Anomalies

(Opinió publicada 11/3/17 a NacióDigital)

Segona setmana del judici del cas Palau. Després de vuit anys d’espera assistim més a una representació teatral, amb guió pactat dels personatges, que no pas a un judici on rendir comptes a la ciutadania per un espoli d’escàndol.

Ara farà gairebé un any que vaig entrevistar Joan Llinares, qui va destapar el desfalc del Palau de la Música. Acabaven de sortir a la llum els “papers de Panamà”. Vam parlar de corrupció i de transparència; també de Félix Millet. L’actual gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona, em va dir: “Si hi ha corrupció, és perquè determinada política la considera part del sistema”.

Llinares va agafar les regnes de la institució només uns dies després de l’escorcoll dels Mossos a la Fundació Orfeó-Palau. Això era el juliol del 2009 i va marxar al desembre del 2010. Segons el seu relat, dels dos milions d’euros que s’especulava que Millet s’havia endut, les auditories que va encarregar van destapar-ne 35. “I perquè el jutge ens va dir que no portéssim temes de més de deu anys d’antiguitat que podien haver prescrit”. I d’aquests 35 milions, “nou encara no se sap on són”.

Read Full Post »

Entrevista Joan Llinares: «Hi ha corrupció perquè una determinada política la considera part del sistema»

Joan Llinares, gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa

(Entrevista publicada 14/4/16 a NacióDigital)

Joan Llinares (Alzira, 1953) és el gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. Conegut per ser un gestor honest i meticulós, dels que no s’arronsen davant casos de corrupció, té des del juliol passat l’encàrrec de treballar per la màxima transparència al consistori barceloní, una institució que mou a 12 mil treballadors i un pressupost anual de 2.500 milions d’euros.

Llinares va destapar el desfalc del cas Palau i també va aclarir les irregularitats de l’exdirectora de l’Institut Valencià de les Arts (IVAM). La conversa se centra en dos conceptes antagònics: corrupció i transparència. Segons aquest advocat, arribarà el dia que “viurem en una societat moderna i transparent, on els ciutadans tinguin plena confiança en el seu poder polític”.

– El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) acaba de destapar amb els “papers de Panamà” nombrosos casos de corrupció. Fins a quan sentirem parlar de corrupció?
– Anem a l’origen dels paradisos fiscals… Existeixen perquè els mateixos estats ho permeten. I per què? Perquè els beneficiaris són les grans corporacions empresarials financeres barrejades amb els polítics. El govern mundial està en els paradisos fiscals.

– Per tant, no hi ha cap solució?
– Sí, sí que n’hi ha. La d’un acord internacional, començant perquè cada país castigui de manera contundent aquestes conductes que utilitzen les plataformes obscures per eludir la contribució. Els bilions de dòlars i euros que es queden allà és riquesa morta. La sostraus del tràfic econòmic que proporciona feina, manté serveis, genera impostos, etc. Trenques l’equilibri que una economia ben gestionada necessita. Les fortunes amagades als paradisos fiscals són béns morts. Jo poso com a exemple el que va ser el gran poder de l’església al segle XIX. En aquell moment, el patrimoni eren terres mortes. Amb els paradisos fiscals caldria fer una desamortització a escala mundial.

– Sembla utòpic que es pugui arribar a un acord mundial
– Cada cop hi ha més sensibilitat social. El fet que el primer ministre d’Islàndia hagi dimitit, els problemes de govern que pot tenir ara el primer ministre britànic, David Cameron, les investigacions que s’obriran derivades dels “Papers de Panamà” seran per la pressió de la gent que cada cop és menys conformista i més crítica.

Read Full Post »

Corrupció i transparència són antònims

(Article publicat 10/4/16 a NacióDigital)

Aquesta setmana hem après alguna cosa més sobre paradisos fiscals, societats pantalla i evasió d’impostos. L’aparició dels“papers de Panamà” ha obert un debat intens: converses sobre legalitat, tributació, ètica i consciència ciutadana. Hem sabut que els noms de personatges rellevants de la política, la cultura o l’esport fa anys que figuren a països de baixa tributació. Entre aquestes figures destacades, primers ministres internacionals però també l’insuperable Messi, Àlex Crivillé, Oleguer Pujol o en Josep Lluís Núñez. El cas dels “papers de Panamà” és d’unes dimensions ingents: 11 milions de documents filtrats, que el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació fa públics amb comptagotes, a través de més de 100 mitjans de tot el món.

Corrupció i Transparència són antònims. Si existeixen els paradisos fiscals és perquè els estats permeten aquestes plataformes opaques que acumulen una riquesa morta. Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de parlar amb en Joan Llinares, actual gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. El 2009, Llinares es va fer càrrec de sanejar els comptes del Palau de la Música, destapant que Fèlix Millet i els seus col·laboradors s’havien embutxacat més de 31 milions d’euros. “Caldria fer una gran desamortització dels paradisos fiscals a escala mundial”, em diu quan li pregunto pels “papers de Panamà”, tot recordant l’enorme patrimoni de terres mortes que tenia l’Església a principis del s. XIX. I m’assegura que la consciència ciutadana és cada cop més gran davant de la corrupció. “Si ha dimitit el Primer Ministre islandès, és per la pressió de la gent”.

Read Full Post »