Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘realitat virtual’

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 2 de gener de 2016)
Mavi Sánchez (Foto: Laura Aragó)

Mavi Sánchez (Foto: Laura Aragó)

Mavi Sánchez Vives és doctora en neurociències i professora d’investigació ICREA a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), a més de Co-Directora del laboratori d’Entorns Virtuals en Neurociència i Tecnologia (EVENT) de la UB, destacat com un dels principals en tota Europa.

Recentment, el seu equip ha recollit el premi The VR Award que es va entregar al certamen The App Date Awards. És la primera vegada que es concedeix a una aplicació de realitat virtual immersiva a l’estat espanyol. Freud me, és un treball liderat per l’investigador Mel Slater. Aquesta aplicació permet la resolució dels nostres propis problemes”, explica a NacióDigital emocionada. L’equip de Mavi Sánchez i Mel Slater també formen part de l’exposició +Humans, que aquests dies es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Després d’una llarga conversa amb aquesta investigadora, sorprèn saber que ni els mateixos científics coneixen els efectes que pot tenir, a mig o llarg termini, la realitat virtual en el nostre cervell. Tot i que el 2016 serà l’any que aquesta tecnologia entrarà a les nostres llars, mai abans s’ha provat en poblacions massives, ni durant moltes hores seguides.

– Per què funciona la realitat virtual si sabem que és mentida?
– El cervell té una resposta molt ràpida als estímuls de l’entorn. Si estàs al cinema mirant una pel·lícula, pots plorar per la història encara que sàpigues que no és veritat. Però la virtualitat del cinema no t’afecta directament, perquè si disparen un tret no et toca. En canvi, si estàs amb el teu propi avatar immers en un món virtual, la resposta que tindràs serà d’un grau major, tot i saber que no és veritat.

 Quines són les reaccions més comunes en entorns virtuals?
– N’hi ha moltes. Per exemple, si cau alguna cosa del sostre o del cel, t’apartes. No dóna temps a pensar que no és real. El teu sistema sensorial detecta perill i reacciones. O si et somriu un altre personatge, tu també ho fas. Aquest és un acte reflex d’un nivell superior, que forma part d’una relació interpersonal.

(més…)

Read Full Post »

(Opinió publicada el 27/12/15 a NacióDigital)

Estem a punt d’acabar l’any i toca mirar enrere per veure com ha anat tecnològicament el 2015. S’han fixat que ja som gairebé tots mòbil-depenents? Sempre amb el telèfon a la mà. Forma part de la nostra anatomia. Quants de vostès han incorporat l’hàbit de mirar el mòbil al despertar-se, molt abans d’abandonar el llit? Aixequin la mà! I, quants donen una última ullada al telèfon, just abans de dormir, per si encara arriba una conversa de WhatsApp? 

Estem modificant els nostres hàbits de consum d’Internet. Segons un estudidel centre d’investigacions Pew Research Center, aquest 2015 ha augmentat l’ús dels mòbils entre la població nord-americana, de tal manera que a moltes llars ja no hi ha connexió wifi o banda ampla sinó que directament s’hi accedeix a Internet a través dels telèfons intel·ligents. Bona part dels mitjans online ja són més consultats per mòbil que per PC; i algunes capçaleres de paper com Chicaco Tribune o Los Angeles Times també. El mòbil el fem servir tant per trobar un carrer com per omplir una oferta de treball, reservar taula a un restaurant, fer una operació bancària o demanar cita amb el doctor. Fer trucades? Això és el de menys! Un 46% dels enquestats a l’estudi reconeixen que ja no poden viure sense un smartphone.

Però no tothom té el mateix accés a Internet. L’organització FreedomHouse va publicar, fa uns mesos, un informe on alertava de les restriccions per accedir a la xarxa. “Per cinquè any consecutiu la llibertat d’accés a la informació s’ha reduït, mentre que ha augmentat la vigilància dels internautes”. D’un total de 65 països analitzats (Espanya no va entrar), 18 van ser considerats lliures (com ara Estònia, Canadà, Alemanya o Austràlia); 28 parcialment lliures (o amb certa censura) com Turquia, Mèxic, Colòmbia o l’Índia; i 19, no lliures (Cuba, Síria, Iran o Etiòpia entre d’altres). La millor puntuació és per a Islàndia i, la pitjor, per la Xina. La vigilància ha anat en augment també a països democràtics. França és un d’ells que, pels atemptats a París de principis i finals d’any, s’han aprovat mesures de control ciutadà a través de la xarxa.

I aquest control ens porta a les dades de nou. Perquè cada cop que consultemel mòbil deixem un rastre de dades molt fàcil de vigilar. Ciberactivistes i organismes internacionals de defensa dels drets a Internet, com l‘Electronic Frontier Foundation, alerten sobre la indiscriminada retenció de les dades per considerar que violen la seguretat i la privacitat dels usuaris de la xarxa.

Tot apunta que aquest serà un pols que haurem de lluitar en els anys vinents i que pel camí molts optaran per la comoditat que facilita aquest seguiment. Durant el 2015 ja hem celebrat a Barcelona el primer congrés de la Internet de les Coses; el cinquè certamen dedicat a les Smart Cities; i el terme Big Data ja no ens molesta. Tots aquests avenços deixen un reguitzell de dades que diuen molt de nosaltres i que companyies com Amazon o Google aprofitaran per encertar els nostres desitjos de compra sense oportunitat d’obrir boca. De la mateixa manera, són pistes perquè les policies del món sàpiguen què fem en cada moment, a on estem geolocalitzats i de quina manera actuem davant de certes situacions. No és qüestió d’atemorir-se, sinó més aviat de ser conscients del món en el qual vivim i creem diàriament a partir dels nostres moviments virtuals.

Fins al 2016!

Read Full Post »

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 29/11/15)

Ricard Solé, assessor de «+Humans» | Adrià Costa

Si encara no ha visitat l’exposició +Humans. El futur de la nostra espècie –que des del passat mes d’octubre es mostra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)-, i l’interessa tot el que està relacionat amb la genètica, la robòtica, la intel·ligència artificial, alternatives a la destrucció del planeta, o els mons paral·lels de la realitat virtual, hauria de veure-la. La mostra explora els possibles camins de la nostra espècie a partir de les tecnologies emergents, el context cultural i ètic.

Després de parlar durant una hora amb el físic i biòleg Ricard Solé– assessor de +Humans- queda la sensació que ben bé no sabem quin rumb seguim com espècie. L’investigador ICREA explica que aquest món accelerat ja no té aturador i que per ser realment humans hauríem de solucionar primer els grans problemes globals, com la devastació del planeta o la manca de recursos bàsics per milions de persones.

– S’atreviria a donar-me una definició de què és ser humà en aquest segle XXI?
És una pregunta complicada. Perquè els humans, com a espècie biològica, ens hem apartat de l’evolució. Creem el nostre ambient i el modifiquem a una escala geològica. Ser humà vol dir formar part d’una espècie molt complexa, que controla el planeta i es pregunta sobre el seu propi futur. El que passa és que no sap resoldre massa bé què ha de fer.– Som prou conscients del món en el qual vivim i cap a on anem?  
No ho crec. Els científics ho som prou perquè provoquem els canvis importants: a la biomedicina, la intel·ligència artificial, la robòtica de casa, la realitat virtual però tampoc sabem les implicacions que tindran, que no hem previst i poden originar problemes socials.

Read Full Post »

Older Posts »