Entrevista Francesca Bria: «Volem posar el ciutadà al centre del debat tecnològic»

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 13/10/2016)

Francesca Bria | Adrià Costa

 Francesca Bria és, des del passat mes de maig, la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona i qui lidera l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI). Abans havia assessorat la Comissió Europea en polítiques d’Internet i liderat projectes tecnològics a la Fundació Nesta, entre ells el D-Cent, basat en l’apoderament ciutadà a partir de plataformes digitals que promouen el coneixement col·lectiu, com el portal Decidim Barcelona.

En aquesta entrevista, la comissionada de Tecnologia repassa l’estratègia que pensa desplegar en els pròxims tres anys. Bria vol implantar la filosofia open (obertura de formats, sistemes de treball) en el treball intern del consistori. Està convençuda que cal anar més enllà del concepte smart city que l’exalcalde Xavier Trias havia implantat, “on es va concedir el poder a unes poques multinacionals sense tenir en compte el talent de les empreses locals”. Els drets digitals, la privacitat i l’ètica en el tractament de les dades públiques dels ciutadans són les principals batalles que pensa liderar.

– La setmana passada van presentar el Pla de Sobirania Tecnològica. En què consisteix?
– Tenim un pla tecnològic i digital molt ambiciós per Barcelona. Posarem la tecnologia en el centre del model urbà amb la intenció de servir als ciutadans i incrementar l’accés a serveis crítics com la salut, habitatge, educació, transport públic i apoderar la ciutat des de les bases. Volem anar més enllà del concepte smart city.

– En quin sentit?
– Creiem que viure en una ciutat intel·ligent significa tenir la sobirania tecnològica de la ciutat, que els sistemes i programaris siguin oberts, aconseguir vies de participació més democràtiques i sostenibles i posar els ciutadans al centre de les polítiques tecnològiques.

– Fins ara no s’havia fet així? Barcelona acull, des de fa sis anys, l‘SmartCity Congress, tot un referent en l’àmbit internacional
– L’anterior govern va desplegar infraestructures tecnològiques i va omplir la ciutat de sensors i gadgets, sense pensar per què ho feien, ni amb quin objectiu. Així no s’apodera la ciutadania, sinó a unes poques multinacionals, externalitzant els serveis. Volem revertir aquest procés i preguntar-nos què pot fer la tecnologia per resoldre els reptes de l’habitatge social, la mobilitat sostenible, la salut o l’educació. No pot ser que l’Institut d’Informàtica de la ciutat intel·ligent més important d’Europa- i una de les més importants del món- no tingui les capacitats ni el coneixement per controlar els sistemes d’informació pública de la ciutat en temps real, ni pugui analitzar les dades que genera per influir en polítiques públiques.

– Vostè és ara la responsable de l’IMI, què pensa fer al respecte?
– D’entrada, no treballar únicament amb unes poques multinacionals tecnològiques. Fins ara s’ha posat molta atenció en projectar la marca smart cityexternament i veure quins negocis se’n podien derivar d’aquests acords. Paradoxalment, s’ha invertit molt poc en millorar internament l’ús de la tecnologia. Canviarem radicalment aquest procés.

– El Pla de Sobirania Tecnològica compta amb un finançament de 75 milions d’euros. Pot concretar més a on anirà a parar la inversió?
– D’una banda, destinarem 65 milions d’euros a ser més transparents, més àgils, amb bons serveis digitals. Volem construir solucions col·laboratives amb tots els actius de la ciutat. La inversió es farà en tres anys (del 2017-20) i servirà per fomentar els formats oberts, que l‘open data sigui més accessible als ciutadans, per construir una infraestructura de dades distribuïda i que el coneixement no quedi en mans d’uns pocs proveïdors. Posarem clàusules per la compra pública en estàndards ètics i donarem oportunitats a pimes locals, catalanes, que són molt innovadores i amb molt de talent. Per això destinarem 10 milions d’euros més. Aquest pressupost també servirà per crear un sistema d’informació pública, que anirà més enllà de la tecnologia, però ens ajudarà a detectar i resoldre problemàtiques de la ciutat com ara saber quants pisos buits tenim, com reutilitzar-los per lloguer social i quines polítiques socials aplicar-hi.

Read Full Post »

​Reclamar comença a ser útil

(Opinió publicada el 20/3/16 a NacióDigital)

Quantes vegades li ha passat que parlava per telèfon i la comunicació s’ha tallat obligant-lo a fer una nova trucada? O que li han proposat una tarifa molt barata a canvi d’un temps de permanència, però les factures han sigut més altes del que s’havia acordat? Aquests són només alguns dels estratagemes que sovint empren les companyies de telefonia mòbil i d’Internet, sense tenir en consideració al client.

Des de fa uns cinc anys, potser una mica més, els mòbils s’han convertit en una necessitat: ja no només serveixen per fer una trucada esporàdica, sinó que treballem amb ells i els fem servir per informar-nos o per relacionar-nos. Anys enrere, només els teníem els adults; ara, el jovent s’ha sumat a aquesta onada comunicativa i, a partir dels 11 o 12 anys, disposen d’un aparell amb la bona excusa d’estar en contacte amb els pares. Per tant, clients no els falten a aquestes companyies. Potser per això ni s’esforcen a millorar el servei.

Read Full Post »

Lo mejor del periodismo de datos en España en las #JPD15

Ya tenemos aquí la 3ª edición de las Jornadas de Periodismo de Datos y Open Data (#JPD15).

Un año más, desde el grupo español de la Open Knowledge Foundation (OKFN-es) hemos hecho un gran esfuerzo para completar un programa de lujo. Ésta vez, en 4 ciudades a la vez: Barcelona, Madrid, Almería y Pamplona. Eso quiere decir que centenares de personas, profesionales interesados en saber más sobre cómo trabajar con los datos, estarán al mismo tiempo profundizando en este conocimiento.

Esta aventura la empezamos la periodista de investigación Mar Cabra y yo, en el 2013, cuando apenas se escuchaba hablar de datos, cuando no había todavía Ley de Transparencia en España, ni en Cataluña, ni en muchas otras comunidades autónomas. Cuando configurar el programa con ejemplos prácticos desde los medios de comunicación españoles era una tarea titánica o imposible, cuando convencer a los periodistas que asistieran a las #JPD13 se hacía a fuerza de muchas charlas en ‘petit comité’.

Estamos en las #JPD15 y la complejidad, en esta ocasión, ha sido cómo configurar una parrilla de Charlas, Conferencias, Debates, Talleres, Hackathons, Hacks&Hackers, InstallFest, etc. que de cabida a tanto proyecto innovador, a tanto ‘DataLab’, a tanto interés por aprender, por innovar, por explicar con datos la realidad. Como le decía a Adolfo Antón (que ha tomado en Madrid el relevo de Mar Cabra): “Esto es como hacer un puzzle. Necesitas mucha paciencia e ir encajando piezas poco a poco”.

Read Full Post »