Internet, connexions wifi, portàtils, pissarres digitals, xarxes socials, GPS o mòbils. L’arribada de les tecnologies digitals està trasbalsant l’educació i el rumb a seguir no està gaire clar.
De res serveixen els ‘catxarros’ si al darrera no hi ha una metodologia oberta, sense l libres de text, en xarxa, on l’alumne pugui ser el centre i aprendre a ser ‘ciutadà digital’. Un grup de professors experts en Noves Tecnologies aplicades a l’Educació expliquen quins són els reptes més urgents perquè nens i joves rebin un ensenyament que els pugui ser útil en el futur.
L’arribada de la Web 2.0 ha canviat la manera en que la gent entèn la tecnologia. Ara podem comunicar-nos, crear i rebre informació en temps real, amb eines d’internet gratuïtes i de senzill maneig. I aquest simple fet està provocant cataclismes en tots els sectors de la societat. Un d’ells és el de l’ensenyament.
“L’escola ha de formar per aprendre durant tota la vida. I la manera d’enfrontar-nos a aquest canvi és ensenyant ‘Competència Digital’ en les aules, que va més enllà de saber maneJar ordinadors i altres aparells tecnològics del moment”, explica el veterà Jordi Adell, director del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la Universitat de Jaume I. Segons ell, experts, educadors i pares han d’entendre que s’està preparant als nens i joves a funcionar en un món que no sabem com serà perquè canvia molt rápidament.
En la mateixa línia s’expressa David Parkins, doctor en Matemàtiques i Intel.li gència artificial pel Massachusetts Institute of Technology (MIT). “La major part d´alumnes s´avorreixen a classe. Tenen molta curiositat, però aquesta baixa any rera any”. El seu discurs es va poder escoltar, el passat mes de setembre a Barcelona, en una trobada a la qual van assistir-hi més de 500 pedagogs interessats en donar-li una volta a la metodologia que imparteixen a classe. “Se’ls ensenyen massa continguts pocs significatius per la seva vida pràctica. Enlloc de parlar de la mitosi expliquem-li’s com s´extenen les malalties contagioses al llarg del món”.
L’univers de les webquests
La Carme Barba va anar a escoltar a en Perkins. Ella és mestra, formadora de l’equip Àmbit TIC+C de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i del Departament d’Educació. Té 64 anys i col.labora en vuit blogs dedicats al professorat. Un d’ells és WebQuest.cat, una acurada guia de materials en diverses llengües, que va començar f a deu anys. Les webquest són activitats en les quals la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.
Bernie Dodge, professor de Tecnologia de l’Educació de la Universitat de San Diego, les va donar a conèixer al 1995. “Un exemple seria fer un pressupost per visitar un museu”- explica la Carme Barba-.“Els alumnes han de localitzar-lo per internet, saber els transports per arribar-hi i el seu cost, aconseguir un preu reduït, etc. Finalment, hi ha un debat a l’aula. Per una activitat tant senzilla de matemàtiques es desenvolupa la ‘Competència Digital’, el treball cooperatiu, l’orientació en l’espai i l’organització del grup. Tot plegat és molt enriquidor”.
N’hi ha moltes més propostes recollides en webs del professorat com la d’en Sebastià Capella. Ell i la Carme Barba acaben de publicar el llibre: “Els ordinadors a les aules. La clau és la metodologia” (ed. Graó) on 21 docents proposen canvis en els continguts, les metodologies i els recursos tecnològics que s’haurien de implantar en les aules.
Crítiques al pla Educat 1×1
Un dels que firma en aquest llibre és el manresà Ramon Barlam. Conegut per ser pedagog tecnològic pioner i incansable. El seu Projecte Espurna ha donat voltes per internet en tots els formats: web, blog, comunitats virtuals com Second Life o Ning, i televisió. Ara treballa amb els alumnes de socials, de 1er d’ESO, els desastres naturals a partir de videojocs-simuladors. Els alumnes creen un document amb l’eina typewith.me anotant el més destacat de la pràctica. El professor pot veure qui ha començat el document, si han fet un ‘copiar-enganxar’ d’informació d’internet, si han col.laborat varis o ha fet el treball només un, etc. I aquest, només és un exemple dels múltiples que col.lecciona en Ramon Barlam.
En Barlam és molt crític amb el Pla Educat 1×1, implantat pel Departament d’Educació. “Les connexions són una vergonya, alguns dels centres que han començat el pla no tenen ordinadors ni els llibres de text digitals. Això genera adversió envers les innovacions”, explica indignat. No és l’únic que pensa així. Al maig del 2009, un centenar de professors de Catalunya van firmar el ‘Manifest Escola 2.0. Digues la teva’ que exposava- entre molts altres punts- la disconformitat per ser obligats a utilitzar llibres de text digitals i demanaven un reconeixement als múltiples exemples d’experiències innovadores amb internet realitzades fins a la data a Catalunya.
La Núria Alart és una altra mestra tecnològica. Fa només uns mesos que és professora de l’Institut Escola El Prat, on la majoria dels alumnes són d’ètnia gitana. L’institut està en el pla Educat 1×1 però dos mesos més tard d’haver començat el curs encara no tenien ni portàtils. “A mi no em calen els llibres de text digitals per ensenyar, tinc molts recursos recollits al llarg dels anys”, explica. “Els alumnes són nadius digitals i els motiva treballar amb eines 2.0.”.
Alart va conèixer, al 2004, la teoria de les intel.ligències múltiples de Howard Gardner i la va voler aplicar a les aules. “Tots som diversos i no tothom hem de fer el mateix. Internet ens permet personalitzar les activitats per diferents intel.ligències, amb objectius comuns, perquè tothom pugui aprendre segons els seus nivells”. Aquesta pedagoga combina l’institut amb la formació a professors al Màster de Secundària de la Facultat de Pedagogia de la UB. A ells els recomana explorar les webquests, adaptar-les al seu context, atrevir-se a crear-ne de noves i compartirles.
Pedagogia+tecnologia+continguts
L’expert en xarxes educatives Narcís Vives, s’afegeix al debat. Ell ha portat a les aules els Mediascapes (una tecnologia per generar jocs i rutes multimedia basats en la localització), els codi QR (que permeten emmagatzemar molta informació en dos dimensions i llegir-la a través de mòbils) i la realitat augmentada amb la qual es pot combinar l’entorn real amb espais virtuals. Vives advoca perquè hi hagi un canvi disruptiu que sacsegi a tothom. “Cal acabar amb la inèrcia del professorat i de l’administració. I el sector editorial s’ha de reinventar. No calen els llibres de text”.
L’Anna Pérez és la coordinadora del Projecte Eduwiki. Igual que en Vives és del parer que es pot ensenyar creant continguts multimèdia (vídeo i ràdio) i prescindint dels clàssics llibres de text. “La veritat és que si descobreixes que els alumnes treballen més i millor, que aprenen i descobreixen que són capaços de crear, de saber i comunicar ja no vols treballar d’una altra manera”.
L’Anna va conèixer al grup d’educadors digitals entrevistats en aquest article a partir del seu treball al blog de Ravalnet, que va permetre fer xarxa d’intercanvi de coneixements entre docents. Aquesta pedagoga creu que, si s’aconsegueixen recuros tècnics i humans, en els propers anys es podrà fer recerca a les aules, creant continguts a partir dels coneixements adquirits. “El professorat serà la persona mediadora entre l’alumnat i el seu aprenentatge, aconseguint que els nens, nenes i joves sentin que són protagonistes del seu aprenentatge”.
Sona utòpic o impossible?
Jordi Adell insiteix que “s’han de crear els fonaments perquè trobin sols les respostes a les preguntes que se’ls plantejaran en el futur”.
La ‘Competència Digital’, segons aquest expert, s’aprèn treballant habilitats per cercar informació, gestionar-la, crear-la i difondre-la; manegant la tecnologia actual (vìdeos, e-books, GPS, mòbils, etc); formant en llenguatges diferents a l’oral i a l’escrit perquè ja vivim en una societat multimèdia; i, finalment, ensenyant a ser ‘ciutadans digitals’ per ser capaços de viure en el món real però també en el virtual.
———————————————————————————————————————————————————————————–
Enllaços:
Jordi Adell; CENT; La ‘Competència Digital’ (vídeo); David Perkins a Barcelona; Carme Barba; Webquestcat, Bernie Dodge; Sebastià Capella; Projecte Espurna; Videojocs-simuladors a l’aula d’en Ramon Barlam; Pràctica dels alumnes amb typewith.me ; ‘Manifest Escola 2.0. Digues la teva’; Núria Alart; Teoria de les Intel.ligències Múltiples; Narcís Vives; Anna Pérez; Projecte Eduwiki; Blog de Ravalnet
Altres entrades relacionades:
‘La Competencia digital’//Ladridos al Amo 32: Sobre los libros digitales (II) i (I) // Entrevista a Narcís Vives: “Twitter m’ha canviat la manera d’aprendre”//Classes a través dels mòbils// Una tempesta en un got d’aigua?//
[…] This post was mentioned on Twitter by agataolivella. agataolivella said: Bones reflexions i propostes: RT @kpeiro: Ensenyar a ser ciutadans digitals: l’assignatura pendent a les escoles: … http://bit.ly/gJtZxB […]
Excelente artículo, nos ha parecido muy completo y digno de mención y recomendación.
Un saludo,
Equipo de Valores de Futuro.
L’assignatura pendent a les escoles i a les famílies. Quants pares es posen amb els nens davant del PC i els acompanyen en el seu viatge d’exploració del món virtual? Em consta que alguns ho fan, però d’altres, potser perquè la tecnologia els depassa, no saben com posar-s’hi. Potser s’ha de formar els professors, però també els pares, perquè puguin acompanyar els nens en les seves primeres passes també en el món virtual.
Oriol López
[…] This post was mentioned on Twitter by Isabel Ferrer Arabí, annaravalnet, Amador Alzina and others. Amador Alzina said: RT @iferrer: Ensenyar a ser ciutadans digitals http://bit.ly/eW3Vh1 opinions de @jordi_a @carme_barba @rbarlam @nalart #cepmenorca #ptorrent […]
Molt d’acord amb el que es diu, l’onada digital és potser un dels darrers trens que podem agafar si volem que el nostre sistema educatiu contribueixi a construir una societat i un món més digne de ser habitat, ara cal ser valents i apostar pels canvis i no utilitzar la tecnologia per avorrir els alumnes i a nosaltres mateixos!
[…] * Ensenyar pel futur […]