Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘NacióDigital’

(Entrevista publicada a NacióDigital el 28/5/2018)

La directora general de la GSMA assegura que el context polític a Catalunya no va posar mai en perill la celebració del Mobile | “El 2025, el 5G generarà uns 113 milions d’euros per a Europa. Volem que almenys un 10-15% es quedi a la capital catalana”, explica

Therese Jamaa, Directora General de GSMA. | Adrià Costa

Therese Jamaa és la directora general de la GSMA, el consorci que representa a 800 operadors de telefonia mòbil i les 300 empreses de telecomunicacions més importants del món. Ella és la responsable màxima de la Mobile World Capital, la plataforma que impulsa projectes tecnològics en l’àmbit de l’educació, l’economia i la salut des de la ciutat de Barcelona.

La GSMA organitza la cita anual de la telefonia mòbil que té lloc a la capital catalana des del 2006. Enguany es va especular amb un possible canvi d’ubicació pel context polític. No obstant això, la directora general assegura que malgrat que es van estudiar altres opcions, mai es va pensar seriosament en un canvi d’ubicació. “Quan un esdeveniment atrau tantíssima gent cada any i es desplacen 3.500 periodistes, seria absurd desaprofitar-lo”, explica a NacióDigital.

Jamaa ha treballat durant els darrers 20 anys en diferents companyies tecnològiques, promovent negocis i aliances entre empreses. Com a alta directiva és una rara avis perquè són poques les dones que arriben a les posicions de més poder en un sector que acusa la bretxa de gènere. Tot i reconèixer que els mòbils tenen un costat fosc que porta a addiccions i problemes, com ara el bullying a les escoles, també anima a veure com la tecnologia pot millorar la vida de les persones.

– Gairebé tres mesos després de l’edició del Mobile World Congress, podríem començar per fer balanç. En algun moment va estar en perill la seva continuïtat a Barcelona pel context polític?

– Mai. Mobile World Capital és la fundació que ens reuneix a tots per fer possible el congrés mundial de la telefonia mòbil a Barcelona. El nucli està format pel govern espanyol, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la GSMA, Telefònica, Vodafone i Orange, a més de Fira de Barcelona i Damm. Ningú va dubtar en cap moment. Barcelona és i serà la capital del mòbil. El que sí vam veure és molta preocupació de la gent local.

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

(Entrevista publicada el 10 d’abril de 2016 a NacióDigital)

El científic considera que els patiments de l’alzheimer o el càncer són innecessaris i que és possible revertir-los | “Estalviarem en medicines i residències per a la gent gran, perquè tothom tindrà un cos jove”

Aubrey de Grey, doctor en Biologia i fundador de SENS | Adrià Costa

El biogerontòleg Aubrey de Grey (Londres, 1963) fa dues dècades que investiga la manera d’eliminar el dany del nostre cos que, amb el pas de temps, provoca l’envelliment de l’ésser humà. Aquest doctor en Biologia per la Universitat de Cambridge està convençut que és possible rejovenir l’interior del nostre cos, de manera que el final de les nostres vides no sigui una càrrega que només podem suportar a partir de medicaments pal·liatius.

De Grey va crear ara fa set anys la SENS (Strategies for Engineered Negligible Senescence Research Foundation), on treballa per identificar i promoure la reversió dels diversos aspectes de l’envelliment. El científic considera que els patiments de l’alzheimer o el càncer són innecessaris. Aubrey de Grey va tancar amb la seva conferència de dijous passat el cicle de l’exposició: “Més a menys humans”, coorganitzat pel CCCB i la Fundació Víctor Grífols.

– Per què diu que hem de combatre l’envelliment?

– Envellir no és bo i produeix un patiment innecessari. Fins ara es diferencia l’envelliment de l’alzheimer o l’esclerosi, per posar dos exemples. Però és el mateix. Tenim un problema psicològic. Ens hem autoconvençut que és natural perdre facultats físiques i mentals amb l’edat i suportem estoicament les seves conseqüències. Però no veig per què ha de ser així.

 Vostè diu al llibre La fi de l’envelliment que viurem eternament. Ens ho explica?
– Cert. En el futur no hi haurà cap límit en l’edat que cada persona voldrà viure. L’organisme continuarà envellint com fins ara, però podrem reparar el dany que el metabolisme produeix. El propòsit del nostre treball a SENS és trobar maneres per eliminar aquests danys acumulats. Si ho aconseguim, no importarà l’edat del cos. És com un cotxe vintage, que pot haver-se creat fa 100 anys però que funciona perfectament per dins. L’única causa que matarà a la gent seran els accidents fortuïts o algun altre desastre de la natura.

– I quan creu que això serà possible?
– En les següents dècades serem capaços de desenvolupar la primera generació d’aquestes teràpies. I aquestes només ens donaran uns anys de rejoveniment, perquè no podran reparar per complet tot el dany del nostre cos. Però després podran aplicar-se més d’una vegada.

(més…)

Read Full Post »

El filòsof reivindica recuperar les relacions de proximitat, “allò que ens és familiar, que ens proporciona calidesa” per salvar les dificultats de la vida| Esquirol ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional d’Assaig 2016 amb l’última obra “La resistència íntima. Assaig d’una filosofia de proximitat” | “Per molts protocols de transparència que hi hagi, sempre seran insuficients. Cal potenciar l’honestedat”

Josep Maria Esquirol | Adrià Costa

Josep Maria Esquirol (Sant Joan de Mediona, Barcelona, 1963) és professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona des de fa gairebé 30 anys. Autor de diferents obres, entre les quals El respeto o la mirada atenta (2007) i El respirar dels dies (2009). L’any passat va publicar La resistència íntima. Assaig d’una filosofia de proximitat(Quaderns Crema), amb el qual ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional d’Assaig d’enguany. 

El filòsof reivindica recuperar les relacions de proximitat, “allò que ens és familiar, que ens proporciona calidesa” per salvar les dificultats de la vida. “Per resistir sovint necessitem els refugis d’allò que ens és més proper”. Amb paraules entenedores defensa el pensament en profunditat “per formar-se un mateix”.

Crític amb els dominis i les hegemonies que ens absorbeixen, «que ens alienen», des de l’excés de consum informatiu fins al legislatiu, “que ens duu a una polis malaltissa”. Esquirol proposa fugir de la immediatesa compulsiva i recuperar la calma per arribar a la reflexió. “No es pot pensar acceleradament. Mirar bé és molt més difícil del que sembla”.

– El llibre La resistència íntima. Assaig d’una filosofia de proximitat té poques pàgines però fa pensar molt. És per això que l’ha llegit tanta gent?

– El llibre ha tingut vida des que va sortir. Els lectors l’han recomanat i aquest ha estat el motor. Els mitjans i els premis han vingut després.

– L’assaig està escrit en un llenguatge molt entenedor, molt pròxim.

– Escric sobre allò que més m’interessa. I resulta que el que m’interessa a mi és el mateix que interessa a la gent. Perquè parlo de les experiències més bàsiques de la vida. L’exercici de pensar és el d’aproximar-se a la base, al sòl. El treball i l’experiència ajuden a anar madurant la comprensió de les coses i la manera de dir-les. Abans ja havia escrit altres llibres d’assaig que havien estat ben rebuts, com El respirar dels dies (2009). Però La resistència íntima ha estat un fenomen absolutament extraordinari.

– La filosofia es pot entendre com l’art de pensar?

– Exacte. La filosofia no és una especialitat acadèmica, ni una ciència entre altres ciències. És allò que fem tots: pensar. Més bé o més malament, però mirem de pensar. Pensem perquè compartim la mateixa situació: som aquí i no sabem quin és el sentit de tot plegat.

Josep Maria Esquirol. Foto: Adrià Costa

– Vostè és professor de Filosofia des de fa gairebé 30 anys. Quin filòsof el va inspirar?

– Donar classes de Filosofia és un privilegi. Pots dedicar temps a llegir el que han dit altres persones abans. I així fas companys de viatge: altres filòsofs que diuen coses que et serveixen i t’ajuden molt. Si hagués de destacar-ne un parell diria: el francès Emmanuel Lévinas, que cito sovint, i Jan Patočka, d’origen txec, que és menys conegut, però que va tenir una vida tan difícil com fecunda.

– Vostè ha escrit diferents treballs sobre tots dos…

– En Patočka havia format part d’un moviment que va sorgir a Praga, a finals dels anys 60, de defensa dels drets humans: Carta 77. Un moviment promogut per un grup d’intel·lectuals, músics, escriptors, filòsofs. Això era realment pensar. Aquell pensament va influir moltíssima gent a Praga i aquesta gent varen protagonitzar –anys després– la transició del règim polític sota l’òrbita comunista, després de la caiguda del mur de Berlín. En aquell moment es va parlar de la Revolució de Vellut a Txecoslovàquia com el canvi polític més madur. I, en part, fou gràcies a la feina del pensament, que havia influït profundament en les persones, en la seva formació. Una d’elles va ser Vaclav Havel, el primer president escollit democràticament a Txecoslovàquia. La seva formació política era força deutora d’aquest moviment.

Els factors disgregadors que ens alienen

– En el llibre diu: «Existir és, en part, resistir». La resistència la trobem sovint en l’àmbit polític, però també en l’individual. En quin sentit l’enfoca vostè?

– La paraula existència –utilitzada molt per autors del segle XX sota el rètol d’existencialistes– s’ha usat per indicar la nostra forma de ser. I la forma de ser de l’ésser humà és exteriorització, expressió, eixida. Això té moltes modalitats: el parlar, els projectes, el treball, la producció artística. Moltes vegades es caracteritza la vida com un moviment, un camí. Amb resistir –juntament amb existir– s’indica el moviment de recollir-se, protegir-se, emparar-se. I això per resistir els factors disgregadors que són de naturalesa diversa. Viure és protegir-se de l’erosió contínua, de la dificultat, del desgast.

– L’era digital en la qual vivim avui ens erosiona més que en altres moments?
– La disgregació no és un fenomen nou. La vida humana està sempre sotmesa a dificultats. Estem afectats per les malalties, per l’envelliment, per la dificultat inherent de trobar el camí propi perquè el sentit de la vida no ens ve donat. Ara bé, també és clar que hi ha factors que ens erosionen avui que són diferents dels que ho feien temps enrere. Avui hi ha motius d’erosió que són nous. I bona part d’aquests estan vinculats a la societat tecnològica i consumista.

Josep Maria Esquirol Foto: Adrià Costa

(més…)

Read Full Post »

(Entrevista publicada en abril de 2018 a NacióDigital)

Glòria Molins parla d’emprenedoria en el terreny digital | Adrià Costa

El 2008, tres joves nord-americans emprenedors- Brian Chesky, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk- van imaginar-se un negoci i el van fer realitat. Des de San Francisco van projectar que tothom pogués compartir casa seva i promocionar un turisme de baix cost amb les comoditats d’una llar. Una dècada més tard, Airbnb és una multinacional que permet llogar habitatge en més de 191 països. Cada nit 2 milions de persones dormen en allotjaments anunciats a la plataforma.

Com tants altres negocis creats a recer d’Internet, la confiança és la peça clau. Pensem en els taxistes d’Uber, en les plataformes de venda de vols d’avions o d’entrades d’espectacles. Cada cop que s’introdueix la numeració de la targeta de crèdit, s’ha de confiar que s’obtindrà el servei sol·licitat. En el cas d’Airbnb, tant el que t’obre la casa (amfitrions) com el que arriba a l’habitatge (turista) han de confiar-hi. I aquest crèdit és valorat, augmentat i apreciat per les recomanacions d’altres que, en el seu dia, també hi van confiar.

Descobriment del més especial

Entrem a la seu que la companyia té a Barcelona. Es troba a la novena planta d’un edifici del centre de la ciutat. Decoració moderna, gent jove amb ordinadors portàtils, diferents sales i ambients, un menjador espaiós, un tirador de cervesa, butaques de colors alegres i un futbolí. Finestral enorme i una àmplia terrassa des de la qual contemplar les teulades del barri del Raval.

Venim a parlar d’emprenedoria amb la Glòria Molins, directora d’expansió d’Experiències d’Airbnb. És diplomada en Turisme, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, i ha cursat dos màsters: en Marketing i Gestió de Negocis i en Negocis d’Internet. Durant anys s’ha inspirat en la lògica innovadora de les empreses d’Internet. Avui és una de les poques dones en l’alta direcció d’una companyia, i dirigeix un equip de més d’un centenar de persones, repartits per diferents països.

“A més de llogar un habitatge en una ciutat, pots contactar amb experts que t’ofereixen una experiència única”, explica sobre el servei que dirigeix a nivell mundial. La idea va sorgir de la seva antiga empresa, Trips4Real, que el 2006 la va adquirir Airbnb i es va quedar l’equip que la liderava. “Quan vaig a un lloc nou, el que més m’agrada és que algú em descobreixi aquella part especial de la ciutat, impossible de trobar en una guia”, afegeix.

(més…)

Read Full Post »

Autor: CANVALCA (WIkimedia)

(Opinió publicada 28/4/18 a NacióDigital)

El periodista Joseph Pulitzer deia que “l’opinió pública” és la suma de conviccions personals, el que senten les masses. El que pensa la majoria. “El govern popular és el que s’expressa en les eleccions i es formula en les lleis”, va deixar escrit en una lliçó magistral de principis de segle XX, amb motiu de la inauguració de la Facultat de Periodisme de la prestigiosa Universitat de Columbia.

Aquesta setmana, l’opinió pública ha esbroncat massivament la decisió dels magistrats que han jutjat els cinc membres de “la Manada”. Els periodistes de nou hem acudit al codi penal per entendre i explicar les diferències dels conceptes esmentats en la sentència. Malauradament, en els darrers mesos, el codi penal s’ha convertit en el nostre diccionari. Considerar els fets del 7 de juliol de 2016, entre “la Manada” i la jove només un “abús sexual” i no “violació” és humiliant, indignant i diu molt poc del sistema judicial que ens hauria d’emparar i protegir. Les mobilitzacions del passat 8 de març -minimitzades per alguns partits polítics en el seu dia- cobren de nou un protagonisme immens amb aquest cas.

Des d’una perspectiva humana no es pot entendre l’escena sense intimidació i violència. Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt -que ajuda a dones supervivents de situacions de violència masclista- ho explica així de clar: “S’utilitza un eufemisme jurídic per condemnar els culpables a la meitat d’anys dels quals es reclamava”. Des de dijous, es denuncia a les xarxes i espais d’opinió el sentit patriarcal que encara avui té la justícia espanyola.
(més…)

Read Full Post »

Older Posts »