Dimecres vaig participar en la taula rodona titulada: Gestió de la identitat digital professional” , organitzada per la Fundació Escacc, dins del cicle de sessions 10encom.
Vull destacar la presentació de la Neus Arqués, a la qual coneixia per la Xarxa i pel llibre ‘Visibilidad‘ que havia escrit juntament amb la Bel Llodrà, Cristina Aced, Magalí Benítez i Eva Sanagustí. Podeu llegir l’entrevista que li vaig fer a la Bel Llodrà parlant del llibre des d’aquí.
La Neus em va agradar perquè parla clar i va al gra. Es pot veure, de moment, la primera part de la seva intervenció. Espero que ella o l’organització publiqui el PPoint que va mostrar perquè era molt orientatiu i aportava eines per seguir la reputació i el què diuen de nosaltres, professionalment, a la xarxa. Molt útil!.
Però jo volia aprofitar aquest post per fer una reflexió d’ultima hora, si se’m permet.
Sempre em passa que em deixo coses a dir quan intervinc en debats oberts on les respostes són pensades al moment a partir d’una pregunta del públic o d’una resposta del company de taula. Quan repasso mentalment el que he dit i el què s’ha dit, penso: “Ostres! podia haver respost això o haver puntualitzat allò”. No us passa?
Bé, en primer lloc agraeixo molt a l’organització que em convidés a participar a la taula rodona però he de puntualitzar que se m’havia fet un encàrrec diferent del que em va tocar exposar. Cap problema, vaig improvisar i em sembla que no es va notar gaire. Però jo venia preparada per parlar de: ‘La identitat digital d’un mitjà ciutadà dins d’un mitjà públic’. És a dir, per explicar-vos quina identitat té El Meu 3cat24, que és l’espai de participació del web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio. I del qual sóc la responsable. I com ho tenia preparat, en un altre post us ho explicaré perquè em sembla força interessant.
Però es tractava de parlar de la meva identitat professional. No se si el públic va trobar interessant, que en Saül Gordillo, l’Oriol Lladó i una servidora expliquessim si feiem servir Tweetdeck o no per fer les nostres piulades, però realment… crec que (fent autocrítica i començant per mi) el debat va caure de nivell considerablement.
Potser l’Àlex Gutiérrez, que exercia de moderador, podia haver-nos reconduit per reflexionar sobre temes molt més interessants al meu parer. No se què pensaran els que van estar presents. Però se m’acudeixen temes com per exemple:
- Quin grau de profunditat de la informació aconseguim del que rebem de les xarxes socials i plataformes: Facebook, Twitter, Quora, Linkedin, Delicious, Flickr, YouTube, blogs, mitjans, etc? Som cada cop més superficials perquè no donem a l’abast per buscar contextos i observar la dimensió completa dels fets. Em ve al cap el llibre del periodista Nicholas Carr, ‘Superficials’, que alerta sobre la manera en que els nostres cervells estan assimilant tanta dispersió informativa.
- O, de quina manera gestionem tots els nostres perfils en tantes plataformes? Seguim el mateix criteri professional?
- O, donat que tothom pot tenir vàries identitats digitals en la mateixa plataforma, de quina manera validem la informació que es difon a través de les xarxes socials? Fa uns dies el diari Ara aclaria que un tweet que havia publicat de @Henri_Kissinger, en realitat no era del polític nordamericà sinó d’un internauta que es feia passar per ell.
- Se’ns ha passat pel cap, com a periodistes, aconseguir una informació amb una identitat digital falsa per protegir el nostre nom o la capçalera d’un mitjà? Seria lícit?
El moment actual ens obliga a estar molt al corrent de les novetats i provar-les (com es va dir a la taula rodona) però caldria fer una reflexió a consciència sobre quina mena de rastre estem deixant (com a periodistes especialitzats) i quins criteris aplicarem per validar la informació que publiquem. Fins ara havia estat molt fàcil amb les webs i els blogs. Però tenim per endavant el repte de les xarxes socials.
Apassionant!
[…] La importància de la identitat digital (una visió crítica, per Karma Peiró) La identitad digital bien definida, clave para triunfar en internet (La Vanguardia) La dieta digital (Roger Palà, Darrera la Nevera) Comparteix: […]
O… s’està perdent l’hàbit de la reflexió i l’argumentació en blogs per a passar a la síntesi i condensació d’un twit?
Sense desmerèixer les virtuds de Twitter, no ens hauria de fer reflexionar que la blogosfera hagi perdut firmes o que els qui ara comencen no la contemplin tant com a opció?
No correm el perill d’acabar tots clicant ‘m’agrada’ i fent RT enlloc de seure a exposar la nostra opinió d’una manera argumentada?
Un periodista es deu més al mitjà per qui treballa o al seu blog personal? Com solucionar les friccions que es provoquen en aquests casos?
Sí, realment hi havia temes molt importants a tractar més enllà de saber si tal ponent utilitza tweetdeck o hootsuite… que també està bé, però que es queda curt.
Gràcies, Mònica per les teves interessants aportacions. Responent a les teves preguntes et diria:
1. No ho tinc clar del tot, si la síntesi ens fa perdre la reflexió. No sempre tens el temps i el suficient context per fer-la. Però va bé retwitear enllaços d’altres a textos que potser et fan reflexionar. Twitter, sens dubte, és un gran invent. Reps informació i et pots comunicar fàcilment amb molta gent.
2. La blogosfera està perdent firmes? Crec que davant de l’allau de possibilitats de comunicar-nos, cadascú ha de trobar la manera més idónia per expressar-se. On ha quedat el teu blog, estimada Ramoneda?
3. Aquest punt sí que m’amoïna més. Però hi ha tal allau d’informació que, a mi, personalment m’espanta perdre els meus criteris de selecció i no aturar-me més sovint a llegir tranquil.lament i a analitzar el context actual.
4. Un periodista es deu tant al mitjà pel qual treballa com a si mateix. Internet dóna l’oportunitat de ser molt més que una firma destacada sota una capçalera mediàtica. Per què no aprofitar-la?
Va ser un plaer tenir-te entre el públic.
Una abraçada
>On ha quedat el teu blog, estimada Ramoneda?
Touché!
🙂
(però en el meu cas és pq m’he reorientat professionalment i estic redefinint la meva identitat digital… )
Hola Karma,
moltes gràcies per la referència.
La veritat és que m’hagués agradat estar allà amb vosaltres.
Ës molt interessant el que exposes, perquè arriba un moment que estam a tants de llocs i de forma tan superficial, que crec que en algun moment es podrà girar en contra de la nostra imatge professional. Per mi les xarxes social tipus twitter han de ser llocs on exposar els enunciats de reflexions més profundes i contextualitzades que potser deixem en llocs com blogs.
Quan twitter es converteix en una espècia de “messenger” per conversar en clau privada en el teu espai públic, els que te puguin seguir potser perden el fil i deixe’n d’interessar-se per aquell professional, perquè per arribar a un tweet interessant se n’han empassar 10 de superficials.
Karma,
Gràcies per referenciar la sessió i per la valoració.
Tot i desconeixent que l’encàrrec que havies rebut era un altre, les vostres intervencions sobre la pràctica quotidiana de la ID em van semblar un bon contrapunt a la meva reflexió prèvia. Cadascú de vosaltres privilegia unes eines determinades i té un tarannà digital diferent. Escoltant-vos va quedar clar que en la pràctica hi ha tantes estratègies com usuaris.
Celebro que coincidissim.
[…] La importància de la identitat digital (una visió crítica, per Karma Peiró) La identitad digital bien definida, clave para triunfar en internet (La Vanguardia) La dieta digital (Roger Palà, Darrera la Nevera) […]