Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Joan Soler’

(Entrevista publicada el 9/12/15 a NacióDigital)

Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya | Adrià Costa

El proper 29 de desembre farà un any que es va aprovar la Llei de transparència, accés a la informació i bon govern de Catalunya. Una llei molt més exigent que l’espanyola que es va aprovar en 2013, però per aquest motiu també més difícil de complir. La nostra obliga a les administracions a ser més transparents i facilitar-ne més informació pública als ciutadans. Els ajuntaments catalans l’hauran de començar a aplicar l’1 de gener de 2016.

Amb motiu del Dia Internacional contra la Corrupció –que se celebra aquest dimecres 9 de desembre– parlem de la complexitat de la Llei de transparència amb Joan Soler Jiménez, president de l‘Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD). Ell considera que més que acabar amb la corrupció, la llei permetrà fer una presa de consciència ciutadana per fiscalitzar a les administracions. Tot i així, és crític amb la manera que es vol aplicar la norma i reivindica el paper dels arxivers en aquest procés de transparència que estem engegant.

– Creu que la Llei de transparència aconseguirà que ens traiem de sobre la xacra de la corrupció?
Penso que és un pas més però no és suficient. La corrupció que vivim és estructural i això no es detecta pas amb els grans casos, sinó en les corrupteles que en moltes administracions i empreses podem veure. La petita corrupció, la dels favors, la de les ajudetes, serà molt difícil de controlar.

– Però alguna cosa s’haurà de fer?
El que ha de permetre aquesta llei és la presa de consciència ciutadana per fiscalitzar les accions de les administracions, des del minut 1, de manera constant i persistent. Si l’administració de torn accepta, generarà una nova confiança. Si s’hi nega, es carregarà d’una imatge negativa. No farem mai tabula rasa, però això ens servirà d’estimulant per estar sempre alerta.

– Quins serien els processos que s’haurien de seguir?
Les administracions haurien de fer un pas endavant i no limitar-se a complir literalment la llei. Han de ser proactives en disposar la seva informació de manera oberta i clara, i promoure formacions cap a la ciutadania, fer molta més pedagogia perquè el ciutadà entengui. Però pensa que venim d’una cultura sense llei de transparència on qualsevol operació per abocar dades es veu amb reticència, perquè el ciutadà sabrà més.

– I el ciutadà, com s’ha de preparar?
El ciutadà no pot delegar cegament el seu vot a uns representants. Haurà de seguir-se organitzant per supervisar la feina que fa el poder públic, sotmetre’l a mesures de control més continuades. Construir un nou espai de confiança demana de l’esforç de tots.

– S’haurà d’implicar en noves qüestions que fins ara no l’havien preocupat…
És clar, ha d’aprendre a preguntar, ha de voler saber i ha de ser informat de tot allò que pot arribar a saber d’una administració. En aquest espai és on reclamem el paper dels arxius. Quin altre servei a les administracions públiques té el coneixement transversal de tota la informació que es pot arribar a produir?

– Què li sembla la Llei de transparència catalana?
Quan es va aprovar, els arxivers vam acabar contents. Probablement és la llei més arxivera de tota Europa. La d’Espanya no parla de gestió documental. Amb la nostra, totes les administracions incloses dins dels arxius de Catalunya, és a dir, la Generalitat, els arxius de les universitats, el Síndic de Greuges, els municipis catalans, etc. tots, tenen l’obligatorietat de classificar qualsevol expedient i d’explicitar la informació que contenen.
(més…)

Anuncis

Read Full Post »

Joan Soler, director de l'Arxiu Històric de Terrassa. (Font: CCCB. Miquel Taverna)

Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa. (Font: Flickr CCCB. Autor: Miquel Taverna)

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer al director de l’Arxiu Històric de Terrassa (AHT)Joan Soler, el passat més d’abril, a les II Jornades de Periodisme de Dades i Open Data (JPD14), celebrades a Barcelona el passat mes d’abril.

En el seu discurs va esmentar l’arxivística de les dades i em vaig quedar encuriosida per saber alguna cosa més del tema. Al cap d’uns mesos, vam quedar de nou per seguir parlant del tema.

L’actual AHT, creat el 1932, està en el seu procés més fort de digitalització. Joan Soler explica que només a la web es pot trobar documentació antiga, en format PDF, des del 1400 i fins al 1994. Físicament no pot quantificar el nombre de documents en paper que conté l’Arxiu però són uns 5.500 metres de prestatges. D’aquests, digitalitzats més de 340 mil documents. La xifra sembla enorme però segons Soler només estan en el començament de la conversió del paper al digital.

Ple de l'Ajuntament de Terrassa amb caràcter extraordinari tras la mort de Francisco Franco (Font: Web de l'Arxiu Històric de Terrassa. 20/11/1975)

Ple de l’Ajuntament de Terrassa amb caràcter extraordinari tras la mort de Francisco Franco (Font: Web de l’Arxiu Històric de Terrassa. 20/11/1975)

Tens algun referent de l’arxivística de dades?
Estem en una fase molt iniciàtica del problema. Hem d’anar cap a una arxivística de dades perquè la professió va una mica lenta.

Per què el planteja com un problema i per què van molt lents?
Perquè tenim molt clar que hi ha un repte i una responsabilitat molt gran en la gestió de documents electrònics i bases de dades però ens falta recorregut. Les iniciatives que surten des de la professió són puntuals, estan en fase laboratori, per anar a provar. Anem amb el fre de mà posat perquè hi ha molts pocs recursos.

Per què és complicada la gestió de documents electrònics?
Pels volums, perquè no ho pots controlar tot. D’altra banda, s’està generant molt de soroll.

Què vol dir ‘soroll’?
Documentació en excés, no necessària. Hi ha la creença que un cop passes a la fase digital, no tens problemes d’espai i això provoca que s’estiguin generant més documents digitals que en paper. En molts casos, es fa una còpia de tot el que ja tenim. Estem duplicant la feina més que resoldre-la. Tot allò que s’ha volgut fer de cara a millorar l’eficiència administrativa i de les empreses, és bona voluntat però no és real. El que proposen els arxivers és determinar i seleccionar els documents que són realment útils i eliminar el soroll.

S’hauran de crear nous criteris per establir el què és i el què no és realment útil
Sí, i també eines que permetin seleccionar tot el sobrer i facin més eficients els repositoris als servidors.

Doncs es planteja una etapa de transició molt emocionant 
Ho és i també té una tasca titànica.

La Història ha demostrat que el paper es conserva però els formats digitals, per l’obsolescència dels lectors, es perden. No us espanta aquest fet ara que esteu digitalitzant tot l’antic?
Anem a un ritme frenètic de migració constant de formats i d’aplicacions que permetin continuar llegint-los o visionar-los.

En costos, això deu ser immens..
Insostenible. Et posaré un exemple: tinc pergamins del segle X. El pergamí no és només paper sinó també pell d’animal tractada perquè s’hi pugui escriure a sobre. Han durat 1.000 anys. És un suport bo per a la preservació. Abans hi havia el papir. Tot el papir de l’Àfrica abans del S.X s’ha conservat pel clima sec. Però tot el que va haver-hi fins a Europa es va perdre. El papir no va suportar la prova del temps. Es diu que als segles VIII o IX la gent era analfabeta perquè no ens consten documents: Però no és cert, va ser un problema de preservació de documents. En canvi, tot el que es va poder passar a pergamí es va conservar.

Em recorda al llibre d’Umberto Eco, ‘El nom de la rosa’, amb aquells monjos que copiaven llibres..
Exacte. Ara tenim un problema semblant. Eco parla d’una nova Edat Mitjana de la preservació. Tenim el mateix problema que llavors.

 El paper reciclat és ecològic i es fa servir molt al moment actual, però és paper reutilitzat. Què quedarà d’aquests documents?
Res. Són fatal per a la conservació.

Internet recupera molt poc ja de la seva primera dècada de vida, les URLs es perden i amb elles tot el que s’ha escrit en pàgines web. Quin paper poden jugar els arxivers en aquest sentit?
El nostre col·lectiu professional ja s’ha dedicat a resoldre aquest assumpte en el món analògic. Ara hem de ser capaços de proposar polítiques per garantir aquesta preservació també en el digital.

Quin és el pas més urgent a fer en l’arxivística de les dades?
A mi m’agradaria extreure dades significatives dels documents manuscrits o digitalitzats, passar-los a bases de dades, i a partir d’aquí fer estudis, càlculs o visualitzacions de coneixement.

I per què no ho fan?
És un procés molt innovador que s’està provant en molts pocs llocs encara. A Catalunya el fa el Centre de la Visió per Computador (CVC) de la Universitat Autònoma. El que sí fem des de l’Arxiu Històric de Terrassa és formació a estudiants perquè entenguin bé la documentació antiga i sàpiguen veure la informació significativa que es podria extreure de manera automatitzada.

P: Encara que no es pugui fer per ara…
El CVC ha aplicat tecnologia de reconeixement de caràcters sobre documentació escrita, han extret aquests caràcters i els han passat a bases de dades obertes, que després qualsevol se les pot descarregar. Així, a la visió clàssica del treball dels arxius se li suma un coneixement tecnològic que poca gent té ara. Aquest ha de ser el camí cap a la transició digital moderna. Altrament, els arxius històrics acaben sent museus de paper, cementiris o espais de contemplació.

——————————-

Recomanat:
Archivos, contexto y datos. El potencial de los archivos en las II Jornadas de Periodismo de datos y Open Data“, por Joan Soler.
Interessant reflexió entorn de les dades, al Big Data, i a les simbiosis que pot haver-hi entre periodistes i arxivers. Si volen treballar amb dades, totes dues professions es necessiten.

 

Read Full Post »