Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Entrades’ Category

(Article publicat 29/10/16 a NacióDigital)

Diu la Viquipèdia que el terme consum o economia col·laborativa va ser encunyat, per primera vegada, per l’estrateg de negocis Ray Algar, que el 2007 va escriure un article sobre el fenomen que està fent trontollar molts fonaments de l’economia global. Sota aquesta etiqueta s’han classificat, desencertadament, plataformes com Über i Airb&B, dedicades a extreure un benefici per l’interès només de la marca.

Fa unes setmanes escrivia que la Comissió Europea (CE) està exercint una forta pressió perquè totes les parts implicades en el nou joc surtin guanyadores: des dels consumidors fins als empresaris i les administracions públiques. Això sí, “si es fomenten de manera responsable”. Però les crítiques acumulades arreu per les maneres de procedir d’Über i Airb&B no sembla que vagin per bon camí. L’assaig The Social Cost of Über de la Universitat de Chicago fa un repàs exhaustiu del millor i pitjor d’aquests models. (més…)

Read Full Post »

Diumenge passat, Jorge Fernández Hernández estava més irat del compte. Ben bé no sabia per què però a mitja tarda, va tenir l’impuls d’obrir el Facebook i deixar un missatge poc amistós al president Carles Puigdemont. Li va dir “fill de puta” i el va advertir que li posaria una bomba al cotxe. Com tenim un president tan internauta, abans d’una hora ja li responia a través de Twitter: “Aquest individu covard es permet amenaçar-me. La denúncia hi serà. I espero que la justícia actuï”.

El cas va córrer per Internet com la pólvora, amb tota mena d’especulacions sobre el personatge, que probablement s’amagava sota un pseudònim. Fins que dijous matí, Jorge es va atrevir a donar explicacions a través del programa El món a RAC1. Ell, conductor d’autocar de Salamanca, “no és així”. És, segons el seu relat, una persona coherent. “No tinc antecedents penals. Tot va ser fruit d’un acalorament. Demano disculpes públicament al poble català”. També va confessar el turment pel qual estava passant, ja que des del diumenge desenes de persones l’estaven intimidant a Facebook amb insults i altres improperis.

N’hi ha prou amb una disculpa pública per tancar el cas i oblidar l’incident?Per en Puigdemont sí. Un minut més tard responia, també en format piulada. “En amenaçar vaig dir que era un covard. Avui ha estat valent i ha tingut el coratge de demanar perdó públicament. Li ho agraeixo. Tema tancat”
(més…)

Read Full Post »

Imagini’s que li arriba una notificació al mòbil amb el següent titular: Les 10 paraules que li faran semblar més intel·ligent al seu treball“.  Què fa? Clica per esbrinar quines són i com fer-les servir? Potser primer considera que és una ximpleria però si el rep mentre va en el tren, potser clica.

Continua el seu trajecte, de camí a casa, i rep un altre enllaç. Aquest encara més curiós. El titular promet una solució per tenir el cervell més actiu en rentar-se les dents. S’ho repensa, però si The New York Times ho publica, alguna cosa interessant explicarà. Clica i es torna a decebre.

Segurament altres lectors hauran sentit la mateixa curiositat oemprenyament que vostè en rebre els enllaços. Ha de saber que aquesta és una estratègia que es coneix com a Click-baiting (o Pescaclics), i és quan un mitjà publica un titular provocador, però amb poc contingut. Aquests tipus d’informacions, que principalment es troben a Facebook, solen sumar molts clics perquè desperten el mateix interès.

Jacke Beckman, responsable de social media de la cadena de televisió NBC, va crear el compte @Savedyouaclick a Twitter per destacar alguns dels casos més flagrants. A més clics, més visibilitat i a més visibilitat més anunciants que ajuden a mantenir els mitjans digitals. Però tot té un límit i aquest el marca sempre el lector. Si li enganyes, ja no torna. Ara fa dos anys, Facebook alertat pels usuaris, va començar a penalitzar aquesta pràctica.
(més…)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »