Feeds:
Entrades
Comentaris

Sense por

(Opinió publicada 04/2/17 a NacióDigital)

El 2014, Carme Forcadell (com a presidenta de l’ANC) va interpel·lar Artur Mas amb la famosa frase: “President, posi les urnes”. I el 9-N, 2,3 milions de persones van sortir pacíficament al carrer, plenament conscients que anaven a exercir el seu dret tot i no ser vinculant. No hauria estat possible sense les desenes de milers de voluntaris que recollien les paperetes. Va ser una celebració, un ‘Sí’ o ‘No’ a la independència de Catalunya. Cues llarguíssimes i emoció de molts avis que veien complert el somni d’expressar-se.

Dilluns prop de 40.000 mil persones i 500 alcaldes acompanyaran Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per ser jutjats per un cas insòlit i excepcional. Avui diumenge, des del País Basc, entitats com Gure Esku Dago també mobilitzaran als seus en solidaritat amb el procés català.
Continua llegint »

(Opinió publicada 28/1/17 a NacióDigital)

En la seva lluita contra el frau fiscal, l’agència tributària ha anunciat aquesta setmana la creació d’eines informàtiques, basades en l’anàlisi de dades massives (big data) que li permetran seguir les grans fortunes, patrimonis i el frau derivat de l’enginyeria fiscal de les multinacionals. Hisenda també posarà el focus en el complex entramat de negoci que es genera a Internet amb l’economia col·laborativa d’empreses com Airbnb o Über, fins als nous models de pagament digitals amb “criptomonedes”, plataformes digitals, mòbils, etc. Tot plegat derivades del que es coneix sota el terme d’economia digital.

La pregunta és: com ho faran? Com tindran control de totes les transaccions i moviments que circulen cada mil·lèsima de segon per les entranyes d’Internet? Sap Montoro que s’està ficant en un terreny pantanós? Li pregunto a Mayo fuster, directora d’investigació en economia col·laborativa a l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya, sobre la mesura del ministre d’Hisenda. I em respon que veu més difícil controlar les grans fortunes, que no pas els moviments de les empreses com Über o Airbnb.

(Opinió publicada 21/1/17 a NacióDigital)

La transparència fa anys que l’esmentem i reclamem sense fer-nos a la idea del que representa exactament. A Catalunya vam aprovar la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern fa només dos anys i tot just ara, s’estan començant a aplicar les obligacions més destacades.

Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha presentat una iniciativa que anunciava feia un any, però que per qüestions tecnològiques i de privacitat no ha pogut posar en marxa abans. Estic parlant de la Bústia Ètica i de Bon Govern. En què consisteix? És un mecanisme més perquè els ciutadans denunciïn pràctiques il·legals dins del funcionament de qualsevol entitat o administració local. “I de què servirà”, potser es pregunten alguns. “Com podré estar segur que em faran cas?” “Quines garanties tindré que s’investigarà la meva denúncia encara que perjudiqui als que governen?”

Són moltes preguntes, totes coherents i de fàcil resposta teòrica. Però a la pràctica no ho sabrem fins que comencem a fer servir la bústia ètica. Aquesta és la primera vegada que es posa en funcionament un servei així a un ajuntament d’Europa. El tinent d’alcalde, Jaume Asens, va dir a la presentació que “el control de la corrupció ja no pot estar únicament en mans dels polítics”. I noms com el de Snowden o De Alfonso –un alertador i un jutge que havia d’actuar contra el frau- van pronunciar-se com a exemples. Continua llegint »

(Opinió publicada 14/1/17 a NacióDigital)

Aquesta setmana hem acomiadat Zygmunt Bauman, el sociòleg que ens va deixar el concepte de modernitat “líquida”. Una de les últimes mirades va ser cap als refugiats. En el seu llibre: Desconeguts a la porta de casa analitza els orígens, les causes i l’impacte d’aquesta crisi humanitària que no sabem com resoldre. “El problema amb la realitat líquida” –deia Bauman- “és que és molt difícil pronosticar com es resoldran les noves problemàtiques. Res és conegut. Davant d’això, ens sentim impotents”. Des del seu pensament, tot va passar per la metàfora “líquida”: l’educació, l’amor, la vigilància a Internet, així com les relacions fictícies que ens proporcionen les xarxes socials.

Aquest gran pensador havia alertat nombroses vegades del funcionament instantani que reclamen les tecnologies actuals, espais efímers on tot s’ha de consumir de manera immediata. Un consum d’un sol ús, que proporciona satisfacció fast food però que s’esvaeix en segons. La “síndrome de la impaciència” ens submergeix en un estat d’ànim on la pèrdua del temps és considerat una aberració abominable. No podem esperar al fet que canviï de color el semàfor si no estimulem el cervell amb l’últim comentari de la xarxa social. Potser inclús ens dóna temps de fer un like. Continua llegint »

(Opinió publicada 7/1/17 a NacióDigital)

Quan encara estem paint els extres del menjar d’aquestes festes, passen coses per les entranyes d’Internet que desperten ires entre els internautes més conscienciats amb els perills de la informació que corre lliurement per la Xarxa.

Divendres, Wikileaks va enviar una piulada de Twitter que va estranyar i confondre a molts. El missatge anunciava la intenció de crear una gran base de dades amb comptes validats de periodistes -els que tenen més seguidors- així com les relacions familiars, laborals i financeres d’aquests. La proposta va guanyar-se una bona col·lecció de crítiques i respostes d’experts i activistes de la defensa de les llibertats.

 La idea era construir el que es coneix amb el nom de Doxing, un neologisme que indica l’anàlisi d’informació privada, amb la intenció de pressionar o amenaçar de fer-la pública en qualsevol moment. És sabut que la policia, els governs i alguns hackers recol·lecten fàcilment informació d’individus a partir del rastre que deixen a Internet.
Continua llegint »