(Article publicat 22/5/16 a NacióDigital)
Aquesta setmana hem pogut seguir el cas d’una nova filtració a través d’Internet. El robatori i posterior disseminació de les dades personals de més de 5.500 mossos d’esquadra ha estat un dur cop per la policia catalana, entre altres motius, perquè en revelar la seva identitat han tocat el taló d’Aquil·les d’aquest cos de professionals que només s’identifiquen públicament amb el número TIP (o llicència). Des de dimecres corre per la xarxa un arxiu amb els noms, cognoms, adreça física, números de telèfons mòbils, números de llicències i compte corrent de milers de mossos.
Ja fa anys que Internet recull informació reservada, procedent de comptes bancaris, de grans empreses que encobreixen trames de corrupció, o d’alguna estructura potent que oculta els moviments fiscals que es realitzen a paradisos fiscals. El cas més recent l’hem tingut amb els Papers de Panamà, on el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, per les seves sigles en anglès) va fer un excel·lent treball distribuint a mitjans de tot el món els més de 2.600 GB d’informació que havia rebut d’una font anònima. En aquest cas la filtració pretenia acabar amb les proteccions que permeten el delicte financer i delatar a personatges rellevants de l’àmbit de la cultura, la política o l’esport que s’estaven lucrant a força d’eludir impostos.
Karma Peiró 