Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘arxivers’

(Article publicat a NacióDigital el 20/6/2018)

Fa unes setmanes va contactar-me Vicenç Ruiz, vocal de recerca de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Ell i Aniol Maria havien rescatat el hashtag sencer #Cuéntalo i volien conservar les històries recopilades en més de 2 milions de piulades. Un total de 13 GB de relats colpidors, de dones valentes que es van atrevir a publicar les violències que van exercir contra elles o altres que ja no poden explicar-los perquè les van callar per sempre. 

Després d’unes quantes reunions, van sorgir diferents col·laboraadors i la promesa de continuar fent perquè no es perdi aquest material, perquè serveixi per conscienciar i visibilitzar. Aquesta és una tasca altruista que va començar l’escriptora Cristina Fallaràs, i que molts altres hem decidit continuar. 

Avui he publicat aquest article al NacióDigital per explicar la tasca feta i el que vindrà. 

————————————————————————————

Arxivers catalans preserven més de dos milions de tuits sobre abusos sexuals del #Cuéntalo

El tractament arxivístic de l’etiqueta permet analitzar històries de violència de gènere i assegurar el seu accés futur

Concentració de rebuig a la sentència de la Manada | Anna Mira

Tot va començar amb una piulada de la periodista i escriptora Cristina Fallarás com a reacció de la sentència de la Manada. Era el 26 d’abril de 2018, La justícia va considerar que la jove de 17 anys no havia estat violada per cinc homes, sinó que només haurien abusat d’ella, amb el qual les penes eren menors. La societat no va entendre la resolució i va esclatar.

El missatge de Fallarás animava a explicar altres violacions. En poques hores, el #Cuéntalo va aixecar onades d’indignació. “Quan vaig conèixer la sentència de la Manada vaig tenir molt clar que calia un mecanisme per recollir la memòria col·lectiva de tantes dones maltractades i violades”, comenta.

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

(Entrevista publicada el 9/12/15 a NacióDigital)

Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya | Adrià Costa

El proper 29 de desembre farà un any que es va aprovar la Llei de transparència, accés a la informació i bon govern de Catalunya. Una llei molt més exigent que l’espanyola que es va aprovar en 2013, però per aquest motiu també més difícil de complir. La nostra obliga a les administracions a ser més transparents i facilitar-ne més informació pública als ciutadans. Els ajuntaments catalans l’hauran de començar a aplicar l’1 de gener de 2016.

Amb motiu del Dia Internacional contra la Corrupció –que se celebra aquest dimecres 9 de desembre– parlem de la complexitat de la Llei de transparència amb Joan Soler Jiménez, president de l‘Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD). Ell considera que més que acabar amb la corrupció, la llei permetrà fer una presa de consciència ciutadana per fiscalitzar a les administracions. Tot i així, és crític amb la manera que es vol aplicar la norma i reivindica el paper dels arxivers en aquest procés de transparència que estem engegant.

– Creu que la Llei de transparència aconseguirà que ens traiem de sobre la xacra de la corrupció?
Penso que és un pas més però no és suficient. La corrupció que vivim és estructural i això no es detecta pas amb els grans casos, sinó en les corrupteles que en moltes administracions i empreses podem veure. La petita corrupció, la dels favors, la de les ajudetes, serà molt difícil de controlar.

– Però alguna cosa s’haurà de fer?
El que ha de permetre aquesta llei és la presa de consciència ciutadana per fiscalitzar les accions de les administracions, des del minut 1, de manera constant i persistent. Si l’administració de torn accepta, generarà una nova confiança. Si s’hi nega, es carregarà d’una imatge negativa. No farem mai tabula rasa, però això ens servirà d’estimulant per estar sempre alerta.

– Quins serien els processos que s’haurien de seguir?
Les administracions haurien de fer un pas endavant i no limitar-se a complir literalment la llei. Han de ser proactives en disposar la seva informació de manera oberta i clara, i promoure formacions cap a la ciutadania, fer molta més pedagogia perquè el ciutadà entengui. Però pensa que venim d’una cultura sense llei de transparència on qualsevol operació per abocar dades es veu amb reticència, perquè el ciutadà sabrà més.

– I el ciutadà, com s’ha de preparar?
El ciutadà no pot delegar cegament el seu vot a uns representants. Haurà de seguir-se organitzant per supervisar la feina que fa el poder públic, sotmetre’l a mesures de control més continuades. Construir un nou espai de confiança demana de l’esforç de tots.

– S’haurà d’implicar en noves qüestions que fins ara no l’havien preocupat…
És clar, ha d’aprendre a preguntar, ha de voler saber i ha de ser informat de tot allò que pot arribar a saber d’una administració. En aquest espai és on reclamem el paper dels arxius. Quin altre servei a les administracions públiques té el coneixement transversal de tota la informació que es pot arribar a produir?

– Què li sembla la Llei de transparència catalana?
Quan es va aprovar, els arxivers vam acabar contents. Probablement és la llei més arxivera de tota Europa. La d’Espanya no parla de gestió documental. Amb la nostra, totes les administracions incloses dins dels arxius de Catalunya, és a dir, la Generalitat, els arxius de les universitats, el Síndic de Greuges, els municipis catalans, etc. tots, tenen l’obligatorietat de classificar qualsevol expedient i d’explicitar la informació que contenen.
(més…)

Read Full Post »