Bona tarda
Gràcies per haver vingut. He pensat que seria més adequat un comiat de l’assignatura en un lloc més tranquil com el que he triat. No volia que fos una classe més. Vosaltres esteu a punt de tancar un cicle de la vostra vida personal i obrir el professional.
I jo, avui, tanco una assignatura que ha estat molt especial. Especial perquè, malgrat que la matèria ja l’havia impartit feia anys en altres universitats, vosaltres m’heu ensenyat molt. Més del que imaginava en un principi.
El periodista del San Jose Mercury News, Dan Gilmor, creador de l’etiqueta ‘Periodisme ciutadà’ va dir ja fa molts anys: “Els meus lectors saben més que jo”. Parafrasejant-lo, ara us vull dir: “Els meus alumnes saben més que jo”.
Però volia començar…
… recordant les paraules de Ryszard Kapuscinsky, un dels periodistes claus i referent en la nostra professió. Va morir al 2007, però ens va deixar un llegat molt important.
El seu llibre: “Los cínicos no sirven para este oficio” és una meravella. Imprescindible.
Hi ha molts consells a destacar que deixa en molt poques pàgines. Aquest n’és un:
“La nostra tasca com a periodistes consisteix en investigar i descriure el món contemporani, que està en un canvi continu, profund, dinàmic i revolucionari”.
M’agrada també aquesta altra reflexió sobre la nostra professió:
(…) “No hemos de considerar nuestra profesión como un medio para hacerse rico. Para eso hay otras profesiones que permiten ganar mucho más en menos tiempo. Se trata de una profesión que se sube de nivel sólo con la edad y requiere tiempo. Podemos encontrar muchos periodistas jóvenes llenos de frustaciones porque trabajan mucho por un salario muy bajo, luego pierden su empleo y a lo mejor no consiguen encontrar otro. Todo esto forma parte de nuestra profesión. Al empezar, el periodismo no da muchos frutos.
Por tanto, tened paciencia y trabajad. Nuestros lectores, oyentes, telespectadores son personas muy justas, que reconocen enseguida la calidad de nue
stro trabajo y, con la misma rapidez, empiezan a asociarla con nuestro nombre; saben que de ese nombre van a recibir un buen producto. Ése es el momento en que se convierte uno en un periodista estable. No será nuestro director quien lo decida, sino nuestros lectores”.(…)
Però sobretot destaca la importància dels altres, les fonts, les persones que ens informen. ‘Els altres’ són els que ens regalen les històries.
“(…) Para los periodistas que trabajamos con las personas, que intentamos comprender sus historias, que tenemos que explorar y que investigar, la experiencia personal es fundamental. La fuente principal de nuestro conocimiento periodístico son ‘los otros’. Los otros son los que nos dirigen, nos dan sus opiniones, interpretan para nosotros el mundo que intentamos comprender y describir.
No hay periodismo al margen de la relación con los otros seres humanos. En nuestra profesión, hay que saber cómo dirigirse a los demás, cómo tratar con ellos y comprenderlos. Sin la ayuda de los otros no se puede escribir un reportaje, aunque esté firmado por quién lo ha escrito en realidad es el fruto del trabajo de muchos” (…)
Jo sóc d’aquesta mena de periodistes, de les que necessita contactar amb els altres.
#Periodismedecarrer
Actualment, es fa poc periodisme de carrer. La nostra professió fa temps que és una rutina molt fàcil de complir.
El periodisme actual surt cada cop menys a preguntar a la gent què li passa. Contacta directament amb ‘els altres‘ a través de les xarxes socials però només per fer crides puntuals, perquè enviin imatges o vídeos d’algun acte en directe.
El concepte “d’interactivitat real” està encara molt poc explotat. En altres paraules, els mitjans s’apropen molt poc als seus lectors.
De fet, Andy Carvin, el periodista nord-americà que ha destacat per relatar la primavera àrab amb fonts anònimes de Twitter, és una excepció.
Per això us deixo el missatge:
No accepteu qualsevol tasca en nom de la professió.
No us conformeu amb un periodisme de ‘copiar i enganxar’. Fugiu de les redaccions mortes que fan pudor a naftalina per no obrir les finestres i veure què està passant al carrer, per no parlar amb ‘els altres’.
I, si us toca fer-lo, poseu-li la vostra firma i/o que la vostra informació sigui diferent: pels enllaços, pels complements informatius, pel context, pel to narratiu, etc. Canvieu ‘l‘estil teletip‘ de les notícies actuals.
Si aneu pel vostre compte, no accepteu treballs gratuïts si no us han de portar una recompensa, encara que sigui la difusió de la vostra marca professional. Els temps canvien i la manera en que us pagaran la tasca de periodistes serà molt diferent a com l’hem coneguda fins ara.
Tingueu la ment oberta: potser us demanaran fer una col·laboració gratuïta que comporti un treball en equip i, potser això, us reportarà un coneixement que després us permetrà fer una feina pel vostre compte i cobrar-la bé. Valoreu-lo tot.
El terreny digital…
… no és fàcil. El conec. El trepitjo des de 1995.
A més dels riscos de veure plagiada la feina, la competència amb milers de mans anònimes, saber contrastar la informació a un ritme accelerat, etc; s’ha de defensar la marca personal i estar constantment aprenent noves maneres de publicar la vostra tasca.
Però no tingueu por de tot això. Sigueu ètics i professionals sempre. Val més dir un NO durant uns minuts a llançar-s’hi a la piscina sense aigua. Fins i tot, els periodistes més veterans es poden equivocar. Tots som humans! En cas de passar això, apel·leu a la vostra humilitat i entoneu públicament un ‘MEA CULPA’. És l’única cosa que servirà per salvar la vostra reputació.
Com a periodistes d’aquests temps hem d’estar mirant sempre la xarxa: entendre el seu funcionament, aprendre a gestionar cada cop més informació i saber relacionar-nos amb ‘els altres’ mitjançant els canals de comunicació que fan servir ells (xarxes socials, correu-e, blogs, webs, skype, streaming, etc).
En aquests temps que corren…
A La Contra de La Vanguardia d’avui surt una entrevista amb l’escriptor Dan Fante, fill de John Fante, un dels meus favorits. M’ha agradat llegir-la perquè aquest home, igual que el seu pare, ha tingut una vida molt peculiar.
Però sobretot m’ha agradat el titular, va molt bé per aquesta última classe. “Nunca pierdas el tiempo con algo en lo que tú no creas”.
Penseu en aquesta frase i en el seu significat. Potser, us serà més fàcil trobar el camí professional que heu de començar.
- Desterreu del vostre vocabulari paraules com “Crisi, Pessimisme, ERO, retallades, reducció de plantilla, etc”. Són paraules destructores, no constructores. Teniu el vostre destí en les vostres mans.
- En la mesura que pogueu, marxeu fora de Catalunya, fora d’Espanya. Aneu a buscar-vos la vida voltant pel món, coneixent altres cultures, altres idiomes, gent, experiències… Expliqueu-nos el que està passant més enllà dels nostres ulls!!
- Canvieu el periodisme actual! Inventeu un nou model de negoci pels mitjans digitals. Teniu un potencial enorme, no el malbarateu. M’heu demostrat que, amb molt poc, sou capaços de fer molt.
I ara… tocant de peus a terra…
M’agradaria també dir-vos alguna cosa sobre el funcionament de l’assignatura de Periodisme Digital durant els darrers quatre mesos. Ha estat molt poc temps per tot el que jo us volia ensenyar.
Observant-vos durant les primeres classes, em vaig adonar que sou una generació ‘zapping’: capaços d’estar en cinc pantalles alhora.
A Janquim, el professor que comparteix Periodisme Digital amb mi (horari matins), li va passar el mateix amb el seu grup. I vam decidir replantejar les classes. Havien de ser més dinàmiques, més pràctiques, més participatives, més interactives.
L’objectiu de l’assignatura era que sabéssiu publicar en el terreny digital de manera professional, verificant informació, tenint present l’ètica periodística i sent prou àgils per utilitzar totes les eines que ara tenim disponibles.
Vaig incorporar veus d’experts a la classe que, a través d’skype, us poguessin deixar el seu coneixement: vam conèixer de primera mà el projecte FixMedia.org de Pau Llop; la Sílvia Cobo, com a periodista free lance ens va deixar els seus millors consells; i en Víctor Puig, periodista especialitzat en la marca personal, ens va parlar de la importància de la reputació online.
Aquest és un agraïment conjunt a tots ells per haver-nos dedicat el seu temps. He estat a punt de portar-vos avui a l’Eva Domínguez, una periodista tan pionera com jo en el terreny digital, que acaba de publicar un llibre titulat: ‘Microperiodismes, aventures digitals en temps de crisis’, a petició de Jose Polo. El llibre mostra tretze projectes periodístics a la xarxa amb diversos punts en comú. La professionalitat, originalitat, autonomia i la estructura petita són els principals trets compartits. Però per agenda no li anava bé. Us recomano seguir-la.
Seguiu també a Tíscar Lara, a Antonio Delgado, a Yoani Sánchez, a Juan Varela, a Pepe Cervera, a Javier Barrera i a Dolors Reig, a més de tots els noms que ja hem mencionat a classe.
Durant l’assignatura, vau presentar 12 temes de bibliografia amb autors molt diversos i … vam anar també al debat/taula rodona sobre el Coneixement Lliure al CCCB, amb tres experts de categoria: Luis Ángel Fernández Hermana, Vincent Puig i Marc Garriga!!
Ara que repasso… sí que fa l’efecte que hem fet molta tasca, oi?
Per últim, voldria mencionar el gran encert que ha estat la vostra participació amb el grup de Facebook ‘Periodisme Digital-Blanquerna“. Realment, he après molt de tot el que heu publicat i ens ha servit a tots com a lloc de recopilació de temes interessants de l’assignatura.
Voldria acomiadar-me recomanant a tots els que llegeixin aquestes línies els tres mitjans digitals fets per aquests alumnes, on jo no he intervingut per res.
I als periodistes que el feu, espero que mantingueu el llistó molt alt de ‘Viu Molins de Rei’, ‘Llums de la ciutat‘ i d‘Extramurs.
Moltes gràcies a totes i tots per l’oportunitat que m’heu donat!
Vas estar molt bé Karma, no cal que tu digui, només feia falta fixar-te una mica en les cares de la majoria de nosaltres durant l’última classe…
Ara bé, fent gala de l’esperit crític que ens has fet arribar durant tota l’assignatura et donaré un petit “palet”.
Això, http://www.viumolinsderei.com/ , també l’ha parit un dels teus alumnes. Des de la creació de la idea, el disseny i la maquetació del web, passant per barallar-se amb empreses i estaments per aconseguir fer-ho sostenible econòmicament, fins l’actualització dia a dia intentant, molt humilment, fer el “periodisme de carrer” que ens reclamés i que tant coincideixo amb tu que fa falta, per moltes traves que ens intenten posar…
Saps, a vegades tinc la sensació que des de les facultats no es valora la feina de la gent petita, humil, que intenta construir una societat millor des del municipalisme, aquell món oblidat on mai et pots amagar ja que està sempre molt a prop teu.
Un plaer llegir-te, com sempre.
Jose
Estimat Jose, moltes gràcies per recordar la teva feina: Viu de Molins de Rei.
Ara mateix l’incorporo.
Disculpa’m moltíssim i espero que mantinguis el llistó ben alt tu també.
Sobre el que dius, jo crec que els mitjans locals són molt necessaris i és una sort que existeixin.
Vaig treballar en ells fa molts anys. De fet vaig començar en ells, i per mi va ser tot un aprenentatge que, després em va portar als grans.
Els mitjans locals són els més propers al ciutadà i són com laboratoris on es concentra el millor de la professió.
Després, quan les coses es fan grans, tot s’allunya, es generalitza i gairebé no hi ha temps per escoltar als ‘altres’.
Fins i tot, si es fa periodisme de carrer des d’un mitjà gran, mai és tan proper com en un local.
una abraçada i sort!
pd: serà un plaer no perdre’t la pista 😉
[…] Article relacionat: ‘Mai perdis el temps en allò que no creus” Like this:LikeBe the first to like […]
[…] Aquest és el tercer any que imparteixo l’assignatura de ‘Periodisme Digital’ en aquesta Facultat. El primer, em vaig acomiadar dels alumnes amb la frase: […]