Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Intel·ligència artificial’

(Opinió publicada 04/3/17 a NacióDigital)

Aquesta setmana Barcelona ha presumit d’efervescència tecnològica, importada de països llunyans, amb discursos grandiloqüents en anglès i intercanvi de targetes de visita. El Mobile World Congress, al marge de deixar 465 milions d’euros a la ciutat i molt bona impressió a tots els visitants, també obre incògnites sobre aquesta societat futura més àgil, instantània, intel·ligent i transparent que promou. Xifres de rècord (per recordar): 108.000 visitants, un 7% més que l’any passat, amb presència de 2.300 companyies, 3.500 mitjans de comunicació acreditats. I més de 100 empreses catalanes barrejades amb la resta d’innovadors del planeta.

El Mobile té dues cares. La primera és el circ tecnològic, l’espectacle de neó, l’atracció, i el desig de tocar l’últim model de mòbil perquè els de fora no podran. Almenys durant uns mesos. La segona– que em sembla infinitament més atractiva– és el collage de serveis, negocis i professions que dibuixa en un horitzó molt proper.
(més…)

Anuncis

Read Full Post »

(Article publicat 31/7/16 a NacióDigital)

Al llarg de la història de la humanitat, els avenços tecnològics sempre han fet trontollar els esquemes de la societat. Les pors a la pèrdua de poder, d’estatus, de treball o de situació social enfront de l’automatització han estat una constant, sobretot, des de la revolució industrial. Només cal recordar el ludisme, aparegut a la Gran Bretanya a principis del segle XIX, contrari a la industrialització de l’època.

Avui ja estem acostumats a sentir-nos envoltats de màquines i petits robots que ens faciliten la vida: des dels dispensadors de bitllets de transports fins als caixers dels supermercats per facturar la compra, els GPS que dibuixen les rutes o els drons que ajuden a ensulfatar el camp, entre les seves múltiples aplicacions. No obstant això, veiem encara una part molt petita de la pintura. Quan la Intel·ligència Artificial (AI, en les seves sigles en anglès) entri de ple en les nostres vides la transformació social serà enorme.

El setmanari britànic The Economist va publicar el mes passat un excel·lent reportatge explicant els detalls de tots els canvis que viurem en els propers vint anys. Tot i que durant les darreres dues dècades s’ha anunciat en fals l’arribada de la Intel·ligència Artificial, sembla que ara sí que comença a donar resultats satisfactoris en el terreny de la medicina, l’educació, les finances, el sector més tecnològic i el científic. Segons els experts, aviat estarem submergits en un món on les màquines realitzaran tasques que ara només fem els humans.

(més…)

Read Full Post »

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 29/11/15)

Ricard Solé, assessor de «+Humans» | Adrià Costa

Si encara no ha visitat l’exposició +Humans. El futur de la nostra espècie –que des del passat mes d’octubre es mostra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)-, i l’interessa tot el que està relacionat amb la genètica, la robòtica, la intel·ligència artificial, alternatives a la destrucció del planeta, o els mons paral·lels de la realitat virtual, hauria de veure-la. La mostra explora els possibles camins de la nostra espècie a partir de les tecnologies emergents, el context cultural i ètic.

Després de parlar durant una hora amb el físic i biòleg Ricard Solé– assessor de +Humans- queda la sensació que ben bé no sabem quin rumb seguim com espècie. L’investigador ICREA explica que aquest món accelerat ja no té aturador i que per ser realment humans hauríem de solucionar primer els grans problemes globals, com la devastació del planeta o la manca de recursos bàsics per milions de persones.

– S’atreviria a donar-me una definició de què és ser humà en aquest segle XXI?
És una pregunta complicada. Perquè els humans, com a espècie biològica, ens hem apartat de l’evolució. Creem el nostre ambient i el modifiquem a una escala geològica. Ser humà vol dir formar part d’una espècie molt complexa, que controla el planeta i es pregunta sobre el seu propi futur. El que passa és que no sap resoldre massa bé què ha de fer.– Som prou conscients del món en el qual vivim i cap a on anem?  
No ho crec. Els científics ho som prou perquè provoquem els canvis importants: a la biomedicina, la intel·ligència artificial, la robòtica de casa, la realitat virtual però tampoc sabem les implicacions que tindran, que no hem previst i poden originar problemes socials.

Read Full Post »