Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘tecnologia’

(Entrevista publicada a NacióDigital el 22/4/2018)
L’excorresponsal de TV3 ha publicat “Xina Fast Forward”, un relat en primera persona sobre com és informar des d’un estat autoritari: “El govern xinès sempre et deixa pistes perquè entenguis que estàs sent vigilat i controlat”| El llibre també revisa la política, societat i costums del país que un dia el va fascinar i on va viure dotze anys
El director de Betevé publica un llibre on repassa les seves experiències com a corresponsal de TV3 a la Xina | Adrià Costa

Sergi Vicente (Barcelona, 1975) és periodista i dirigeix Betevé, la televisió pública de Barcelona des del 2015. Però molt abans, del 2003 i fins al 2014, va ser el corresponsal de TV3 a la Xina. Ara publica Xina Fast Forward (Ed. Ara Llibres), un relat en primera persona on repassa la societat, la política i la cultura del país que un dia el va fascinar. “Altrament, no s’entendria que hagués passat dotze anys allà”, em confessa. L’experiència al país asiàtic no va quedar només en l’àmbit professional, sinó que la seva dona i els seus dos fills són xinesos. I recull intencionadament anècdotes de la vessant més familiar, fet que imprimeix al llibre proximitat en conèixer costums típics d’aquell món.

Vicente també explica les complexitats d’informar des de la Xina quan el govern vigila les comunicacions i controla la propaganda per mantenir la imatge del país intacta. A l’entrevista es mostra crític amb aquells que, a través de les xarxes socials, comparen el conflicte català amb l’Estat amb l’autoritarisme de la Xina. “Jo sí que he viscut violència als carrers d’allà i no és precisament aixecar un peatge”. I denuncia el clar “deteriorament democràtic que s’està vivint a Espanya”.

– Vostè era periodista a TVE. Un bon dia ho va deixar tot i se’n va anar cap a Àsia. Per què?  

– Sí. Era el 2002, i me’n vaig amb un contracte de professor d’anglès. Vaig deixar una feina ben pagada a TVE per explorar el món. Volia complir el somni de ser corresponsal. Feia un any que estudiava xinès i vaig decidir buscar feina per Internet. A la primavera del 2003, miro de treballar per mitjans i vaig tenir la sort que TV3 em digués que li interessava. I fins als últims dies del 2014.

– Coneixem molt poc de la Xina actual, només els tòpics o quan hi anem de turisme. Què destacaria del país?

– Diria que el desconeixement és mutu. Ells tampoc saben molt més de nosaltres, pel fet que hi anem allà. Tant en un costat com en l’altre, des del 2002, hi ha hagut una millora de coneixement perquè el món és més obert. Des d’aquí, incidim en tòpics de tractar als xinesos d’estranys, en part per la distància cultural, l’aspecte físic i l’idioma. I també a la inversa. Ells són massa reduccionistes, tot i que cada cop entenen més el comportament nostre.

Anuncis

Read Full Post »

(Entrevista publicada en abril de 2018 a NacióDigital)

Glòria Molins parla d’emprenedoria en el terreny digital | Adrià Costa

El 2008, tres joves nord-americans emprenedors- Brian Chesky, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk- van imaginar-se un negoci i el van fer realitat. Des de San Francisco van projectar que tothom pogués compartir casa seva i promocionar un turisme de baix cost amb les comoditats d’una llar. Una dècada més tard, Airbnb és una multinacional que permet llogar habitatge en més de 191 països. Cada nit 2 milions de persones dormen en allotjaments anunciats a la plataforma.

Com tants altres negocis creats a recer d’Internet, la confiança és la peça clau. Pensem en els taxistes d’Uber, en les plataformes de venda de vols d’avions o d’entrades d’espectacles. Cada cop que s’introdueix la numeració de la targeta de crèdit, s’ha de confiar que s’obtindrà el servei sol·licitat. En el cas d’Airbnb, tant el que t’obre la casa (amfitrions) com el que arriba a l’habitatge (turista) han de confiar-hi. I aquest crèdit és valorat, augmentat i apreciat per les recomanacions d’altres que, en el seu dia, també hi van confiar.

Descobriment del més especial

Entrem a la seu que la companyia té a Barcelona. Es troba a la novena planta d’un edifici del centre de la ciutat. Decoració moderna, gent jove amb ordinadors portàtils, diferents sales i ambients, un menjador espaiós, un tirador de cervesa, butaques de colors alegres i un futbolí. Finestral enorme i una àmplia terrassa des de la qual contemplar les teulades del barri del Raval.

Venim a parlar d’emprenedoria amb la Glòria Molins, directora d’expansió d’Experiències d’Airbnb. És diplomada en Turisme, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, i ha cursat dos màsters: en Marketing i Gestió de Negocis i en Negocis d’Internet. Durant anys s’ha inspirat en la lògica innovadora de les empreses d’Internet. Avui és una de les poques dones en l’alta direcció d’una companyia, i dirigeix un equip de més d’un centenar de persones, repartits per diferents països.

“A més de llogar un habitatge en una ciutat, pots contactar amb experts que t’ofereixen una experiència única”, explica sobre el servei que dirigeix a nivell mundial. La idea va sorgir de la seva antiga empresa, Trips4Real, que el 2006 la va adquirir Airbnb i es va quedar l’equip que la liderava. “Quan vaig a un lloc nou, el que més m’agrada és que algú em descobreixi aquella part especial de la ciutat, impossible de trobar en una guia”, afegeix.

(més…)

Read Full Post »

(Opinió publicada 31/12/16 a NacióDigital)

No volia acomiadar el 2016 (o donar la benvinguda el 2017) amb l’última barbaritat pronunciada pel president electe nord-americà, però molt em temo que ens haurem d’acostumar a sentir-les de tots colors. “Els ordinadors ens han complicat molt la vida”, ha dit aquesta setmana Donald Trump, i s’ha quedat tan ample. La frase, que no té ni cap ni peus, la va completar així: “L’era de la informàtica ha arribat a una situació que ningú sap exactament què està passant. Tenim velocitat, tenim moltes altres coses, però no estic segur de tenir el tipus de seguretat que necessitem”.

Doncs si ell no ho té clar, anem malament. Obama acaba d’expulsar del país 35 espies russos pels ciberatacs electorals que van perjudicar la candidata demòcrata, Hillary Clinton. I la ciberseguretat és un dels pilars més importants en partides pressupostàries de qualsevol país, en un moment que qualsevol batalla es lliura tant en el terreny real com en el virtual.
El que serà el tercer president del segle XXI dels Estats Units no sap exactament què està passant amb els ordinadors però resulta que ell va sortir beneficiat de la proliferació de notícies falses que van publicar-se a Facebook durant la campanya electoral. Els ordinadors ens compliquen la vida però el gener passat deia: “Obligaré a Apple a fabricar els seus maleïts ordinadors als Estats Units». Trump serà president en un moment clau per a la tecnologia, en un segle que va començar fent que el món sencer tremolés per un possible error informàtic.
(més…)

Read Full Post »

(Opinió publicada 3/12/16 a NacióDigital)

Quan som petits, confiem en els pares, els germans o en els amics que ens estimen. Se’ns diu que hem de desconfiar dels desconeguts, o d’aquells de qui tenim poques referències sobre el lloc on viuen o a què es dediquen. Hi ha gent que ens inspira confiança i d’altres molt poca. Si ens aprofitem de les relacions de lleialtat amb algú, abusem de la seva confiança.

Hem perdut la confiança en els polítics, en els advocats, en el sistema judicial, en els capellans, en els periodistes i, fins i tot, en els educadors. Com recuperar-la? El nostre president es va sotmetre a una moció de confiança i va demanar al Parlament el vot per continuar amb el procés. “Com menys confiança, més manipulació”, em diu el filòsof Josep M. Esquirol quan l’entrevisto. “Una societat afeblida és susceptible de ser manipulada”.

La tecnologia avui ens fa repensar el valor que concedim a la paraula confiança. És com si la tornés a posar a la balança per calibrar-ne el pes. La setmana passada, la família de la Martina demanava ajuda a través de les xarxes socials. L’adolescent va decidir marxar de casa i se la va localitzar a Sant Sebastià gràcies a l’S.O.S emès per Internet. Fa només uns dies, un pare ha pogut abraçar de nou la seva filla també desapareguda en circumstàncies similars. L’home va enviar una foto de la menor per Facebook i, en minuts, s’obrien els ulls de centenars de persones des de tots els barris de Barcelona i poblacions de Catalunya, disposats a notificar qualsevol pista sobre l’adolescent.

Una societat molt tecnològica apodera la ciutadania però també obre una escletxa per estar molt controlada. El cas Snowden va demostrar la vigilància massiva que feia el govern nord-americà de totes les interaccions a través d’Internet. Avui la confiança està a uns nivells molt baixos, necessitarem uns quants anys per augmentar-los. Però les societats tecnològiques hauran de basar-se tant sí com no en la confiança per avançar.

Si cada dia disseminem més dades personals per tot arreu, només podem confiar que les mans anònimes que les agafin en faran un bon ús. M’explica l’experta nord-americana en Big Data, Susan Etlinger, que malgrat la falta de privacitat, d’ètica, de respecte i de ‘descontrol’ pel control que exerceixen governs i multinacionals sobre les nostres accions digitals, la confiança serà un valor a l’alça. “En societats molt competitives, quan bona part dels guanys depenen dels marges comercials i dels vots, tothom vol mantenir la confiança. Ningú es pot permetre perdre-la”.

Costa molt d’imaginar que les coses canviaran, però confiem-hi.

Read Full Post »

(Article publicat 19/11/16 a NacióDigital)

La Rosa de Reus…. El primer que hem de fer, tal com proposava Toni Vall, és començar per guardar un silenci respectuós en la seva memòria.
Durant tota la setmana hem sentit com uns i altres, defensors de la pobresa energètica o del subministrament elèctric, es treien les puces de sobre i exigien que l’altre complís amb la seva obligació.

El govern ha advertit que sancionarà Gas Natural; Gas Natural culpa al govern de no haver desenvolupat la Llei 24/2015; la patronal de les elèctriques -Unesa- té interposat un recurs contra el protocol que regula l’actuació en casos de pobresa energètica; els serveis socials i l’ajuntament de Reus asseguren no tenir constància que la Rosa visqués amb espelmes, i l’Aliança contra la Pobresa Energètica reclama que Gas Natural es deixi d’excuses i no talli la llum a les persones vulnerables. La roda infinita.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »