Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘live-tweeting’

(Classe final de l’assignatura Periodisme Digital, als alumnes de 4t de Grau, de la Facultat de Comunicació Blanquerna. 15/5/2014)

Bona tarda a tothom:

En primer lloc, moltes gràcies per haver acceptat sortir d’excursió (com alguns vau dir l’altre dia).

El motiu d’aquest canvi d’ubicació és perquè m’agrada fer l’última sessió una mica diferent, més distesa, sense l’ordinador de la classe, fent servir el paper per dir-vos les coses que encara queden pendents de l’assignatura i que us poden interessar per tal d’acabar-la.

D’altra banda, vosaltres esteu a punt d’obrir el cicle de la vostra vida professional, i vull tenir el privilegi de mirar-vos a la cara, ara, d’una manera més relaxada que no pas des de la tarima de la classe. El proper dia que ens trobem serà a l’examen i el més lògic és que tots esteu amb el cap cot mirant el paper.

Aquest és el tercer any que imparteixo l’assignatura de ‘Periodisme Digital’ en aquesta Facultat. El primer, em vaig acomiadar dels alumnes amb la frase:

(Foto: Renate Ávila. bit.ly/1jBVb5Y )

(Foto: Renate Ávila. bit.ly/1jBVb5Y )

Mai perdis el temps en allò que no creus” .

Estàvem espantats per les condicions laborals dels mitjans i per l’amenaça d’acceptar fer més hores, més tasques, més ràpid i amb menys recursos. Ja havien començat els EROS i l’ambient era molt tens. La frase volia reivindicar el bon periodisme, malgrat la crisi, malgrat la precarietat i no acceptar situacions que rebaixessin la dignitat dels periodistes.

Aquell dia– ara fa dos anys– vam parlar de l’admirat periodista de cròniques,Ryszard Kapuscinski, que solia dir que el periodista està al servei de la gent i que ha de saber escoltar per sobre de tot. Que els periodistes de carrer mai es fan rics, que per això ja estan els empresaris dels mitjans.

Ryszard Kapuscinsky deia: (…) ‘Per als periodistes que treballem amb les persones, que intentem comprendre les seves històries, que hem d’explorar i investigar, l’experiència personal és fonamental. La font principal del nostre coneixement periodístic són ‘els altres’. Els altres són els que ens dirigeixen, ens donen les seves opinions i interpreten per a nosaltres el món que intentem comprendre i descriure. Sense l’ajuda dels altres no es pot escriure un reportatge. Encara que estigui signat per qui ho ha escrit, en realitat és el fruit del treball de molts .

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Gay_Talese_by_David_Shankbone.jpg/1050px-Gay_Talese_by_David_Shankbone.jpg

Gay Talese, un dels pares del ‘Nou Periodisme’

Això va ser el 2012.

L’apertura d’aquesta sessió l’any passat, va ser amb una cita de Gay TaleseEl coneixeu? És de l’estil de Kapuscinski i Truman Capote, un dels pares del ‘Nou Periodisme’ per anar més enllà de la notícia i explicar els fets amb un estil de ficció sense ser-ho. Aquest llegendari reporter del The New York Times, té 82 anys, és autor de cròniques i llibres memorables, com les interioritats de la redacció del The New York Times, sobre els esports, la Màfia, els estàndards sexuals dels nord-americans o la construcció de les Torres Bessones. I sempre, sempre que ha escrit, ha posat noms reals però al lector li sembla que allò és ficció. Us recomano que li seguiu la pista.

Talese diu: ‘El periodisme és una professió honorable i no estic d’acord amb qui ens pronostica un futur tenebrós, perquè no hi ha res més important que la veritat. I qui s’encarrega de dir-la? Els Governs no, certament. Sempre troben excuses per fer-lo: la seguretat ciutadana, la defensa nacional; no podem dir què estem fem, etc.’.

Bé, doncs enguany us porto l’opinió d’altres dos periodistes veterans i una jove.

(més…)

Read Full Post »

Això és el que passa, quan fas una classe de Màster a la Blanquerna i els teus alumnes fan unlive-tweeting’ de la sessió abans, durant i després.

Read Full Post »