(Opinió publicada a NacióDigital, el 06/12/2015)
El 24 de novembre del 2010, la Junta Electoral Central (JEC) va decidir in extremis no autoritzar un cara a cara entre Artur Mas i José Montilla a TV3,candidats tots dos a les eleccions al Parlament. No sé si recordaran el cas. ERC, PP i Ciutadans, com que no van ser convidats, van interposar un recurs a la JEC. I l’organisme regulador va respondre prohibint el debat per no haver-ho comunicat amb un mínim de cinc dies d’antelació. La decisió va arribar només una hora abans de començar el debat. I Josep Cuní, que havia de dirigir-lo; els periodistes acreditats i els milers de ciutadans que esperaven escoltar els arguments d’un i d’altre candidat es van quedar bocabadats.
Què hagués passat si s’hagués enregistrat igualment i emès únicament per internet? La JEC podria haver-ho impedit? Internet no es contemplava ni es contempla encara dins de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG, o legislació electoral espanyola).
Aquest dilluns 30 de novembre, per primera vegada, hem assistit a un debat electoral organitzat per un mitjà no televisiu, El País, i emès únicament per Internet. Albert Rivera (C’s), Pablo Iglesias (Podemos) i Pedro Sánchez (PSOE) van debatre durant hora i mitja sobre economia, sanitat, terrorisme, la independència de Catalunya i la regeneració de la política. Mariano Rajoy (PP) va ser convidat però va refusar la invitació.
Karma Peiró 