Ni Snowden ni De Alfonso

(Opinió publicada 21/1/17 a NacióDigital)

La transparència fa anys que l’esmentem i reclamem sense fer-nos a la idea del que representa exactament. A Catalunya vam aprovar la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern fa només dos anys i tot just ara, s’estan començant a aplicar les obligacions més destacades.

Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha presentat una iniciativa que anunciava feia un any, però que per qüestions tecnològiques i de privacitat no ha pogut posar en marxa abans. Estic parlant de la Bústia Ètica i de Bon Govern. En què consisteix? És un mecanisme més perquè els ciutadans denunciïn pràctiques il·legals dins del funcionament de qualsevol entitat o administració local. “I de què servirà”, potser es pregunten alguns. “Com podré estar segur que em faran cas?” “Quines garanties tindré que s’investigarà la meva denúncia encara que perjudiqui als que governen?”

Són moltes preguntes, totes coherents i de fàcil resposta teòrica. Però a la pràctica no ho sabrem fins que comencem a fer servir la bústia ètica. Aquesta és la primera vegada que es posa en funcionament un servei així a un ajuntament d’Europa. El tinent d’alcalde, Jaume Asens, va dir a la presentació que “el control de la corrupció ja no pot estar únicament en mans dels polítics”. I noms com el de Snowden o De Alfonso –un alertador i un jutge que havia d’actuar contra el frau- van pronunciar-se com a exemples.

Read Full Post »

Entrevista Joan Llinares: «Hi ha corrupció perquè una determinada política la considera part del sistema»

Joan Llinares, gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa

(Entrevista publicada 14/4/16 a NacióDigital)

Joan Llinares (Alzira, 1953) és el gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. Conegut per ser un gestor honest i meticulós, dels que no s’arronsen davant casos de corrupció, té des del juliol passat l’encàrrec de treballar per la màxima transparència al consistori barceloní, una institució que mou a 12 mil treballadors i un pressupost anual de 2.500 milions d’euros.

Llinares va destapar el desfalc del cas Palau i també va aclarir les irregularitats de l’exdirectora de l’Institut Valencià de les Arts (IVAM). La conversa se centra en dos conceptes antagònics: corrupció i transparència. Segons aquest advocat, arribarà el dia que “viurem en una societat moderna i transparent, on els ciutadans tinguin plena confiança en el seu poder polític”.

– El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) acaba de destapar amb els “papers de Panamà” nombrosos casos de corrupció. Fins a quan sentirem parlar de corrupció?
– Anem a l’origen dels paradisos fiscals… Existeixen perquè els mateixos estats ho permeten. I per què? Perquè els beneficiaris són les grans corporacions empresarials financeres barrejades amb els polítics. El govern mundial està en els paradisos fiscals.

– Per tant, no hi ha cap solució?
– Sí, sí que n’hi ha. La d’un acord internacional, començant perquè cada país castigui de manera contundent aquestes conductes que utilitzen les plataformes obscures per eludir la contribució. Els bilions de dòlars i euros que es queden allà és riquesa morta. La sostraus del tràfic econòmic que proporciona feina, manté serveis, genera impostos, etc. Trenques l’equilibri que una economia ben gestionada necessita. Les fortunes amagades als paradisos fiscals són béns morts. Jo poso com a exemple el que va ser el gran poder de l’església al segle XIX. En aquell moment, el patrimoni eren terres mortes. Amb els paradisos fiscals caldria fer una desamortització a escala mundial.

– Sembla utòpic que es pugui arribar a un acord mundial
– Cada cop hi ha més sensibilitat social. El fet que el primer ministre d’Islàndia hagi dimitit, els problemes de govern que pot tenir ara el primer ministre britànic, David Cameron, les investigacions que s’obriran derivades dels “Papers de Panamà” seran per la pressió de la gent que cada cop és menys conformista i més crítica.

Read Full Post »

La insistència en la transparència

(Opinió publicada el 3/4/16 a NacióDigital)

No sé si ho sabíeu, però el web del seu Hospital té un apartat que diu: Portal de Transparència. La universitat pública on estudia la vostra filla, el vostre ajuntament o institucions que defensen els nostres interessos, com ara el Síndic de Greuges, compten amb el mateix apartat. Pressupostos, declaracions de béns d’alts càrrecs, sous, a qui s’atorguen les subvencions, quan es concedeixen licitacions, llistes d’espera d’hospitals, el consum de medicaments, etc. Aquestes són només algunes de les dades que trobarà en aquests Portals de Transparència.

Catalunya té un total de 2.273 ens públics (entre govern i municipis) i, segonsla Llei de Transparència i Bon Govern, tots ells tenen (o haurien de tenir) un portal amb dades públiques on podem consultar o sol·licitar informació pública. Però és molt poc el profit que n’estem traient d’aquesta normativa.

Els Estats Units i el Regne Unit són dos dels països pioners en l’open data. Vancomençar a obrir els arxius el 2009 i 2010, respectivament. Des de llavors, han millorat els serveis de transparència perquè s’han adonat que a més obertura, més iniciatives privades/públiques, més estalvi de recursos, més eficaços i més rendiments econòmics. Obrir les dades públiques significa també signar una aliança per rebutjar la corrupció.

Read Full Post »