Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘1-O’

(Opinió publicada 14/4/18 a NacióDigital)

L’exlletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Uría, va dir que “la detenció de persones dels CDR i la seva imputació per terrorisme li semblava del tot desproporcionada”. I apuntava que el “gran disbarat” es troba en la tipificació mateixa del terme “terrorisme”. “Es va ampliar sense mesura contra la kale borroka i ara passen aquestes coses”. El 2015 -amb l’excusa dels atemptats de Charlie Hebdo- es va firmar el pacte antigihadista i aquest va ser el fet pel qual es va permetre, sota el mateix article, castigar conductes que són desordre públic. “I això fa que el concepte “terrorisme” sigui una cosa ambigua, subjecta a la interpretació del dret que faci cadascun dels jutges dels tribunals espanyols”, afegeix Uría. Com els joves d’Altsasu, que porten ja 500 dies a la presó, per una baralla amb la Guàrdia Civil, acusats de terrorisme. Dilluns veurem el judici.

Tamara Carrasco, activista dels CDR, veïna de Viladecans, acusada de terrorisme i rebel·lió. Proves: Una captura de pantalla d’un recorregut de Google Maps, un permís per fer una activitat lúdica i materials d’aquesta activitat, com ara tiquets de begudes o cartellets d’organització. També un àudio difós per les xarxes socials en el qual explicava l’acció d’obrir barreres de peatges, així com l’ocupació de Mercabarna o del port. Després de dos dies en el calabós, el jutge de l’Audiència Nacional li rebaixa l’acusació a un delicte per desordres públics, que poden suposar entre sis mesos i tres anys de presó, encara que poden ser sis en els casos de desordres greus. I mesures cautelars dures, com la prohibició de no sortir del municipi de Viladecans si no demana permís judicial. Per què? Per haver fet què? Realment les proves que tenen són decisòries?

La tarragonina Olga Ricomà va comparèixer aquest dimecres al jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona per haver penjat una pancarta al balcó on es podia llegir “Police go home” i per compartir-ho a Twitter amb el missatge: “Mil ulls us vigilen. No permetrem que ens feu mal”. La policia espanyola la va acusar d’un delicte d’odi. Però el delicte d’odi -tal com diu el codi penal- ha de perseguir a qui incita a l’odi contra col·lectius que estan en situació desfavorable a la societat. Com ara per raça, xenofòbia, discapacitat, religió, etc.

 

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

(Opinió publicada 30/12/17 a NacióDigital)

A unes hores d’acomiadar el 2017, les llistes de personatges, conceptes i fets de l’any se succeeixen en un repàs accelerat del viscut en els darrers 365 dies. El prestigiós diccionari d’Oxford -el mateix que l’any passat ens va introduir el vocable “postveritat” per entendre com Donald Trump es va convertir en el 45è president dels Estats Units o com no vam poder albirar el Brexit- enguany ens introdueix el terme “youthquake”.

La postveritat ens va ensenyar que els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i les creences personals. Youthquake vol expressar ara “el canvi polític, social i cultural sorgit de les accions dels joves”. Els responsables de l’Oxford University Press consideren que sintetitza molt bé els dos grans “terratrèmols socials” que s’han viscut aquest 2017 a les eleccions al Parlament britànic del 8 de juny i a les generals de Nova Zelanda, al setembre, on el jovent hauria influït considerablement en els resultats finals.

Interessant també el recull gràfic del The Economist amb les notícies de més repercussió de l’any. El referèndum de l’1 d’octubre i la transcendència internacional posterior són una de les més referenciades en l’apartat electoral. Molt més que els comicis francesos amb la victòria de Macron. I la revista Wired ha llistat els personatges més perillosos de l’any per a Internet. Entre ells, Donald Trump (en primer lloc) i Estat Islàmic, que surt esmentat per tercera vegada consecutiva. Desapareixen figures com Vladimir Putin, Edward Snowden o Julian Assange citats en anteriors ocasions. I entren grups de pirates informàtics acusats d’haver influït en ciberguerres, espiat governs o provocat el ciberatac més gran de la història.

A Catalunya, en canvi, ens hem convertit en els darrers mesos de l’any en col·leccionistes de noms, termes, números i, fins i tot, frases que passaran a la història per la seva càrrega violenta o per la defensa d’uns drets fonamentals i bàsics que no es poden anihilar. Recopilem?

(més…)

Read Full Post »