Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Google’

(Entrevista publicada el 10 d’abril de 2016 a NacióDigital)

El científic considera que els patiments de l’alzheimer o el càncer són innecessaris i que és possible revertir-los | “Estalviarem en medicines i residències per a la gent gran, perquè tothom tindrà un cos jove”

Aubrey de Grey, doctor en Biologia i fundador de SENS | Adrià Costa

El biogerontòleg Aubrey de Grey (Londres, 1963) fa dues dècades que investiga la manera d’eliminar el dany del nostre cos que, amb el pas de temps, provoca l’envelliment de l’ésser humà. Aquest doctor en Biologia per la Universitat de Cambridge està convençut que és possible rejovenir l’interior del nostre cos, de manera que el final de les nostres vides no sigui una càrrega que només podem suportar a partir de medicaments pal·liatius.

De Grey va crear ara fa set anys la SENS (Strategies for Engineered Negligible Senescence Research Foundation), on treballa per identificar i promoure la reversió dels diversos aspectes de l’envelliment. El científic considera que els patiments de l’alzheimer o el càncer són innecessaris. Aubrey de Grey va tancar amb la seva conferència de dijous passat el cicle de l’exposició: “Més a menys humans”, coorganitzat pel CCCB i la Fundació Víctor Grífols.

– Per què diu que hem de combatre l’envelliment?

– Envellir no és bo i produeix un patiment innecessari. Fins ara es diferencia l’envelliment de l’alzheimer o l’esclerosi, per posar dos exemples. Però és el mateix. Tenim un problema psicològic. Ens hem autoconvençut que és natural perdre facultats físiques i mentals amb l’edat i suportem estoicament les seves conseqüències. Però no veig per què ha de ser així.

 Vostè diu al llibre La fi de l’envelliment que viurem eternament. Ens ho explica?
– Cert. En el futur no hi haurà cap límit en l’edat que cada persona voldrà viure. L’organisme continuarà envellint com fins ara, però podrem reparar el dany que el metabolisme produeix. El propòsit del nostre treball a SENS és trobar maneres per eliminar aquests danys acumulats. Si ho aconseguim, no importarà l’edat del cos. És com un cotxe vintage, que pot haver-se creat fa 100 anys però que funciona perfectament per dins. L’única causa que matarà a la gent seran els accidents fortuïts o algun altre desastre de la natura.

– I quan creu que això serà possible?
– En les següents dècades serem capaços de desenvolupar la primera generació d’aquestes teràpies. I aquestes només ens donaran uns anys de rejoveniment, perquè no podran reparar per complet tot el dany del nostre cos. Però després podran aplicar-se més d’una vegada.

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

(Entrevista publicada en abril de 2018 a NacióDigital)

Glòria Molins parla d’emprenedoria en el terreny digital | Adrià Costa

El 2008, tres joves nord-americans emprenedors- Brian Chesky, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk- van imaginar-se un negoci i el van fer realitat. Des de San Francisco van projectar que tothom pogués compartir casa seva i promocionar un turisme de baix cost amb les comoditats d’una llar. Una dècada més tard, Airbnb és una multinacional que permet llogar habitatge en més de 191 països. Cada nit 2 milions de persones dormen en allotjaments anunciats a la plataforma.

Com tants altres negocis creats a recer d’Internet, la confiança és la peça clau. Pensem en els taxistes d’Uber, en les plataformes de venda de vols d’avions o d’entrades d’espectacles. Cada cop que s’introdueix la numeració de la targeta de crèdit, s’ha de confiar que s’obtindrà el servei sol·licitat. En el cas d’Airbnb, tant el que t’obre la casa (amfitrions) com el que arriba a l’habitatge (turista) han de confiar-hi. I aquest crèdit és valorat, augmentat i apreciat per les recomanacions d’altres que, en el seu dia, també hi van confiar.

Descobriment del més especial

Entrem a la seu que la companyia té a Barcelona. Es troba a la novena planta d’un edifici del centre de la ciutat. Decoració moderna, gent jove amb ordinadors portàtils, diferents sales i ambients, un menjador espaiós, un tirador de cervesa, butaques de colors alegres i un futbolí. Finestral enorme i una àmplia terrassa des de la qual contemplar les teulades del barri del Raval.

Venim a parlar d’emprenedoria amb la Glòria Molins, directora d’expansió d’Experiències d’Airbnb. És diplomada en Turisme, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, i ha cursat dos màsters: en Marketing i Gestió de Negocis i en Negocis d’Internet. Durant anys s’ha inspirat en la lògica innovadora de les empreses d’Internet. Avui és una de les poques dones en l’alta direcció d’una companyia, i dirigeix un equip de més d’un centenar de persones, repartits per diferents països.

“A més de llogar un habitatge en una ciutat, pots contactar amb experts que t’ofereixen una experiència única”, explica sobre el servei que dirigeix a nivell mundial. La idea va sorgir de la seva antiga empresa, Trips4Real, que el 2006 la va adquirir Airbnb i es va quedar l’equip que la liderava. “Quan vaig a un lloc nou, el que més m’agrada és que algú em descobreixi aquella part especial de la ciutat, impossible de trobar en una guia”, afegeix.

(més…)

Read Full Post »

800_1476375054_equip_naciodigital_foto_adria_costa_2016-002Aquesta setmana està sent especialment important per NacióDigital.

Dilluns 14 de novembre vam recollir de la mà del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el Premi Nacional de Comunicació. “En la categoria de mitjans d’arrel digital el jurat ha acordat per unanimitat atorgar el premi a NacióDigital, que enguany celebra el seu vintè aniversari i que fa un any i mig que és el mitjà líder en llengua catalana a la xarxa”.

I dijous 17, Google fa pública la selecció de projectes que ajudarà a finanár dins del seu programa Digital News Initiative. NacióDigital està entre els triats, l’únic mitjà en català!.

Google donarà suport i finançarà un projecte de NacióDigital: la companyia californiana ha anunciat aquest matí els projectes als que donarà suport en el marc del finançament de la Digital News Initiative. Concretament, ha escollit 124 projectesd’entre els més de 850 rebuts per part de mitjans digitals de 25 països d’Europa, i NacióDigital és l’únic mitjà en català que ha estat seleccionat en la seva categoria.

El projecte presentat per NacióDigital es basa en una solució global de tractament i visualització de dades per a mitjans que incorporarà diverses funcionalitats útils en l’entorn digital, centrant-se en la gestió d’informació i en una navegació simple tant des d’ordinadors com des de dispositius mòbils. El desenvolupament de l’eina serà a càrrec de Sobrevia.net, l’empresa que gestiona el departament tecnològic de NacióDigital, i comptarà amb tots els periodistes de les diferents edicions del mitjà, així com amb el coneixement adquirit a través de Labs&Data.
L’any 2015, quan Google va fer la primera sol·licitud de projectes, en van resultar escollits un total de 128, amb un finançament de més de 27 milions d’euros. La ronda d’enguany suposa una inversió de 24 milions per part de la companyia, repartits en diversos projectes d’Europa Press, Der Spiegel, The Financial Times o El Corriere de la Sera.

 

Read Full Post »

(Article publicat 8/10/16 a NacióDigital)

Darrerament s’ha posat de moda dir que “les dades són el petroli del segle XXI”. Que són tan importants que mouran l’economia mundial dels pròxims anys. I que la compravenda d’aquesta informació– ara generada massivament a través de dispositius mòbils que portem a les butxaques– serà la transacció més preuada del mercat global.

Aquestes dades ciutadanes són recollides per tres poders fàctics: 1) els governs i ens públics; 2) les multinacionals com Google, Facebook o Amazon, però també són ara en mans d’altres empreses que han entrat amb força en el sector de l’“economia col·laborativa” (potser sona més si parlem d’Airb&b o Über). I 3) els bancs. Per tant, la informació que produïm milions de ciutadans, cau en dipòsits opacs als quals tenim poc accés, per no dir que cap.

És cert que la Llei de Transparència i Accés a la Informació ha provocat que governs i institucions obrin les dades, però encara queda molt camí a recórrer. Ens trobem a l’inici d’aquest procés i els formats no sempre són reutilitzables (que és el que exigeix la Llei), ni estan classificats de manera comprensible. Tot i que s’ha de reconèixer que, almenys a Catalunya, s’està demostrant una disposició per corregir un començament immetòdic, que s’havia fet només ‘per cobrir l’expedient’. Però com aconseguir que multinacionals i bancs obrin al ciutadà les dades que recullen a partir dels seus moviments?

Divendres passat es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la iniciativa BITS(Barcelona Initiative for Tehnological Sovereignty), un projecte municipal que ha de ser la base tecnològica que mourà tots els fils de la capital catalana. I aquí entren termes com “Smart city”, “mobile city”, tot el redisseny d’infraestructures que ens han dedonar wifi gratuït (encara pendent a metro i autobusos), l'”open data”, repensar el “big data”, com integrar a la ciutat la Internet de les Coses i com aconseguir que les dades (públiques i privades) siguin accessibles als ciutadans.

Per vestir i reforçar el missatge de BITS, es va organitzar un acte amb la presència de membres del consistori i reconeguts experts tecnològics internacionals, com Evgeni Morozov oPaul Mason, que van desgranar teories sobre el que significava la “sobirania tecnològica” i com aquesta, ens havia de dur a “un programa exemplar de ciutat basat en la democràcia, la solidaritat i l’autonomia”. El BITS, liderat per la nova comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de la ciutat, Francesca Bria, ens costarà 75 milions d’euros i s’ha posat un termini de realització de tres anys.

L’anterior alcalde de la ciutat, Xavier Trias, va apostar al màxim pel model “ciutat intel·ligent”‘ i va explotar el terme fins a convertir Barcelona en un referent amb l’Smart City Congress. Cada novembre, la ciutat s’omple durant una setmana d’experts tecnològics però poc pinta la ciutadania en aquest ball. Ara, segons va explicar Bria, es tracta “d’anar més enllà del concepte ‘smart city'” i convertir-nos en una ciutat “oberta, sobirana, sostenible per posar realment als ciutadans en el centre de la tecnologia”.

Fins aquí tot són bones intencions i desitgem que les expectatives es compleixin, però com passar de la teoria i les bones paraules als fets? El terreny tecnològic sempre va farcit d’etiquetes per fer-nos entendre conceptes sovint complicats. Però darrere d’aquestes, hi ha alguna cosa més?

Read Full Post »

(Opinió publicada a NacióDigital, el 31/1/16)

Aquesta setmana la paraula “corrupció” ens ha tornat a fer companyia, envoltada de conceptes relacionats. L’expresident de la Diputació Valenciana, Alfonso Rus, va ser detingut per formar part presumptament d’una trama corrupta; tenim a la infanta Cristina a punt de ser jutjada com a cooperadora per dos delictes fiscals; i el comissari europeu d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, ens ha confirmat que cada any les multinacionals desvien entre 50.000 i 70.000 milions d’euros a paradisos fiscals. 

Els gegants de la tecnologia –com ara Apple, Amazon, Google o Microsoft, per posar només uns noms- són algunes d’aquestes multinacionals. En pocs anys s’han convertit en els mestres de l’evasió fiscal. Aquests prestidigitadors de l’era digital ens sedueixen amb l’encant dels seus productes, ens fan addictes a la màgia dels seus aparells però després eludeixen -sense cap mena de remordiment- pagar els impostos que els pertoquen.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »