Entrevista Francesca Bria: «Volem posar el ciutadà al centre del debat tecnològic»

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 13/10/2016)

Francesca Bria | Adrià Costa

 Francesca Bria és, des del passat mes de maig, la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona i qui lidera l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI). Abans havia assessorat la Comissió Europea en polítiques d’Internet i liderat projectes tecnològics a la Fundació Nesta, entre ells el D-Cent, basat en l’apoderament ciutadà a partir de plataformes digitals que promouen el coneixement col·lectiu, com el portal Decidim Barcelona.

En aquesta entrevista, la comissionada de Tecnologia repassa l’estratègia que pensa desplegar en els pròxims tres anys. Bria vol implantar la filosofia open (obertura de formats, sistemes de treball) en el treball intern del consistori. Està convençuda que cal anar més enllà del concepte smart city que l’exalcalde Xavier Trias havia implantat, “on es va concedir el poder a unes poques multinacionals sense tenir en compte el talent de les empreses locals”. Els drets digitals, la privacitat i l’ètica en el tractament de les dades públiques dels ciutadans són les principals batalles que pensa liderar.

– La setmana passada van presentar el Pla de Sobirania Tecnològica. En què consisteix?
– Tenim un pla tecnològic i digital molt ambiciós per Barcelona. Posarem la tecnologia en el centre del model urbà amb la intenció de servir als ciutadans i incrementar l’accés a serveis crítics com la salut, habitatge, educació, transport públic i apoderar la ciutat des de les bases. Volem anar més enllà del concepte smart city.

– En quin sentit?
– Creiem que viure en una ciutat intel·ligent significa tenir la sobirania tecnològica de la ciutat, que els sistemes i programaris siguin oberts, aconseguir vies de participació més democràtiques i sostenibles i posar els ciutadans al centre de les polítiques tecnològiques.

– Fins ara no s’havia fet així? Barcelona acull, des de fa sis anys, l‘SmartCity Congress, tot un referent en l’àmbit internacional
– L’anterior govern va desplegar infraestructures tecnològiques i va omplir la ciutat de sensors i gadgets, sense pensar per què ho feien, ni amb quin objectiu. Així no s’apodera la ciutadania, sinó a unes poques multinacionals, externalitzant els serveis. Volem revertir aquest procés i preguntar-nos què pot fer la tecnologia per resoldre els reptes de l’habitatge social, la mobilitat sostenible, la salut o l’educació. No pot ser que l’Institut d’Informàtica de la ciutat intel·ligent més important d’Europa- i una de les més importants del món- no tingui les capacitats ni el coneixement per controlar els sistemes d’informació pública de la ciutat en temps real, ni pugui analitzar les dades que genera per influir en polítiques públiques.

– Vostè és ara la responsable de l’IMI, què pensa fer al respecte?
– D’entrada, no treballar únicament amb unes poques multinacionals tecnològiques. Fins ara s’ha posat molta atenció en projectar la marca smart cityexternament i veure quins negocis se’n podien derivar d’aquests acords. Paradoxalment, s’ha invertit molt poc en millorar internament l’ús de la tecnologia. Canviarem radicalment aquest procés.

– El Pla de Sobirania Tecnològica compta amb un finançament de 75 milions d’euros. Pot concretar més a on anirà a parar la inversió?
– D’una banda, destinarem 65 milions d’euros a ser més transparents, més àgils, amb bons serveis digitals. Volem construir solucions col·laboratives amb tots els actius de la ciutat. La inversió es farà en tres anys (del 2017-20) i servirà per fomentar els formats oberts, que l‘open data sigui més accessible als ciutadans, per construir una infraestructura de dades distribuïda i que el coneixement no quedi en mans d’uns pocs proveïdors. Posarem clàusules per la compra pública en estàndards ètics i donarem oportunitats a pimes locals, catalanes, que són molt innovadores i amb molt de talent. Per això destinarem 10 milions d’euros més. Aquest pressupost també servirà per crear un sistema d’informació pública, que anirà més enllà de la tecnologia, però ens ajudarà a detectar i resoldre problemàtiques de la ciutat com ara saber quants pisos buits tenim, com reutilitzar-los per lloguer social i quines polítiques socials aplicar-hi.

Read Full Post »

Les dades públiques: La gallina dels ous d’or? #opendata

(Article publicat el 04/01/15 al diari Ara. Suplement Diumenge)

El debat de l’obertura de les dades se centra avui en la transparència de la informació per acabar amb la corrupció. Segons els experts, demà serà per promoure la reactivació econòmica

IMAGINEU-VOS L’ESCENA SEGÜENT…. un grup de persones estiren una corda per un extrem. Són directors de multinacionals, banquers, representants polítics i responsables de governs autonòmics o locals. Per l’altre extrem de la corda estiren grups d’activistes, petits empresaris i ciutadans de tot tipus, edat i situació econòmica que volen recuperar i conservar les seves dades, a més de saber quin ús se’n fa. Qui estira més fort la corda? A casa nostra, el duel només acaba de començar.

“Per entendre com hem arribat a aquesta situació s’ha de fer una ullada a tres factors que, en el moment actual, convergeixen”, explica Gemma Galdon, directora de recerca a Eticas Research & Consulting, una empresa especialitzada en la vigilància i la protecció de les dades. “El primer seria un desenvolupament tecnològic bestial que fa que parlem de les dades com el petroli del segle XXI. La capacitat de processament dels ordinadors actuals creix a un ritme trepidant”.

Un altre factor, segons Galdon, són els nous reptes comercials que les empreses tenen amb el consumidor. “Els clients ja no estan en un mercat local sinó global, i les empreses necessiten estratègies de màrqueting més agressives per conèixer detalladament els seus hàbits”. L’analítica de dades soluciona aquest entrebanc, ja que proporciona perfils molt acurats i promet una relació molt més pròxima entre venedor i comprador. El tercer factor és com els governs i les administracions públiques han pujat al carro de l’obertura de dades oferint als ciutadans la informació pública.

Read Full Post »

Podcast Ladridos al Amo 52: El complejo y entramado mundo de los datos @luisangelfh

En 1995, menos del 1% de la población mundial conocía Internet. Entre el 1999 y el 2013, la cifra aumentó por diez. El primer millardo de usuarios conectados llegó en 2005. El segundo, en 2010. Y, el tercero, hace menos de un año. 

Cada vez tenemos más datos, cada vez están más disponibles y éstos se incrementan de forma infinita a una velocidad trepidante, porque los más de 3.000 millones de personas conectadas a Internet producimos y consumimos datos cada segundo.

¿Y qué hacen las administraciones públicas con tantos datos? ¿Qué hacemos los usuarios? ¿Las empresas privadas? ¿Cómo utilizan los investigadores esa información? ¿De quién son esos datos? ¿Cómo podemos protegerlos ? Y si no lo hago ¿qué? ¿Qué significa ‘Open Data‘? ¿Es lo mismo que ‘Big Data’? ¿Qué puede hacer el periodismo de datos para explicar la actualidad?

Son tantas las preguntas con una respuesta muy embrionaria todavía, que el debate es apasionante. ¡Y lo que queda por hablar!

Luis Ángel Fernández Hermana y yo esbozamos un borrador de todas las buenas intenciones alrededor de los datos. Simplemente, ponemos sobre la mesa qué significa ‘transparencia’ relacionada con los datos, con los gobiernos, con las empresas, etc.

Les dejamos aquí un nuevo podcast Ladridos al Amo  (Grabado el 27/11/14)

 

Read Full Post »