Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Referendum’

(Opinió publicada 30/12/17 a NacióDigital)

A unes hores d’acomiadar el 2017, les llistes de personatges, conceptes i fets de l’any se succeeixen en un repàs accelerat del viscut en els darrers 365 dies. El prestigiós diccionari d’Oxford -el mateix que l’any passat ens va introduir el vocable “postveritat” per entendre com Donald Trump es va convertir en el 45è president dels Estats Units o com no vam poder albirar el Brexit- enguany ens introdueix el terme “youthquake”.

La postveritat ens va ensenyar que els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i les creences personals. Youthquake vol expressar ara “el canvi polític, social i cultural sorgit de les accions dels joves”. Els responsables de l’Oxford University Press consideren que sintetitza molt bé els dos grans “terratrèmols socials” que s’han viscut aquest 2017 a les eleccions al Parlament britànic del 8 de juny i a les generals de Nova Zelanda, al setembre, on el jovent hauria influït considerablement en els resultats finals.

Interessant també el recull gràfic del The Economist amb les notícies de més repercussió de l’any. El referèndum de l’1 d’octubre i la transcendència internacional posterior són una de les més referenciades en l’apartat electoral. Molt més que els comicis francesos amb la victòria de Macron. I la revista Wired ha llistat els personatges més perillosos de l’any per a Internet. Entre ells, Donald Trump (en primer lloc) i Estat Islàmic, que surt esmentat per tercera vegada consecutiva. Desapareixen figures com Vladimir Putin, Edward Snowden o Julian Assange citats en anteriors ocasions. I entren grups de pirates informàtics acusats d’haver influït en ciberguerres, espiat governs o provocat el ciberatac més gran de la història.

A Catalunya, en canvi, ens hem convertit en els darrers mesos de l’any en col·leccionistes de noms, termes, números i, fins i tot, frases que passaran a la història per la seva càrrega violenta o per la defensa d’uns drets fonamentals i bàsics que no es poden anihilar. Recopilem?

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

(Opinió publicada 24/12/16 a NacióDigital)

Em rendeixo al que és inevitable. L’hemeroteca del 2016 continua mostrant-me més alta la pila de les notícies adverses. Guanyen els atemptats terroristes, la crisi humanitària, la Corrupció (en majúscules, perquè aflora per totes les cantonades), els segrestos d’avions, els casos de violència masclista (sí, encara en el segle XXI), els atacs informàtics, la pobresa energètica, els abusos a menors i altres desgràcies que podríem encabir-se en un calaix anomenat «Desastre». Inevitable és admetre que acabem un any on les paraules “injust” i “horrible” dominen arreu.

Em dedico a repassar un altre munt de notícies classificades sota el cartellet“Incerteses”. I ensopego amb el Brexit, Donald Trump, Alep, Erdogan, Al-Assad i els partits europeus d’extrema dreta. L’elecció del nou president dels EUA afectarà l’economia europea? Segurament patiran més Mèxic o la Xina. Europa tampoc pot relaxar-se amb el Brexit i l’amenaça terrorista, que obligarà a reinventar-se i a sumar esforços per una política de seguretat comuna. A vegades, les crisis obliguen a trobar solucions encertades. Res no s’ha acabat a Síria, malgrat que s’hagi aconseguit un corredor per salvar les vides que ja es donaven per perdudes. Alep no és un èxit, és el fracàs del dret humanitari. Tots aquests temes arrosseguen un sac ple d’hipòtesis i dubtes, barrejats amb inseguretats i ambigüitats. És tot el mateix, em diran. Exacte, assumptes que inquieten i importunen perquè no se saben com acabaran. I poden acabar fatal, segons des del prisma que es mirin. Dependrà dels líders polítics però també de com es gestioni el temps.
(més…)

Read Full Post »

(Post publicado en italiano en el diario Il Fatto Quotidiano y a 1001Medios)

¿Recuerdan aquella manifestación del 11 de septiembre de este año, donde 1 millón y medio de catalanes salimos a la calle para pedir pacíficamente que Cataluña fuera un estado independiente de España?

Desde entonces no les había comentado nada más al respecto, pero en tan sólo dos meses y medio hemos avanzado bastante. O no, depende  del cristal con que se mire.

De aquella manifestación, convocada por la plataforma ciudadana Assemblea Nacional Catalana’, Artur Mas, actual presidente de Cataluña, fue a ver al presidente de España, Mariano Rajoy, para decirle que el pueblo catalán quería el ‘pacto fiscal’, es decir, que se nos permitiera administrar nuestros propios tributos.

Como Rajoy le dio carpetazo al asunto, Artur Mas decidió jugársela y anticipó en dos años las elecciones catalanas. Quiso ‘quemar todos los cartuchos’ con la intención de ser reelegido con mayoría absoluta y conducirnos hasta un referendum, donde nos pronunciáramos a favor del SI o el NO por la independencia de Cataluña.

Hasta aquí el contexto…

El pasado domingo, 25 de noviembre, el pueblo catalán acudió masivamente a las urnas (¡un 70% de participación!). Los resultados definen bastante la voluntad de los catalanes en estos momentos.

No queremos mayorías absolutas –CiU, el partido de Artur Mas, ha perdido 12 escaños–. Somos más de izquierdas que de derechas – 5 partidos representados y ERC se posiciona en segundo lugar, ganando 11 escaños–. El discurso del socialimo/federalismo no nos lo creemos– PSC ha perdido 8 escaños–. La derecha catalana, PPCatalunya, se mantiene rascando un escaño más en el Parlamento Catalán. Y seguimos confiando en el partido ecologista, ICV-EUiA, que propone el ‘derecho a decidir’ –a través de un referendum–.

Significativo ha sido el gran número de votantes catalanes que no quieren la independencia y que han hecho crecer al partido Ciutadans de 3 a 9 escaños.

O ver cómo desaparecía el partido de izquierdas ‘Solidaritat Catalana per la Independència y surgía la ‘Candidatura d’Unitat Popular, sin representación hace dos años, consiguiendo ahora tres escaños. Esta nueva formación política de izquierdas, propone la independencia para el conjunto de Países Catalanes (Cataluña, Comunidad Valenciana y las Islas Baleares).

Así es que ya ven: ‘Catalonia is not America’ y aquí no nos conformarmos con ser de derechas o de izquierdas, sino que contemplamos toda la gama de colores.

Si de algo somos conscientes a estas alturas, es que este asunto nuestro ya no es únicamente de ‘estar por casa’. Los medios internacionales de mayor repercusión se han hecho eco de nuestro deseo de secesión de España y han difundido ampliamente los resultados de las elecciones. Para muestra este post escrito en el Il Fatto Quotidiano.

¿Seremos independientes?

 ‘Qui lo sais?’ que dirían los franceses. No creo que ningún catalán hoy pueda responder a menos que tenga una bola de cristal o se aventure a dar un pronóstico superficial.

Artur Mas no convocará un referendum hasta el 2014. Por en medio nos queda un año difícil de más recortes sociales, deshaucios, despidos empresariales, aumento de la tasa del paro, etc. Los dudosos tienen un tiempo de reflexión para analizar las consecuencias –positivas y negativas– de esta separación. Los que nos manifestamos en septiembre, debemos conservar durante un año más la fe en que Cataluña sea un Estado Independiente.

Y como fe tenemos mucha…. seguimos haciendo cola para comprar un billete de la Lotería de Navidad, no sea que nos toque alguno de los 2.520 millones que se sortean y nos haga más llevaderos estos males económicos que sufrimos.

¡Hasta pronto!

Read Full Post »