Transcripció de les paraules d’una persona del públic, assistent a la taula rodona: “Transparència i Govern Obert” al Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el passat 22 de gener.
Minut (01:03:22)
“Sóc algú que porta 25 anys a l’administració pública. Fa molts anys que corre la idea del canvi de xip, “Sembla que hem descobert la sopa d’all amb la Llei de Transparència. Però fa molts anys que ho estàvem reclamant.
Darrere la Llei hi ha un pla de país per portar-la a terme?
Si hem d’establir uns mínims a un any vista, quins seran?
Hem de parlar de la qualitat… La qualitat més enllà de les fonts de captures de les dades, és la possibilitat de poder-les comparar? Amb 949 municipis, cadascú està fent la seva o no pot fer-la.
Aquest pla tindrà finançament?
Una altra qüestió: sobre els 1.400 datasets de la Generalitat. A principis dels 90 es va fer un estudi per entendre la relació administració-ciutadans. Més de la meitat no s’apropaven a l’administració perquè estaven convençuts que no entendrien la seva resposta.
Per tant… tenim garantia de què s’entenen aquests 1400 datasets?
Tenim demanda?
Hi ha una política d’autenticitat de les fonts?
Tenim una política de gestió?
Publicarem només actius actualitzats o bé conservarem sèries històriques?
Si és així, ens cal una política de preservació. Mirem què fan a Anglaterra, això ho coordina l’arxiu nacional. On és aquí?
Hi ha tot un seguit de qüestions que necessiten respostes. No n’hi ha prou amb la Llei, hem de tenir els instruments per aplicar-la, perquè hi ha necessitats de caràcter tècnic”.
Un aplaudiment enorme per aquesta intervenció!! El va tenir en el moment d’acabar i jo li afegeixo un altre, ara mateix. Llàstima que no sé qui és. (Si llegeix aquesta transcripció, que es posi en contacte amb mi!)
Jo era una de les quatre persones que formaven la taula rodona. Vam estar una hora llarga exposant arguments. Però quan va intervenir aquest coneixedor de l’administració pública, em vaig penedir d’haver ocupat tant de temps. Es podria haver passat al públic abans la paraula!, vaig pensar.
Potser en Genís Roca, president i cofundador de Roca Salvatella, que feia el paper de moderador, podia haver-nos proposat una intervenció mínima de cinc minuts i després deixar el micro al públic. Tot i que el plantejament inicial que ens va comentar uns dies abans per correu-e a tots ens havia semblat correcte. A mi, la primera.
No obstant, una vegada allà, i tenint davant al director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat, Ignasi Genovès, i al Comissionat de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Agustí… jo volia llençar preguntes directes i obtenir respostes directes. La curiositat periodística em va sortir i…. el moderador em van donar un toc d’alerta 😉 Epps! Jo estava allà com a membre de l’Open Knowledge Foundation-es i em tocava exposar arguments. Per sort, la Sandra Lomas –membre de la Xarxa Innovació Pública (XIP)- i jo estàvem del mateix bàndol 😉
Un dels punts que vaig intentar expressar (i potser no ho vaig saber comunicar) és que estic convençuda que un govern obert i transparent mai podrà ser si no es crea, en paral·lel, amb la ciutadania. Això, que en anglès es coneix com l”engagement‘, i que és un dels propòsits més complicats que la tecnologia ens brinda en aquests moments.
El Congrés va ser un èxit de participació i, segurament, de networking. Però no d’aprofundiment en els temes més candents sobre la taula.
Fins a la propera
Karma Peiró 