Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Papers de Panamà’

(Article publicat 10/4/16 a NacióDigital)

Aquesta setmana hem après alguna cosa més sobre paradisos fiscals, societats pantalla i evasió d’impostos. L’aparició dels“papers de Panamà” ha obert un debat intens: converses sobre legalitat, tributació, ètica i consciència ciutadana. Hem sabut que els noms de personatges rellevants de la política, la cultura o l’esport fa anys que figuren a països de baixa tributació. Entre aquestes figures destacades, primers ministres internacionals però també l’insuperable Messi, Àlex Crivillé, Oleguer Pujol o en Josep Lluís Núñez. El cas dels “papers de Panamà” és d’unes dimensions ingents: 11 milions de documents filtrats, que el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació fa públics amb comptagotes, a través de més de 100 mitjans de tot el món.

Corrupció i Transparència són antònims. Si existeixen els paradisos fiscals és perquè els estats permeten aquestes plataformes opaques que acumulen una riquesa morta. Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de parlar amb en Joan Llinares, actual gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. El 2009, Llinares es va fer càrrec de sanejar els comptes del Palau de la Música, destapant que Fèlix Millet i els seus col·laboradors s’havien embutxacat més de 31 milions d’euros. “Caldria fer una gran desamortització dels paradisos fiscals a escala mundial”, em diu quan li pregunto pels “papers de Panamà”, tot recordant l’enorme patrimoni de terres mortes que tenia l’Església a principis del s. XIX. I m’assegura que la consciència ciutadana és cada cop més gran davant de la corrupció. “Si ha dimitit el Primer Ministre islandès, és per la pressió de la gent”.
(més…)

Read Full Post »

(Article publicat el 5/4/16 a NacióDigital)

Comparativa de documents filtrats en diferents casos | ICIJ

El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICI) és una organització global que compta amb més de 190 periodistes repartits en més de  65 països. El cas dels papers de Panamà no és el primer dedicat als paradisos fiscals. A l’abril del 2013 van donar a conèixer la investigacióOffshoreLeaks que va anomenar:“Secrecy for Saleon posaven al descobert les transaccions milionàries d’una gran xarxa d’empreses, de polítics i celebritats que tenien societats a paradisos fiscals. En aquell moment, 86 periodistes de 46 països van participar en una macroinvestigació de més d’any i mig, per revisar i verificar una filtració de 2,5 milions de documents.

El cas dels “papers de Panamà” ha estat el més gran de tots els que havia manegat fins ara l’ICIJ. “Molt més gran que els casos Wikileaks, Offshore Leaks, LuxLeaks i SwissLeaks junts”, afegeix García Rey. En col·laboració amb el diari alemany Süddeutsche Zeitung s’ha revelat un enorme entramat de personatges públics en l’àmbit mundial que tenien relació amb el bufet d’advocats Mossack Fonseca, un dels cinc primers del món en la creació de societats offshore. Són 11,5 milions de documents: correus-e, documents pdf, arxius fotogràfics i extractes d’una base de dades interna de l’empresa Mossack Fonseca. Tot plegat cobreix un període que va des de la dècada dels anys 70 fins a la primavera del 2016.
(més…)

Read Full Post »

(Article publicat el 5/4/16 a NacióDigital)

Els denominats “papers de Panamà” han marcat l’actualitat mundial des de diumenge al vespre. Albert Sagués, de la Comissió Fiscal del Col·legi d’Economistes de Catalunya, repassa per NacióDigital alguns dels punts claus de l’escàndol.

Segons aquest economista es pot ser propietari d’una societat offshore i complir amb Hisenda. Considera que la manera com el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) i els mitjans internacionals estan presentant la informació dels implicats és poc clara. “No se sap ben bé quin és el criteri que estan seguint”, assenyala. “Em genera dubtes el fet que no hagi aparegut cap cas dels Estats Units i també que no surtin empreses o noms menys coneguts”, comenta Sagués. “Potser estem assistint a un judici popular de persones que ja van complir amb Hisenda amb l’amnistia del 2012, i s’estan traient draps bruts que ja es van netejar”, afegeix.

Explicacions sobre el cas “papers de Panamà”, per l’economista Albert Sagués
1. Una societat offshore es crea en un territori, de baixa tributació. És un vehicle opac per poder moure diners d’origen poc clar, com ara el tràfic de drogues o la venda d’armes. Por norma, també es fan servir per no pagar impostos. Es creen en paradisos fiscals.

2. Panamà és un paradís fiscal per alguns països però no per altres. Hi ha unasuperposició de llistes de països que poden ser  o no considerats paradisos fiscals. Per exemple, Panamà i Espanya tenen un acord de compromís per passar-se informació tributària.

3. Mossack Fonsseca és un “majorista” de societats opaques però no tenen el control de les transaccions, ni saben totes les operacions que es realitzen.

4. La multiplicació d’empreses a diferents llocs fa molt complicat seguir la pista al propietari real, perquè apareixen terceres persones i testaferros.

5. És legal tenir una societat offshore a Panamà, però no ho és deixar de pagar impostos a l’estat espanyol.

6. Messi, Oleguer Pujol, Àlex Crivillé o Almodòvar han estat acusats d’operar en societats opaques però encara està per veure si es van acollir a l’última amnistia fiscal de l’estat espanyol. En cas contrari, es podrien enfrontar a penes de presó per delictes fiscals.

7. Tenir els diners en una societat offshore dóna major llibertat d’actuació amb els diners, no estan sotmesos a tantes normes administratives i garanteix més privacitat. Es pot decidir que ningú sàpiga els diners que tens al compte i complir amb Hisenda per no ser il·legal.

8. Tradicionalment la banca sempre ha fet servir estructures offshores. No és una novetat. Segurament molt pocs noms dels que surten a la llista han trepitjat mai Panamà o qualsevol altre paradís fiscal. Mossack Fonsseca només és l’intermediari. Es despenja en el moment que un banc suís, per exemple, agafa la societat. I així es crea una cadena de societats.

Read Full Post »