Feeds:
Entrades
Comentaris

15.000 «bots»

(Foto: Junta de Castilla y León. Wikimedia)

(Opinió publicada 21/4/18 a NacióDigital)

Recorden que el novembre passat, el ministre espanyol d’Exteriors, Alfonso Dastis, ens va sorprendre a tots amb les seves declaracions sobre la ciberpropaganda que bots i trols russos haurien difós per Internet amb la intenció d’afavorir l’independentisme? El País i el Real Instituto Elcano havien esbombat uns mesos abans diferents articles on constataven aquestes suposades accions.

“Hi ha dades que demostren que el tràfic d’informació va passar per punts connectats a Rússia i Veneçuela, a més de comptar amb l’ajut d’activistes com Julien Assange”, va explicar Dastis en una reunió d’homòlegs a Brussel·les. El govern rus va considerar de “molt greu” les afirmacions i va acusar el govern espanyol de “desviar l’atenció dels problemes reals d’Espanya”. Segons El País, Rússia formava part de la trama per desestabilitzar i afeblir Europa. L’Institut ElCano afegia com a còmplice de la desinformació també a Edward Snowden.

Ara el Parlament britànic ha desmuntat per complet la tesi de Dastis amb un informe sobre les Fake News a Catalunya. La investigació liderada per un expert en verificació d’informació dels Estats Units, MC McGrath, assenyala que la teoria que El País va llançar es basa en una recerca “descuidada, de fonts qüestionables i completament esbiaixada”. D’una banda, es desmenteix que els russos, chavistes i Assange hagin participat en propaganda proindependentisa. Però també, assegura que va ser tot el contrari: que es va crear “una  xarxa de 15.000 “bots” per difondre narratives en contra de la independència”. Això confirma, una vegada més, les conclusions de l’estudi Freedom of the Net 2017, quan contextualitza que, sovint, en moments de conflictes polítics, són els mateixos governs els que creen “bots” i “trols” per desestabilitzar. I que, com diu la investigació de MC McGrath, “la desinformació no és exclusiva dels russos o dels veneçolans”.

Continua llegint »

Anuncis
(Opinió publicada 14/4/18 a NacióDigital)

L’exlletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Uría, va dir que “la detenció de persones dels CDR i la seva imputació per terrorisme li semblava del tot desproporcionada”. I apuntava que el “gran disbarat” es troba en la tipificació mateixa del terme “terrorisme”. “Es va ampliar sense mesura contra la kale borroka i ara passen aquestes coses”. El 2015 -amb l’excusa dels atemptats de Charlie Hebdo- es va firmar el pacte antigihadista i aquest va ser el fet pel qual es va permetre, sota el mateix article, castigar conductes que són desordre públic. “I això fa que el concepte “terrorisme” sigui una cosa ambigua, subjecta a la interpretació del dret que faci cadascun dels jutges dels tribunals espanyols”, afegeix Uría. Com els joves d’Altsasu, que porten ja 500 dies a la presó, per una baralla amb la Guàrdia Civil, acusats de terrorisme. Dilluns veurem el judici.

Tamara Carrasco, activista dels CDR, veïna de Viladecans, acusada de terrorisme i rebel·lió. Proves: Una captura de pantalla d’un recorregut de Google Maps, un permís per fer una activitat lúdica i materials d’aquesta activitat, com ara tiquets de begudes o cartellets d’organització. També un àudio difós per les xarxes socials en el qual explicava l’acció d’obrir barreres de peatges, així com l’ocupació de Mercabarna o del port. Després de dos dies en el calabós, el jutge de l’Audiència Nacional li rebaixa l’acusació a un delicte per desordres públics, que poden suposar entre sis mesos i tres anys de presó, encara que poden ser sis en els casos de desordres greus. I mesures cautelars dures, com la prohibició de no sortir del municipi de Viladecans si no demana permís judicial. Per què? Per haver fet què? Realment les proves que tenen són decisòries?

La tarragonina Olga Ricomà va comparèixer aquest dimecres al jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona per haver penjat una pancarta al balcó on es podia llegir “Police go home” i per compartir-ho a Twitter amb el missatge: “Mil ulls us vigilen. No permetrem que ens feu mal”. La policia espanyola la va acusar d’un delicte d’odi. Però el delicte d’odi -tal com diu el codi penal- ha de perseguir a qui incita a l’odi contra col·lectius que estan en situació desfavorable a la societat. Com ara per raça, xenofòbia, discapacitat, religió, etc.

 

Continua llegint »

Realitat o ficció?

(Opinió publicada 7/4/18 a NacióDigital)

Captura de pantalla 2018-05-02 a les 9.22.12A l’abril hi va haver un tiroteig als Estats Units, aquesta vegada a la seu de YouTube, a San Bruno (Califòrnia). L’esdeveniment va passar gairebé desapercebut a Catalunya, perquè en el nostre horari ja era ben entrada la nit. També perquè estàvem pendents de la resolució de la justícia alemanya respecte a l’extradició del president Puigdemont. I de l’advertència de Mariano Rajoy contra els Comitès de Defensa de la República (CDR), als qui va dir que combatrà amb “tots” els mitjans policials i judicials perquè són “organitzacions de persones violentes”.

L’autora de l’atac va ser la iraniana Nasim Najafi Aghdam, de 39 anys. Suposadament, la dona estava enutjada amb la companyia nord-americana i amb Google per “motius de descriminació”.  I va agafar una arma i disparar a tort i a dret. L’enrenou que es va crear a Silicon Valley va ser majúscul, amb treballadors evacuats i escortats per la policia. Durant hores es va especular amb un atemptat terrorista i amb els possibles autors, difosos per les xarxes socials. Els fets van acabar amb tres ferits -un d’ells molt greu- i el suïcidi de l’autora.

Continua llegint »

És una bogeria

(Opinió publicada 31/3/18 a NacióDigital)

“El ministre d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis, es va comprometre davant de les autoritats europees a posar en marxa una investigació “independent” sobre la repressió policial de l’1-O”, explicava fa uns dies el Síndic de greuges Rafael Ribó, en una compareixença al Parlament. Però a Ribó no li consta que s’hagi fet cap pas per abordar aquesta promesa. I per què l’hauria de complir, en Dastis? Qui ha negat repetides vegades la brutalitat de les forces de seguretat de l’Estat, com es pot  responsabilitzar d’una investigació ‘independent’?

“No crec que es produís cap situació brutal. Moltes de les imatges s’han provat que eren fake news. I si va haver-hi ús de la força, aquest va ser limitat”, va respondre el mateix ministre d’Afers Estrangers en una entrevista a la BBC aquell mes d’octubre. Des de l’Estat s’ha negat sempre la xifra dels més d’un miler de ferits en les càrregues, inclús que un d’ells acabés perdent un ull. I el relat l’ha mantingut després el ministre de l’interior, Juan Ignacio Zoido, quan va intervenir al Senat per justificar l’actuació de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. “Es va produir un ús legítim i proporcionat de la força per impedir el referèndum”.

Continua llegint »

El 45è president dels Estats Units -en la seva habitual verborrea que deixa anar a través de Twitter- ha tornat a provocar al món. En aquesta ocasió la bravata anava dirigida cap al líder de Corea del Nord Kim Jong-un.

I ho ha fet mofant-se de la grandària del botó nuclear que pot fer saltar el món pels aires quan un dels dos tingui un atac de testosterona. “El meu és més gran i poderós”, ha dit Mr. Trump . I s’ha quedat tan ample.

 

 

La piulada s’ha fet viral en només un dia. La gent li demana que no jugui amb aquestes qüestions, que no faci comentaris de nen petit i que es prengui més en serio la seguretat mundial perquè això “no és una pel·lícula”.

Però potser el comentari que millor reflecteix aquest embat hormonal dels dos homes és la caricatura publicada a Instagram, on tots dos mesuren els respectius membres virils.

Segons la CNN, Trump té una debilitat o una dèria amb demostrar que tot el més gran li pertany. El mitjà nord-americà ha recopilat enllaços per comprovar les incongruències seves, com la d’assegurar que a la inauguració presidencial hi havia assistit més gent que a la d’Obama del 2009, malgrat que dues fotos aèries el delaten.