Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Ntrevistes’ Category

(Entrevista publicada a NacióDigital, el 13/10/2016)
(Tots els drets reservats)

Francesca Bria | Adrià Costa

 Francesca Bria és, des del passat mes de maig, la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona i qui lidera l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI). Abans havia assessorat la Comissió Europea en polítiques d’Internet i liderat projectes tecnològics a la Fundació Nesta, entre ells el D-Cent, basat en l’apoderament ciutadà a partir de plataformes digitals que promouen el coneixement col·lectiu, com el portal Decidim Barcelona.

En aquesta entrevista, la comissionada de Tecnologia repassa l’estratègia que pensa desplegar en els pròxims tres anys. Bria vol implantar la filosofia open (obertura de formats, sistemes de treball) en el treball intern del consistori. Està convençuda que cal anar més enllà del concepte smart city que l’exalcalde Xavier Trias havia implantat, “on es va concedir el poder a unes poques multinacionals sense tenir en compte el talent de les empreses locals”. Els drets digitals, la privacitat i l’ètica en el tractament de les dades públiques dels ciutadans són les principals batalles que pensa liderar.

– La setmana passada van presentar el Pla de Sobirania Tecnològica. En què consisteix?
– Tenim un pla tecnològic i digital molt ambiciós per Barcelona. Posarem la tecnologia en el centre del model urbà amb la intenció de servir als ciutadans i incrementar l’accés a serveis crítics com la salut, habitatge, educació, transport públic i apoderar la ciutat des de les bases. Volem anar més enllà del concepte smart city.

– En quin sentit?
– Creiem que viure en una ciutat intel·ligent significa tenir la sobirania tecnològica de la ciutat, que els sistemes i programaris siguin oberts, aconseguir vies de participació més democràtiques i sostenibles i posar els ciutadans al centre de les polítiques tecnològiques.

– Fins ara no s’havia fet així? Barcelona acull, des de fa sis anys, l‘SmartCity Congress, tot un referent en l’àmbit internacional
– L’anterior govern va desplegar infraestructures tecnològiques i va omplir la ciutat de sensors i gadgets, sense pensar per què ho feien, ni amb quin objectiu. Així no s’apodera la ciutadania, sinó a unes poques multinacionals, externalitzant els serveis. Volem revertir aquest procés i preguntar-nos què pot fer la tecnologia per resoldre els reptes de l’habitatge social, la mobilitat sostenible, la salut o l’educació. No pot ser que l’Institut d’Informàtica de la ciutat intel·ligent més important d’Europa- i una de les més importants del món- no tingui les capacitats ni el coneixement per controlar els sistemes d’informació pública de la ciutat en temps real, ni pugui analitzar les dades que genera per influir en polítiques públiques.

– Vostè és ara la responsable de l’IMI, què pensa fer al respecte?
– D’entrada, no treballar únicament amb unes poques multinacionals tecnològiques. Fins ara s’ha posat molta atenció en projectar la marca smart cityexternament i veure quins negocis se’n podien derivar d’aquests acords. Paradoxalment, s’ha invertit molt poc en millorar internament l’ús de la tecnologia. Canviarem radicalment aquest procés.

– El Pla de Sobirania Tecnològica compta amb un finançament de 75 milions d’euros. Pot concretar més a on anirà a parar la inversió?
– D’una banda, destinarem 65 milions d’euros a ser més transparents, més àgils, amb bons serveis digitals. Volem construir solucions col·laboratives amb tots els actius de la ciutat. La inversió es farà en tres anys (del 2017-20) i servirà per fomentar els formats oberts, que l‘open data sigui més accessible als ciutadans, per construir una infraestructura de dades distribuïda i que el coneixement no quedi en mans d’uns pocs proveïdors. Posarem clàusules per la compra pública en estàndards ètics i donarem oportunitats a pimes locals, catalanes, que són molt innovadores i amb molt de talent. Per això destinarem 10 milions d’euros més. Aquest pressupost també servirà per crear un sistema d’informació pública, que anirà més enllà de la tecnologia, però ens ajudarà a detectar i resoldre problemàtiques de la ciutat com ara saber quants pisos buits tenim, com reutilitzar-los per lloguer social i quines polítiques socials aplicar-hi.
(més…)

Read Full Post »

Jordi Graells, director d’Atenció Ciutadana de la Generalitat. | Adrià Costa.

En els darrers anys tothom ha incorporat les xarxes socials a les seves vides d’una manera natural, fent-ne un ús intensiu a través del telèfon mòbil. En aquest escenari, les administracions públiques intenten seguir de prop aquest flux comunicatiu i establir ponts amb la ciutadania a través dels mateixos canals.

Jordi Graells (Sabadell, 1959) promou dins de les administracions públiques noves maneres d’organitzar i gestionar la informació de servei a partir de les eines digitals. Sempre amatent al potencial comunicatiu de les xarxes socials, ha anat revolucionant els departaments pels quals ha passat en els darrers anys.

Les dades obertes, els serveis mòbils, l’avanç cap a un model de ‘govern obert’ o una bona gestió del coneixement són prioritats en el seu discurs. Des del passat mes de febrer, Jordi Graells és el director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, dins del Departament de la Presidència.

Potser ens passa per alt la tasca d’aquesta unitat directiva, però d’ell depèn que els catalans estiguem ben assabentats de les accions, alertes, emergències, calendaris i informació general d’un munt de serveis públics que necessitem cada dia. En aquesta conversa amb NacióDigital, Graells explica que “la tecnologia, ben gestionada, és la clau per transformar la societat digitalment. L’ecosistema futur, el del jovent d’ara, serà absolutament digital”.

Jordi Graells. Foto: Adrià Costa.

– Vostè sempre parla de “cocreació” amb el ciutadà. Com es pot fer aquesta sinergia des d’una administració?

– A Atenció Ciutadana hi tenim un rol rellevant. A través del web, de xarxes socials, amb la tramitació en línia, la bústia de contactes, els butlletins electrònics i la resta de canals digitals ens donen una capacitat enorme per ser a prop del ciutadà. En una empresa privada, el departament d’Atenció al Client és el que més es cuida perquè disposa de la informació que indica el que espera el client. En el nostre cas, és el ciutadà.

– A través de les xarxes saben el que vol el ciutadà?

– Podem tenir les bases per aproximar-nos a saber-ho. Tenim molt clars els temes sobre els quals ens pregunten més. No només sobre els que tenen més interès. Però també el que no estem fent bé. Força vegades la informació ciutadana pot servir per preveure situacions i col·laborar per solucionar-les.

– Com ara quines?

– Determinats comportaments en temes de mobilitat o d’emergències. I també podríem saber quins són els temes més comentats entre la població. Com quan hi va haver els focs de l’Empordà del 2012. En casos com aquest es pot accedir a la informació a xarxes, seguir les etiquetes (o hashtags) i fer una anàlisi estadística. Hi ha organismes que ja estan treballant en aquest sentit i nosaltres els donem suport.

– L’administració catalana es relaciona amb la ciutadania a través de Twitter, Facebook, YouTube, Slideshare, Telegram i Flickr. De quina manera es gestionen tots els canals?

– Tenim uns 2,5 milions de persones seguint-nos en el conjunt de perfils. Només a Twitter, tenim ja 175 perfils i unes 50 pàgines de Facebook. Al web tenim 8 milions de visites i 18 milions de pàgines visitades a l’any. I a Telegram ja comptabilitzem 1.700 consultes d’uns 900 usuaris diferents en el perfil d’atenció 012 i uns 1.800 seguidors del canal d’informació que acabem d’obrir. La relació tant a Facebook com a Twitter és bidireccional. La gestió de tots aquests perfils està descentralitzada però sempre s’atenen les consultes que ens fan els ciutadans.

– Aquesta comunicació també serveix per alertar la població en casos d’emergència?

– Sí, l’aplicació mòbil Gencat disposa d’uns avisos push als quals et pots subscriure perquè l’administració t’alerti de qualsevol situació d’emergència de Protecció Civil en aquell territori. Per exemple, si visc a Tarragona i al costat tinc la petroquímica, he de poder demanar a l’administració que m’avisi si hi ha una emergència. O si visc al Vallès Oriental i cada dia vaig a treballar al Barcelonès, puc subscriure’m a la informació de dos àmbits territorials alhora. En el perfil de Twitter d’Emergències, s’informa de manera proactiva de qualsevol situació de perill. Des d’aquest compte també es gestionen tots els plans d’alerta sismològica o fuita química.

Read Full Post »

Toni Castejón, secretari del Sindicat de Mossos d’Esquadra | Europa Press

El Secretari General del sindicat de Mossos d’Esquadra, Toni Castejón, ha explicat aNacióDigital els motius pels quals sospiten que van patir un atac informàtic dimecres passat. L’assalt va abocar a Internet un fitxer que contenia les dades personals de 5.500 policies catalans afiliats a aquesta organització. Actualment, la policia catalana compta amb cinc sindicats: la Trisindical (una coalició de SME, SPC-ME i CAT-ME), a més de SAP-UGT i USPAC.

Quan se li pregunta a Toni Castejón per què ha estat l’SME atacat i no qualsevol dels altres sindicats, respon que abans d’aquest atac ja n’havien rebut altres menors, a més d’insults i amenaces per Twitter i altres xarxes. “Tenim clar que haver defensat contundentment les actuacions policials de companys, molt criticades per part de diferents sectors antisistema, ha fet que avui lamentem que les dades personals de milers de companys s’hagin fet públiques per Internet. Nosaltres hem estat molt mediàtics en casos com el del Raval; en operatius de brigada mòbil, com el cas Quintana; o amb el desallotjament de la Plaça Catalunya. I això no ha agradat”.

La possible autoria

Sobre les informacions publicades aquests dies en els mitjans de comunicació, desvetllant la possible identitat de l’autor de l’atac, Castejón prefereix no manifestar-se. “Esperem la resposta oficial de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra, que estan fent un treball increïble des del primer moment”.

(més…)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »