Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Google’

(Article publicat 8/10/16 a NacióDigital)

Darrerament s’ha posat de moda dir que “les dades són el petroli del segle XXI”. Que són tan importants que mouran l’economia mundial dels pròxims anys. I que la compravenda d’aquesta informació– ara generada massivament a través de dispositius mòbils que portem a les butxaques– serà la transacció més preuada del mercat global.

Aquestes dades ciutadanes són recollides per tres poders fàctics: 1) els governs i ens públics; 2) les multinacionals com Google, Facebook o Amazon, però també són ara en mans d’altres empreses que han entrat amb força en el sector de l’“economia col·laborativa” (potser sona més si parlem d’Airb&b o Über). I 3) els bancs. Per tant, la informació que produïm milions de ciutadans, cau en dipòsits opacs als quals tenim poc accés, per no dir que cap.

És cert que la Llei de Transparència i Accés a la Informació ha provocat que governs i institucions obrin les dades, però encara queda molt camí a recórrer. Ens trobem a l’inici d’aquest procés i els formats no sempre són reutilitzables (que és el que exigeix la Llei), ni estan classificats de manera comprensible. Tot i que s’ha de reconèixer que, almenys a Catalunya, s’està demostrant una disposició per corregir un començament immetòdic, que s’havia fet només ‘per cobrir l’expedient’. Però com aconseguir que multinacionals i bancs obrin al ciutadà les dades que recullen a partir dels seus moviments?

Divendres passat es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la iniciativa BITS(Barcelona Initiative for Tehnological Sovereignty), un projecte municipal que ha de ser la base tecnològica que mourà tots els fils de la capital catalana. I aquí entren termes com “Smart city”, “mobile city”, tot el redisseny d’infraestructures que ens han dedonar wifi gratuït (encara pendent a metro i autobusos), l'”open data”, repensar el “big data”, com integrar a la ciutat la Internet de les Coses i com aconseguir que les dades (públiques i privades) siguin accessibles als ciutadans.

Per vestir i reforçar el missatge de BITS, es va organitzar un acte amb la presència de membres del consistori i reconeguts experts tecnològics internacionals, com Evgeni Morozov oPaul Mason, que van desgranar teories sobre el que significava la “sobirania tecnològica” i com aquesta, ens havia de dur a “un programa exemplar de ciutat basat en la democràcia, la solidaritat i l’autonomia”. El BITS, liderat per la nova comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de la ciutat, Francesca Bria, ens costarà 75 milions d’euros i s’ha posat un termini de realització de tres anys.

L’anterior alcalde de la ciutat, Xavier Trias, va apostar al màxim pel model “ciutat intel·ligent”‘ i va explotar el terme fins a convertir Barcelona en un referent amb l’Smart City Congress. Cada novembre, la ciutat s’omple durant una setmana d’experts tecnològics però poc pinta la ciutadania en aquest ball. Ara, segons va explicar Bria, es tracta “d’anar més enllà del concepte ‘smart city'” i convertir-nos en una ciutat “oberta, sobirana, sostenible per posar realment als ciutadans en el centre de la tecnologia”.

Fins aquí tot són bones intencions i desitgem que les expectatives es compleixin, però com passar de la teoria i les bones paraules als fets? El terreny tecnològic sempre va farcit d’etiquetes per fer-nos entendre conceptes sovint complicats. Però darrere d’aquestes, hi ha alguna cosa més?

Read Full Post »

(Opinió publicada a NacióDigital, el 31/1/16)

Aquesta setmana la paraula “corrupció” ens ha tornat a fer companyia, envoltada de conceptes relacionats. L’expresident de la Diputació Valenciana, Alfonso Rus, va ser detingut per formar part presumptament d’una trama corrupta; tenim a la infanta Cristina a punt de ser jutjada com a cooperadora per dos delictes fiscals; i el comissari europeu d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, ens ha confirmat que cada any les multinacionals desvien entre 50.000 i 70.000 milions d’euros a paradisos fiscals. 

Els gegants de la tecnologia –com ara Apple, Amazon, Google o Microsoft, per posar només uns noms- són algunes d’aquestes multinacionals. En pocs anys s’han convertit en els mestres de l’evasió fiscal. Aquests prestidigitadors de l’era digital ens sedueixen amb l’encant dels seus productes, ens fan addictes a la màgia dels seus aparells però després eludeixen -sense cap mena de remordiment- pagar els impostos que els pertoquen.

(més…)

Read Full Post »

imagesYa tenemos aquí la 3ª edición de las Jornadas de Periodismo de Datos y Open Data (#JPD15).

Un año más, desde el grupo español de la Open Knowledge Foundation (OKFN-es) hemos hecho un gran esfuerzo para completar un programa de lujo. Ésta vez, en 4 ciudades a la vez: Barcelona, Madrid, Almería y Pamplona. Eso quiere decir que centenares de personas, profesionales interesados en saber más sobre cómo trabajar con los datos, estarán al mismo tiempo profundizando en este conocimiento.

Esta aventura la empezamos la periodista de investigación Mar Cabra y yo, en el 2013, cuando apenas se escuchaba hablar de datos, cuando no había todavía Ley de Transparencia en España, ni en Cataluña, ni en muchas otras comunidades autónomas. Cuando configurar el programa con ejemplos prácticos desde los medios de comunicación españoles era una tarea titánica o imposible, cuando convencer a los periodistas que asistieran a las #JPD13 se hacía a fuerza de mucimgreshas charlas en ‘petit comité’.

Estamos en las #JPD15 y la complejidad, en esta ocasión, ha sido cómo configurar una parrilla de Charlas, Conferencias, Debates, Talleres, Hackathons, Hacks&Hackers, InstallFest, etc. que de cabida a tanto proyecto innovador, a tanto ‘DataLab’, a tanto interés por aprender, por innovar, por explicar con datos la realidad. Como le decía a Adolfo Antón (que ha tomado en Madrid el relevo de Mar Cabra): “Esto es como hacer un puzzle. Necesitas mucha paciencia e ir encajando piezas poco a poco”.

(més…)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »