Després d’anys seguint el fil del periodisme de dades, d’escoltar exemples i parlar amb els protagonistes que actualment l’estan fent, el periodista i professor de documentació Javier Guallart em va proposar escriure un article entre els dos, per tal de posar ordre a les idees que ja teníem acumulades i donar forma a tot el que ha passat fins ara en aquesta disciplina.
La proposta de publicació va arribar de la revista Ítem, dedicada a la biblioteconomia i documentació. Tot i que ja fa uns mesos que es pot llegir aquest article en format paper, encara no l’havia passat al meu blog.
Per la seva extensió, he considerat oportú publicar-lo en dues parts.
Aquí va la primera. En breu, la resta.
————————————————————————————————-
(Article publicat a Item, revista de biblioteconomia i documentació. Dossier/p. 22-36.
Escrit conjuntament amb el Javier Guallar, professor de documentació i comunicació a la UB, URL i UOC)
En els darrers anys sona cada cop més en els mitjans de comunicació i entre els periodistes i altres professionals de la informació l’expressió «data journalism» o «periodisme de dades», i probablement es pugui considerar la tendència més rellevant en el sector dels mitjans digitals en els anys 2011-121.
Malgrat que l’així anomenat «periodisme de dades» s’ha estès considerablement en poc temps a països com els EUA (per exemple, a capçaleres com The New York Times o Los Angeles Times), el Regne Unit (amb el cas emblemàtic de The Guardian) o diversos països d’América Llatina (els diaris La Nación a Argentina i a Costa Rica són un bon exemple), el moviment ha tingut fins ara escassa presència en els mitjans catalans i espanyols.
El 2013 pot ser l’any del seu definitiu enlairament a Espanya. Alguns indicadors d’aquesta afirmació són l’aparició del primer programa de televisió que assumeix plenament aquesta tendència, El objetivo, de la periodista Ana Pastor, o l’èxit de participació de les I Jornades de Periodisme de Dades i Open Data (#jpd13), celebrades a Barcelona i Madrid (del 24 al 26 de maig del 2013) i organitzades per les periodistes Mar Cabra i Karma Peiró (coautora d’aquest article) amb el suport de l’Open Knowledge Foundation.
Tot i que l’expressió «periodisme de dades» està en boca de molts professionals i ha començat a arribar al gran públic, hi ha molts dubtes, desconeixement i imprecisions sobre el seu abast i significació.
«Vivim en un món digital, on gairebé qualsevol fet pot ser descrit amb números: la carrera professional, 300.000 documents confidencials, les persones que formen el teu cercle d’amics; fotos, vídeo i àudio; assassinats, malalties, vots polítics, corrupció i mentides, etc.», es diu al manual The Data Journalism Handbook, escrit de manera col·laborativa per periodistes de diversos països.
El periodisme de dades es presenta en aquests moments per als periodistes com una gran oportunitat per injectar qualitat a la professió, perduda en la majoria de mitjans a causa de l’acceleració de la informació i de la retallada de personal a les redaccions per la crisi econòmica.
D’altra banda, des del sector professional de la documentació –al qual es dirigeix particularment aquest article publicat a la revista Ítem– s’ha generat també força interès per l’oportunitat professional que pugui representar, alhora que inseguretat per l’abast de la pròpia participació. Des d’aquest àmbit sovint es pregunta: Què és el periodisme de dades?, Té relació amb la documentació periodística? Hi tenen un paper a jugar els documentalistes?
Definició i característiques
Segons Flores i Salinas, el periodisme de dades «consiste en usar herramientas estadísticas y de visualización para contar mejor las viejas historias y descubrir nuevas historias que contar».
Nosaltres proposem la següent definició: “Periodisme de dades és l’especialitat o pràctica del periodisme que utilitza com a matèria primera i fonamental les dades (i no altres fonts d’informació), per tal de crear productes informatius diversos, com ara: articles amb dades, infografies o visualitzacions interactives amb dades i conjunts de dades en obert”.
L’èmfasi de la definició està –clarament– en el terme «dades». Aquestes són la font i l’origen de la informació que es publica i són també les protagonistes destacades del producte informatiu que s’ofereix al lector. La pròpia varietat d’aquests productes és en si una altra característica del fenomen.
Karma Peiró 