(Entrevista publicada al Diari Ara, suplement Planeta, el 25/4/15)
Per entendre què significa realment la fam que passen cada dia milions de persones al món, el periodista i escriptor Martín Caparrós va viatjar pel Níger, Kènia, el Sudan, Madasgascar, l’Argentina, els Estats Units i Espanya buscant relats en primera persona.
En aquests llocs va trobar els que, per diferents raons -sequeres, guerres, pobresa extrema o marginació-, pateixen gana. El seu llibre ‘El hambre‘ és un testimoni, directe i dolorós, del mal del segle XXI que mata més persones cada dia, més que la sida, la tuberculosi i la malària juntes.
Quan parlem de la gent que passa gana al món hi ha un ball de xifres oficials: ¿són 800 o 1.000 milions de persones?
És molt difícil de mesurar. Totes les xifres són estimatives. La fam es comptabilitza als països més pobres, on, a vegades, no hi ha un cens de la població ni dels últims 20 anys, i encara menys un sistema de salut o un control sanitari. A Dacca, la capital de Bangla Desh, ningú sap si hi viuen 16 o 20 milions de persones. I entre aquestes dues xifres ja hi ha una gran diferència!
Si no se sap quanta gent hi viu, ¿com es fa, doncs, per saber quanta gent no menja?
Les xifres s’acomoden segons l’interès de qui les recull. No per una qüestió fraudulenta. A alguns els interessa dir que són més milions, i a d’altres que ja s’han aconseguit avenços i que ara són menys els que passen gana. És monstruós, estem parlant de 100 milions de persones amunt o avall. Però això forma part del problema.