmbit socioeconòmic estan per davant. |
| RAFAEL JIMÉNEZ ASENSIO: “El poder judicial i nomenament dels magistrats del Tribunal Suprem està farcit de política clientelar” |
|---|
| “Hi ha una desídia tenyida d’ignorància, quan no de cinisme, alhora que les institucions engeguin codis de conducta i sistemes d’integritat institucional que representin mitjans per lluitar contra la corrupció en la seva dimensió preventiva”.
Parlamentaris “El GRECO havia recomanat que cadascuna de les càmeres es dotés d’un codi de conducta que hauria de recollir normes de conducta relatives als conflictes d’interès, regals, activitats complementàries i interessos financers, etc. En la implantació d’aquesta mesura, el silenci absolut ha estat la resposta. No s’ha fet res i previsiblement tampoc es farà. La valoració de GRECO en aquest punt és molt negativa. Malgrat “la importància estratègica” que té aquesta eina en la prevenció de la corrupció, existeix un cinisme polític: millor no fer res i continuar amb el regne de la impunitat que els protegeix”. Jutges “L’Informe GRECO constata una realitat enquistada des de fa dècades: el poder judicial i nomenament dels magistrats del Tribunal Suprem està farcit de política clientelar, amiguisme i corporativisme ranci”. Fiscals “Els membres de GRECO havien recomanat que s’adoptés un Codi de conducta per al Ministeri Fiscal i mesures relatives als conflictes d’interès i altres aspectes de la integritat. No s’ha fet res. Però el codi del Ministeri Públic és especialment important perquè no només afecta els mateixos fiscals sinó també als ciutadans, perquè sàpiguen quins són els estàndards de servei i integritat sobre els quals s’ha d’entendre l’actuació del Ministeri Públic”. Prevenció “Tampoc s’inverteix gens en prevenció. I les alarmes de l’Informe GRECO són molt òbvies, també les podríem traslladar a l’Executiu i a la seva Administració Pública, on el Govern actual no ha dedicat ni un minut a aquests temes”. La gravetat del problema “El problema és d’un dèficit de qualitat democràtica altíssim. La pregunta sobre què considerem inacceptable en la conducta d’un polític no es pot resoldre en clau penal. La resposta ha de provenir també de l’ètica pública o institucional, però a ningú en les institucions o en la política sembla interessar-li realment. I d’aquí ve la gravetat del problema. No hi ha dubte que hi ha molts instruments i mecanismes per lluitar contra la corrupció. I entre ells es troben els codis de conducta i els sistemes d’integritat, sense que això impliqui reconèixer, que tals codis no són la panacea, sinó solament un mitjà més en aquesta complexa i eterna batalla que les nostres institucions semblen perdre per golejada. Així ho ha confirmat una vegada més l’Informe d’avaluació de GRECO. Esperem que per última vegada. Que algú en prengui nota. I, sobretot, que actuï”. |
Karma Peiró 