Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Carles Puigdemont’

(Article d’opinió publicat el 27/3/2018 a NacióDigital)

«Ja tornen a agitar-se els carrers amb el clam de “llibertat presos polítics” per defensar, una vegada més, els drets civils i polítics més bàsics»

El país va quedar novament en estat de xoc aquest divendres. Tot va tornar a accelerar-se per l’embat del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Un jutge que va tergiversar els fets per justificar una decisió injustificable. Que va tornar a empresonar per rebel·lió a Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa. Que va processar també a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Joaquim Fort, Clara Ponsatí, Toni Comín i Marta Rovira. Un jutge que va imputar delictes de malversació de diners públics i desobediència a Carles Mundó, Meritxell Borràs, Lluís Puig, Santi Vila i Meritxell Serret. I per desobediència als exmembres de la mesa del Parlament, Lluís María Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, a més de Mireia Boya i Anna Gabriel de la CUP.

Cal citar tots els noms, un per un, per adonar-se de la desproporció d’aquesta macrocausa que va començar fa mig any i que no sembla que tingui fi. Avui són nou els líders polítics privats de llibertat i set a l’exili. Un jutge que compara la massiva concentració del 20 de setembre amb “una presa d’ostatges amb trets a l’aire” i assegura que només hi havia dos Mossos d’Esquadra, quan les fotografies del dia, captades pels fotoperiodistes de NacióDigitalmostren desenes de membres de la policia catalana custodiant el lloc. Un jutge que fa el ridícul més absolut quan decideix enviar una ordre de detenció internacional a Finlàndia per capturar Carles Puigdemont només en castellà.

Ja tornen a agitar-se els carrers amb els clams de “llibertat presos polítics” per defensar, una vegada més, els drets civils i polítics més bàsics. Divendres a la nit es podia respirar la mateixa ràbia i impotència manifestada mesos enrere. Aquella que emana del més profund, la que provoca que sense planejar-lo, tothom faci via cap al punt on la força comuna brolla. Aquella que protesta pels polítics empresonats i pels que s’han vist obligats a marxar a l’exili. Es va veure el 3 d’octubre però també el 2 de novembre, quan la jutge Carmen Lamela de l’Audiència Nacional va ordenar presó sense fiança a mig Govern per suposats delictes de sedició, rebel·lió i malversació. En aquell moment van ser 10 els representants privats de llibertat, comptant els “Jordis”. Aleshores el sobiranisme va proclamar amb contundència el mateix clam que s’ha sentit aquest dissabte en l’emotiu acte posterior al ple del Parlament: “No descansarem fins a recuperar la llibertat”. Un missatge dirigit als familiars dels empresonats i exiliats presents, però també a tothom que sent que el govern espanyol s’ha carregat la democràcia.

La vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaria es vanta en compareixences públiques d’haver “escapçat l’independentisme” i fa acudits (amb molt poca gràcia, per cert) d’aquest nivell: “Sabeu com es diu ara el Diplocat? Es diu Diplocat en liquidació”. En les darreres hores, s’han llegit altres ofenses a Twitter com la del líder de Ciutadans Albert Rivera. “L’últim colpista que apagui el llum”, escrivia. Classe política de molt baix nivell. I silencis, novament de la Unió Europea ignorant els fets. No han pronunciat ni una declaració oficial, ni una piulada. Fins a quan?

Divendres el digital gallec, Sermos Galiza, titulava l’editorial: “Suicidi”, i recollia la manca de diàleg de Rajoy, la desmesura del 155, els processaments injustos i la retallada de llibertats civils dels darrers mesos. “Cec i borratxo, l’Estat dinamita tots els ponts i apareix com un Leviatan, furiós i profundament hostil. Perdrà la seva legitimitat. Es col·locarà en una posició de no retorn”, deia el seu director Xosé Mexuto. Cal pensar doncs, més que mai, en la possibilitat d’un efecte bumerang: rescatar un bri d’optimisme, creure que la defensa dels drets -sempre per la via pacífica- juntament amb la intel·ligència col·lectiva seran la solució per revertir el moment actual i recuperar les institucions.

Read Full Post »

800_1476375054_equip_naciodigital_foto_adria_costa_2016-002Aquesta setmana està sent especialment important per NacióDigital.

Dilluns 14 de novembre vam recollir de la mà del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el Premi Nacional de Comunicació. “En la categoria de mitjans d’arrel digital el jurat ha acordat per unanimitat atorgar el premi a NacióDigital, que enguany celebra el seu vintè aniversari i que fa un any i mig que és el mitjà líder en llengua catalana a la xarxa”.

I dijous 17, Google fa pública la selecció de projectes que ajudarà a finanár dins del seu programa Digital News Initiative. NacióDigital està entre els triats, l’únic mitjà en català!.

Google donarà suport i finançarà un projecte de NacióDigital: la companyia californiana ha anunciat aquest matí els projectes als que donarà suport en el marc del finançament de la Digital News Initiative. Concretament, ha escollit 124 projectesd’entre els més de 850 rebuts per part de mitjans digitals de 25 països d’Europa, i NacióDigital és l’únic mitjà en català que ha estat seleccionat en la seva categoria.

El projecte presentat per NacióDigital es basa en una solució global de tractament i visualització de dades per a mitjans que incorporarà diverses funcionalitats útils en l’entorn digital, centrant-se en la gestió d’informació i en una navegació simple tant des d’ordinadors com des de dispositius mòbils. El desenvolupament de l’eina serà a càrrec de Sobrevia.net, l’empresa que gestiona el departament tecnològic de NacióDigital, i comptarà amb tots els periodistes de les diferents edicions del mitjà, així com amb el coneixement adquirit a través de Labs&Data.
L’any 2015, quan Google va fer la primera sol·licitud de projectes, en van resultar escollits un total de 128, amb un finançament de més de 27 milions d’euros. La ronda d’enguany suposa una inversió de 24 milions per part de la companyia, repartits en diversos projectes d’Europa Press, Der Spiegel, The Financial Times o El Corriere de la Sera.

 

Read Full Post »

Diumenge passat, Jorge Fernández Hernández estava més irat del compte. Ben bé no sabia per què però a mitja tarda, va tenir l’impuls d’obrir el Facebook i deixar un missatge poc amistós al president Carles Puigdemont. Li va dir “fill de puta” i el va advertir que li posaria una bomba al cotxe. Com tenim un president tan internauta, abans d’una hora ja li responia a través de Twitter: “Aquest individu covard es permet amenaçar-me. La denúncia hi serà. I espero que la justícia actuï”.

El cas va córrer per Internet com la pólvora, amb tota mena d’especulacions sobre el personatge, que probablement s’amagava sota un pseudònim. Fins que dijous matí, Jorge es va atrevir a donar explicacions a través del programa El món a RAC1. Ell, conductor d’autocar de Salamanca, “no és així”. És, segons el seu relat, una persona coherent. “No tinc antecedents penals. Tot va ser fruit d’un acalorament. Demano disculpes públicament al poble català”. També va confessar el turment pel qual estava passant, ja que des del diumenge desenes de persones l’estaven intimidant a Facebook amb insults i altres improperis.

N’hi ha prou amb una disculpa pública per tancar el cas i oblidar l’incident?Per en Puigdemont sí. Un minut més tard responia, també en format piulada. “En amenaçar vaig dir que era un covard. Avui ha estat valent i ha tingut el coratge de demanar perdó públicament. Li ho agraeixo. Tema tancat”
(més…)

Read Full Post »

Older Posts »