La primera vegada que vaig veure un cas pràctic de “cyborg” va ser quan el periodista científic Luís Ángel Fernández Hermana va entrevistar a l’artista Stelarc per la revista en.red.dando. Era el 1997, i aquest xipriota s’acabava d’enfundar un tercer braç electrònic que podia ser mogut a través d’Internet. També tenia micromàquines inserides en l’estómac que responien amb llums i sons quan algú a distància, des d’Internet, interactuava amb ell. Stelarc considera que la tecnologia obre la possibilitat de redefinir les funcions del cos, amb la idea de poder prescindir d’ell algun dia.
Deu anys més tard vaig tenir una interessant conversa amb l’antropòleg Eudald Carbonell. Acabava de publicar el llibre: “El naixement d’una nova consciència’, on alertava de la desaparició de la meitat de la humanitat, per la nostra estupidesa de destrossar el planeta, i de la creació d’una nova espècie.“L’homo sapiens donarà pas a l’homo ex novo. Crearem robots tecnobiològics als quals cedirem les categories humanes més sòlides com la solidaritat, la perseverança, la intel·ligència, la territorialitat i l’organització horitzontal”. En escoltar-lo em semblava ciència ficció.
Cada vez tenemos más datos, cada vez están más disponibles y éstos se incrementan de forma infinita a una velocidad trepidante, porque 
Karma Peiró 