“Si no en fem alguna cosa, molt em temo que el segle 21 no haurà existit per a les generacions futures”, Vinton Cerf (2015).
La periodista i escriptora nord-americana Doris Kearns va reproduir les converses mantingudes entre el president Lincoln i els seus contrincants a les eleccions presidencials de 1861, en el llibre “Equip de rivals” (2005). Per documentar-se va recórrer a les cartes conservades durant 150 anys, a més d’un centenar de biblioteques dels Estats Units. El guionista Tony Kushner es va basar en l’obra de Kearns per escriure la pel·lícula “Lincoln” (2012) dirigida per Steven Spielberg, i ha estat llibre de capçalera de presidents, com ara Barack Obama.
Imaginem ara per un moment que som al segle 22 i que volem recuperar les converses mantingudes entre diferents líders polítics aquest 2018. “Houston, tenim un problema!”, que diríem parafrasejant la frase que suposadament va pronunciar l’astronauta Jack Swigert durant l’accidentat viatge de l’Apol·lo 13 a la Lluna. Tenim un problema perquè els debats i missatges en aquest inici de segle 21 són efímers.
El llibre de Doris Kearns va servir de guió per al film ‘Lincoln’ d’Steven Spielberg
Les piulades de Twitter que després es reprodueixen per Whatsapp o per correu electrònic desapareixeran en mesos. Amb una mica de sort, si algun mitjà ha capturat el tuit d’un polític i l’ha reproduït en una de les seves notícies, el comentari durarà tant com aquella pàgina a la Web. Podem concedir-li uns deu anys, perquè els dissenys canvien i els navegadors també.
Però cal preservar tot el que produïm? Com i qui fa la tria del contingut que serà d’interès en el pròxim segle?
Tornem al present. Segons Internet Live Statistics, avui publiquem en només un segon 8.146 tuits; pugem 862 fotos a Instagram; realitzem 3.292 trucades d’Skype; 68.729 cerques a Google; mirem 74.997 vídeos de YouTube i enviem 2.717.211 emails. Tot això en només un segon! La majoria d’aquest contingut no s’ha creat des d’un ordinador de sobretaula, ni des d’un portàtil. S’ha creat i es consumeix des d’un telèfon mòbil. Un aparell que desapareixerà en menys de tres anys a conseqüència de l’obsolescència programada o de la dèria personal per posseir l’última innovació del mercat. “El núvol ens salvarà”, diran molts. “Tot es conserva allà”, afegiran convençuts. Sí?, deixeu-me que ho posi en dubte.
El forat fosc digital
Vinton Cerf, un dels pares d’Internet, ja va alertar el 2015 sobre el “Digital Black hole” (Forat negre digital). “Tenim un gran problema i no hi ha cap pista de com solucionar-lo”, va advertir qui és actualment també vicepresident de Google.
“El problema no està a conservar molts bits, sinó en poder interpretar-los. Anem a l’any 3.000. Imaginem que li diem al Google de torn que ens cerqui un arxiu del passat i ens torna un PDF creat en 1997. Amb moltíssima probabilitat, el sistema operatiu del moment no l’interpretarà. Com fer perquè aquest programari funcioni cent anys més tard després de la seva creació? Amb quina maquinària s’aconsegueix això? El mateix passa amb els videojocs”, puntualitza Cerf. “Molts dels que van aparèixer en la dècada dels 90 ja han desaparegut”.
Karma Peiró 