Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Francesca Bria’

(Article publicat 19/11/16 a NacióDigital)

La Rosa de Reus…. El primer que hem de fer, tal com proposava Toni Vall, és començar per guardar un silenci respectuós en la seva memòria.
Durant tota la setmana hem sentit com uns i altres, defensors de la pobresa energètica o del subministrament elèctric, es treien les puces de sobre i exigien que l’altre complís amb la seva obligació.

El govern ha advertit que sancionarà Gas Natural; Gas Natural culpa al govern de no haver desenvolupat la Llei 24/2015; la patronal de les elèctriques -Unesa- té interposat un recurs contra el protocol que regula l’actuació en casos de pobresa energètica; els serveis socials i l’ajuntament de Reus asseguren no tenir constància que la Rosa visqués amb espelmes, i l’Aliança contra la Pobresa Energètica reclama que Gas Natural es deixi d’excuses i no talli la llum a les persones vulnerables. La roda infinita.

(més…)

Read Full Post »

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 13/10/2016)
(Tots els drets reservats)

Francesca Bria | Adrià Costa

 Francesca Bria és, des del passat mes de maig, la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona i qui lidera l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI). Abans havia assessorat la Comissió Europea en polítiques d’Internet i liderat projectes tecnològics a la Fundació Nesta, entre ells el D-Cent, basat en l’apoderament ciutadà a partir de plataformes digitals que promouen el coneixement col·lectiu, com el portal Decidim Barcelona.

En aquesta entrevista, la comissionada de Tecnologia repassa l’estratègia que pensa desplegar en els pròxims tres anys. Bria vol implantar la filosofia open (obertura de formats, sistemes de treball) en el treball intern del consistori. Està convençuda que cal anar més enllà del concepte smart city que l’exalcalde Xavier Trias havia implantat, “on es va concedir el poder a unes poques multinacionals sense tenir en compte el talent de les empreses locals”. Els drets digitals, la privacitat i l’ètica en el tractament de les dades públiques dels ciutadans són les principals batalles que pensa liderar.

– La setmana passada van presentar el Pla de Sobirania Tecnològica. En què consisteix?
– Tenim un pla tecnològic i digital molt ambiciós per Barcelona. Posarem la tecnologia en el centre del model urbà amb la intenció de servir als ciutadans i incrementar l’accés a serveis crítics com la salut, habitatge, educació, transport públic i apoderar la ciutat des de les bases. Volem anar més enllà del concepte smart city.

– En quin sentit?
– Creiem que viure en una ciutat intel·ligent significa tenir la sobirania tecnològica de la ciutat, que els sistemes i programaris siguin oberts, aconseguir vies de participació més democràtiques i sostenibles i posar els ciutadans al centre de les polítiques tecnològiques.

– Fins ara no s’havia fet així? Barcelona acull, des de fa sis anys, l‘SmartCity Congress, tot un referent en l’àmbit internacional
– L’anterior govern va desplegar infraestructures tecnològiques i va omplir la ciutat de sensors i gadgets, sense pensar per què ho feien, ni amb quin objectiu. Així no s’apodera la ciutadania, sinó a unes poques multinacionals, externalitzant els serveis. Volem revertir aquest procés i preguntar-nos què pot fer la tecnologia per resoldre els reptes de l’habitatge social, la mobilitat sostenible, la salut o l’educació. No pot ser que l’Institut d’Informàtica de la ciutat intel·ligent més important d’Europa- i una de les més importants del món- no tingui les capacitats ni el coneixement per controlar els sistemes d’informació pública de la ciutat en temps real, ni pugui analitzar les dades que genera per influir en polítiques públiques.

– Vostè és ara la responsable de l’IMI, què pensa fer al respecte?
– D’entrada, no treballar únicament amb unes poques multinacionals tecnològiques. Fins ara s’ha posat molta atenció en projectar la marca smart cityexternament i veure quins negocis se’n podien derivar d’aquests acords. Paradoxalment, s’ha invertit molt poc en millorar internament l’ús de la tecnologia. Canviarem radicalment aquest procés.

– El Pla de Sobirania Tecnològica compta amb un finançament de 75 milions d’euros. Pot concretar més a on anirà a parar la inversió?
– D’una banda, destinarem 65 milions d’euros a ser més transparents, més àgils, amb bons serveis digitals. Volem construir solucions col·laboratives amb tots els actius de la ciutat. La inversió es farà en tres anys (del 2017-20) i servirà per fomentar els formats oberts, que l‘open data sigui més accessible als ciutadans, per construir una infraestructura de dades distribuïda i que el coneixement no quedi en mans d’uns pocs proveïdors. Posarem clàusules per la compra pública en estàndards ètics i donarem oportunitats a pimes locals, catalanes, que són molt innovadores i amb molt de talent. Per això destinarem 10 milions d’euros més. Aquest pressupost també servirà per crear un sistema d’informació pública, que anirà més enllà de la tecnologia, però ens ajudarà a detectar i resoldre problemàtiques de la ciutat com ara saber quants pisos buits tenim, com reutilitzar-los per lloguer social i quines polítiques socials aplicar-hi.
(més…)

Read Full Post »

(Article publicat 8/10/16 a NacióDigital)

Darrerament s’ha posat de moda dir que “les dades són el petroli del segle XXI”. Que són tan importants que mouran l’economia mundial dels pròxims anys. I que la compravenda d’aquesta informació– ara generada massivament a través de dispositius mòbils que portem a les butxaques– serà la transacció més preuada del mercat global.

Aquestes dades ciutadanes són recollides per tres poders fàctics: 1) els governs i ens públics; 2) les multinacionals com Google, Facebook o Amazon, però també són ara en mans d’altres empreses que han entrat amb força en el sector de l’“economia col·laborativa” (potser sona més si parlem d’Airb&b o Über). I 3) els bancs. Per tant, la informació que produïm milions de ciutadans, cau en dipòsits opacs als quals tenim poc accés, per no dir que cap.

És cert que la Llei de Transparència i Accés a la Informació ha provocat que governs i institucions obrin les dades, però encara queda molt camí a recórrer. Ens trobem a l’inici d’aquest procés i els formats no sempre són reutilitzables (que és el que exigeix la Llei), ni estan classificats de manera comprensible. Tot i que s’ha de reconèixer que, almenys a Catalunya, s’està demostrant una disposició per corregir un començament immetòdic, que s’havia fet només ‘per cobrir l’expedient’. Però com aconseguir que multinacionals i bancs obrin al ciutadà les dades que recullen a partir dels seus moviments?

Divendres passat es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la iniciativa BITS(Barcelona Initiative for Tehnological Sovereignty), un projecte municipal que ha de ser la base tecnològica que mourà tots els fils de la capital catalana. I aquí entren termes com “Smart city”, “mobile city”, tot el redisseny d’infraestructures que ens han dedonar wifi gratuït (encara pendent a metro i autobusos), l'”open data”, repensar el “big data”, com integrar a la ciutat la Internet de les Coses i com aconseguir que les dades (públiques i privades) siguin accessibles als ciutadans.

Per vestir i reforçar el missatge de BITS, es va organitzar un acte amb la presència de membres del consistori i reconeguts experts tecnològics internacionals, com Evgeni Morozov oPaul Mason, que van desgranar teories sobre el que significava la “sobirania tecnològica” i com aquesta, ens havia de dur a “un programa exemplar de ciutat basat en la democràcia, la solidaritat i l’autonomia”. El BITS, liderat per la nova comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de la ciutat, Francesca Bria, ens costarà 75 milions d’euros i s’ha posat un termini de realització de tres anys.

L’anterior alcalde de la ciutat, Xavier Trias, va apostar al màxim pel model “ciutat intel·ligent”‘ i va explotar el terme fins a convertir Barcelona en un referent amb l’Smart City Congress. Cada novembre, la ciutat s’omple durant una setmana d’experts tecnològics però poc pinta la ciutadania en aquest ball. Ara, segons va explicar Bria, es tracta “d’anar més enllà del concepte ‘smart city'” i convertir-nos en una ciutat “oberta, sobirana, sostenible per posar realment als ciutadans en el centre de la tecnologia”.

Fins aquí tot són bones intencions i desitgem que les expectatives es compleixin, però com passar de la teoria i les bones paraules als fets? El terreny tecnològic sempre va farcit d’etiquetes per fer-nos entendre conceptes sovint complicats. Però darrere d’aquestes, hi ha alguna cosa més?

Read Full Post »