Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Entrevistes’ Category

(Entrevista publicada el 10 d’abril de 2016 a NacióDigital)

El científic considera que els patiments de l’alzheimer o el càncer són innecessaris i que és possible revertir-los | “Estalviarem en medicines i residències per a la gent gran, perquè tothom tindrà un cos jove”

Aubrey de Grey, doctor en Biologia i fundador de SENS | Adrià Costa

El biogerontòleg Aubrey de Grey (Londres, 1963) fa dues dècades que investiga la manera d’eliminar el dany del nostre cos que, amb el pas de temps, provoca l’envelliment de l’ésser humà. Aquest doctor en Biologia per la Universitat de Cambridge està convençut que és possible rejovenir l’interior del nostre cos, de manera que el final de les nostres vides no sigui una càrrega que només podem suportar a partir de medicaments pal·liatius.

De Grey va crear ara fa set anys la SENS (Strategies for Engineered Negligible Senescence Research Foundation), on treballa per identificar i promoure la reversió dels diversos aspectes de l’envelliment. El científic considera que els patiments de l’alzheimer o el càncer són innecessaris. Aubrey de Grey va tancar amb la seva conferència de dijous passat el cicle de l’exposició: “Més a menys humans”, coorganitzat pel CCCB i la Fundació Víctor Grífols.

– Per què diu que hem de combatre l’envelliment?

– Envellir no és bo i produeix un patiment innecessari. Fins ara es diferencia l’envelliment de l’alzheimer o l’esclerosi, per posar dos exemples. Però és el mateix. Tenim un problema psicològic. Ens hem autoconvençut que és natural perdre facultats físiques i mentals amb l’edat i suportem estoicament les seves conseqüències. Però no veig per què ha de ser així.

 Vostè diu al llibre La fi de l’envelliment que viurem eternament. Ens ho explica?
– Cert. En el futur no hi haurà cap límit en l’edat que cada persona voldrà viure. L’organisme continuarà envellint com fins ara, però podrem reparar el dany que el metabolisme produeix. El propòsit del nostre treball a SENS és trobar maneres per eliminar aquests danys acumulats. Si ho aconseguim, no importarà l’edat del cos. És com un cotxe vintage, que pot haver-se creat fa 100 anys però que funciona perfectament per dins. L’única causa que matarà a la gent seran els accidents fortuïts o algun altre desastre de la natura.

– I quan creu que això serà possible?
– En les següents dècades serem capaços de desenvolupar la primera generació d’aquestes teràpies. I aquestes només ens donaran uns anys de rejoveniment, perquè no podran reparar per complet tot el dany del nostre cos. Però després podran aplicar-se més d’una vegada.

(més…)

Read Full Post »

El filòsof reivindica recuperar les relacions de proximitat, “allò que ens és familiar, que ens proporciona calidesa” per salvar les dificultats de la vida| Esquirol ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional d’Assaig 2016 amb l’última obra “La resistència íntima. Assaig d’una filosofia de proximitat” | “Per molts protocols de transparència que hi hagi, sempre seran insuficients. Cal potenciar l’honestedat”

Josep Maria Esquirol | Adrià Costa

Josep Maria Esquirol (Sant Joan de Mediona, Barcelona, 1963) és professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona des de fa gairebé 30 anys. Autor de diferents obres, entre les quals El respeto o la mirada atenta (2007) i El respirar dels dies (2009). L’any passat va publicar La resistència íntima. Assaig d’una filosofia de proximitat(Quaderns Crema), amb el qual ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional d’Assaig d’enguany. 

El filòsof reivindica recuperar les relacions de proximitat, “allò que ens és familiar, que ens proporciona calidesa” per salvar les dificultats de la vida. “Per resistir sovint necessitem els refugis d’allò que ens és més proper”. Amb paraules entenedores defensa el pensament en profunditat “per formar-se un mateix”.

Crític amb els dominis i les hegemonies que ens absorbeixen, «que ens alienen», des de l’excés de consum informatiu fins al legislatiu, “que ens duu a una polis malaltissa”. Esquirol proposa fugir de la immediatesa compulsiva i recuperar la calma per arribar a la reflexió. “No es pot pensar acceleradament. Mirar bé és molt més difícil del que sembla”.

– El llibre La resistència íntima. Assaig d’una filosofia de proximitat té poques pàgines però fa pensar molt. És per això que l’ha llegit tanta gent?

– El llibre ha tingut vida des que va sortir. Els lectors l’han recomanat i aquest ha estat el motor. Els mitjans i els premis han vingut després.

– L’assaig està escrit en un llenguatge molt entenedor, molt pròxim.

– Escric sobre allò que més m’interessa. I resulta que el que m’interessa a mi és el mateix que interessa a la gent. Perquè parlo de les experiències més bàsiques de la vida. L’exercici de pensar és el d’aproximar-se a la base, al sòl. El treball i l’experiència ajuden a anar madurant la comprensió de les coses i la manera de dir-les. Abans ja havia escrit altres llibres d’assaig que havien estat ben rebuts, com El respirar dels dies (2009). Però La resistència íntima ha estat un fenomen absolutament extraordinari.

– La filosofia es pot entendre com l’art de pensar?

– Exacte. La filosofia no és una especialitat acadèmica, ni una ciència entre altres ciències. És allò que fem tots: pensar. Més bé o més malament, però mirem de pensar. Pensem perquè compartim la mateixa situació: som aquí i no sabem quin és el sentit de tot plegat.

Josep Maria Esquirol. Foto: Adrià Costa

– Vostè és professor de Filosofia des de fa gairebé 30 anys. Quin filòsof el va inspirar?

– Donar classes de Filosofia és un privilegi. Pots dedicar temps a llegir el que han dit altres persones abans. I així fas companys de viatge: altres filòsofs que diuen coses que et serveixen i t’ajuden molt. Si hagués de destacar-ne un parell diria: el francès Emmanuel Lévinas, que cito sovint, i Jan Patočka, d’origen txec, que és menys conegut, però que va tenir una vida tan difícil com fecunda.

– Vostè ha escrit diferents treballs sobre tots dos…

– En Patočka havia format part d’un moviment que va sorgir a Praga, a finals dels anys 60, de defensa dels drets humans: Carta 77. Un moviment promogut per un grup d’intel·lectuals, músics, escriptors, filòsofs. Això era realment pensar. Aquell pensament va influir moltíssima gent a Praga i aquesta gent varen protagonitzar –anys després– la transició del règim polític sota l’òrbita comunista, després de la caiguda del mur de Berlín. En aquell moment es va parlar de la Revolució de Vellut a Txecoslovàquia com el canvi polític més madur. I, en part, fou gràcies a la feina del pensament, que havia influït profundament en les persones, en la seva formació. Una d’elles va ser Vaclav Havel, el primer president escollit democràticament a Txecoslovàquia. La seva formació política era força deutora d’aquest moviment.

Els factors disgregadors que ens alienen

– En el llibre diu: «Existir és, en part, resistir». La resistència la trobem sovint en l’àmbit polític, però també en l’individual. En quin sentit l’enfoca vostè?

– La paraula existència –utilitzada molt per autors del segle XX sota el rètol d’existencialistes– s’ha usat per indicar la nostra forma de ser. I la forma de ser de l’ésser humà és exteriorització, expressió, eixida. Això té moltes modalitats: el parlar, els projectes, el treball, la producció artística. Moltes vegades es caracteritza la vida com un moviment, un camí. Amb resistir –juntament amb existir– s’indica el moviment de recollir-se, protegir-se, emparar-se. I això per resistir els factors disgregadors que són de naturalesa diversa. Viure és protegir-se de l’erosió contínua, de la dificultat, del desgast.

– L’era digital en la qual vivim avui ens erosiona més que en altres moments?
– La disgregació no és un fenomen nou. La vida humana està sempre sotmesa a dificultats. Estem afectats per les malalties, per l’envelliment, per la dificultat inherent de trobar el camí propi perquè el sentit de la vida no ens ve donat. Ara bé, també és clar que hi ha factors que ens erosionen avui que són diferents dels que ho feien temps enrere. Avui hi ha motius d’erosió que són nous. I bona part d’aquests estan vinculats a la societat tecnològica i consumista.

Josep Maria Esquirol Foto: Adrià Costa

(més…)

Read Full Post »

(Entrevista publicada a NacióDigital el 22 de gener del 2017)

La investigadora Núria Oliver treballa per aconseguir un impacte social positiu de la tecnologia | Adrià Costa

Núria Oliver (Alacant, 1970) és enginyera de Telecomunicacions i acumula una llarga trajectòria com a directora científica en diverses companyies mundials. Doctorada al Massachusetts Institute of Technology (MIT, Boston), el seu currículum acumula més de disset anys d’experiència en intel·ligència artificial, interacció humana amb ordinadors i computació mòbil al mateix MIT i a Microsoft Research.

Va ser la primera directora científica de Telefònica R&D i, des de fa uns mesos, és la cap d’anàlisi de dades a Data-Pop Alliance, una associació sense ànim de lucre que vol aprofitar la revolució del Big Data per aconseguir un impacte social que ajudi en l’àmbit de l’educació i de la salut mundial.

Fa uns dies va passar per l’Escola Elisava per fer una conferència a joves estudiants sobre el potencial dels mòbils i la nostra responsabilitat com a usuaris. 

– Vostè és crítica amb l’ús que fem de la tecnologia i reclama una reflexió col·lectiva al respecte. Tan urgent és?

– S’hauria de parlar més dels canvis que provoca la tecnologia en les nostres vides. És important actualitzar el sistema educatiu, més en sintonia amb la realitat que tenim i la que tindran els nens demà. Falta vocació per a les professions del futur. Sovint es confon fer servir tecnologia amb saber com funciona. Molts pares pensen que el seu fill serà el nou Steve Jobs perquè es passa tot el dia enganxat al mòbil. Però molt pocs saben com programar-lo perquè funcioni diferent de com el fabricant l’ha programat. S’ha d’estudiar, això no s’aprèn per osmosi. I el percentatge d’estudiants dones a les carreres científiques i tecnològiques és molt baix, una llàstima.

– També alerta dels efectes de la “nomofobia”. Quins són?

– La “nomofobia” es defineix com la fòbia a no saber on tens el mòbil, patir per no tenir-lo al teu costat. S’estima que en els països desenvolupats un 80% de la població experimenta aquesta angoixa.

(més…)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »