Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Llei de Transparència’

(Opinió publicada el 03/1/16 a NacióDigital)

Per si algú encara no s’ha assabentat, aquest 1 de gener de 2016 s’ha obert la porta a la transparència per les administracions públiques locals. Per la Generalitat ja fa sis mesos que la llei va entrar en vigor. Això, ens dóna dret als ciutadans a fer preguntes i a rebre respostes en el termini màxim d’un mes. I ho podem fer de manera presencial o per Internet.

Si optem per la via de la xarxa, el primer pas és localitzar el portal detransparència de l’administració a la qual volem adreçar una petició. Si no troba l’accés des del web del seu ajuntament, no desesperi: sempre pot acudir a Google i cercar: “Portal transparència” + “nom del seu municipi”. Potser ni així, el troba. No es confongui amb el “Portal de Dades Obertes”, un repositori d’arxius que no dóna accés a demanar informació. 

Posem per cas que troba el portal de transparència que estava cercant. Elsegüent pas, és localitzar l’apartat que digui: “Dret d’accés a la informació pública”; però també pot ser: “Dret de petició” o “Participació ciutadana”, o… No podrien posar-se d’acord les administracions per nomenar-lo de la mateixa manera? Una vegada dins, haurà de trobar el formulari de sol·licitud d’informació, que tampoc li serà fàcil.

Ha de saber que per enviar l’esmentat formulari, necessitarà primer uncertificat digital. I per aconseguir-lo s’haurà de personar en una de les oficines de la seva ciutat que tenen capacitat per a concedir-lo. Per tant, si pensava que ara mateix enllestiria la seva petició d’informació, anava errat.

Posem per cas, que ja disposa del seu certificat digital, que ha aconseguitenviar el formulari amb la informació que desitja, que ha passat el termini d’un mes, però que no ha rebut cap resposta. Ha de saber que la Llei li dóna dret a fer una reclamació a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. De nou, armi’s de paciència, perquè tal com explica el President de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, Joan Soler, el camí d’obstacles és llarg. 

Les barreres amb els quals ens trobem els ciutadans per exercir el nostre dret a obtenir informació pública són vergonyoses. A la confusió i repetició de portals amb la paraula ‘transparència’, s’han de sumar els constants salts a diferents enllaços que, en molts casos, acaba en atzucacs o en una pàgina en blanc amb la paraula: “Error”. La impotència amb la qual es troba el ciutadà en aquesta situació és tan gran, que arriba a frustrar.

El mínim que es demana a l’administració és que intenti fer el tràmit com un ciutadà i resolgui, d’una vegada, tots els entrebancs tècnics per tal que no se’ns quedi cara de ximples davant de la pantalla dient: “I ara què faig?!”

Anuncis

Read Full Post »

(Entrevista publicada el 9/12/15 a NacióDigital)

Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya | Adrià Costa

El proper 29 de desembre farà un any que es va aprovar la Llei de transparència, accés a la informació i bon govern de Catalunya. Una llei molt més exigent que l’espanyola que es va aprovar en 2013, però per aquest motiu també més difícil de complir. La nostra obliga a les administracions a ser més transparents i facilitar-ne més informació pública als ciutadans. Els ajuntaments catalans l’hauran de començar a aplicar l’1 de gener de 2016.

Amb motiu del Dia Internacional contra la Corrupció –que se celebra aquest dimecres 9 de desembre– parlem de la complexitat de la Llei de transparència amb Joan Soler Jiménez, president de l‘Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD). Ell considera que més que acabar amb la corrupció, la llei permetrà fer una presa de consciència ciutadana per fiscalitzar a les administracions. Tot i així, és crític amb la manera que es vol aplicar la norma i reivindica el paper dels arxivers en aquest procés de transparència que estem engegant.

– Creu que la Llei de transparència aconseguirà que ens traiem de sobre la xacra de la corrupció?
Penso que és un pas més però no és suficient. La corrupció que vivim és estructural i això no es detecta pas amb els grans casos, sinó en les corrupteles que en moltes administracions i empreses podem veure. La petita corrupció, la dels favors, la de les ajudetes, serà molt difícil de controlar.

– Però alguna cosa s’haurà de fer?
El que ha de permetre aquesta llei és la presa de consciència ciutadana per fiscalitzar les accions de les administracions, des del minut 1, de manera constant i persistent. Si l’administració de torn accepta, generarà una nova confiança. Si s’hi nega, es carregarà d’una imatge negativa. No farem mai tabula rasa, però això ens servirà d’estimulant per estar sempre alerta.

– Quins serien els processos que s’haurien de seguir?
Les administracions haurien de fer un pas endavant i no limitar-se a complir literalment la llei. Han de ser proactives en disposar la seva informació de manera oberta i clara, i promoure formacions cap a la ciutadania, fer molta més pedagogia perquè el ciutadà entengui. Però pensa que venim d’una cultura sense llei de transparència on qualsevol operació per abocar dades es veu amb reticència, perquè el ciutadà sabrà més.

– I el ciutadà, com s’ha de preparar?
El ciutadà no pot delegar cegament el seu vot a uns representants. Haurà de seguir-se organitzant per supervisar la feina que fa el poder públic, sotmetre’l a mesures de control més continuades. Construir un nou espai de confiança demana de l’esforç de tots.

– S’haurà d’implicar en noves qüestions que fins ara no l’havien preocupat…
És clar, ha d’aprendre a preguntar, ha de voler saber i ha de ser informat de tot allò que pot arribar a saber d’una administració. En aquest espai és on reclamem el paper dels arxius. Quin altre servei a les administracions públiques té el coneixement transversal de tota la informació que es pot arribar a produir?

– Què li sembla la Llei de transparència catalana?
Quan es va aprovar, els arxivers vam acabar contents. Probablement és la llei més arxivera de tota Europa. La d’Espanya no parla de gestió documental. Amb la nostra, totes les administracions incloses dins dels arxius de Catalunya, és a dir, la Generalitat, els arxius de les universitats, el Síndic de Greuges, els municipis catalans, etc. tots, tenen l’obligatorietat de classificar qualsevol expedient i d’explicitar la informació que contenen.
(més…)

Read Full Post »

Dijous passat, 10 de desembre, es van complir dos anys des que va aprovar-se la Llei de Transparència espanyola. I és en aquest moment que els ajuntaments tenen l’obligatorietat de servir informació pública. La norma ha de donar dret a saber i ens ha de permetre als ciutadans prendre millors decisions alhora de votar en campanyes com la que estem vivint.

No obstant això, l’aniversari és desventurat perquè el Portal de Transparència espanyol, un any després de la seva estrena, encara dinamita qualsevol possibilitat de sol·licitar informació. Tenim una llei de transparència molt opaca. “És tan difícil fer una petició pública que són molt pocs els ciutadans que s’hi atreveixen”, m’explica Javier de Vega, portaveu de la Fundació Ciutadana Civio. “Si no tens un certificat digital, un DNI electrònic amb el seu lector o una clau que arriba només a un telèfon intel·ligent, no pots avançar. Tots tres processos són molt feixucs. A Xile, Alemanya, França, Uruguai o Rússia, per posar només uns exemples, les peticions es poden fer a través del correu electrònic. Per què a Espanya no?”

Per aquest motiu, el web Tu Derecho a Saber va decidir tancar també dijous passat. I aquesta és una mala notícia. Impulsat per les organitzacions Access Info Europe i la Fundación Ciudadana Civio, el web servia d’intermediari entre les administracions i la ciutadania, ajudant al fet que les peticions d’informació arribessin als corresponents departaments i assegurant-se que la resposta es concedia en els 30 dies que marca la llei. Ara ja no poden fer ni aquest paper.

(més…)

Read Full Post »