El debat de l’educació digital… (III)

La setmana passada va sortir publicada al 3cat24 l’entrevista que vaig fer al director de l’editorial Digital-Text, Héctor Ruíz. La conversa va ser llarga i la seva transcripció va ocupar dues pàgines. Això em va permetre titular-la d’una banda: “S’ha actuat amb presses però el canvi és necessari” (part I) i “El llibre digital ha d’estar viu i millorar-lo constantment” (part II).
Recomano la seva lectura per la quantitat de sectors implicats en el tema. Un resum seria que més de 29.000 alumnes de 402 centres de Catalunya estudien enguany amb els llibres digitals de Digital-Text. En poc temps, s’han convertit en la única editorial que pot servir aquest volum de continguts a les aules.

A una de les preguntes més conflictives “per què creu que les editorials tradicionals no han arribat a temps per competir amb DT”, l’Héctor Ruíz va respondre així:

“Fa temps que des de la comunitat educativa s’està demanant un canvi cap al digital, per tots els avantatges que comporta, tant pedagògics com econòmics. No obstant, la indústria del llibre de text compta amb una tradició molt arrelada i no és fàcil plantejar-s’hi un canvi de model de negoci, especialment quan el negoci va bé. És per això que crec que les editorials han preferit no fer el pas fins que ho vegin clar. També és cert que aquest negoci és molt diferent de l’anterior: els llibres digitals són molt més econòmics que els de paper. Per fi el sector editorial està obrint els ulls a la realitat i comença a apostar fort per aquest nou format. I és una sort que aquest canvi el lideri una empresa des de Catalunya. Imagineu què hauria passat si arriba a ser una editorial de fora i no hagués hagut temps de reaccionar a les nostres empreses”.

A la segona part, li vaig esmentar alguns dels projectes pioners en l’aplicació de les TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i Coneixement) com ara Lacenet, Webquestcast, Ravalnet o Espurna, entre d’altres. I li pregunto si hi ha contacte amb els mestres que lideren els projectes o el pensar tenir en un futur per introduir part d’aquesta experiència en els materials de Digital-Text.

“Ja estem en contacte amb alguns d’aquests admirables pioners i dintre del nostre equip hi ha alguns dels guanyadors dels premis estatals que atorga el Ministeri des de fa anys. Per nosaltres són una grandíssima font d’inspiració”.

Continuo dient que hi ha alguna cosa que no quadra. Héctor Ruíz explica que estan intentant apropar-se al professorat, aprendre i millorar els continguts  a partir del feedback que rebin de la utilització dels llibres digitals a les aules, però no és això el que espera el professorat que porta anys lidiant amb les TAC.

Us deixo a vosaltres la paraula…

Pd: Llegeix també ‘Això de l’educació digital’ (I) i (II)