Entrevista Francesca Bria: «Volem posar el ciutadà al centre del debat tecnològic»

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 13/10/2016)

Francesca Bria | Adrià Costa

 Francesca Bria és, des del passat mes de maig, la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona i qui lidera l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI). Abans havia assessorat la Comissió Europea en polítiques d’Internet i liderat projectes tecnològics a la Fundació Nesta, entre ells el D-Cent, basat en l’apoderament ciutadà a partir de plataformes digitals que promouen el coneixement col·lectiu, com el portal Decidim Barcelona.

En aquesta entrevista, la comissionada de Tecnologia repassa l’estratègia que pensa desplegar en els pròxims tres anys. Bria vol implantar la filosofia open (obertura de formats, sistemes de treball) en el treball intern del consistori. Està convençuda que cal anar més enllà del concepte smart city que l’exalcalde Xavier Trias havia implantat, “on es va concedir el poder a unes poques multinacionals sense tenir en compte el talent de les empreses locals”. Els drets digitals, la privacitat i l’ètica en el tractament de les dades públiques dels ciutadans són les principals batalles que pensa liderar.

– La setmana passada van presentar el Pla de Sobirania Tecnològica. En què consisteix?
– Tenim un pla tecnològic i digital molt ambiciós per Barcelona. Posarem la tecnologia en el centre del model urbà amb la intenció de servir als ciutadans i incrementar l’accés a serveis crítics com la salut, habitatge, educació, transport públic i apoderar la ciutat des de les bases. Volem anar més enllà del concepte smart city.

– En quin sentit?
– Creiem que viure en una ciutat intel·ligent significa tenir la sobirania tecnològica de la ciutat, que els sistemes i programaris siguin oberts, aconseguir vies de participació més democràtiques i sostenibles i posar els ciutadans al centre de les polítiques tecnològiques.

– Fins ara no s’havia fet així? Barcelona acull, des de fa sis anys, l‘SmartCity Congress, tot un referent en l’àmbit internacional
– L’anterior govern va desplegar infraestructures tecnològiques i va omplir la ciutat de sensors i gadgets, sense pensar per què ho feien, ni amb quin objectiu. Així no s’apodera la ciutadania, sinó a unes poques multinacionals, externalitzant els serveis. Volem revertir aquest procés i preguntar-nos què pot fer la tecnologia per resoldre els reptes de l’habitatge social, la mobilitat sostenible, la salut o l’educació. No pot ser que l’Institut d’Informàtica de la ciutat intel·ligent més important d’Europa- i una de les més importants del món- no tingui les capacitats ni el coneixement per controlar els sistemes d’informació pública de la ciutat en temps real, ni pugui analitzar les dades que genera per influir en polítiques públiques.

– Vostè és ara la responsable de l’IMI, què pensa fer al respecte?
– D’entrada, no treballar únicament amb unes poques multinacionals tecnològiques. Fins ara s’ha posat molta atenció en projectar la marca smart cityexternament i veure quins negocis se’n podien derivar d’aquests acords. Paradoxalment, s’ha invertit molt poc en millorar internament l’ús de la tecnologia. Canviarem radicalment aquest procés.

– El Pla de Sobirania Tecnològica compta amb un finançament de 75 milions d’euros. Pot concretar més a on anirà a parar la inversió?
– D’una banda, destinarem 65 milions d’euros a ser més transparents, més àgils, amb bons serveis digitals. Volem construir solucions col·laboratives amb tots els actius de la ciutat. La inversió es farà en tres anys (del 2017-20) i servirà per fomentar els formats oberts, que l‘open data sigui més accessible als ciutadans, per construir una infraestructura de dades distribuïda i que el coneixement no quedi en mans d’uns pocs proveïdors. Posarem clàusules per la compra pública en estàndards ètics i donarem oportunitats a pimes locals, catalanes, que són molt innovadores i amb molt de talent. Per això destinarem 10 milions d’euros més. Aquest pressupost també servirà per crear un sistema d’informació pública, que anirà més enllà de la tecnologia, però ens ajudarà a detectar i resoldre problemàtiques de la ciutat com ara saber quants pisos buits tenim, com reutilitzar-los per lloguer social i quines polítiques socials aplicar-hi.

Read Full Post »

Ni Periscope, ni Pokémons!

(Article publicat 24/7/16 a NacióDigital)

Periscope és una aplicació de mòbil que va començar a sonar l’any passat, però que gràcies a Gerard Piqué s’ha fet ben popular. El defensa blaugrana feia vídeos en directe, que tenien la seva gràcia per la conversa improvisada dels jugadors que l’acompanyaven. Esmorzant o en una habitació d’hotel, Piqué obria una finestra als fans i responia els comentaris que rebia en aquell instant. El blaugrana ja va anunciar que no en faria més, però ara tothom sap com funciona o què és un Periscope.

Bé, tothom no. Aquesta setmana s’ha fet viral la frase: “Ni Periscope, ni hòsties!”. La diu una mare esbroncant a la seva filla perquè l’enxampa mirant un Periscope on surt un noi despullat. La mare engrapa el telèfon de la menor i diu en to amenaçador: “No puc més amb la merda dels mòbils, ja veuràs com se t’acabarà tot”. La filla intenta donar explicacions, però de res serveixen. La dona, amb molta probabilitat, no havia vist mai cap streaming de Piqué, si no hauria aturat la reproducció. Mentrestant els seguidors de la noia a Periscope van enviant missatges a la mare per calmar-la.

Read Full Post »

Entrevista Joan Llinares: «Hi ha corrupció perquè una determinada política la considera part del sistema»

Joan Llinares, gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa

(Entrevista publicada 14/4/16 a NacióDigital)

Joan Llinares (Alzira, 1953) és el gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. Conegut per ser un gestor honest i meticulós, dels que no s’arronsen davant casos de corrupció, té des del juliol passat l’encàrrec de treballar per la màxima transparència al consistori barceloní, una institució que mou a 12 mil treballadors i un pressupost anual de 2.500 milions d’euros.

Llinares va destapar el desfalc del cas Palau i també va aclarir les irregularitats de l’exdirectora de l’Institut Valencià de les Arts (IVAM). La conversa se centra en dos conceptes antagònics: corrupció i transparència. Segons aquest advocat, arribarà el dia que “viurem en una societat moderna i transparent, on els ciutadans tinguin plena confiança en el seu poder polític”.

– El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) acaba de destapar amb els “papers de Panamà” nombrosos casos de corrupció. Fins a quan sentirem parlar de corrupció?
– Anem a l’origen dels paradisos fiscals… Existeixen perquè els mateixos estats ho permeten. I per què? Perquè els beneficiaris són les grans corporacions empresarials financeres barrejades amb els polítics. El govern mundial està en els paradisos fiscals.

– Per tant, no hi ha cap solució?
– Sí, sí que n’hi ha. La d’un acord internacional, començant perquè cada país castigui de manera contundent aquestes conductes que utilitzen les plataformes obscures per eludir la contribució. Els bilions de dòlars i euros que es queden allà és riquesa morta. La sostraus del tràfic econòmic que proporciona feina, manté serveis, genera impostos, etc. Trenques l’equilibri que una economia ben gestionada necessita. Les fortunes amagades als paradisos fiscals són béns morts. Jo poso com a exemple el que va ser el gran poder de l’església al segle XIX. En aquell moment, el patrimoni eren terres mortes. Amb els paradisos fiscals caldria fer una desamortització a escala mundial.

– Sembla utòpic que es pugui arribar a un acord mundial
– Cada cop hi ha més sensibilitat social. El fet que el primer ministre d’Islàndia hagi dimitit, els problemes de govern que pot tenir ara el primer ministre britànic, David Cameron, les investigacions que s’obriran derivades dels “Papers de Panamà” seran per la pressió de la gent que cada cop és menys conformista i més crítica.

Read Full Post »