(Opinió publicada el 3/4/16 a NacióDigital)
No sé si ho sabíeu, però el web del seu Hospital té un apartat que diu: Portal de Transparència. La universitat pública on estudia la vostra filla, el vostre ajuntament o institucions que defensen els nostres interessos, com ara el Síndic de Greuges, compten amb el mateix apartat. Pressupostos, declaracions de béns d’alts càrrecs, sous, a qui s’atorguen les subvencions, quan es concedeixen licitacions, llistes d’espera d’hospitals, el consum de medicaments, etc. Aquestes són només algunes de les dades que trobarà en aquests Portals de Transparència.
Catalunya té un total de 2.273 ens públics (entre govern i municipis) i, segonsla Llei de Transparència i Bon Govern, tots ells tenen (o haurien de tenir) un portal amb dades públiques on podem consultar o sol·licitar informació pública. Però és molt poc el profit que n’estem traient d’aquesta normativa.
Els Estats Units i el Regne Unit són dos dels països pioners en l’open data. Vancomençar a obrir els arxius el 2009 i 2010, respectivament. Des de llavors, han millorat els serveis de transparència perquè s’han adonat que a més obertura, més iniciatives privades/públiques, més estalvi de recursos, més eficaços i més rendiments econòmics. Obrir les dades públiques significa també signar una aliança per rebutjar la corrupció.