(Article publicat 8/10/16 a NacióDigital)
Darrerament s’ha posat de moda dir que “les dades són el petroli del segle XXI”. Que són tan importants que mouran l’economia mundial dels pròxims anys. I que la compravenda d’aquesta informació– ara generada massivament a través de dispositius mòbils que portem a les butxaques– serà la transacció més preuada del mercat global.
Aquestes dades ciutadanes són recollides per tres poders fàctics: 1) els governs i ens públics; 2) les multinacionals com Google, Facebook o Amazon, però també són ara en mans d’altres empreses que han entrat amb força en el sector de l’“economia col·laborativa” (potser sona més si parlem d’Airb&b o Über). I 3) els bancs. Per tant, la informació que produïm milions de ciutadans, cau en dipòsits opacs als quals tenim poc accés, per no dir que cap.
És cert que la Llei de Transparència i Accés a la Informació ha provocat que governs i institucions obrin les dades, però encara queda molt camí a recórrer. Ens trobem a l’inici d’aquest procés i els formats no sempre són reutilitzables (que és el que exigeix la Llei), ni estan classificats de manera comprensible. Tot i que s’ha de reconèixer que, almenys a Catalunya, s’està demostrant una disposició per corregir un començament immetòdic, que s’havia fet només ‘per cobrir l’expedient’. Però com aconseguir que multinacionals i bancs obrin al ciutadà les dades que recullen a partir dels seus moviments?
Divendres passat es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la iniciativa BITS(Barcelona Initiative for Tehnological Sovereignty), un projecte municipal que ha de ser la base tecnològica que mourà tots els fils de la capital catalana. I aquí entren termes com “Smart city”, “mobile city”, tot el redisseny d’infraestructures que ens han dedonar wifi gratuït (encara pendent a metro i autobusos), l'”open data”, repensar el “big data”, com integrar a la ciutat la Internet de les Coses i com aconseguir que les dades (públiques i privades) siguin accessibles als ciutadans.
Per vestir i reforçar el missatge de BITS, es va organitzar un acte amb la presència de membres del consistori i reconeguts experts tecnològics internacionals, com Evgeni Morozov oPaul Mason, que van desgranar teories sobre el que significava la “sobirania tecnològica” i com aquesta, ens havia de dur a “un programa exemplar de ciutat basat en la democràcia, la solidaritat i l’autonomia”. El BITS, liderat per la nova comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de la ciutat, Francesca Bria, ens costarà 75 milions d’euros i s’ha posat un termini de realització de tres anys.
L’anterior alcalde de la ciutat, Xavier Trias, va apostar al màxim pel model “ciutat intel·ligent”‘ i va explotar el terme fins a convertir Barcelona en un referent amb l’Smart City Congress. Cada novembre, la ciutat s’omple durant una setmana d’experts tecnològics però poc pinta la ciutadania en aquest ball. Ara, segons va explicar Bria, es tracta “d’anar més enllà del concepte ‘smart city'” i convertir-nos en una ciutat “oberta, sobirana, sostenible per posar realment als ciutadans en el centre de la tecnologia”.
Fins aquí tot són bones intencions i desitgem que les expectatives es compleixin, però com passar de la teoria i les bones paraules als fets? El terreny tecnològic sempre va farcit d’etiquetes per fer-nos entendre conceptes sovint complicats. Però darrere d’aquestes, hi ha alguna cosa més?
Karma Peiró 