Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Articles ND’ Category

L’atac informàtic als Mossos d’Esquadra continua sent una incògnita | Martí Albesa

(Article publicat 19/5/16 a NacióDigital)

La filtració d’informació personal de més de 5.000 mossos d’esquadra ha tornat a posar sobre la taula l’etern debat de la protecció de les dades. En aquesta ocasió es tracta d’un cas realment greu. Uns pirates informàtics anònims van bolcar, durant la matinada de dimarts a dimecres, els noms i cognoms, telèfons mòbils, adreces de domicili físic, i fins i tot comptes corrents de membres de la policia catalana. Són les dades d’afiliats del Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), entre juny 2006 i maig 2016, encara que ja no siguin afiliats o ni tan sols policies. Amb un nivell 4 d’alerta terrorista, el cos dels Mossos ha quedat totalment exposat amb aquesta filtració.

El més alarmant de la situació potser és que després de gairebé 24 hores, ni el Departament d’Interior de la Generalitat ni els mateixos Mossos han anunciat l’autoria d’aquesta filtració massiva. El sindicat policial ja ha obert diligències i es personarà com a acusació del cas. “Esperem trobar els culpables”, ha dit el portaveu de l’entitat. “Ara estem una mica coixos, perquè no tenim web, no tenim res, tot està sota control. Fins i tot comunicar-nos és complicat”, ha reblat.

Moltes incògnites se superposen sense obtenir cap resposta clara. Des de primera hora del matí, el mitjà de comunicació públic d’alguns dels principals activistes d’Anonymous a Catalunya, @La9danon, ha deixat clar que mai jugarien amb informació tan sensible. “No és el nostre estil”. La periodista en ciberseguretat, Mercè Molist, apuntava a NacióDigital que potser podria tenir relació amb elhacker Phineas Fisher, “un Robin Hood en l’àmbit internacional que ha protagonitzat grans atacs com la filtració, el juliol de 2015, de més de 400 Gb de dades, amb noms de clients i eines que l’empresa Hacking Team venia a governs de tot el món”.

(més…)

Read Full Post »

(Article publicat el 5/4/16 a NacióDigital)

Comparativa de documents filtrats en diferents casos | ICIJ

El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICI) és una organització global que compta amb més de 190 periodistes repartits en més de  65 països. El cas dels papers de Panamà no és el primer dedicat als paradisos fiscals. A l’abril del 2013 van donar a conèixer la investigacióOffshoreLeaks que va anomenar:“Secrecy for Saleon posaven al descobert les transaccions milionàries d’una gran xarxa d’empreses, de polítics i celebritats que tenien societats a paradisos fiscals. En aquell moment, 86 periodistes de 46 països van participar en una macroinvestigació de més d’any i mig, per revisar i verificar una filtració de 2,5 milions de documents.

El cas dels “papers de Panamà” ha estat el més gran de tots els que havia manegat fins ara l’ICIJ. “Molt més gran que els casos Wikileaks, Offshore Leaks, LuxLeaks i SwissLeaks junts”, afegeix García Rey. En col·laboració amb el diari alemany Süddeutsche Zeitung s’ha revelat un enorme entramat de personatges públics en l’àmbit mundial que tenien relació amb el bufet d’advocats Mossack Fonseca, un dels cinc primers del món en la creació de societats offshore. Són 11,5 milions de documents: correus-e, documents pdf, arxius fotogràfics i extractes d’una base de dades interna de l’empresa Mossack Fonseca. Tot plegat cobreix un període que va des de la dècada dels anys 70 fins a la primavera del 2016.
(més…)

Read Full Post »

(Article publicat el 5/4/16 a NacióDigital)

Els denominats “papers de Panamà” han marcat l’actualitat mundial des de diumenge al vespre. Albert Sagués, de la Comissió Fiscal del Col·legi d’Economistes de Catalunya, repassa per NacióDigital alguns dels punts claus de l’escàndol.

Segons aquest economista es pot ser propietari d’una societat offshore i complir amb Hisenda. Considera que la manera com el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) i els mitjans internacionals estan presentant la informació dels implicats és poc clara. “No se sap ben bé quin és el criteri que estan seguint”, assenyala. “Em genera dubtes el fet que no hagi aparegut cap cas dels Estats Units i també que no surtin empreses o noms menys coneguts”, comenta Sagués. “Potser estem assistint a un judici popular de persones que ja van complir amb Hisenda amb l’amnistia del 2012, i s’estan traient draps bruts que ja es van netejar”, afegeix.

Explicacions sobre el cas “papers de Panamà”, per l’economista Albert Sagués
1. Una societat offshore es crea en un territori, de baixa tributació. És un vehicle opac per poder moure diners d’origen poc clar, com ara el tràfic de drogues o la venda d’armes. Por norma, també es fan servir per no pagar impostos. Es creen en paradisos fiscals.

2. Panamà és un paradís fiscal per alguns països però no per altres. Hi ha unasuperposició de llistes de països que poden ser  o no considerats paradisos fiscals. Per exemple, Panamà i Espanya tenen un acord de compromís per passar-se informació tributària.

3. Mossack Fonsseca és un “majorista” de societats opaques però no tenen el control de les transaccions, ni saben totes les operacions que es realitzen.

4. La multiplicació d’empreses a diferents llocs fa molt complicat seguir la pista al propietari real, perquè apareixen terceres persones i testaferros.

5. És legal tenir una societat offshore a Panamà, però no ho és deixar de pagar impostos a l’estat espanyol.

6. Messi, Oleguer Pujol, Àlex Crivillé o Almodòvar han estat acusats d’operar en societats opaques però encara està per veure si es van acollir a l’última amnistia fiscal de l’estat espanyol. En cas contrari, es podrien enfrontar a penes de presó per delictes fiscals.

7. Tenir els diners en una societat offshore dóna major llibertat d’actuació amb els diners, no estan sotmesos a tantes normes administratives i garanteix més privacitat. Es pot decidir que ningú sàpiga els diners que tens al compte i complir amb Hisenda per no ser il·legal.

8. Tradicionalment la banca sempre ha fet servir estructures offshores. No és una novetat. Segurament molt pocs noms dels que surten a la llista han trepitjat mai Panamà o qualsevol altre paradís fiscal. Mossack Fonsseca només és l’intermediari. Es despenja en el moment que un banc suís, per exemple, agafa la societat. I així es crea una cadena de societats.

Read Full Post »

Exterior de la fira 4YFN | José Manuel Gutiérrez

Al Silicon Valley, consideren que quatre anys és el temps mínim que necessita una start-up per ser un projecte destacat dins d’un sector professional. Per exemple, a l’empresa nord-americana Uber, dedicada a proporcionar transport personalitzat, li van caldre 4 anys per començar a ser reconeguda mundialment.

El 4 Years From Now (4YFN) és la fira complementària del Mobile World Congress, que uneix inversors amb idees i projectes tecnològics innovadors. “A Fira2, trobes les grans corporacions tecnològiques, allà es presenten les últimes novetats i es tanquen els grans acords del món de les telecomunicacions”, explica a NacióDigital el director executiu de 4YFN, Esteban Redolfi. “Aquí arriba el més nou, allò que encara està per sortir al mercat: el nou servei, el nou gadget o el nou projecte, en format prototip i que potser triomfarà en uns anys”.

Enguany se celebra la tercera edició del 4YFN. Si l’any passat van comptabilitzar uns 8.000 assistents, aquests dies n’han registrat 12.000. Unes 500 empreses han exposat els seus serveis i idees, de les quals 400 són start-ups procedents de l’Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Segons explica Redolfi, els sectors més representats són el de comerç electrònic (e-commerce), finançament tecnològic (fintech) i aplicacions relacionades amb la salut (m-health).

(més…)

Read Full Post »

(Article publicat el 24/2/16 a NacióDigital)

Jimmy Wales, fundador de la Viquipèdia | NacióDigital

Què tenen a veure la Viquipèdia i el Mobile World Congresss que se celebra aquests dies a Barcelona? Aquesta és potser la pregunta que es feia bona part dels assistents al 4YFN, la fira complementària al MWC ubicada a Montjuïc. La resposta és un nom, Jimmy Wales.

El fundador de l’enciclopèdia universal ha passat de nou per Barcelona per explicar, en aquesta ocasió, en què consisteix The People’s Operator, una companyia de telefonia mòbil ètica. En aquest cas, la idea no és seva, sinó que ja tenia tres socis al darrere quan ell va acceptar entrar a l’equip directiu. I la notícia d’aquesta unió tampoc és nova, perquè oficialment es va anunciar el juliol del 2014.

Però com passa amb les innovacions d’Internet –i probablement també amb els inicis de la Viquipèdia- a Wales li queden encara molts auditoris per trepitjar fins aconseguir que TPO.com sigui mundialment conegut i compti amb milions d’usuaris.

“La comunitat continua sent la base d’aquest projecte. Ells tenen tot el control”, ha remarcat Jimmy Wales. “Aquest servei és més que tenir disponibilitat per fer trucades, és una xarxa social gratuïta, que permet fer donacions a campanyes d’ONG, amb objectius socials per a protegir el medi ambient o millorar les condicions de vida de milers de persones”.

Read Full Post »

Older Posts »